“Tota una vida sense amor no compta,
l’amor és l’aigua de vida.
Beu amb l’ànima i el cor!”
Rumi, Divan-i-Shams 11909
El Mercat de les Flors acull per primera vegada la companyia KOR’SIA en el context de la Quinzena Metropolitana. Parlar d’aquesta jove companyia significa comprendre el nou paradigma dels creadors de les arts escèniques del segle XXI, on ofici, estudi i recerca es donen la mà. El nom de KOR’SIA respon a una meteòrica formació que, en el breu període de temps des de la seva fundació (2015), està present en els escenaris nacionals i internacionals més destacats, esdevenint un referent imprescindible.
La solidesa de la companyia s’entén per la suma de factors rellevants que l’articulen, tals com una trajectòria artística d’alt nivell dels seus creadors, l’interès cultural de les seves propostes que fan transitar la dansa per les arts plàstiques, literàries, el cinema i la recerca, així com una contínua relació entre recerca acadèmica i pràctica artística amb voluntat pedagògica envers la societat. El cor de Kor’sia el conforma un equip artístic transversal amb interessos multidisciplinaris format pels ballarins i coreògrafs italians Mattia Russo i Antonio de Rosa (ex-ballarins de la CND), juntament al dramaturg i cofundador Giuseppe Dagostino, ballarí format com a dramaturg amb una àmplia trajectòria acadèmica i professional, al costat d’Agnès Lopez-Rio, ballarina i coreògrafa de gran recorregut internacional estudiosa i Catedràtica d’Anàlisi del Repertori. Un sòlid equip de productors i col·laboradors artístics, així com un nodrit equip de joves ballarins, completen la formació.
Des de la seva fundació, la companyia porta desplegant projectes artístics i pedagògics en contextos diversos (per encàrrec de companyies, museus, comercials, etc.), considerant el mateix dispositiu escènic com un acte i un context per incidir en la societat projectant i “performant” els valors constructius de la societat en la qual ells mateixos volen viure: “(…) democràcia, responsabilitat col·lectiva, respecte, col·laboració, empatia, educació emocional, gènere o sostenibilitat (…)”
Un dels àmbits que també ha generat segell de companyia ha estat la recreació d’obres de repertori, com Igra,/,Jeux, Somiglianza /,L’après midi d’un faune, Swan i la present Giselle, tot situant-la com a finalista dels Premis Max de les Arts·Escèniques a la Millor Coreografia (2021). Una proposta de format mitjà en què la qualitat artística, la profunditat conceptual i la voluntat comunicativa conformen una trinitat indissociable per vehicular, a partir del concepte de l’Amor, una reflexió col·lectiva contemporània del paradigmàtic ballet romàntic Giselle.
La dansa, com la música, el teatre i la performance, és un art al·logràfic a diferència de la pintura, l’escultura i l’arquitectura, considerades arts autogràfiques. Això significa que, degut a la seva naturalesa efímera, la seva representació al llarg del temps permet una varietat d’accions en ser (re)presentada. La peça no existeix com a tal de manera material, sinó que en romanen aspectes formals (partitura coreogràfica, partitura musical, vestuari i, actualment, tot tipus d’enregistrament), i sobretot en roman la memòria del cos i del context. El cos de l’intèrpret ja mai serà el mateix, la tecnologia corporal i escènica es transformen amb el temps, igual que el mitjà teatral i també la intenció del creador en relació a la societat destinatària.
En el fet de retornar a creacions del repertori perquè la dansa “esdevingui” es poden accionar perspectives diferents respecte a la seva autenticitat original, tal com afirma Álvarez Puente (2012). Així doncs es parla de reproduir, reconstruir, recrear, reinterpretar, adaptar, recuperar o reviure. Cada una d’aquestes propostes significa posar l’atenció en aspectes diferents, tals com tornar a compondre aspectes perduts o oblidats, millorar o transformar un aspecte concret, però el més interessant es re-significar aspectes fonamentals del seu contingut, de manera que la nova creació ens permeti dialogar de forma més adient amb el context present, actualitzant valors i estructures ideològiques subjacents.
En el ballet Giselle s’encarnen en cos, forma i contingut els valors morals estètics i ideològics de l’alta cultura i de la societat burgesa europea, així com una mirada i projecció de la figura femenina; ha esdevingut cànon perquè una comunitat, uns crítics, uns curadors i uns historiadors hagin consensuat que són reflex o motor d’un temps concret per la qualitat artística i estètica de la seva materialització. Estrenat el 1841 a París amb llibret de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges i Théophile Gautier, Giselle plasma una multitud d’aspectes basats en la dualitat, en la confrontació entre la realitat i el desig anhelat o la projecció subjectiva dels poetes creadors posant la dona al centre, perquè Giselle – l’esperit fantasmagòric de la camperola traïda per amor- descansa al bosc juntament amb les Willis o “bacants mortes” ballant els seus rituals per venjar-se dels homes que les han traït abans de casar-se. Amor/sexe, vida/mort, pecat/perdó, desig/realitat són els valors que la travessen. A Giselle es performa un pensament dual expressat en forma i contingut reflectit en l’estructura, l’estètica i la consolidació d’un estil dansat, el romanticisme coreogràfic i estilístic corporal -la tècnica acadèmica del mestre Carlo Blasis- , qui va organitzar els seus principis en relació als conceptes d’equilibri, harmonia i bellesa sobre les puntes dels peus a partir del cànon de bellesa clàssic basats en l’escultura del Mercuri de Giambologna.
Per aquest motiu, Giselle ha estat un dels clàssics més revisats, ja que les diferents mirades crítiques que s’hi poden bolcar -com les de gènere, identitat, classe-, han permès resignificar-la en propostes com I Giselle (1980), de Fergus Early i Jack Lansley, la Giselle de Mats Ek (1982), The legend of Giselle (1994) de Masaki Iwana o, més recentment, la Giselle d’Akram Khan (2016), per citar alguns exemples.
La proposta de Kor’sia ha vingut articulada sobre una reflexió més general i contextual al voltant del tema nuclear que articula el ballet: l’Amor. La transferència creativa no s’ha fet en clau narrativa i individualitzada en el personatge de Giselle sinó en clau col·lectiva, d’humanitat, de societat contemporània, líquida, individualista, narcisista, tecnològicament controlada on la immediatesa i la frivolitat dels “likes” s’imposen com a mecanismes de supervivència. I si tota recerca pertinent s’inicia formulant preguntes encertades que condueixin a la construcció de nous paradigmes, aquí la gran pregunta ha estat: és possible accedir a l’amor pur en l’actualitat? Com? En una societat de consum i d’obsolescència programada, com teixim i sostenim aquesta proposta d’estimar i ser estimats? Kor’sia proposa desconstruir-nos (morir com Giselle) i deseixir-nos (desprendre’ns) del que ens allunya d’allò primigeni com a humans per tornar a néixer (psicoemocional i relacionalment), reconnectant amb la consciència comú i amb els valors absoluts de l’amor com la compassió, la mística universal, Giselle qual humanitat transformada inicia un nou cicle amb la llum de l’albada.
Aquells qui coneguin el referent romàntic de Perrot/Corali/Adam del 1841 hi trobaran la correspondència, la cita i la reinterpretació d’aspectes estructurals, formals, compositius o fins i tot leitmotivs de qualitats dinàmiques que cliquen l’ullet a l’original. Aquells nous públics que desconeixen la història de la dansa i de Giselle hi trobaran una proposta vital, hi reconeixeran pràctiques corporals i meditacions guiades, contextos, paraules i energies que proposen “reprogramar-nos” des de l’Amor entès com l’energia creadora inter i intrapersonal. Allò que tots els textos de la saviesa transcultural han apuntat com Yamas i Niyamas o valors universals.
Ester Vendrell Sales
KOR’SIA presenta ‘Giselle’ al Mercat de les Flors del 10 al 12 de març de 2022
– Igra
– Cul de Sac
– Giselle. ABT 1969
https://www.youtube.com/watch?v=BbYlMnFgp3c&t=25s
– Giselle Mats Ek
– Giselle Akram Khan
– Entrevista a Giuseppe Dagostino
– Agnès López-Río. Academia de las Artes Escénicas de España
– ‘Giselle: un ballet romántico’, de Jane Pritchard
– Mattia Russo, Antonio de Rosa Finalista del premio a Mejor coreografía de la XXIV edición 2021
Alderson, Evan. «Ballet as Ideology: Giselle Act II.» Dance Chronicle 10.3. (1987):290-304.
Alvarez Puente, Inma.(2012) . “El arte de recrear. El concepto de autenticidad de la danza”. La investigacion en danza. Valencia: Mahali. pp.243-253.
Foster S. “Dancing Bodies” a jane C. Desmond (ed).(1997). Meaning in Motion: New cultural Studies of dance ( post-contemporary Interventions).pp
Franko, Mark ed. (2017). The oxford Handbook of Dance and the reenactment. Oxford University Press.
Guest, Ivor.(1966) The Romantic ballet in Paris. London Dance books.
Migdelow, Vida (2007). Reworking the ballet. Counter-Narratives and Alternative Bodies. Routdledge.
Patanjali. Yogasutras.Versión y comentarios de T.K.V .Desikachar (1987). Trad. Español1994. Arca de sabiduría. Madrid: Edaf.
Preston Dunlop,V. and L. A.Sayers (2011).“Gained in Tanslation: recreation as Creative Practice”. Dance Chronicle 34 (I): p. 5-45.
Thich Nhat Hanh. (2012) . La paz está en tu interior. Prácticas diarias de mindfulness. Espasa libros. Barcelona.
