2022-2023
projeccions obertes de 17h a 20:30h
February 11 and 12
Paral·lelament al seu treball com a coreògrafa, Olga de Soto porta al voltant de vint anys explorant la història de la dansa mitjançant l’estudi d’obres emblemàtiques a través de projectes d’investigació que se situen en la intersecció d’un enfoc històric, sociològic i artístic. El vídeo-performance documental i el film historia(s), creats el 2004, posen a escena la memòria dels espectadors i les espectadores que van assistir a l’estrena d’El jove i la mort de Roland Petit i Jean Cocteau el 1946. El 2006, i durant sis anys, l’autora segueix pel món la pista de La mesa verde, un ballet mític creat pel coreògraf alemany Kurt Jooss el 1932, considerat un dels espectacles del segle XX políticament més compromesos.
La selecció de pel·lícules realitzada per al Mercat de les Flors presenta diversos elements fruit d’aquests diferents projectes d’investigació i de creació, posant de manifest el caràcter intemporal d’aquestes obres, la polisemia i actualitat del seu missatge, la resonància de la seva forma, les seves zones de memòria i d’oblit, el seu poder de transformació i les seves maneres de transmissió. Així, els films presentats donen cabuda al poder de la veu, de la memòria i el gest, a partir de testimonis recollits individualment en la intimitat de múltiples trobades i subjectivitats, per presentar un viatge artístic i humà a través de la història d’Europa, des de la creació d’aquestes obres, lligades ambdues a la guerra, fins l’actualitat.
PAL, 53’ (2004) (ARGOS centre for audiovisual arts, Brusel·les, 2004)
Idioma: francès / VOSTTES
25 de juny de 1946. París. La multitud s’amuntega a l’entrada del Teatre dels Camps-Elisis per assistir a l’estrena d’El jove i la mort, un ballet de Roland Petit inspirat en un argument de Jean Cocteau. El prodigiós ballarí Jean Babilée en cartell, interpreta el paper d’un jove que mor per amor. Cinquanta-vuit anys després, Olga de Soto realitza una investigació sobre aquest ballet mític i decideix anar a la recerca d’espectadors presents al Teatre dels Camps Elisis aquella nit per donar-los la paraula. Assistim a la reconstrucció commovedora del ballet original a través de les veus de les persones entrevistades, entrellaçada gradualment amb les històries individuals. Els seus records, silencis, vacil·lacions i anàlisis trascendeixen l’obra, transportant-los a la Segona Guerra Mundial, viscuda per tots ells, tot just acabada, i a la història d’aquests homes i dones que han sobreviscut fins els nostres dies. La pel·lícula es revela com una variació poètica sobre la mort i la seva percepció.
Selecció de films (2012-2023)
Idiomes: castellà, anglès, francès i alemany / VOSTTES
Olga de Soto deté la seva mirada a La mesa verde, obra mítica de Kurt Jooss, presentada per primer cop el 3 de juliol de 1932 al Teatre dels Camps Elisis a París. Obra essencial en la Història de la Dansa, espectacle cèlebre pel seu missatge sociopolític i antibèl·lic, així com per la posició del seu autor davant les primeres lleis antisemites aprovades a Alemanya a partir de l’arribada de Hitler al poder el 1933. Aquest ballet en vuit escenes per a setze ballarins, inspirat en una dansa macabra de l’Edad Mitja, està considerat com un dels espectacles políticament més compromesos del segle XX. Obra emblemàtica en la que el coreògraf denuncia l’auge del feixisme i la guerra, marcada pel clima tèrbol que va precedir la Segona Guerra Mundial i, en certa mesura, visionària davant la realitat fosca d’una època la vigència de la qual es veu revifada en el context geopolític actual.
Durant sis anys la coreògrafa ha estat recollint empremtes deixades per La mesa verde a espectadors que l’han vist en diferents moments de la Història i en diferents països, així com en ballarins de diferents generacions que l’han interpretat. El seu incansable treball d’investigació l’ha portat de Bèlgica a Xile, passant per Alemanya, Holanda, França i Anglaterra, en un fructífer periple de 42.000 km, al llarg del qual ha filmat i reunit seixanta-set hores de testimonis únics i commovedors, en els que s’entremesclen records de ballarins/es i espectadors/es.
Després de la creació de les tres formes escèniques que l’autora ha realitzat a partir d’aquest extens treball d’investigació, els documentals escènics Una Introducción (Tanz Im August, Berlín, 2010), Débords / Reflexions sobre La mesa verde (Festival d’Automne, París, 2012), i el solo autobiogràfic amb veus (Elle) retient (Bienal de Charleroi danse, Brussel·les, 2015), Olga revisita l’espectacle Débords i aprofundeix en el material recopilat donant forma a una instal·lació de la que presentem una selecció de films en el marc de la present constel·lació.
L’autora aborda La Mesa Verde a partir del seu impacte, aprofundeix en el temps, es desplaça, busca, indaga, excava en la memòria per fer-nos arribar una obra composta de testimonis de gran força, però també de cossos d’expressiva gestualitat, de mirades que s’interroguen sobre l’impacte de La mesa verde i sobre allò que encara apareix com una càrrega emocional, política i social de gran intensitat.
Nora Salvo
HDV, 4’36” (2012) (NAVE, Santiago de Xile, 2016)
Idioma: castellà
Les empremtes deixades per l’espectacle La mesa verde afloren progressivament en el cos i en la veu de Nora Salvo, ballarina que va encarnar el personatge de La partisana seixanta anys enrere a Santiago de Xile. A mesura que el breu relat d’aquella experiència sensible és desplegat en la intimitat de la trobada, el record adquireix densitat acompanyat per l’emergència del gest i les melodies que van emergint i reviuen, al temps que Nora posa en paraules la rememoració de la dansa, des de les excletxes afectives i emocionals de la vivència.
Primers records
HDV, 18’ (2012-2014) (Villa Bernascony, Lancy, 2014)
Idiomes: castellà, francès i anglès/ VOSTTES
A diferència de l’espectacle i del film historia(s), que se centraven únicament en l’impacte d’El jove i la mort en el moment de la seva estrena i en els records dels espectadors de la primera representació, el projecte d’Olga de Soto a partir de La mesa verde obre el camp d’investigació als diferents desplaçaments i transmissions de l’obra de Jooss, des de la seva estrena el 1932 fins els remuntatges actuals, testificant la importància històrica del ballet estudiat. Prenent com a fonts les experiències d’espectadors i ballarins de diferents generacions i orígens que han vist el ballet en diferents moments de la història i en diferents països, Olga de Soto desjerarquitza els discursos. Primers records recorre així trenta anys de recepció de l’espectacle en una successió de veus que recorren el temps i la geografia posant de manifest l’impacte dels diversos contextos històrics de presentació i els diferents fenòmens d’identificació en la recepció del ballet.
Temptativa de restitució d’una dansa macabra
HDV, 34’30′ (2012-2016) (NAVE, Santiago de Xile, 2016)
Idiomes: castellà, anglès, francès i alemany / VOSTTES
Com revifar la memòria d’una dansa sense recórrer a les imatges? Com fer assaborir – malgrat el temps transcorregut i del desmembrament del record – un acte coreogràfic? A través d’una succesió de veus que formen un relat polièdric, Olga de Soto ofereix al públic d’avui l’accés a una obra de 1932 a través dels records dels seus testimonis, espectadore i intèrprets. Unint paraules en diferents idiomes, gestos, sons i expressions facials, l’autora convida l’espectador a construir progressivament – o a recordar- la seva pròpia imatge mental i fantasmàtica de La mesa verde. Des de la descripció de les escenes fins a l’expressió dels sentiments, passant per consideracions filosòfiques i comentaris interpretatius, el treball de rememoració convoca diferents registres discursius per part dels entrevistats. Temptativa de restitució d’una dansa macabra segueix, testimoni rere testimoni, la progressió de l’obra de Jooss en una successió de veus, però també de cossos i mirades que qüestionen la càrrega continguda per l’obra de Jooss, així com el que encara avui representa una càrrega emocional i política intensa a la vegada que sorprenent en els seus espectadors i intèrprets.
Del context històric al missatge (títol de treball)
HDV, 19′ +/- (2012-2023) (Mercat de les Flors, 2023)
Idiomes: castellà, anglès, francès i alemany / VOSTTES
Quina és la permeabilitat d’una obra coreogràfica al moment històric precís que la veu néixer? Quina és la seva capacitat per deixar-se impregnar pel context sociopolític del seu temps? De quina manera es deixa contagiar i influir pels esdeveniments històrics que l’acompanyen o fins a quin punt no són aquests el seu origen, el que mou l’autor a la creació de l’obra? Jooss era un artista pacifista amb un fort compromís ètic i polític, conscienciat i sensibilitzat amb els problemes del seu temps. El crack borsari de 1929 a Nova York va sumir al món en la Gran Depressió. Els dos últims anys de la República de Weimar van suposar l’enduriment de la política autoritària instaurada en el context de gran recessió en el que estava sumida Alemanya, amb la modificació de les estructures polítiques i la confiscació progressiva del poder polític en favor del partit nazi, fins l’adveniment del Tercer Reich. La mesa verde es va crear a París a principis de juliol de 1932, en l’interval entre les eleccions alemanyes del 13 de març d’aquell any, en les que Hitler va obtenir el 30% dels vots en la primera volta, i el moment en que es va convertir en canciller el 30 de gener de 1933, deu mesos després. La gran història està present en tots els racons de l’obra de Jooss, des de la càrrega emocional i dramàtica fins la càrrega social i política, aquesta vegada deixem enrere l’observació subjectiva i singular de l’experiència per centrar-nos en el significat històric del ballet, el seu context de creació, el seu “missatge” i la forma en que ressona en diferents contexts polítics tant en l’època de la seva creació com posteriorment.
© Olga de Soto (tots els textos)
