2006-2007
A Le vertige du papillon, la tercera obra de la companyia Feria Música, es troben set acròbates-trapezistes i quatre músics per crear un espectacle de circ actual i també un dels més bells espectacles de dansa contemporània dels últims anys. Enriquit per un espai escènic de múltiples possibilitats i sorpreses, es tracta d’una experiència única, impossible de qualificar; de moments intensíssims i plens de frescor.
Coreografia i posada en escena Fatou Traoré Direcció artística Philippe de Coen Direcció musical François Garny Composició i arranjaments François Garny, Manuel Hermia i Benoît Louis Escenografia i realització Philippe de Coen, Bruno Renson i Serge SimonArtistes de circ i ballarins: Gaël Bernier, acròbata, perxa xinesa; Anke Burcher, artista aèria; Linde Hartman, portadora; Serge Lazar acròbata;Anna Nilsson, trapezista;Kiulangi Runge, acròbata, perxa xinesa; Niels Seideli, malabarista, acròbata Músics François Garny contrabaix, guitarra; Manuel Hermia, flautes, saxo, Benoît Louis,teclats; Michel Seba, percussió
Producció Feria Música La Coursive, scène nationale de La Rochelle, França; Le Phénix, scène nationale de Valenciennes, França (amb la cooperació de Lille 2004, Capital Europea de la Cultura); Les Arts à la Rencontre du Cirque, Ville de Nexon, Haute-Vienne/Limousin (França); Le Pôle cirque Cévennes/Cratère, scène nationale d’Alès (França); Les Halles de Schaerbeek (Bèlgica); La Maison de la Culture de Tournai/Circulons! (Bèlgica/França); La Maison de la Culture de Nevers et de la Nièvre (França), Agora, scène conventionnée de Boulazac (França), i Het Huis voor Kunsten op Straat, Neerpelt (Bèlgica)
Feria Música va ser fundada el 1995 per Philippe de Coen, trapezista, i Benoît Louis, compositor, amb la intenció de barrejar les seves respectives àrees artístiques i fer-les sortir del marc original. Des dels seus començaments es va caracteritzar per la tasca de recerca en el camp del circ contemporani. El 1997 s’incorpora al seu projecte la coreògrafa i ballarina Fatou Traoré amb l’espectacle Liaisions dangereuses. Traoré aporta al llenguatge del circ el pla coreogràfic: “un dels punts importants de la meva feina ha estat fer acceptar a la gent del circ que el desequilibri genera energia. Una caiguda té com a conseqüència un rebot, un gest en provoca un altre i del moviment neix la fluïdesa”.
