Undertainment pretén ser un esdeveniment musical, similar a una obra de cambra per a un petit conjunt orquestral. Els ballarins tant poden ser solistes, com actuar en grup, o fins i tot fer de directors, cadascun amb les seves pròpies responsabilitats de lideratge i experiència.
La modalitat primària de l’obra és el contrapunt, basat en figures de terra abstretes de ballet. És com si el model matemàtic del ballet del segle XVIII hagués estat desenvolupat per Descartes exclusivament per als matemàtics reials, i no integrat a les esferes socials més florides de la cort de Lluís XIV.
Aquesta particular abstracció de les conegudes figures del ballet les redueix a diversos estats primaris: proximitat, extensió i rotació. Aquests estats, combinats amb les coordinacions de torsions i plegaments pròpies del ballet, crea la sensació d’una «família» de relacions que experimenta visiblement nombroses variacions recombinatives.
El to d’Undertainment es pot definir com l’harmonització perfecta del contrapunt present en escena, que no arriba a donar resposta a la pregunta «qui respon a qui».
William Forsythe
