Els moviments corporals estan culturalment impregnats. El coneixement que els ballarins encarnen en el moviment no és privat. Els moviments revelen la història cultural i les pràctiques socials dels ballarins. Així doncs, juntament amb els recursos d’expressió com el ritme i els sentiments, els moviments corporals generen dinàmiques substitutives. Les dinàmiques de la forma revelen els fenòmens culturals amb els que es corresponen
Einav Katan
Ohad Naharin és un dels exponents de la creació coreogràfica contemporània que al llarg dels darrers trenta anys ha expandit els límits de la dansa en les seves possibilitats conceptuals, estètiques i comunitàries posant el ser humà al centre. Batsheva i Ohad Naharin no són uns desconeguts a casa nostra, tot al contrari des dels anys noranta s’han presentat reiteradament en aquest escenari del Mercat, i les seves peces van nodrir el repertori de la CND de Duato i ho fan també en la IT Dansa.
Com a mostra més clara de la seva recerca artística en tenim l’expansió de la seva metodologia Gaga, aplicada tant als ballarins professionals com a la comunitat tal com es mostra en el film Mr. Gaga de Tomer Heymann. “Gaga es una una metodologia de treball basada en la improvisació dirigida a través de la imatgeria que respecta el moviment interior. El treball millora el moviment instintiu i connecta el conscient amb l’inconscient, permetent de manera senzilla una experiència de llibertat i plaer”. Un treball que apropa la dansa a les persones i les persones a si mateixes i a la comunitat permetent explorar el moviment amb profunditat superant les formes i els patrons que les tècniques d’entrenament i els hàbits culturals van modelant.
Més de trenta anys d’intensa i prolífica recerca avalen i acompanyen aquest referent de la dansa contemporània, i molt especialment des dels anys 90 en que Naharin esdevingué el director artístic de la Batsheva Dance Company, dotant-la d’una personalitat única tant per la força i presència dels seus ballarins com per la colpidora comunicació amb l’audiència.
L’estil del moviment de la Batsheva es pot identificar per la terrenalitat, el ritme i la pulsió interna dels ballarins, per una vitalitat desbordant, no renyida amb textures i matisos d’exquisida subtilesa; per una mobilitat de les extremitats al límit articulada per una columna flexible i un torç expressiu que es fa compatible amb una intensa interioritat. Aquesta dansa té alhora la immensa capacitat de travessar la quarta paret i fer partícip a l’espectador del potencial i el goig de ballar. Tot això articulat des d’un mosaic musical transhistòric, transcultural, rítmic i melòdic fruit del seu dilatat coneixement que sovint també signa com a compositor, en algunes peces.
Vivim temps altament polititzats tant a nivell local, nacional com internacional. I per això el nom de Venezuela, ens podria confondre en l’aproximació al nou treball d’aquest creador. Res més allunyat del relat d’un conflicte polític, Venezuela no és una Taula Verda (K. Jooss, 1932).
La paraula Venezuela s’inicia amb la síl·laba Ve, i en l’alfabet hebreu Ve (Vav hachibur) és la sisena lletra, que col·locada davant d’una paraula o d’una oració funciona com a conjunció copulativa, significant “i” o “unió”. Aquest aspecte dual, de parella o juxtaposició és el motiu original que articula tota la proposta coreogràfica, a partir d’una partitura de 40 m que es repeteix da capo i que serveix a Naharin per abordar el diàleg i conflicte entre el moviment i el contingut que representa.
De fet Naharin confronta tres aspectes, la dansa com a llenguatge i mitjà de comunicació, el moviment i el cos del ballarí que s’ha conformat a partir d’un coneixement i una experiència cultural i la percepció i interpretació que en fem els espectadors des de la nostra subjectivitat al juxtaposar i posar en relació formes, signes i càrregues culturals simbòliques.
Alternant els intèrprets, transformant les melodies, acolorint els signes però mantenint les formes confrontem significats, perquè la percepció, el coneixement de la realitat i la nostra subjectivitat van de la mà.
Naharin ens parla d’aquesta mirada possibilista i polièdrica des del discurs del llenguatge de la dansa, prenent les possibilitats de la seva construcció i les paradoxes de la forma com a metàfora. El món el coneixem i l’aprehenem a partir del cos i la percepció, i per tant la mirada és polièdrica tant des de les possibilitats del creador, com del cos del ballarí que s’expressa, com de l’espectador que l’interpreta.
La coreografia, com la vida, és un punt de vista que es conforma prenent-ne partit. Ohad convida i interpel·la a l’espectador, a participar finalment d’aquesta subjectivitat i les seves conseqüències, tal com fem en la vida.
Ester Vendrell i Sales
La BATSHEVA DANCE COMPANY presenta Venezuela al Mercat de les Flors del 21 al 24 de febrer
Links:
https://batsheva.co.il/en/gaga (pàgina web Oficial i mètode Gaga)
https://www.youtube.com/watch?v=AtjETe3e92c (Fragments del documental sobre Gaga)
https://www.youtube.com/watch?v=gRky99sO-og (Fragments de documental de Gaga)
https://charlierose.com/videos/11132 (Entrevista entre Ohad Naharin i Charlie Rose)
https://batsheva.co.il/en/gaga (mètode Gaga)
https://www.youtube.com/watch?v=OGPG1QL1vJc&list=PLNc5MrHJi6tzihfXf (mètode Gaga)
https://www.youtube.com/watch?v=jWTFDz_lJW8 (Decadance, de Batsheva)
https://www.youtube.com/watch?v=7v6tY_u-Mls (Echad mi Yodea, Batsheva)
https://www.youtube.com/watch?v=NzA1MdcqeR0 (Minus 15, IT dansa)
Bibliografia:
Katan, Einav.(2016). Embodied Philosophy. Gaga and Ohad Naharin’s movement Research. London. Palgrave Macmillan.
Rancière, Jacques (2010). El espectador emancipado . Buenos Aires. Manantial,
Rebekah J. Kowal, Gerald Siegmund, and Randy Martin (ed). ( 2016). The Oxford handbook of dance and politics. The University of Iowa.
Friedes Galili, Deborah, “Gaga Moving beyond technique with Ohad Naharin in the Twenty first Century”, Dance Chronicle,vol 38,o 3,2015,pp360-92.
