La convivència no és fàcil, i treballar amb la parella encara menys. Però ja fa set anys que Honji Wang i Sébastien Ramirez naveguen en les profunditats d’aquesta doble unió afectiva-laboral a base d’un hip hop estilitzat que omple teatres, i potser per això la seva primera peça, Monchichi (2010), i la darrera, Everyness (2016), parlen totes dues de relacions personals.
“En una parella sempre hi ha diferències”, diu Ramirez, ballarí de hip hop francès d’origen espanyol. Per Wang, de pares coreans emigrats a Alemanya, “la diferència cultural és un repte, un enriquiment”. En canvi, per a aquesta ballarina –de clàssic abans que de hip hop– la continuïtat és el més difícil. “És part de l’essència humana qüestionar-nos sobre la durada de les coses i preguntar-nos si existeix res d’intemporal”.
Aquest anàlisi des de dos angles diferents, el com i el quan, és el nus de les dues obres que presenten al Mercat de les Flors. A Monchichi, un duo, “ens preguntem com viure plegats”. Monchichi, explica Wang, és el nom d’un nino petit i pelut que es va posar de moda als 80, i és com l’anomenaven els seus veïns alemanys. “No sabien pronunciar el meu nom i també hi havia un punt subtil de racisme, que ara em prenc amb ironia”. A Everyness , per a cinc ballarins, “ens demanem com relacionar-nos després de tant de temps.” Ever yness és una paraula que no surt al diccionari però que es refereix al tot, a voler abastar l’inabastable. Per moments, semblaria que ells dos sí que poden: tan aviat creen un vídeo-dansa viral com Amor & Psiche (2010), col·laboren amb el coreògraf Akram Khan (2015) o en la gira mundial de Madonna (2015-2016).
“El hip hop és llibertat”, diu Ramirez. Com ell, una gran part dels ballarins d’aquest estil s’han format al carrer, per això no hi ha una idea prefixada d’allò correcte i del que no ho és, i “s’adapta a qualsevol cos: en pren els defectes i els converteix en virtuts. D’aquí la seva originalitat”. La possibilitat de la unió és un tema que la dansa ha recorregut de diverses maneres, però potser mai abans amb la tècnica del hip hop com a vehicle primer i original.
____________________________________________________________________
La convivencia no es fácil, y trabajar con la pareja todavía menos. Pero ya hace siete años que Honji Wang y Sébastien Ramirez navegan en las profundidades de esta nueva unión afectiva-laboral a base de un hip hop estilizado que llena teatros, puede ser por eso que su primera pieza, Monchichi (2010), i la última, Everyness (2016), hablan las dos de relaciones personales.
“En una pareja siempre hay diferencias”, dice Ramirez, bailarín de hip hop francés d’origen español. Para wnag, de padres coreanos emigrados a Alemania, “la diferencia cultural es un reto, un enriquecimiento”. En cambio, para esta bailarina- de clásico antes que de hip hop- la continuidad es lo más difícil. “Es parte de la esencia humana cuestionarnos sobre la duración de las cosas y preguntarnos si existe nada intemporal”.
Este análisis desde dos ángulos diferentes, el cómo y el cuándo, es el enlace de las dos obras que presentan en el Mercat de les Flors. En Monchichi , un dúo, “nos preguntan cómo vivir juntos”. Monchichi, explica Wang, es el nombre de un muñeco pequeño y peludo que se puso de moda en los 80, y es como la apodaban sus vecinos alemanes. “No sabían pronunciar mi nombre y también había un sutil punto de racismo, que ahora me tomo con ironía”. En Everyness, por cinco bailarines, “nos piden cómo relacionarnos después de tanto tiempo”. Everyness es una palabra que no sale al diccionario pero que se refiere al todo, a querer alcanzar lo inalcanzable. Por momentos, parece que ellos dos sí que pueden: tan pronto crean un vídeo-danza viral como Amor & Psique (2010), colaboran con el coreógrafo Akram Khan (2015) o en la gira mundial de Madonna (2015-2016).
“El hip hop es libertad”, diu Ramirez. Como él, una gran parte de los bailarines de este estilo se han formado en la calle, por eso no hay una idea prefija de lo correcto y lo incorrecto, y “se adapta a cualquier cuerpo: toma los defectos y se convierte en virtudes. De aquí su originalidad”. La posibilidad de la unión es un tema que la danza ha recorrido de diversas maneras, pero puede ser que nunca antes con la técnica del hip hop como vehículo primero y original-
____________________________________________________________________
Relationships aren’t easy, and working with your partner is even harder. But for seven years Honji Wang and Sébastien Ramirez have explored the limits of this double partnership, with a stylized brand of hip hop that draws sellout crowds. Perhaps that’s why their first piece, Monchichi (2010), and their most recent, Everyness (2016), both deal with personal relationships.
“There are always differences,” says Ramirez, a French hip hop dancer with Spanish roots. For Wang, the daughter of Korean parents who emigrated to Germany, “Cultural differences are a challenge, an enrichment.” On the other hand, for her –a classical dancer before she turned to hip hop– the biggest challenge is continuity. “It’s human nature to question how long things will last, and to ask whether anything is truly timeless.”
This analysis, from two different angles, the how and the when, is at the heart of the two works they are presenting at the Mercat de les Flors. In Monchichi, a duet, “We ask ourselves how we can live together.” Monchichi, explains Wang, is the name of a small, furry doll that was a craze in the 1980s, and also the nickname her neighbours in Germany gave her. “They couldn’t pronounce my name, and there was also a subtle hint of racism, which today I try to see as ironic.” In Ever yness , for five dancers, “We ask ourselves how to relate to each other after such a long time.” “Ever yness ” is a word that doesn’t appear in the dictionary, but which refers to everything, to the desire to encompass the limitless. Sometimes, it seems this power couple can do just that: you’re as likely to find them creating a viral dance video like Amor & Psyche (2010), as working with choreographer Akram Khan (2015) or on Madonna’s world tour (2015-2016).
“Hip hop is freedom,” says Ramirez. Like him, many hip hop dancers learned their skills on the streets, which is why there are no preconceived ideas about what is correct, and what is not, and why the style “adapts to anyone’s body: it takes defects and turns them into strengths. That’s what makes it original.” The possibility of union is a theme that dance has dealt with in different ways, but perhaps never before with the techniques of hip hop as its first and original medium.
Els dies 6 i 7 d’abril presentaran MONCHICHI al Mercat i els dies 8 i 9 d’abril EVERYNESS
