MARUJA GARRIDO

Estrena

Anys 60. Al subsòl de l’aleshores Plaza Real de Barcelona els mariners americans venien a escoltar jazz. Al mateix edifici, just a dalt, durant més de dues dècades va erigir el seu temple la més racial musa del geni del surrealisme. Salvador Dalí adorava Maruja Garrido, com qualsevol que hagi presenciat el seu art.

No obstant això, fa molt de temps que no puja a un escenari. Porta retirada una eternitat, però, per sorpresa de propis i estranys, és com si el duende hagués desbordat les seves venes en els últims anys. I així, a sopars improvisats, a alguna festa o a visites commemoratives a platós televisius ha tornat a deixar-se anar i cantar. Tan bé com abans? Encara millor. Sí, per impossible que sembli. La seva veu greu continua obrint mars, la seva presència desencadena autèntics sismes.

Maruja Garrido transforma la rumba en una força de la naturalesa. D’essència flamenca, com correspòn a la seva herència. El seu pare, El Niño de Levante, acompanyava cantant la mateixa Carmen Amaya. I a Levante va néixer Maruja Garrido: a Caravaca de la Cruz. De Múrcia al Raval barceloní. Primer, amb la seva germana Pepa al duo Las Cartagenas, que batejaria Juanito Valderrama. I després, en solitari. Reina i senyora del tablao Los Tarantos. A sobre del Jamboree. Al cor de la Plaza Real.

La rumba mai ha estat tan estretament lligada al surrealisme, ja que si Maruja va tenir un admirador incondicional, aquest va ser Dalí. Amb ell va protagonitzar, ja als anys setanta, un dels videoclips més agosarats de tots els temps. I ell la va presentar, davant la crème de la crème francesa, durant la seva prolongada estada a l’Olympia de París.

Rumba surreal no és un retorn a l’activitat artística, sinó una nit excepcional enquè podrem veure, un cop més, l’huracà Maruja Garrido damunt l’escenari. Una al·legoria ideada i dirigida per Luis Troquel. Amb un grup flamenc i un altre rumber: el primer amb la incontestable guitarra de Chicuelo al front (i la col·laboració del violí de Carlos Caro i el cant d’El Duende), i el segon amb el trepidant combo de Peret Reyes. Al ball, una de les figures que avui dia trepitja més fort, la granadina Fuensanta “La Moneta”. I com a convidades molt especials, dues veus a descobrir: Rosalia Vila i Mariola Membrives.

Maruja Garrido, cante
* Fuensanta ‘La Moneta’, baile
Juan Gómez ‘Chicuelo’, guitarra
Peret Reyes, guitarra
Joaquín Gómez ‘El Duende’, cante
Abraham López, guitarra
Isaac Vigueras, percussió, palmas i cors
Jack Tarradellas, percussió, palmas i cors
Toni Reyes, baix, palmas i cors
Jony Cortés, palmas

Amb la col•laboració de:
Pepa Garrido, cante
Rosalia Vila, veu

Direcció musical: Juan Gómez ‘Chicuelo’
Direcció artística i guió: Luis Troquel

* Amador Rojas, un dels artistes que tenien previst participar en aquest espectacle, no podrà actuar finalment per problemes d’agenda i ho farà en el seu lloc Fuensanta ‘La Moneta’

Veure més