The black body, the blue mind and the fluorescent guts és una indagació en la naturalesa de l’esdeveniment que té lloc quan cinc ballarins-performers es troben a l’espai escènic, sense major (ni menor) propòsit que el de sostenir l’instant per a oferir-lo al públic.
Sònia Gómez ha convidat cinc intèrprets excepcionals i amb un gran bagatge creatiu i escènic a respondre la pregunta: Què pensa l’intèrpret quan està actuant a escena?
La proposta per a Magí Serra, Núria Guiu, Elisa Keisanen, Guillem Mont de Palol i Pere Jou és escenificar la representació dins de la representació.
En aquest espai entre les entranyes de la feina, la dificultat i la necessitat de crear un espectacle (i el plaer d’estar fent-lo), els intèrprets han de decidir què volen ensenyar, què aposten per compartir.
MAGÍ SERRA. L’home transparent, és imprevisible. La seva vis còmica està a l’alçada dels seus solos de dansa.
NÚRIA GUIU. Llum i foscor, busca més enllà de l’aparent. Meravellosa, misteriosa, provoca curiositat, la segueixes.
ELISA KEISANEN. L’estrangera, ironia finlandesa en poques paraules. Subtil i discreta, però també volcànica.
GUILLEM MONT DE PALOL. Gentleman, diplomàtic, sempre disposat a que la peça tiri endavant. Busca la significació, gaudeix, dóna confiança pel seu saber estar.
PERE JOU. Dur vs Dolç, no té pèls a la llengua. Sempre està “al quite”, és atent, enginyós, precís.
Crea «jaleo», bon rotllo.
L’espectacle, els moviments, les paraules, els detalls, el joc… són capes que es representen i es composen en el moment present. Les ocurrències estan acompanyades per una atmosfera vibrant en un espai multicolor on els cossos són engolits per textures també multicolors i altres formes somàtiques.
La representació juga a compartir l’”impertinent» art escènic, que tant estimem.
Un acte d’amor suprem, hilarant, ultra complex i al mateix temps Chachi Piruli!
L’escena convoca sempre una singularitat: delimita un perímetre espai-temporal, convida uns cossos concrets, prepara les condicions per a un esdeveniment. No es tracta només de crear alguna cosa junts, sinó, sobretot, de despertar l’atenció al que ja passa de forma imperceptible, minúscula, i tractar d’amplificar la seva ressonància.
