“El nostre art és com un perfum… la percepció de la dansa està en el pas i l’experiència del temps i en el reconeixement del què succeeix en l’espai en el moment específic.
I la improvisació ho posa de manifest”.
“La dansa és un llenguatge universal; ambaixadora per un món en pau, d’igualtat, tolerància i compassió”.
Sasha Waltz
Sasha Waltz és una de les creadores de referència del context europeu dels darrers trenta anys. Va fundar la seva companyia al Berlín d’uns anys després de la caiguda del mur. La seva trajectòria i creació agermanen la innovació i la tradició coreogràfica contemporània, tant des de la perspectiva de la dansa postmoderna americana com del teatre-dansa alemany. Establerta com a creadora al cor d’Europa, Sasha Waltz & Guests ha pogut gaudir de les possibilitats de creació i producció, tant des de l’escena independent fins a les avantatges de la institucionalització cultural, explorant formats, contextos i estructures, així com dialogant amb altres llenguatges artístics com ara les arts visuals, el teatre, l’òpera, el cinema, els museus, el site specific i la música antiga o la tecnologia. El nom de la seva companyia evidencia la voluntat artística i de creació, d’establir diàlegs i de teixir ponts.
Al llarg d’aquests anys, Barcelona ha pogut gaudir de diverses creacions de la seva dilatada trajectòria: Travelogue III-All ways six steps (Grec,1997), Dido i Enees (TNC, 2008) o Kreatur (TNC, 2017), esdevenint un referent artístic, un mirall per creadors i un pelegrinatge per a professionals.
Iniciada a la dansa a Karlsruhe amb una deixeble de la pionera Mary Wigman, va professionalitzar-se en el context holandès dels anys vuitanta a la reconeguda escola SNDO d’Amsterdam -nucli de transferència de la dansa-postmoderna americana-, anys en què l’escola era el focus de l’avantguarda americana de Nova York amb creadors pioners en la recerca de noves formes de treballar i concebre el cos i la creació: la improvisació, l’alineació del cos, el contact improvisació i la tècnica release.
Sovint s’ha parlat de Sasha Waltz com el referent del post-teatre-dansa després de Pina Bausch, ja que al llarg d’aquests anys ha ofert una mirada integradora i d’escena híbrida amb peces com les que van inaugurar la seva carrera artística: Travelogue I- Twenty To eight, abordant aspectes de la quotidianitat fins a la hiperrealitat amb estètica slapstick fins la creació de Na Zemlje (1998), Dialoge 99/I i Dialoge 99/II per al museu jueu de Berlín.
Durant el període inicial fundà, juntament amb el productor i marit Jochen Sandig, la Sophiensaele (1996), espai que esdevindria amb el temps un centre de dinamisme artístic imprescindible de Berlín, període del qual destaca la peça Allee der Kosmonauten.
La consolidació de la seva trajectòria arribaria entre 1999 i 2004, amb la direcció artística compartida de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín juntament amb el director Thomas Ostermeier. D’aquesta etapa són la trilogia de peces al voltant del cos Korper (S) i No Body, seguides d’Insideout i Impromptus, desplegant la possibilitat de crear en gran format i amb una escenificació complexa afavorida per l’estructura institucional, estructura alhora limitant que provocà el seu retorn al context independent a partir del 2005, establint-se a l’espai de Radialsystem V fins l’actualitat.
El seu motor creatiu ha estat sempre el diàleg amb altres disciplines artístiques i amb creadors i, en aquest cas, el retorn a l’espai independent propicià el contacte amb la música antiga, estimulant grans produccions, com l’òpera Dido i Enees de Gluck amb l’Akademie für Alte Musik de l’Staatsoper Unter den Linden i el ballet Romeu i Julieta de Berlioz (2007). L’estreta relació amb la música en viu i la veu han estat lligams que ja no ha abandonat, perquè constitueixen l’essència de l’efemereïtat de la dansa en la seva dimensió de presència humana i vibracional que habita l’espai i el temps.
Coincidint amb el vintè aniversari de la creació de la seva companyia, Sasha Waltz fa el salt a la revisió de repertoris com l’Apres midi d’un faune o la paradigmàtica Sacre de Stravinsky en l’any del seu centenari (2013), mantenint l’interès per l’òpera coreogràfica. Des de llavors ha seguit eixamplant mirades, formats i possibilitats de la dansa apropant-se al públic jove i cada cop més bolcada envers la societat. Aspectes com ara els grans moviments migratoris que ha viscut Alemanya en els darrers anys, la crisi climàtica i la mateixa pandèmia han portat a replantejar aspectes fonamentals de la seva creació.
In C és fruit d’aquesta nova etapa, d’un replantejament de processos, mitjans, espais i contextos. Les experiències i reflexions resultants del confinament de la COVID-19 es poden resumir en conceptes presents en la seva creació: transició i flexibilitat, llibertat i responsabilitat. Com a societat i comunitat estem transitant cap a nous paradigmes i la flexibilitat és la qualitat que permet l’adaptació als nous reptes. Crear en context de pandèmia ha forçat a destil·lar allò més essencial en la dansa: l’energia del cos en moviment, l’escolta, la intuïció del fet d’improvisar i alhora desenvolupar nous mecanismes de composició i disseminació. Un procés de treball que ha estimulat la creació de “tutorials” perquè els ballarins poguessin aprendre i desenvolupar via zoom les 53 pautes de moviment generades de les 53 estructures musicals que conformen els dos folis de la partitura de Terry Riley, afegint-hi 30 indicacions compositives per estructurar la improvisació. In C es pot comparar a un partit de futbol. A partir d’unes normes/pautes de joc s’activa una improvisació que flueix en l’espai i el temps. L’aïllament de la pandèmia ha deixat petjada en una coreografia sense contacte físic, fruit del distanciament social en el procés de creació. La COVID-19 també ha propiciat la consciència del sosteniment del planeta, posant en valor la natura i l’espai obert; per això una simfonia de 53 colors acompanya aquesta creació modular, com capes que es sobreposen al moviment en l’espai i temps. Estrenada inicialment online, la peça ja ha gaudit d’adaptacions diverses i, recuperada la “normalitat”, la seva presentació al Mercat de les Flors amb el pati de butaques ple és una celebració i retorn a allò també essencial de les nostres vides i les arts vives.
Ester Vendrell i Sales
SASHA WALTZ & GUESTS presenten ‘In C’ al Mercat de les Flors del 7 al 9 d’abril de 2022
– Philadelphia Museum of Dance
– ‘TALK / SNDO 1982-2006 online‘, a series of online publications related to the School for New Dance Development
– ‘Whose Dance Are You Doing’, in SARMA – Laboratory for discursive practices and expanded publication
– ‘Structure, freedom, colour: Sasha Waltz & Guests in In C’. Seeing Dance
– Travelogue-Twenty to eight
– Conversa amb Sasha Waltz
– Sasha Waltz – Neues Museum -Dialoge09 – Trailer
– No body
– Dido i Enees
– Romeo and Juliette
– Figura Humana
https://www.youtube.com/watch?v=v6FnHcECOl0
– In C a l’aire lliure
Brigitte Kramer.(2013). Sasha Waltz a Protrait. DVD. Art Haus Musik.
Ann Cooper Albright & David Gere (2003). Taken by surprise. A Dance Improvisation reader. Wesleyan Unviersity press.
Christiane Riedel, Yoreme Waltz, et ál.(2014). Sasha Waltz: Installations, Objects, Performances . Hatje Cantz, Ostfildern.
Moniek Merkx’s (1985). Moderne Dans in ontwikkeling .
Sasha Waltz y Michaela Schlagenwerth (2012). Nahaufnahme Sasha Waltz: Gespräche mit Michaela Schlagenwerth . Berlin.Verlag.
Danielle Goldman.(2010). I want to be ready. Improvised Dance as a Practice of Freedom .The University of Michigan Press.
Sally Banes (1987). Terpsichore in Sneakers.Postmodern dance. Wesleyan University Press.
