PRESS
CONTACTO
Buscador

‘Flamenca (o) (i) (versus) contemporània’ per Ester Vendrell i Sales

»Dinero, que yo no quiero dinero. Yo quiero cantarle al aire como cantan los jilgueros.»

Manuel Molina

Rocio Molina és – per mèrits propis i reconeguts –una de les figures revelació de la darrera generació del flamenco contemporani . Vista la seva trajectòria fins avui i la força i riquesa del seu ball tal afirmació no és exagerada. Els crítics són unànimes en aquesta valoració avalada per la concessió d’un seguit de premis a la seva trajectòria, culminant amb el Premi Nacional a la millor intèrpret de dansa concedit pel Ministeri de Cultura en 2010. ..De Rocío Molina es pot dir que és escrupolosa en la tècnica, innovadora en la composició , impecable en la execució i sorprenent en l’exploració. En temps de figures mediàtiques creades a cop de fum i màrqueting, Molina respon a altres paràmetres: fou criada en el món de la dansa i el flamenco des dels tres anys, procedeix d’una formació acadèmica amb matrícula d’honor, i la seva immersió professional ha estat al costat dels referents més destacats del flamenco escènic del tombant de segle- començant per Maria Pagès i seguint per Belen Maya, Manuela Carrasco, Pastora Galván, Israel Galván, Teresa Nieto o Carmen Linares per posar alguns exemples. El binomi tradició i avantguarda la defineix, en ella no és oposició sinó síntesis natural d’una creadora nascuda en plena globalització cultural. Molina és transcultural, transgeneracional i transestilística en el moviment i els registres interpretatius. A Rocío la hem vist en tessitures que van dallò més tradicional en Oro viejo fins a exploracions que passen pel Hip-Hop a Felahikum o i la improvisació en espais oberts etc…

Des que inicià la seva trajectòria com a creadora en 2005 i al llarg dels diferents espectacles (Almario, 2007; Oro viejo, 2008; Cuando las piedras vuelen 2009, Danzaora Vinática 2011, Afectos 2012) s’evidencia una radical evolució del seu llenguatge, la seva interpretació i composició i alhora el seu imaginari i discurs.

En el món de la creació contemporània però més encara en el context del flamenco, les companyies privades d’autor centren i capitalitzen el seu valor en alça al voltant d’individualitats que sobresurten per l’excel·lència principalment interpretativa. Aquí doncs el subjecte creador i l’obra creada coincideixen en la persona .L´individuo creador esdevé ment encarnada en dansa i alhora canal de transmissió . De la mateixa manera i segons l‘estètica de la performativitat en les obres no narratives el significants i els significats queden desdibuixats.. D’aquesta manera també es pot confondre la genialitat interpretativa amb la dimensió creativa d’articular un discurs des de la medialitat, materialitat i semioticitat (Fischer -Lichte).

En el cas de Molina, com en la immensa majoria de creadors/intèrprets l’evolució del llenguatge coreogràfic va íntimament lligada a l’evolució interpretativa personal i la necessitat d’explorar noves formes i estructures coreogràfiques contemporànies paral·leles a altres disciplines artístiques o a la manera d’interpretar el món. El subjecte que investiga i explora és a la vegada l’objecte artístic i per tant la performativitat d’un mateix acaba constituint els valors identitaris. I en el món global de les transferències estilístiques i l’eclecticisme ,el discurs ja no reposa només en el moviment sinó en la performativitat d’aspectes de identitat de gènere, política i sexe. Des que l’esfera pública i privada s’han confós, la identitat del creador queda conformada per allò que es “performa” i com es performa (tot citant a J. Butler). I cada creació esdevé una declaració d’intencions en la construcció d’un perfil artístic i personal. Esdevenint aquests aspectes els que conformen la contemporaneïtat d’un discurs, també en coreografia revisitant els mites i les faules per reinterpretar-les des d’un prisma renovat.

A cavall de l’exploració cap a territoris desconeguts en Bosque Ardora Molina ha galopat en un bosc de significats i suggestions no narratives encarnant la força, la lluita i el valor de la figura femenina d’Artemisa (Diana pels romans) i Teumesia -deessa de la caça i alhora guineu depredadora. En el seu espectacle tot és metàfora – possiblement de sí mateixa, relacionat amb el seu caràcter explorador i el seu vitalisme a la recerca d’allò desconegut, lluitant contra forces humanes que dificulten a la creadora de l’energia vital per la creació-. La iconografia del pintor Gaston Casmir Saint Pierre està llunyanament present i també el personatge de la Princesa Mononoke, protagonista del famós film d’animació japonès d’Hayao Miyazaki. En aquesta darrera referència la princesa és l’encarnació humana d’una lloba protectora del bosc que lluita contra les forces humanes del mal, contra la destrucció de la natura i les forces irracionals. Una metàfora de la dona protectora/caçadora en la recerca de l’equilibri dels oposats, de l’harmonia de la vida contra els instints destructors de l’esperit humà..

En la proposta de Molina aquestes dualitats també són presents: queden encarnades per la lluita de gèneres, ( ella i els dos ballarins que l’acompanyen ) la racionalitat i la irracionalitat , la naturalesa i la civilització….

Molina és jove, enèrgica com Artemisa, disposada a matar abans de quedar fulminada i devorada pel pes i la pressió que el mercat global de la creació imposa als joves …flamencos.

Ester Vendrell i Sales

Rocío Molina presenta Bosque Ardora el 7 i 8 de març al Mercat de les Flors

Bibliografia

Calado,S (2007); EL negocio del flamenco Signatura Ediciones .

Calado,S.(2006); Todo sobre el FLamenco .

Calado,S .(2009);Por bulerias(2009) Almuzara Ediciones.

Cruces Roldán,C (2002); Antropología y Flamenco (I). Signatura Ediciones.

Cruces Roldán,C (2003) Antropología y Flamenco (II).Signatura Ediciones.

Cruces Roldán,C Sabuco i Cantó,A; López Martínez,E: (2005). “Tener Arte; Estrategias de desarrollo professional de las mujeres Flamencas. Pág 303-338 a Culturas y Desarrollo en el Marco de la Globalización capitalista. Ed 1. El Monte,FFAAEE y Asana.

Desmond Jane C. (ed) (1997); Meaning in Motion . New Cultural Studies of Dance. Duke University Press.

Midgleow, Vida,L.(2007). Reworking the Ballet.Counter –Narratives and Alternative Bodies. Routledge.

Navarro, José Luís;(2006). El baile flamenco.Tradición y Vanguardia.El baile de hoy .El baile de mañana.

Videografia

https://www.youtube.com/watch?v=BRLSLYvbn1c ( Rocío Molina)

https://www.youtube.com/watch?v=3fHU3gtl3Ew&list=RD3fHU3gtl3Ew#t=7 (Mix Rocio Molina)

https://www.youtube.com/watch?v=3fHU3gtl3Ew ( Rocío Molina, ballant una “caña” flamenca amb 11 anys).

https://www.youtube.com/watch?v=jUlIyCzOIMg (El Barri de Triana)

https://www.youtube.com/watch?v=BTXf01hRr94

https://www.youtube.com/watch?v=5Qec66tLu3E ( Israel Galvan i Pastora Galván)

Kylian J. (1994) Kaguayahime.The Moon Princess. Nederlands Dansa Theatre (DVD).Art Haus.

Miyazaki , Hayao ;La princesa Mononoke. DVD. Estudio Ghibli. 1997.