“Esa luz que es fuego, y ese fuego que es luz, dan alas a nuestra mente y a nuestro corazón; hacen de nuestro cuerpo un espíritu y de nuestro espíritu un cuerpo.”
(D.Rumi)
Mal Pelo, un dels referents inqüestionables de la dansa contemporània del país, abraça la trentena. En el nostre context cultural aquest trajecte suposa més que una proesa, mostra la fermesa d’haver estat capaç de construir, convèncer i aprofundir ; alhora que madurar compartint i cedint. Com a companyia associada al Mercat de les Flors, Mal Pelo ofereix un programa que permet assaborir el present revisant el passat tot intuint el futur.
En la tradició hindú es parla d’ashrama dharma per referir-se a l’expressió i maduració natural del cos, la ment i les emocions al llarg de les diferents etapes de la vida. Les escriptures conegudes com Dharma Shastra fan referència als acompliments i actituds en les etapes progressives de joventut i formació (Brahmacharya) ; edat adulta , treball i responsabilitats socials i familiars (grihastha); maduresa i etapa de retirada progressiva per aprofundir en la dimensió més espiritual (vanaprastha ); i vellesa o etapa de preparació pel viatge final (sannyasa ) …
Actualitzant aquests períodes de vida als temps presents, cada etapa equivaldria a uns 25 anys,…Diuen que la vida d’un home dura tant com la de tres cavalls…(Erri de Luca).
Per aquells qui han fet de l’art el camí d’exploració de la vida, aquestes etapes poden quedar plenament dibuixades també en períodes definits i en el cas de Mal Pelo ens situarien entre la consolidació d’una trajectòria -que és alhora una poètica reconeixible – i el goig d’anar cedint, compartint i transferint…
Les peces que es presenten en aquest cicle són testimoni de fruits presents i passats. En elles es visualitzen les indagacions vitals i poètiques -humanes i compromeses -alhora que s’explora i s’aprofundeix en el seu llenguatge, el discurs corporal d’aquestes motivacions encarnades.
El Cinquè Hivern, la darrera creació de Mal Pelo , convida a la reflexió d’una maduresa de vida compartida. Dues ànimes que transiten plegades es qüestionen el pas del temps, el sentit i les limitacions de l’espai on viuen. Pep i María transfereixen al seu món poètic i subtil reflexions i paraules de l’escriptor italià Erri de Luca. I en la puresa del buit i del blanc que emana de l’escena, el moviment i la veu tracen pensaments, estats d’ànim, records i incògnites futures. El resultat n’és un poema íntim i subtil però contundent a la vegada per la potent presència dels seus intèrprets. Els seus gestos, profunditat de mirades i canvis de ritme són com centelleigs que ens remeten a Dol, que ens recorden a Acostadita, o al mateix Bach (2004), antics treballs que evoquen les llavors d’aquesta germinació . Amb el temps i l’evolució el treball s’ha anat destil·lant i s’han substituït les faules per experiències més vitals i l’escena s’ha buidat de ficció per omplir-se de presència . El resultat del Cinquè Hivern també és fruit d’un treball d’equip gestat amb anys de complicitats , de col·laboradors a l’entorn de la companyia i l’espai compartit de creació contemporània L’animal a l’esquena.
Aquest espai també ha estat des de l’any 2001 el laboratori que ha permès l’intercanvi i la transferència artística amb creadors i llenguatges diversos que ara permeten propostes de contaminació i d’hibridació, a part de creacions en residència.
Siete Lunas (2013) n’és un exemple. El diàleg entre el flamenc, aparentment llunyà dels imaginaris artístics de Mal Pelo, situa la confluència amb Niño de Elche en allò més “jondo” més profund, que és universal a tota ànima humana i sensible. Una improvisació propiciada per explorar ponts i punts de confluència que s’ha convertit en una fructífera i continuada col·laboració artística.
El nom d’Istanbul sempre ens remet a la mítica ciutat pont entre cultures, civilitzacions i llengües. Istanbul també és el títol del segell musical que porta la saviesa artística de Savall i Hespèrion XXI. Una selecció de música cuIta i popular de la tradició otomana, armènia, sefardita i turca -interpretada per Dimitri Psonis, Haïg Sarikouyoumdjian, Hakan Güngör i David Mayoral acompanyant al mestre Savall- trobarà la seva ressonància física amb la proposta de Mal Pelo. La bellesa, els ritmes, timbres i vibracions musicals es visualitzaran en textures, qualitats i formes en l’espai del Mercat de les Flors. Una invitació de luxe a propiciar una trobada amb possibilitats de futur .
Fer camí a la vida és també deseiximent i renúncia, i en el context de la dansa el canvi i les limitacions del cos així ho propicien. Acceptar-ho és un acte de maduresa, sovint escenificada amb un relleu generacional. Federica Porello té l’honor d’heretar la saviesa artística de María Muñoz a partir Bach (2004), un dels solos més significatius de la seva plenitud interpretativa. La riquesa musical d’ El clavecí ben temperat es converteix en la partitura on explorar moviments, qualitats dinàmiques, contrapunts, silencis i arquitectura a l’espai.“ Porqué cuando bailas, hablas, y bailar nos estructura el pensamiento de una manera diferente, y nos permite mezclar nuestro diálogo interior con el movimiento. Nada: una especie de milagro.” (A. Margarit, 2000:129 a Mal Pelo, 2000).
Ester Vendrell
Bibliografia
AAVV. Swimming Horses. Mal Pelo. Ed. Mal Pelo. 2013
Ramis,P i Muñoz,M; Mal Pelo, l’animal a l’esquema. Mal Pelo. 2000.
Erri de Luca; Tu, meu. Empúries Narrativa.2000.
Erri de Luca; Aquí no , ahora no. Akal.2000.
Erri de Luca; El contrario de Uno. Siruela 2005.
Erri de Luca; En el nombre de la madre. Siruela 2007.
Erri de Luca; El dia antes de la felicidad. Siruela. 2009.
Erri de Luca. Tre Cavalli. Trad. Francès.Trois Chevaux. Gallimard. 2001.
Magali Nachtergael et Lucille Toth; Danse contemporaine et littérature, entre performances écrites. CND. 2015.
Links
https://vimeo.com/142125042 (Bach, María Muñoz)
https://www.youtube.com/watch?v=p4CxbOP_PDI
https://www.youtube.com/watch?v=gdBSF5MGd3U ( El cinquè hivern)
https://www.youtube.com/watch?v=FiMj4RqCrW0 (Conversa Mal Pelo, Mov-s, 2012)
https://federicaporello.wordpress.com/
