Cree en aquellos que buscan la verdad. Duda de aquellos que proclaman haberla encontrado. André Gide.
Parlar d’Iron Skulls (cranis de ferro) és possiblement, per a molts, descobrir una formació emergent de la dansa contemporània escènica de Barcelona. La seva fundació com a grup data de 2012 però originàriament eren coneguts com una troupe de b-boys (dansa break), on les seves danses com enfrontaments o batalles servien per articular un estil i una identitat personal, remuntant-se al 2005 quan procedents de ciutats com Gijón i Valladolid es van unir per competir i viatjar compartint el seu breaking.
La seva formació i perfils són diversos i eclèctics, ja sigui en els estils de dansa urbana (breakdance, up-rocking, popping, locking, electric boogie , freestyle, etc…) com en la rica i diversa formació corporal procedent de les arts marcials, el butoh, la dansa contemporània, el flamenc, les danses africanes i la dansa vertical que han anat sumant al llarg dels anys.
El caràcter “d’experimental” amb el que ells mateixos s’autodefineixen és el punt de partida i camí cap l’exploració d’un treball creatiu a la recerca dels límits de la seva fisicalitat, transversalitat i poètica.
La presentació de la seva nova creació No sin mis huesos en el context del Festival Hop, està justificada pel seu naixement en el context urbà i per la natural evolució -o no- d’aquesta transferència de la dansa del carrer a l’escena que pot aportar mirades contrastades.
Els Iron Skulls ja són internacionalment coneguts especialment amb la seva exitosa peça Sinestesia amb la qual han recorregut els escenaris nacionals i internacionals més destacats. També han estat reconeguts amb nombrosos premis com el Premi del públic en la Feria de Teatro y Danza de Huesca (2013), el Primer premi en el Concurs de Fusión HOP Barcelona (2013), el Premi a la companyia emergent a la Feria Umore Azoka-Leioa-Bilbao (2014), el Primer premi en la categoria de Hip Hop al Certamen Internacional Burgos – NewYork – Barcelona, el Premi del Públic en el Festival Internacional 10 Sentidos de València (2014) i l’Espectacle recomanat per Red Escena (2015).
La dansa urbana de fet, està ja plenament integrada com un llenguatge de moviment en la creació coreogràfica contemporània per la riquesa de possibilitats que ofereix a nivell rítmic, de diversitat i espectacularitat de moviment, pel seu virtuosisme i per l’empatia que transmet la seva filosofia i la seva vitalitat. Des del seu origen en el districte novaiorquès del Bronx en els anys 60s i 70s – entre els afroamericans i afrollatins- fins avui dia, el hip hop i la seva cultura (com a gènere que inclou la música rap, el graffiti, els diferents estils de dansa, vestimenta pròpia, etc.) s’han expandit i integrat en la cultura urbana de diferents barris, procedències immigratòries, fins a ser absorbida per la indústria cultural dels mèdia americans, traspassant les fronteres i els oceans, amb una repercussió també en la cultura escènica d’Europa on ha esdevingut fins i tot un referent pedagògic en alguna universitat de dansa. Com a moltes formes de dansa popular i urbanes -que sorgeixen com a moviment social d’empoderament per la canalització d’un malestar, reivindicació d’un grup social -el hip hop, com el flamenc o altres formes de dansa- es mantenen en diferents estrats de la societat tant en els indrets que els van gestar com a fet identitari fins a la seva presència en la cultura institucionalitzada que actua com a agent integrador.
La història de la dansa està farcida de transferències i influències creuades, de pràctiques de diferents cultures, classes socials, contextos, etc… i sovint acaben confluint totes elles a escena com a síntesi creativa i de manera estilitzada. Aquesta riquesa es pot anar a cercar “artificialment” com a font d’inspiració o pot ser el resultat d’una trajectòria personal.
Els Iron Skulls han traslladat el repte de les batalles de carrer a la recerca de les possibilitats límits de la seva fiscalitat, l’estil personal i una poètica, a l’escena.
“No sense la diversitat.
No sense els contrastes.
No sense la bellesa.
No sense el caos.
No sense nosaltres.
No sense els altres.
No sense el ritme.
No sense el contacte.
No sense volar.
No sense la dansa.”
Contraris al No Manifesto d’Yvonne Rainer (1965) que anunciava els fonaments i l’estètica de certa dansa de la postmodernitat -encara imperant en temps de transculturalitat, (sovint presentada encara com l’avantguarda)-, cinquanta anys més tard el decàleg dels Iron Skulls sembla ser una resposta a l’esgotament de cert discurs imperant.
El punt de partida de la proposta No sin mis huesos és la transformació de l’energia negativa del ser humà en art. La imatge plàstica d’un bust cadavèric de Cervantes – que va passar de soldat de guerra a escriptor universal- l’essència original de la cultura hip hop així com la motivació mateixa dels Iron Skulls i de les formes de dansa en què estan formats, són exemples d’aquest procés de transformació, d’alquímia, d’un potencial humà que pot esdevenir creació o destrucció.
No sin mis huesos, està articulada sobre una dramatúrgia d’imatges de motius iconogràfics tant de l’art cristià, de l’hebreu com inspirats en la geometria de l’art àrab. Aquests són usats per explorar formes que serveixen de fil conductor però en cap cas es plantegen un treball narratiu, tot al contrari, l’empatia generada per la força i la vibració del moviment, la polifonia de veus i estils personal són els punts forts sobre els que basen el seu treball. La valuosa col·laboració de l’enginyer audiovisual i de telecomunicacions Willy Barleycorn, un especialista en l’aplicació de la tecnologia al servei de l’art, investigador sobre el potencial d’afectació sensorial i percepció en l’espectador a partir de sons, formes, llums i efectes ,complementaran la proposta física.
Com a jove plataforma artística els Iron Skulls signen la creació com un col·lectiu i els personalismes estan en el carisma escènic de cada un d’ells. L’alma mater d’Iron Skulls Co són les trajectòries vitals de: Diego Garrido, Adrian Vega, Moisés “Moe”, Facu Martín, Héctor Plaza “Buba”, Luís Muñoz, acompanyats també per Agnès Sales i Anna Sagrera.
Ester Vendrell i Sales
Bibliografia
2012
Pascal Gielen & Paul De Bruyne (eds.) 2012 . Teaching Art in the Neoliberal Realm. Realism versus Cynicism. Valiz.
Murray,F. and Neal M.A. (eds) (2004). That’s the Joint! The Hip-Hop Studies Reader. New York Routledge.
Bazin Hugues.(1995). La culture Hip-Hop. Paris: Desclée de Brouwer.
Paredes Araujo, F.(2016). El diálogo entre las danzas urbanas y la creación en danza contemporánea. Estudio de caso de “Sinestesia” de la cia. Iron Skulls. TFM.UAB/IT/UPC. ( inèdit).
Links
https://www.youtube.com/watch?v=tveUthtF7ek (Sinestesia,Iron Skulls)
https://www.youtube.com/watch?v=dNL863O2278 (Sinestesia Iron Skulls)
https://vimeo.com/62448538 (Sinestesia, Iron Skulls)
http://www.sadlerswells.com/whats-on/2016/breakin-convention-16-international-festival-of-hip-hop-dance-theatre/ (Festival Breaking Conventions, London)
https://fontys.edu/Short-term-programmes/Exchange-programmes/Dance-Academy-Tilburg.htm (Fontys University. Grau en dansa urbana)
https://www.youtube.com/watch?v=8sPDQFJC9-M (Brillance of BBoying)
http://portfolio-yindra.tumblr.com/ (Blog Associat a Willy Barleycorn )
http://numeridanse.tv/fr/video/82_tricote (Hip Hop; dansa contemporània)
https://www.youtube.com/watch?v=LhrSlOa2bsA#t=2.185354 (Documental història hip hop- hip hop1 )
https://www.youtube.com/watch?v=9Qjs771lWnE ( hip hop 2)
https://www.youtube.com/watch?v=zgp3oTW3uAk ( hip hop 3)
https://www.youtube.com/watch?v=x2Hc2GKdK5E (Hip Hop battle of the year 2016)
https://www.youtube.com/watch?v=MvCpzZwXq38 ( locking)
https://www.youtube.com/watch?v=RpkM9bDJrxA ( Freestyle)
http://www.stormdance.de/ ( Rovitzky Niels (Storm) Hip Hoper)
http://www.numeridanse.tv/en/video/2056_solo-for-two ( Video Solo For Two, Storm)
http://up.artez.nl/ (Grup Recerca, Unpacking Performativity)
