«Después de un rato, aparentemente cansada de su danza, se posó en el borde de la ventana
al sol; y una vez finalizado aquel raro espectáculo, me olvidé de ella. Luego,
cuando levanté la vista, volvió a cautivar mis ojos. Intentaba retomar su danza,
pero parecía tan rígida –o tan torpe– que solo podía revolotear en la parte inferior
del panel de vidrio, y cuando trataba de cruzarlo volando, no podía»
La muerte de la polilla, Virgina Woolf
Diu que comença a un jardí –propi– al camp, a les afores de Sevilla, un espai íntim i solitari, durant el ____ . Allà practica des de l’observació i des del contacte amb la natura. Allà escriu textos corporals a partir de l’evocació d’un instant. Allà balla amb un os de cavall.
Natalia Jiménez Gallardo és ballarina, coreògrafa, docent i un clar referent de la creació en dansa en l’actualitat. Ella és un d’aquests perfils generadors que treballa amb la dansa però també per la dansa, per fer-ne de la comunitat un lloc millor. I és des d’aquest tarannà que crea Woolf, aquesta habitació compartida amb Jordina Millà a on avui ens podem endinsar.
Woolf troba un punt de partida en el reencontre i l’enamorament amb Virginia Woolf gràcies a la proposta de la comissaria Inés Ruiz Artola qui, en temps de confinament, demanà a vint dones artistes –la Natalia entre elles– que compartissin la seva feina tot posant-la en relació amb les paraules de l’autora.
En paral·lel, Natalia Jiménez es veu endinsada en la creació d’aquest espectacle de dansa que va prenent forma com un conglomerat d’interessos, associacions, aprenentatges i enamoraments artístics. Trobem un primer focus d’interès en la identitat: la creadora ve de treballar durant més de deu anys en el projecte «Conjugaciones», una recerca que inicia de la necessitat de compartir amb el públic entorn la construcció de la identitat –territori i gènere–. “Aquesta motivació la va portar a establir un prolífic intercanvi epistolar amb l’antropòloga i especialista en estudis de gènere, Leticia Sánchez Moy. I aquests diàlegs, al seu torn, es van anar expandint amb Jorge Gallardo com a dramaturg” (MACBA), qui a Woolf participa com a assistent de direcció.
Després de treballar amb el trencament de les barreres arquitectòniques amb el projecte “AULA” –a on el cos de la dansa incursiona l’espai educatiu–, Natalia Jiménez ens parla ara del retorn a l’espai teatre, com una necessitat. Convido a que ens imaginem l’arna que Woolf descriu tan minuciosament, aquest “ésser híbrid que passa desapercebut” –parafrasejant la pròpia Natalia–, com revoloteja, com vola de banda a banda “a pesar del tamaño de los cerros, de la vastedad del cielo, del humo lejano de las casas (…)” i, des d’aquí, l’espai escènic de Woolf: Ángela López dibuixa una finestra que és atravessada per la llum d’ Irene Cantero, fa contrapès amb un piano, dos cossos, la subtilesa del vestuari de Gloria Trenado, contemplem, es satura.
És també del projecte “AULA” d’on la coreògrafa recupera la pràctica “entrevistas de explicitación” de Federica Fratagnoli, que serveixen en el seu inici per a rescatar experiències físiques a partir d’evocar-les. En aquesta ocasió, Natalia Jiménez transforma i posa el mètode al seu servei com a disparador, indaga en la relació entre cos i escriptura, re-visita preguntes i escriu. Després, ofereix aquests textos a José Luis de Blas (dramaturg) que els hi dona forma escènica per Woolf.
Però Woolf és sobretot la decisió de Natalia Jiménez d’ajuntar-se amb Jordina Millà. Woolf son dues improvisadores que tornen al teatre i senten que aquesta és l’habitació pròpia, habiten aquest espai escènic i apareix una habitació compartida. Busquen treballar sobre el cos petit, sobre el detall, sobre el soroll i sobre com el cos que es mou amplifica els sons que li arriben. Sentim a Purcell, la solitud amb la que tot començava segueix vigent. També sentim la presència de tantes dones que han inspirat i acompanyat la coreògrafa fins aquí, amb una convidada especial, una que balla al ritme de l’“olé de la curra” tot repiquetejant les castanyoles: Pepita Oliva ens fa de pont temporal i geogràfic. Perquè és gràcies a elles, a les que han obert camí, que estem avui aquí parlant d’una conquesta: no només aconseguim habitar una habitació pròpia sinó que, a més, és a prova de so.
“Pero, para la mujer, pensé mirando los estantes vacíos, estas dificultades eran infinitamente
más terribles. Para empezar, tener una habitación propia, ya no digamos una habitación
y a prueba de sonido, era algo impensable aun a principios del siglo diecinueve”
Una habitación propia, Virgina Woolf
Laura Alcalá Freudenthal
NATALIA JIMÉNEZ presenta al Mercat de les Flors ‘Woolf’, del 28 al 30 d’octubre de 2022
ENLLAÇOS D’INTERÉS:
Práctica en la frontera al MACBA es viu (2013):
https://www.macba.cat/es/exposiciones-actividades/actividades/practica-frontera-proyecto-
“’Woolf’ o el destello de los peces” per Braulio Ortiz:
https://www.diariodesevilla.es/ocio/natalia-jimenez-jordina-milla-woolf_0_1655535818.html
Article “El curioso parentesco entre la gitana Pepita Oliva y Virginia Woolf” de Eva Díaz Pérez a:
https://elpais.com/cultura/2017/04/21/actualidad/1492777114_044697.html
Entrevista sobre “Manifiesto en la frontera” a Mostra IN SITU (2013) :
Entrevista sobre “Obra Vacía”, Natalia Jiménez y Jorge Gallardo al MES DE DANZA (2016):
Entrevista sobre “AULA”, Natalia Jiménez y José Luis de Blas residents a La Caldera (2019):
Vídeo “dia danza 2020”:
Vídeo “Bailando en Plata: jornadas de creación de danza en el medio rural”:
Article: “El momento actual de la Danza en Andalucía y la perspectiva de género en el sector, a debate en el encuentro ‘Danzas Reales’”:
https://www.masescena.es/index.php/noticias/danza/4272-el-momento-actual-de-la-danza-en-
Altres projectes a partir de Virgina Woolf:
“Romances inciertos. Un autre Orlando” de François Chaignaud i Nino Laisné (4 al 6 novembre 2022 al Mercat de les Flors): https://mercatflors.cat/espectacle/romances-inciertos-un-autre-orlando/
“Woolf phrase” de William Forsythe (2001)
https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110292046.35/pdf
