PAU ARAN

En un món saturat de soroll, velocitat i estímuls constants, MYCO proposa un gest contrari: aturar-se i escoltar. Escoltar els murmuris dels arbres, el ritme subterrani de la vida que ens envolta i la poesia silenciosa que habita tant al bosc com dins nostre. A través de la dansa, Pau Aran obre un espai de contemplació i connexió amb la natura, una invitació a reconèixer la bellesa i la fragilitat de l’existència.

Pau Aran és un artista que viu i treballa entre Alemanya i Espanya. Durant quinze anys ha estat ballarí estable al Tanztheater Wuppertal – Pina Bausch, on ha interpretat més de vint-i-cinc peces del repertori de Bausch, aprofundint en la riquesa i complexitat del seu llenguatge escènic. Paral·lelament, des del 2013 ha desenvolupat el seu propi univers com a coreògraf independent, presentant obres a Alemanya, França, Italia, Espanya, Xile, i Japó. Entre les més recents trobem Seeking the Truth (2023), creació per encàrrec del Festival Deltebre Dansa, i la seva última creació, Erinnerungen an den Widerstand (2026), peça creada per la companyia de dansa Pfalztheater de Kaiserslautern.

Nota: l’espectacle conté textos en castellà

Co-direcció Jose Troncoso, Pau Aran / Coreografia i interpretació Pau Aran / Dramatúrgia Jose Troncoso / Assistència direcció Leo Castro / Espai sonor i visual Calde Ramírez (Music Komité) / Disseny il·luminació Leticia López Karamazana / Vestuari Anne-Cécile Espinach (KIMÔH) / Agraïments especials María Muñoz, Pep Ramis / Producció i gestió de gira Jaume Nieto – Imaginart
Coproducció Mercat de les Flors / Amb el suport L’animal a l’esquena, Centre coreogràfic María Pagés, Sala Cuarta Pared 

Jo he vingut a una altra cosa.
Jo he vingut a això.
Jo he vingut a ballar la meva història malgrat tot.
També malgrat el teu soroll.
Faré del teu soroll la meva nova partitura.
Sona més fort. Fes tot el soroll que necessitis si això és el que has vingut a fer.
Apuja el volum si has vingut a apujar el volum.
Fes-ho. Apuja el volum.
Abraço el teu descontrol i m’enredo en la seva escorça.
Enfilo pels teus decibels i m’expandeixo.
I estic començant a arrelar en la teva incertesa.
I creixo i creixo i creixo sense remei.
Sempre cap amunt, amb la dignitat vertical d’un pària ancestral.
No creixo contra tu, sinó malgrat tu. He vingut a ser el que havia de ser i no té cap remei.
No hi ha elecció ni propòsit: sóc. 

Jose Troncoso & Pau Aran