2012-2013
Hora: 20.30h
Durada: 20 minuts
Dues persones una davant de l’altra, repeteixen un número finit de la seqüència de dígits del número ∏, com per exemple els primers mil. Una d’elles llegeix la seqüència de números, els ulls gairebé tancats, amb les parpelles pintades com a sengles ulls oberts, pareix mirar fixament a l’altre que li torna la mirada, atentament llegint-li els llavis per a poder recitar la sequència numèrica al uníson.
L’execució coral de la performance treu a la llum la qualitat física de la producció de llenguatge, la seva encarnació. Els números agafen existència a través de la veu, adquirint un determinat to, gènere i identitat.
El gest impossible de la premissa, el recital d’un número infinit fan explícita la finitud de la natura humana i el seu desig d’eternitat.
L’artista
El treball d’Itziar Okariz abasta el vídeo, la fotografia i la instal·lació. Els seus interessos es centren en la construcció de la identitat i la subversió de les estructures de representació existents així com de les relacions cos/espai, ja siguin públiques o privades. La immediatessa de les seves accions entaulen un diàleg constant amb els llocs on aquestes es porten a terme. La repetició de les accions a diferents llocs i en diferents moments també constitueix un element essencial del seu treball, on crea matisos i diferències amb un sol element bàsic.
Fitxa artística
Idea original Itziar Okariz
Performers Itziar Okariz i Víctor Iriarte
Hora: 21h
Durada: 60 minuts
“M’agrada riure. Ric sovint i la resta veu com ric.”
Laugh és una peça sobre el riure com a riure. Durant l’obra, Antonia Baehr explora aquesta expresió com una entitat soberana i la separa de les seves causes més comunes (bromes, cusquerelles, narrativa, humor, alegria) per a centrar-se en la cosa en sí: el so i la forma, la música, la coreografia i el text, el ritme i el gest del riure. La seva intenció no és fer-nos riure, però la contaminació resulta inevitable i de vegades el riure traspassa de forma contagiosa la “quarta paret”.
L’artista
Antonia Baehr és coreògrafa. El seu treball es caracteritza per no emmarcar-se dintre de cap disciplina i treballar en col·laboració amb altres persones, utilitzant un «joc- estructura» amb el que canviar els rols : cada persona és director / autor / públic i performer / convidat per altre, de forma alternativa. En 1994 cofunda el grup de performance basat a Berlín « ex machinis ». Es gradua en vídeo i «media art» a l’Hochschule der Künste Berlin amb Valie Export (1996) i obté una beca i una menció especial a l’Institut d’Art de Chicago. En aquesta ciutat completa el Master en Performance amb Lin Hixson del grup de performance « Goat Island » i comença a col·laborar amb William Wheeler. Des de el 2000 Baehr viu a Berlín, on organitza diferents trobades de performances i música experimental. Fins l’actualitat ha treballat amb Lindy Annis, Valérie Castan, Sabine Ercklentz, Antonija Livingstone, Arantxa Martinez, Andrea Neumann i William Wheeler.
Fitxa artística
Basat en les partitures de Naima Akkar, Lindy Annis, Bettina von Arnim, Antonia Baehr, Ulrich Baehr, Frieder Butzmann, Valérie Castan, Manuel Coursin, Nicole Dembélé, Nathan Fuhr, Frédéric Gies, Christian Kesten, Heather Kravas, Antonija Livingstone, Andrea Neumann, Stefan Pente, Isabell Spengler, Steffi Weismann, William Wheeler, Henry Wilt, entre d’altres
Concepte, interpretació, composició i coreografia Antonia Baehr
Col·laboració artística i coreografia Valérie Castan
Dramaturgia Lindy Annis
So i composició musical Manuel Coursin
Disseny de llums i direcció tècnica Sylvie Garot
Administració Ulrike Melzwig, Alexadnra Wellensiek
Producció make up productions
Coproducció Les Laboratoires d’Aubervilliers, Les Subsistances, Lyon
Amb el suport de the cultural administration of Berlin and Ausland, Berlin
– FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES
Aquesta presentació està en el marc de “re.act.feminism #2 a performing archive”. Una exposició comissariada per Bettina Knaup i Beatrice Ellen Stammer
