IT Dansa - 2onprograma

Del 2 al 5 de maig

IT DANSA Cor Perdut + Naked Thoughts + In Memoriam + WHIM Fractured Fairytale

Compartir

COR PERDUT, de NACHO DUATO

La coreografia

Cor perdut és un pas a dos inspirat en la cançó Bir Demet Yasemen, en la versió catalana que Maria del Mar Bonet va elaborar a partir d’un tema amb matisos tradicionals de l’armeni M.J. Berberian. ‘No serveix plorar / no serveix morir / el desig és més fort / fa tot sol el seu camí’, es lamenta la veu impressionant de Maria del Mar Bonet, el poder de suggestió de la qual sobre Duato (que va crear Cor perdut com a regal d’aniversari per a la cantant mallorquina) sembla incontestable després de Jardí tancat (1983) i Arenal (1988), dues de les coreografies més brillants del valencià, totes dues amb música d’aquesta intèrpret. Al ritme sincopat i hipnòtic de les percussions tunisianes, els dos ballarins recreen el dinàmic llenguatge corporal i expressiu d’aquest coreògraf amb la mateixa fluïdesa angoixada que transmet la veu de Maria del Mar Bonet.  (Patricia García Ríos)

Coreografia Nacho Duato
Música Maria del Mar Bonet
Escenografia, vestuari i il•luminació Nacho Duato
Assistent del coreògraf Catherine Allard
Durada: 10 minuts

Estrenada pel Nederlands Dans Theater 2 a La Haia el 27 d’abril de 1989
Estrenada per la Compañía Nacional de Danza al Centro Cultural de la Villa de Madrid el 30 de juny de 1990
Estrenada per IT Dansa Jove Companyia de l’Institut del Teatre el 9 de març de 2002 al Centre Cultural de la Caixa Terrassa. Coproduïda per l’Institut del Teatre i la Fundació Cultural de Caixa Terrassa

NAKED THOUGHTS, de RAFAEL BONACHELA

La coreografia
Energia, dinàmica i tècnica. Vuit ballarins s’embarquen en un viatge a través del moviment i, també, d’uns sentiments, a vegades complicats, perillosos, tendres i ambigus; una lluita amb els seus dimonis emocionals i les seves barreres físiques. La primera creació de Bonachela en una companyia catalana està inspirada en les ciberpoesies de l’artista Ainize Txopitea, amb una composició original del músic català Ramon Balagué i vestuari dels dissenyadors de moda Spastor.

El coreògraf
Bonachela es defineix a si mateix com un “addicte al moviment” i la seva motivació es basa, precisament, en l’exploració i experimentació del moviment pur. A part del seu propi vocabulari, troba inspiració en les arts visuals i en la cultura popular, la qual cosa dóna al seu treball un estil molt personal. El seu compromís amb la innovació l’ha convertit en un dels coreògrafs més interessants i enginyosos del panorama britànic actual, que treballa per igual la dansa més comercial i la més avantguardista.

Actualment Rafael Bonachela és el director artístic, per segona temporada, de la Sydney Dance Company

Coreografia Rafael Bonachela
Assistent del coreògraf Amy Hollingsworth
Música Ramon Balagué
Poemes Ainize Txopitea
Il•luminació Paco Azorin
Vestuari Spastor
Durada 15 minuts
Estrenada al Festival de Barcelona Grec 2007. Teatre Ovidi Montllor

IN MEMORIAM, de SIDI LARBI CHERKAOUI

L’espectacle
El vincle entre realitat i memòria és el centre de In Memoriam. La realitat no és la memòria i la memòria no és la realitat, però remuntar-se als records del passat ens ajuda a captar millor la realitat del present. Les nostres arrels són fortes com les d’un arbre, que s’estén tan lluny com les seves branques.

Des de la memòria, els ballarins exploren els moviments d’atracció i repulsió, magnetisme i antimagnetisme, per tal d’examinar el significat de la paraula “harmonia”.

El coreògraf
Sidi Larbi Cherkaoui. D’origen marroquí, es va formar a l’escola de dansa PARTS, fundada per la coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker. Membre de les generacions d’artistes que representen una nova onada per a la coreografia europea, forma part de la companyia de les Ballets C de la B (el Ballet Contemporani de Bèlgica), situada a Gant, Bèlgica.

La seva primera peça com a coreògraf, Anonymous Society, és premiada internacionalment i impulsa la seva carrera a diferents institucions europees que ràpidament decideixen programar els seus espectacles. Les seves primeres coreografies tracten temes socials com la multiculturalitat i la diferència, com a Rien de rien de l’any 2000. Treballa per a centres com el Gran Teatre de Ginebra o els Ballets de Monte-Carlo, amb un estil de creacions sempre estan relacionades amb l’exploració de la identitat ja sigui cultural, religiosa o sexual.

L’any 2005 crea amb el coreògraf Akram Khan, l’exitòs duo Zero Degree, el 2008  col•labora amb Antony Gormleyel a Sutra i el 2009 amb María Pagés a Dunas. El 2010 crea BABEL (words) amb Damien Jalet i Antony Gormley.

Coreografia Sidi Larbi Cherkaoui
Música A Filetta
Confecció vestuari Maribel Selma
Durada 10 minuts

Coproducció Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Grec’11 Festival de Barcelona.
Estrena al Festival de Barcelona Grec 2011. Teatre Grec

WHIM Fractured Fairytale, d’ALEX EKMAN

La coreografia
Una peça sobre com hem de mantenir sempre el seny per fora fins i tot quan ens estem tornant bojos per dintre… Totes les parts de la peça mostren una varietat de situacions, inspirades en la vida. Mentre observava l’assaig general, vaig adonar-me que havíem creat una mena d’estrany musical, negre i trist. En realitat no saps si hauries de riure. És divertit, però no realment divertit… És trist, però no realment trist… És agradable, però no realment agradable.

M’he sentit molt content i privilegiat de poder treballar amb aquest grup de gent amb un talent tan especial i tan treballador. Estan afamats d’aprendre i donen SEMPRE el 100%. IT Dansa no és només una gran oportunitat perquè els joves ballarins es desenvolupin com a artistes, sinó també un lloc ideal perquè el coreògraf se senti a gust per experimentar. El desig per l’art és allí. Ens ho hem passat d’allò més bé creant aquest “musical negre” i mai oblidaré aquest procés. Moltíssimes gràcies a tots els ballarins i l’equip! (Alex Ekman)

El coreògraf
Alex Ekman, que ha ballat al Reial Ballet Suec (2001-2002), al Nederlands Dans Theater II (2002-2005), i al Cullberg Ballet (2005-2006), ha coreografiat diversos tallers per a les companyies en què ha ballat i també ha estat coreògraf convidat per a altres formacions de dansa dels Països Baixos. Alexander Ekman va ser definit per la revista Ballettanz, el 2006, com a jove coreògraf a tenir en compte. La creació The Swingle Sisters va guanyar el segon premi al Certamen Internacional de Coreògrafs de Hannover (2006), així com el premi de la crítica.

Coreografia Alex Ekman
Música Antonio Vivaldi (Les quatre estacions: L’hivern), Marcelle de Lacour (La pendule de Marie-Antoinette), Edmundo Ros (Bolero) i Nina Simone (My baby just cares for me)
Il•luminació Alex Kurth
Vestuari Alex Ekman
Durada 15 minuts
Estrenada al Festival de Barcelona Grec 2007. Teatre Ovidi Montllor

Actualitat

Itinerari

Informació pràctica

Temporada: 2012-2013

Del 2 al 5 de maig

20:30 h (diumenge 18 h)

Sala MAC

Preu 8 – 16,50 €

Més informació

Escolta la Roda de premsa

Notícia a BTV

Relacionats

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerarem que n’accepta el seu ús. Pot canviar aquesta configuració i obtenir-ne més informació aquí.

x