Moltes vides i cossos han estat, estan i estaran sempre en lloc de fragilitat i amenaça constant. Els cossos i vides d’aquells que es consideren descartables en tots els temps i llocs: vides negres, vides trans, vides femenines, vides pobres.
No crec que hi hagi més consciència. El sistema capitalista neoliberal continua essent més actiu que mai. Crec que la lectura del treball que faig continuarà sent diferent per a cada persona.
Resposta de la creadora Lia Rodrigues a la pregunta:
La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un abans i un després en les nostres vides i ha col·locat el cos en un espai de fragilitat i d’amenaça constant, de manera que les relacions entre les persones i l’espai que ocupen cobren un relleu especial. Des d’aquesta consciència, de quina manera podem llegir avui el teu treball (la teva obra artística o de pensament) i quines possibilitats de desenvolupament veus per a la dansa?
