JORGE DUTOR Y GUILLEM MONT DE PALOL + PAULINE BOUDRY / RENATE LORENZ

Los Micrófonos, de JORGE DUTOR I GUILLEM MONT DE PALOL

Perquè ens agrada la música, perquè ens agrada cantar, perquè la música és una manera de penetrar directament el cos de l’altre, perquè ens agrada el pop, perquè som pop i perquè el pop toca la nostra memòria col·lectiva. Per què tothom se’n recorda d’All you need is Love de The Beatles i per què podem cantar una vegada i una altra Mujer contra mujer de Mecano?

Hey Mr dj put a record on I wanna dance with my baby!
A Los Micrófonos, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol se submergeixen en un univers comú, allò que constantment ens rodeja: la cultura pop. Jugant i recomposant lletres, tornades, títols de cançons i altres elements de la cultura popular suggereixen paisatges en els que el públic entra en un camp de records personals i associacions salvatges creant relacions entre els diferents elements proposats.

Last night a dj saved my life
Com ens convertim en micròfons per a amplificar el nostre discurs? Com ens apoderem de la cultura pop per suggerir ritmes, dinàmiques, sensacions i afectes que obren l’ull de l’espectador i l’oïda del que escolta? Què significa ser pop o popular?

Gràcies a Whitney Houston, Emy Winehouse, Kurt Cobain, Michael Jackson, Jimmy Hendrix, Grace Jones, Britney Spears, Le Chic, Courtney Love, Opus III, 2 Unlimited, Spice Girls, Daft Punk, The Beatles, Byoncé, Rihanna, Corona, Mecano, Tina Turner, Céline Dion, Freddie Mercury, Depeche Mode, Pet Shop Boys, Kim Basinger, Justin Timberlake, Nicole Kidman, Madonna, Sigourney Weaver, Europe, Rolling Stones, Spandau Ballet, Mina, Gloria Gaynor, Sabrina, David Hasselhof i Catherine Zeta-Jones sense vosaltres no hauria estat possible!

Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor col·laboren junts des del 2008. Guillem ha estudiat a la SNDO (School for New Dance Development, Amsterdam) on es va graduar el 2006. És coreògraf i performer. En Jorge estudià a la RESAD (Real Academia de Artes Escénicas de Madrid). Comencen a treballar junts a Amsterdam. Des d’ençà han realizat els treballs: UUUHHH, Yo fui un hombre lobo adolescente inventando horrores i Y POR QUÉ JOHN CAGE?. Ambdós treballs han estat presentats en diferents contexts com l’Antic Teatre (Barcelona), La Casa Encendida (Madrid), Festival Escena Abierta (Burgos), AltVigo, Short Theatre Festival Roma, Festival NEO (Barcelona), Festival Inpresentable (Madrid), Living Room Festival (Madrid),La Alhóndiga (Bilbao), GIFT Festival (Newcastle), entre d’altres.

Els seus interessos artístics es centren en el llenguatge, la veu i la seva fisicicalitat, el cos, la musicalitat i el ritme.

Los Micrófonos s’estrena al Festival TNT (Terrassa Noves Tendències) el 6 d’octubre del 2013. Per aquest procés han estat en residencia artística a Spazio, AZALA Workspacebrussels i a BUDA, Kortrijk (www.budakortrijk.be).

A part del seu propi treball, els dos col·laboren amb altres artistes. Jorge ha treballat amb Aitana Cordero, Sara Manente, Pere Faura i Aimar Pérez Galí entre d´altres. Guillem ha treballat amb Xavier Le Roy, Mette Ingvartsen, Frederic Gies i Vincent Dunoyer entre d’altres.

Salomania, de PAULINE BOUDRY / RENATE LORENZ

Pel·lícula, 17 min, 2009
Interpretació: Yvonne Rainer, Wu Ingrid Tsang

Salomania reconstrueix un ball, la «dansa dels set vels», de la pel·lícula muda d’Alla Nazimova Salomé (1923). També s’hi mostren i s’hi assagen parts del Solo de Balda, que la coreògrafa i cineasta Yvonne Rainer va crear després d’haver vist el film de Nazimova. La pel·lícula presenta Salomé com una figura transgènere i centra el tema de la peça en una apropiació queer de l’exotisme. Els intèrprets són Wu Ingrid Tsang i Yvonne Rainer.

A principis del segle xx, es va viure una onada d’entusiasme pel personatge de Salomé, que al cap de poc temps va prendre el nom de salomania. Les dones es trobaven i imitaven la dansa dels set vels. Diverses ballarines es van fer famoses per la seva interpretació de la princesa jueva. La figura de Salomé representava la independència emprenedora i la llibertat sexual, i es va convertir en un símbol de subjectivitat «sodomita».

Pauline Boudry i Renate Lorenz viuen i treballen a Berlín. Les seves pel·lícules escenificades i instal·lacions cinematogràfiques acostumen a revisitar pràctiques i materials del passat, normalment fotografies o films, que revelen moments de queerness oblidats en la història. Les seves obres presenten cossos que no solament poden habitar temps diferents, sinó que estableixen relacions entre aquestes diverses èpoques, de manera que revelen possibilitats per a un futur queer. La seva publicació més recent es titula Temporal Drag (Hatje Cantz, Ostfildern, 2011) i les seves últimes instal·lacions cinematogràfiques són Toxic (2012) i To Valerie Solanas and Marilyn Monroe in Recognition of their Desperation (2013). www.boudry-lorenz.de

Filmada en HD-Video
Durada 17 Min. Loop
Director de fotografia Michelle Lawler
Super 8 fotografia Micki Pocklar
So Karin Michalski
Llum Jennifer D’Urso
Disseny so Rashad Becker
Entrenador coreogràfic Jürgen Bogle
Media Managment/ Set Photography Kaliisa Conlon
Lloc Los Angeles