“Open your mind. Open your heart. Open your body.
Open your Self. Relax and Smile.
You Are Tai Ji! “(Oregon Living art Foundation)
A l’estar en repòs, la ment del savi es converteix en el mirall de l’univers , en el reflex de tota la creació (Zhuangzi )
Cloud Gate Dance Theater of Taiwan – 13 Tongues
El projecte Panorama Taiwan sorgit d’una aproximació entre les estructures del Mercat de les Flors i The National Theater & Concert Hall (NTCH) de Taipei, permet gaudir d’una panoràmica de l’art coreogràfic de Taiwan, coincidint amb el 50è aniversari de la creació de la Cloud Gate Dance Theater of Taiwan, la primera i més destacada companyia de dansa contemporània de Taiwan i un referent mundial de l’art i la dansa de l’era global.
El nom escollit en 1973 pel seu fundador – el ballarí, coreògraf i escriptor Lin Hwai Min (1947) – apel·la al nom d’una ancestral dansa ritual xinesa que significa “passatge als núvols”, nom que evidencia l’aproximació holística i transformadora de l’art de la dansa d’aquest creador.
Lin Hwai Min descobrí la dansa moderna als EUA arrel d’una beca rebuda per ampliar els seus estudis literaris i d’escriptura a la Universitat d’Iowa, al costat de Paul Engle. En aquell context es formà en dansa amb Marcia Thayer i a l’escola de Martha Graham de Nova York. De retorn al seu país canvià el llenguatge de l’escriptura pel cos i la creació escènica, centrant el seu projecte artístic i experimental en la indagació i construcció d’una identitat coreogràfica taiwanesa. Al llarg dels 47 anys al front de la companyia ha creat un repertori basat en les arrels dels mites asiàtics, la seva història, espiritualitat, filosofia i el folklore dotant-la d’una estètica i una perspectiva moderna i universal. Ling Hwai Ming ha cristal·litzat un somni: servir al seu país a partir de la dansa. Actualment, la Cloud Gate disposa de 2 formacions artístiques per combinar les gires internacionals amb els projectes locals; el Teatre Cloud Gate situat al turó d’un barri de la part nova de Taipei que disposa de 4 espais d’exhibició de format divers; i una àmplia esplanada per propostes a l’aire lliure amb capacitat per 1.000 persones. Els espectacles de la Cloud Gate han arribat a congregar 80.000 espectadors a l’aire lliure i el 21 d’agost és el dia nacional Cloud Gate. La Fundació que la gestiona impulsa també creacions i coproduccions de la nova generació de creadors/es taiwaneses i té un vincle amb la Universitat de les Arts de Taipei on Lin Hwai Min fou l’impulsor del Departament de dansa en 1984. D’allà en sorgeixen noves generacions que nodreixen el teixits artístic de Taiwan ja sigui en el context més institucional o com a creadors independents dins i/o fora Taiwan.
El segell principal de la Cloud Gate i per extensió de la dansa made in Taiwan són els ballarins i la seva aproximació al fet artístic. El treball que alimenta els intèrprets es fonamenta en la síntesis de pràctiques orientals com el taitxí, la meditació, les arts marcials, el folklore i l’òpera xinesa juntament a les tècniques occidentals del ballet i la dansa moderna i contemporània. “Disciplinar la ment perquè flueixi la interrelació cos-ment, aprenent a concentrar i gestionar l’energia pel moviment”, ha estat el gran canvi paradigmàtic en la preparació d’aquesta generació de ballarins taiwanesos. El resultat n’és una presència escènica única, fent que la dansa esdevingui un flux d’energia aclaparadora que commou a l’espectador amb una força emocional i sensible inèdita. “What you practice is internal energy… eventually the outside will match it” (Chungliang Al Huang).
A la vegada Lin Hwai Min ha entès la coreografia des de la perspectiva de la cal·ligrafia xinesa -un flux d’organicitat i energia continuada, circular i en espiral-. A això s’hi suma una escenificació immersiva a partir de la sinergia amb l’espai sonor i la dimensió plàstica, d’una nitidesa immaculada. Aquesta ha estat la gran aportació de Min a la coreografia contemporània, no només taiwanesa sinó pel llegat de la humanitat, tal com els premis i reconeixements diversos han avalat.
Amb aquesta és la quarta visita de la Cloud Gate a Barcelona (Moon Water, Festival Grec 2007; Wild Cursive,TNC, 2010 i Pine Smoke, Festival Grec 2018) i amb la peça 13 Tongues esmostra la contundència i solidesa d’una formació que manté la seva identitat malgrat el relleu generacional i el canvi en la direcció artística a mans del ballarí i coreògraf Cheng Tsung Lung, qui ha posat el focus més en el retorn a la dansa d’arrel i el treball d’innovació tecnològica digital. D’origen autobiogràfic, la peça parteix de la memòria d’un nen de 8 anys que acompanyava al seu pare –venedor de sabatilles- pels carrers del barri de Bangka de Taipei. Una diversitat caòtica de personatges estrafolaris abarrotant els carrers fangosos i humits situa el punt de partida. L’ombra negra d’aquesta memòria va prenent color a mida que els records retornen i es clarifiquen les vivències. La massa enfront la individualitat de cada ser allà present només existeix quan la nostra mirada hi posa el focus, l’atenció.
La tasca desenvolupada per la Cloud Gateal llarg dels anys ha tingut ressò i acompanyament institucional permetent estendre el fet artístic a la societat com un valor important per la ciutadania. Una nova generació de creadors ha nascut impregnada del fenomen Cloud Gate i cada un d’ells, malgrat tenir un estil propi comparteixen aspectes de confluència en la seva dimensió, poètica, estètica i interpretativa.
Lee/Vakulya- Burnt (The eternal long now)
Amb segell indiscutible made in Taiwan, per la profunditat, sensibilitat i lleugeresa de la seva dansa, comparada amb l’aigua, la ballarina Chen-Wei Lee resta en la memòria de molts per les seves interpretacions al costat de formacions artístiques de referència com Batsheva Dance Company, la Companyia Nacional d’Òpera de Goteborg al costat de Marcos Morau, la Tanztheater Wuppertal Pina Bausch, la VOETVOLK/Lisbeth Gruwez o amb Peeping Tom. Des del 2017 Chen Wei Lee desenvolupa el seu projecte coreogràfic al costat de l’actor, ballarí i director hongarès Zoltan Vakulya, qui a la vegada ha treballat entre altres amb la companyia catalana Mal Pelo i amb Albert Quesada. El primer treball Together alone ja va impressionar pel delicat i profund tractament poètic i la seva proposta visual, sent nominats a diversos premis. Burnt (the eternal long now) el cinquè treball que signen conjuntament i amb un sòlid equip artístic, és una producció del Kunstcentrum Nona de Mechelen amb coproducció del National Theater and Concert Hall de Taipei, entre altres, i la peça ha estat reconeguda amb el premi de la Fundació Taichin per les Arts, el 2022. L’obra articulada en un trio és una directa i profunda reflexió sobre l’ètica del treball, la creació, la vida artística i la seva entrega i desgast, en forma de metàfora escenificada en un engranatge motor, articulat, rítmic i climàtic d’alta intensitat. La cohesió del grup i els col·laboradors ha fet de la peça un referent en la creació contemporània de Taiwan on la companyia comença a tenir una incidència destacada en contextos de formació artística i pedagògica.
B.Dance – Floating Flowers
Floating Flowers (2015) és una de les òperes primes del jove coreògraf Po Cheng-Tsai. Graduat en dansa a la Taipei University en 2009 crea la seva pròpia companyia en 2014 i entre 2017 i 2018 ja fou nomenat coreògraf revelació a Alemanya. Aquest peça està basada en el ritual tradicional taiwanès -comú a les tradicions hindú, budista i taoista- dedicat a la memòria dels sers estimats, en el Festival dels fantasmes del setè mes del calendari lluner. La peça té un origen autobiogràfic arrel de la mort del pare de Cheng-Tsai, i és un homenatge, un diàleg, un cant i ritual de pas per iniciar una nova etapa vital. Carregada d’una sensibilitat i força visual extraordinària ha estat una de les peces més aclamades del coreògraf, encara en repertori després de nou anys de la seva estrena.
Po-Cheng Tsai, és un dels valors revelació de la nova generació coreogràfica taiwanesa, i malgrat mostrar-se com un jove global de la generació digital, transcultural, sense una inquietud identitària, la seva dansa està impregnada d’un segell pròpiament taiwanès per la formació i pràctica de la cultura coreogràfica taiwanesa que ha inclòs en el seu ADN el kung fu, el taitxí i les arts marcials al costat de les tècniques del ballet, la dansa moderna i tècniques contemporànies euroamericanes en la seva formació. La vida quotidiana és la que inspira la seva obra, sovint basada en fets, comportaments i l’observació del món que l’envolta. Com bé afirma en una entrevista arrel d’una de les darreres creacions –Rage (fúria)- “the only thing that I can do is choreography. If I can use the power of art to make a piece to heal people, to tell the people there’s still Love…”.
Shimmering Production – Beings
Un delicat duet interpretat per Wang Yeu-Kwn i Lee Yin-Ying, cofundadors de Shimmering Production i anteriors ballarins de Cloud Gate 2 –i amb una llarga experiència com intèrprets i coreògrafs- sorgeix del caràcter xinès “人” (persona). Tota l’obra es fonamenta en la transferència corpòria dels dos traços de la cal·ligrafia de suport. El ritme meditatiu del seu traç, les interrelacions entre ells i entre la tinta i el paper d’arròs, la música com un fluir orgànic i continuat que crea imatges i “sers” fa d’aquesta creació una experiència meditativa compartida. Tal i com evidencia el nom de la companyia Shimmering Produtions creada en 2019, l’objectiu de la creació de Wang és emetre llum per il·luminar la vida dels espectadors. Beings es va presentar en un format en línia en el I concurs YDC2021-DEC durant la pandèmia i va rebre el premi Estímul, el Premi de Suport a l’Artista del Studio Architanz de Japó i el Premi del Centre Internacional d’Arts Kinosaki. Beings és el primer episodi de «A Trilogy – Quest of Relationships” projecte que ha girat internacionalment a Alemanya, Grècia, Japó, Espanya i Portugal. Wang Yeu-Kwn ha començat a crear el segon episodi, Islands, encàrrec del National Theatre and Concert Hall i s’estrenarà a la tardor 2024.
ESTER VENDRELL
REFERÈNCIES:
Ruth Solomon, and John Solomon (Eds),(1995). East Meets West in modern dance. Harwwod Academic publishers.
Ananya Chatterjea . (2013). On the Value of Mistranslations and Contaminations:The Category of “Contemporary Choreography” in Asian Dance. DTR. Published online by Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/S0149767712000320.
ENLLAÇOS:
https://www.cloudgate.org.tw/en.
Entrevista de J . Marckwell a Lin hwai Min
https://www.bdance.com.tw/project/15
Architanz, Estudi de Dansa, Japó
Wei Wuying arts Center, Kaohsiung,Taiwan
