Mini teoria i pràtica en resistència
Al meu país, Espanya, que és un desastre per tantes coses, hem de ser a casa fins no sabem quan. Les regles són «pop», estrictes, rudimentàries, gens tècniques i menys tecnològiques. La meva família i jo vivim en un poble de 30 habitants des del setembre del 2019. Vam decidir deixar Barcelona, ja que els lloguers eren de 1.000 €, la mateixa quantitat que els salaris.
Vam trobar un poble aïllat amb tot per fer, així que estem aquí. La meva idea no era només econòmica, volia sortir de la gentada i fer el focus per a un nou projecte, que tenia data d’estrena a l’octubre del 2020. Però fa unes setmanes vaig decidir ajornar l’estrena i començar a investigar aquesta situació global.
El Covid-19 ha posat totes les cartes sobre la taula, amb les pitjors expectatives, per la manca d’humanitat i sentit comú que l’ésser humà porta practicant de manera democràtica almenys des de la Revolució Industrial a conseqüència de la colonització, i més i més enrere. El filòsof Peter Sloterdijk diu que «tots/es nosaltres, tots/es» hem de conèixer la nostra història 30000 anys enrere per tal d’entendre alguna cosa. No sé si podré anar tan lluny… El que sé és que la situació em donarà ales per
MILLORAR LA FEBLE IMPLICACIÓ QUE TENIA AMB LA TERRA.
Llegiré, plantaré l’hort.
Llegiré, recolliré plantes medicinals.
Llegiré, estudiaré els ocells autòctons.
Llegiré, faré quallada amb llet de cabra.
Llegiré, obriré una sèquia per regar l’hort.
Llegiré, seguiré la meva mentora Glòria de 88 anys.
Llegiré, estudiaré el patrimoni immaterial d’aquesta regió remota i local.
Llegiré, cuinaré plats nutritius.
Llegiré, seré la mestra substituta del meu fill.
Llegiré…
Però el millor de tot és que tot això ho he escrit en futur imperfecte i és el que he estat fent des que sóc aquí.
Així que ho continuaré fent …
Resposta de la ballarina, coreògrafa i performer Sònia Gómez a la pregunta:
La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un abans i un després en les nostres vides i ha col·locat el cos en un espai de fragilitat i d’amenaça constant, de manera que les relacions entre les persones i l’espai que ocupen cobren un relleu especial. Des d’aquesta consciència, de quina manera podem llegir avui el teu treball (la teva obra artística o de pensament) i quines possibilitats de desenvolupament veus per a la dansa?
