“(…) Mal Pelo és justament això, un espai, un territori, un lloc. No parlo només d’un lloc físic (…). Ho dic també en un sentit més conceptual, més ampli. I, de fet, tal com algú ha assenyalat quan ha dit que aquest era un espai epicuri o filosòfic, jo també tinc aquesta impressió: que en certa manera, és una utopia feta realitat.
Com a espectadors, hem d’acceptar que la força o la identitat, o la naturalesa de Mal Pelo no són tant – o no són només – en la realització concreta d’un espectacle, sinó en tot allò que el grup ha anat proposant al llarg dels seus espectacles, l’un darrere l’altre. És aquest flux de treball indeturable el que acaba fent que Mal Pelo sigui això, tot un espai, tot un territori escènic on l’experiència humana es manifesta i s’expressa amb tota la seva potencialitat (…)”
“Mal Pelo, més enllà de les personalitats poderoses de María Muñoz i Pep Ramis, i del seu fidel equip de col·laboradors, és una manera d’entendre l’art del cos en escena. És una manera d’acostar-se al moviment, a la presència, a la creació escènica concebuda com un espai de significació extraordinàriament fèrtil, tan carregat de força com de subtilesa. I Mal Pelo és també una manera de viure i de treballar. Mal Pelo és un món que té el cor al Mas Espolla, als afores de Celrà (Girona),
i des d’allà fa ressonar el seu batec en una poètica escènica marcada per la investigació constant i per un compromís profund amb la capacitat d’escriptura del cos en l’espai.”
Carlota Subirós. Extret de la conferència ‘Performances de la mirada’ (Mercat de les Flors, 2014)
Mal Pelo, amb codirecció artística de Pep Ramis i María Muñoz, és un grup de creació escènica caracteritzat per una autoria compartida que ha creat més de 30 espectacles al llarg de la seva trajectòria. Des del 1989, Mal Pelo ha desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, música en directe, construcció d’espais escenogràfics, llum i vídeo, entre altres eines escèniques. María Muñoz i Pep Ramis han trobat en l’escena un lloc per dipositar la necessitat d’experimentar, preguntar i compartir temes vitals.
La creació compartida és un dels elements diferenciadors i característics del grup. Al llarg de la seva trajectòria, Mal Pelo ha pogut col·laborar amb diferents artistes i projectes, com ara John Berger, Erri de Luca, Lisa Nelson, Àngels Margarit, Steve Noble, Núria Font, Steve Paxton, Eduard Fernández, Andrés Corchero, Toni Serra, Lilo Baur, Cesc Gelabert, Faustin Linyekula, Raffaella Giordano, Baro D’Evel, Leonor Leal i Marta Izquierdo, entre molts altres.
“Un laboratori constant sobre la el·lipsi, la sostracció, l’absència, l’espera, vertebren en el fons tota la paràbola poètica de Mal Pelo: les seves peces són nits en vetlla, vigílies d’alguna cosa, fràgils conjuraments d’una presència, caceres immòbils.”
“Els valors no tenen res a veure amb les nostres adquisicions, superacions, conquestes, possessions. La nostra única veritat és el desperfecte. La nostra història està feta de destemps. Valor és tan sols la cicatriu que deixen les nostres pèrdues. I perquè l’essència de la vida és la fallida, tindrà raó qui va dir que en la derrota hi ha una dignitat que el triomf no arribarà mai a conèixer. Les muntanyes no són, en el fons, sinó cicatrius d’un planeta que ha viscut.”
Roberto Fratini sobre Mal Pelo
