La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un abans i un després en les nostres vides i ha col·locat el cos en un espai de fragilitat i d’amenaça constant, de manera que les relacions entre les persones i l’espai que ocupen cobren un relleu especial. Des d’aquesta consciència, de quina manera podem llegir avui el treball (la teva obra artística o de pensament) i quines possibilitats de desenvolupament veus per a la dansa?
Andrés Corchero
«Jo tinc clar que hi ha coses que ni puc, ni vull fer online. La dansa no és cinema» (+)
Thomas Noone
«El objetivo es examinar nuestra sociedad y pensar sobre cómo nos comportamos» (+)
Juan Carlos Lérida
«Tal vez ahora, al fin, reencontramos en la comunidad los valores para un primer objetivo común: no tener miedo» (+)
Lali Ayguadé
«No hi ha res comparable a estar PRESENT» (+)
Salva Sanchis
«El coneixement que es basa en el cos sempre és necessàriament situat, holístic i analògic» (+)
Sol Picó
«Sento que m’he convertit en un camaleó amb puntes, que canvia de color per distreure l’enemic» (+)
Marina Mascarell
«Lxs ballarinxs contemporanxs són rebels per naturalesa, no són cossos obedients, ni anestesiats, són qüestionadorxs de contingut, busquen la llibertat» (+)
Cesc Gelabert
«Estem tots com fora de lloc, sense temps per mirar-nos, com perduts darrere de la mascareta, de la pressa o de la seguretat. O inhibits o exageradament segurs» (+)
Marcos Morau
«Sabremos estar más despiertas y unidas que nunca para devolverle al mundo lo que en estos dos meses hemos perdido» (+)
Ester Vendrell
«Sentir el pols de la nostra vida a través del moviment és un privilegi» (+)
Roberto Fratini
«Puede que su silencio constitutivo – pues la danza es un lenguaje silencioso – sea una buena aproximación al tipo de lucidez y lentitud, de tácita impudencia que precisaremos» (+)
Sofia Asencio i Tomàs Aragay (Societat Doctor Alonso)
“Ens sembla que aquesta pandèmia no ha estat ni de bon tros prou profunda o dramàtica per esdevenir un terratrèmol social, econòmic i cultural” (+)
Pep Ramis i Maria Muñoz (Mal Pelo)
«Caldrà pensar profundament sobre com volem fer la nostra feina i com la volem viure.» (+)
La Ribot
«Esta pandemia, el peligro y su violencia, nos hace caer en una realidad a todos juntos y a la vez, que nos deja fuera de juego» (+)
Eulàlia Bergadà
«Les xarxes del sistema eren tan hermètiques que han explotat, i qui ho ha patit són els cossos i les seves formes» (+)
Albert Quesada
«El futur de la dansa continua sent ple de bellesa. I alhora feble, incert, i precari» (+)
Vero Cendoya
“Quan la realitat t’esclafa a la cara a cada segon ens cal, més que mai, la poètica de les arts per fer-nos volar lluny del que ens envolta” (+)
Mireia de Querol (Big Bouncers i Group LaBolsa)
“Reafirmo la meva creença en la necessitat i importància de la nostra tasca dins la societat” (+)
Lia Rodrigues
“Moltes vides i cossos han estat, estan i estaran sempre en lloc de fragilitat i amenaça constant” (+)
Roser López Espinosa
“És vital tenir espais on emocionar-nos junts” (+)
