El Blog del Mercat

‘El cos amb més cor’, per Quim Noguero

Les obres de Maria Rovira són sempre molt ballades. Hi ha moviment i hi ha passos amb sentit. Hi ha ballarins amb tècnica i, encara més important, amb pes escènic, amb personalitat i bagatge

‘Cecilia Colacrai. Una vida a cops de tenacitat’, per B. Raubert

El tercer solo de la coreògrafa i ballarina Cecilia Colacrai és una afirmació de la seva personalitat tenaç, enèrgica i vibrant, arrelada al territori transfronterer que és la dansa

‘Jesús Rubio Gamo viaja entre entre los polos de la cura y de la intoxicación’, por Roberto Fratini

El universo poético del bailarín y coreógrafo, hecho de solos muy solitarios y de trabajos grupales muy grupales, es en el fondo un diedro

‘Las taras del ballet y Kundera’, por Carmen Gómez

Paloma Muñoz trata de pellizcarnos con L.E.V.E., donde demuestra que la levedad, más que insoportable, es estructural e inherente al acto coreográfico.

‘Redes de deseo’ (Entrevista de Roberto Fratini a Núria Guiu)

"Hay cosas que estoy procesando ahora de coreógrafos con los que trabajé diez años atrás. Siento que ahora estoy encontrando cómo se ha transformado en mí lo que aprendí con ellos"

‘Humanhood – ∞ {Infinit}’, per Jordi Ribot Thunnissen

A '∞ {Infinit}', Júlia Robert i Rudi Cole defensen el teatre com a ‘temple pel segle XXI’. Les implicacions discursives d’aquesta afirmació - també política - són múltiples, i moltes d’elles ens remeten al rol original de la dansa al si de les religions paganes d’antany.