Bailar es habitar el cuerpo con la mente y el corazón.
Cesc Gelabert
Ölelés, celebra deu any en escena… una proesa poc habitual en un sistema de producció i distribució que demana novetats continuades i extingeix propostes per temporades.
Ölelés se’ns presenta de nou avalada per les 100 funcions que ara s’acompleixen, la visita a més de 25 països diferents d’Europa, Amèrica i Àsia, la recepció per part de més de 22.000 espectadors juntament al reconeixement de diferents premis-tant en la seva versió escènica com en la versió cinematogràfica “ Coup de Grâce” ( Clara Van Gool, 2011) .El motiu de la seva reposició n’és fer-ne el merescut reconeixement, presentar-la a una nova generació de creadors i espectadors així com recordar l’impacte i el seu valor en el context de la dansa a Catalunya, en una Temporada que- amb una mescla de nostàlgia i enamorament- recupera peces claus constructores de la història coreogràfica de la Catalunya més recent, tant des de la vessant de la creació pròpia com de la recepció internacional.
Què fa que una obra esdevingui un referent en un context concret?. Potser una suma de factors artístics, estètics, de gestió i de comunicació així com i sobretot una connexió amb el públic. I en Ölelés es dóna tot això.
El projecte neix en el 2004 com a tríada artística de dos ballarins significatius i un productor: un jove Damián Muñoz, premiat en la seva incipient trajectòria per la sensibilitat en l’escenificació i les propostes humanistes al costat de Jordi Cortés,un dels intèrprets més significatius del panorama europeu del anys 90s sorgit del context català dels anys 80s, quan iniciava una nova etapa a Barcelona després d’anys treballant a Londres preferentment al costat de LloydNewson- el mestre i referent del teatre físic,que s’apropa a l’escena per parlar dels conflictes humans i socials amb ulls de psicòleg.El tercer , sovint persona a l’ombra en tot projecte d’èxit ,fou i és Raül Perales, actor , productor i realitzador audiovisual d’Alta Realitat. La seva fe en la proposta artística i la seva habilitat en projectar-la més enllà dels limitats espais i contextos reservats a la Dansa, han fet possible que Ölelés creués fronteres i llenguatges per passar de la literatura, a l’escena i d’aquí al cinema.
10 anys d’una peça escènica signifiquen quasi esdevenir un clàssic. I Ölelés té tots els ingredients per així ser-ho en el bon sentit de la paraula. Plantejament humanista, posada en escena intimista sensible i càlida, interpretació arriscada i convincent , i producció impecable per trobar sortida a un format no molt habitual: un duet masculí. Ölelés es presenta com un tot rodó a partir de la novel·la El último encuentro de Sándor Márai, eix gravitatori sobre el que s’articula tota la peça en clau abstracta : el dilema emocional entre dos vells amics que es retroben després de més de 40 anys de distanciament, d’una dolorosa separació i d’algunes incògnites per resoldre. La trobada obre les possibilitats de desvetllar allò que els va distanciar: la relació amb una dona.
L’escena doncs es converteix en un ring, en el divan, en un espai de confessions, de projecció de records, de silencis, de denúncies de traïció, de necessitat de paraules. La peça es teixeix amb un seguit de paisatges emocionals intensos que passen pel dolor i la venjançaamb tensió.
El punt fort n’és la seva interpretació tot carregant-se la frontera entre el teatre i la dansa, l’actor o el ballarí. Les emocions, passions i desitjos encarnats en una energia feta moviment són el motor de la peça. Un moviment que és verídic perquè és orgànic, agressiu, íntim, detallista, ferotge i ple d’intensitat. Un moviment que és punyet perquè no té una codificació abstracta sinó que parteix d’accions, de gestos, d’estats d’ànims molt propers a la quotidianitat, i que precisament per això es fan propers a l’espectador perquè aquest és capaç de reconèixer –los, d’empatitzar-hi i d’identificar-s’hi. Moviments sorgits del domini virtuós de la tècnica improvisació-contacte, i virtuosos perquè tenen la capacitat de semblar fàcils i naturals quan de fet són complexes i arriscats. La peça discorre en una juxtaposició d’escenes on es van succeint les emocions, els gestos iels ambients acaronats per una il·luminació d’un poeta de la llum: Javi Ulla, la quadratura del cercle i persona sempre present en la poètica de Muñoz.
Per què fou clau Ölelés en el seu moment? Pel mateix que segueix sent vigent avui dia, perquè parla de l’home des del cor a partir del cos- perquè és energia psíquica feta dansa – i perquè la conjunció d’elements ben trobats al servei d’una escenificació poètica i arriscada atrapa a l’espectador. Perquè en la intimitat de tot humà, de tota amistat hi queden secrets per desvetllar… i perquè després d’un període de propostes conceptualitzadores, abstractes i formalistes Ölelés conjugava una forma i un fons de gran intensitat, i l’equip artístic traspassava les illes de les companyies d’autor i es permetia col·laboracions entre referents escènics de molta qualitat.
Ester Vendrell i Sales
JORDI CORTÉS i DAMIÁN MUÑOZ presenten Ölelés del 9 a l’11 i del 15 al 18 de gener
Bibliografia
Márai, Sándor; El último encuentro. Ediciones Salamandra. 1999.
Murray,S. Keefe,J.(2007); Physical Theatres: A critical Introduction. Routledge.
Burt, Ramsay ( 1995); The male dancer: bodies, espectacles sexualities. London.
Sanchez Colberg, Ana;“Altered states and subliminal spaces: chartin the road towards a Physical theatre” . Performance research, 1:2. N.Y. Routledege, pags 40-56.
Vídeos
Trailer Coup de Grâce, Clara Van Gool
https://www.youtube.com/watch?v=4m5Tp9zx5vI&list=PL23F2ADC4D4040D39
Entrevista a Virginia Garcia i Damián Muñoz
https://www.youtube.com/watch?v=9RjH3WxQA0I
Trailer Ölelés
https://www.youtube.com/watch?v=X2lD2l9ckeg
Entrevista Jordi Cortés
https://www.youtube.com/watch?v=EfwGk5jQzpU
DV8, Enter Achilles, full ballet
https://www.youtube.com/watch?v=5PFR2OXf9iQ
La danse de pièze,2006. Fattoumi Héla
Links
http://www.laintrusadanza.com/
http://www.numeridanse.tv/fr/thematiques/246_rencontres-avec-la-litterature
