Nosaltres tenim la sensació general de que aquesta pandèmia del COVID ha estat acompanyada d’una sobre informació brutal que la ha convertit en una espècie d’amenaça de futur que no es correspon del tot amb el que s’esdevindrà. Es fa molt difícil poder opinar sobre tot això mentre encara ho estem passant. Part de tota aquesta sobre informació i sobre reacció té a veure precisament amb això. Sembla que hi ha moltíssima gent, pensadors, experts, artistes i polítics, que ja saben i tenen clar que el mon canviarà molt i que haurem de refer i modificar coses fonamentals de la nostre forma d’entendre el cos i les relacions humanes.
La nostra percepció es que no hi haurà tants canvis ni tant importants. La nostra percepció és que la gent probablement tornarà a fer, trobar-se, relacionar-se i gaudir del cos, les relacions i els espais com abans d’aquesta crisi. Els canvis de paradigma i estructures socials s’han produït al llarg de la història després de sacsejades molt profundes i agudes. Ens sembla que aquesta pandèmia no ha estat, tot i les aparences mediàtiques i discursives que ja hem apuntat, ni de bon tros prou profunda o dramàtica per esdevenir un terratrèmol social, econòmic i cultural.
Pel que fa a les nostres pràctiques artístiques, la veritat és que el fet d’estar confinats no ha estat especialment creatiu ni motivador. Tota l’aparició de treballs on-line ens ha semblat més un moviment d’urgència que un veritable moviment artístic amb rellevància. Pensem que ja abans de tot això hi havia un treball artístic vinculat a les xarxes i que aquest moviment continuarà i probablement anirà prenent cos en els propers anys, convivint perfectament amb les arts en viu que ja practiquem.
Els nostres projectes de futur no s’han vist modificats i intuïm que aquest experiència personal i global que hem viscut apareixerà de forma subtil i inopinada en alguna de les propostes futures que puguem construir. I tot això ho diem amb la seguretat de que tenir una idea clara del futur és pràcticament impossible i que els canvis que vindran succeiran mes enllà de les nostres idees o previsions, com sempre.
Sofia Asencio i Tomàs Aragay
Resposta dels creadors Sofia Asencio i Tomàs Aragay a la pregunta:
La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un abans i un després en les nostres vides i ha col·locat el cos en un espai de fragilitat i d’amenaça constant, de manera que les relacions entre les persones i l’espai que ocupen cobren un relleu especial. Des d’aquesta consciència, de quina manera podem llegir avui el teu treball (la teva obra artística o de pensament) i quines possibilitats de desenvolupament veus per a la dansa?
