Desplaçament variable és una obra escènica i un procés de recerca a partir de l’arxiu del Mercat de les Flors. Ens pots explicar com és aquest arxiu i com l’has usat?
Sobretot és un arxiu de desitjos, només algunes de les obres que s’hi guarden es van arribar a programar al Mercat, però tots els seus creadors enviaven el DVD amb l’esperança de ser-hi. Hi ha centenars d’obres, jo m’he centrat en els solos, i dels 360 que hi ha, en vaig destriar 39 a partir d’uns criteris com que no usessin escenografia ni objectes, perquè volia que la gramàtica del cos i la relació amb l’espai fossin tan visibles com fos possible.
Com es desplaça un cos sol en l’espai?
Aquesta era la meva pregunta de partida.
De quina manera entres en el vessant acadèmic?
Vaig estudiar una part de la carrera d’Informació i Documentació, que treballa la gestió del coneixement i les dades, però està molt enfocada a l’optimització de la informació, i a mi els arxius m’interessen com un concepte més que com un espai físic, com un lloc des d’on pensar.
Això que dius em recorda el Museu de la Dansa que proposa Boris Charmatz.
Ell agafa l’experiència d’un intèrpret i el seu cos com a arxiu, mentre que a mi m’interessa l’arxiu com a arxiu, com a latència. Per això estàs entre la recerca i la creació, entre l’acadèmia i l’escena. Jo no faig separacions. En algunes ocasions, ni distingeixo el moviment d’escriure amb el moviment de fer una peça coreogràfica, perquè les dues accions tenen a veure amb l’articulació d’esquerdes fins a generar sentit. M’interessa ser un disparador que obri les subjectivitats de les persones i mostrar una coreografia com una multiplicitat de relacions i de productes derivats.
Productes derivats?
Les escombraries són un producte derivat del capitalisme. Un dels productes derivats de la coreografia són els arxius. Parlo de productes derivats perquè m’obsessiona fer visible el context que permet que facis allò que estàs fent. És una noció de coreografia que té a veure amb la grafia del cos i amb la composició de temps i espai. Cos, temps i espai són tres elements que han canviat molt darrerament i, per tant, la coreografia també ha hagut de canviar.
Ets una persona endreçada?
Mmmmm… M’agrada el sentit. Hi ha una idea d’ordre que està molt establerta. Però tot ordre conté un desordre, perquè depèn des d’on ho agafis: si ho fas per colors, per números, per formes… l’ordre canvia.
