La creació de la coreògrafa, Encantado, és una peça barroca i explosiva que actua com a ritual contra la dominació racial i sexual.
Al Brasil, als mercats locals de Rio, es poden comprar flassades barates de pell sintètica amb estampat de tigre, zebra, antílop o lleó. Sovint es fan servir per escalfar la gent pobra als carrers, per tapar finestres, per amagar tota mena de desastres. En aquesta societat, en què Jair Bolsonaro atempta amb violència contra els afroamericans, els indígenes, els transvestits, els homosexuals, els pobres i intenta fer-los desaparèixer… poden atribuir-se els artistes cap altra missió que no sigui aquesta: aixecar la flassada per mirar i veure el que s’amaga a sota, i treure a la superfície els cossos, els balls, els ornaments, les celebracions, els deus, els rituals que només sobreviuen amagats sota la terra? En qualsevol cas, aquesta és la missió que s’ha proposat la coreògrafa Lia Rodrigues, assentada a la gran favela de Maré a Rio.
Encantado, la seva i esplèndida creació, comença així: al terra de l’escenari, prop d’un centenar d’aquestes flassades barates, que recreen la fauna artificial, estan col·locades formant una immensa labor de retalls multicolor. A sota s’arremolina una petita comunitat. El sender, d’una hora de durada, passarà de sota a dalt, de la lentitud al frenesí, de l’espectacle al ritual —obsessió favorita dels coreògrafs en els darrers anys—, per mitjà d’una metamorfosi col·lectiva salvatgement fantasiosa, de la qual boten, com saltamartins de les seves capses, ganyotes d’un cabaret grotesc, les disfresses d’un carnaval, els ulls de Josephine Baker, la llengua de Valeska Gert, grans pits frenètics, paròdies de passarel·la, el postureig de les prostitutes, els ritmes del candomblé, les mans d’encanteris màgics, visions del cap d’un lleó. Així sorgeix una certa idea —explosiva, barroca—de coses reprimides, relacionades amb la colonització, evidentment, i de l’extrema diversitat dels cossos d’aquests ballarins —tots joves, això sí—, que es burlen dels patrons de la dominació racial i sexual i els capgiren. Els reprimits, també, de la dansa i el teatre.
Forces misterioses
Als articles de premsa i les entrevistes de televisió —descobriu el radiant carisma de Lia Rodrigues al programa de televisió 28 minutes, on va ser la convidada aquesta setmana!—, la coreògrafa ens recorda que Encantado vol dir ‘encantat’, ‘embruixat’, però que en algunes cultures indígenes aquesta paraula designa, a més, unes entitats animades, els «encantados», que es desplacen entre la terra i el cel, les dunes de sorra i els penyals, l’animal i l’home. Forces misterioses i versàtils que tenen un vincle amb la natura, que ens protegeixen i ens mouen i que, com amant de l’antropologia que és, insisteix que ens hauríem de replantejar, pel bé de la nostra salut. Al Théâtre National de Chaillot, a París, la peça va aconseguir aixecar de la butaca a l’instant part del públic al final de l’extravagant trajectòria clarament in crescendo. Segurament perquè, a diferència de les nombroses creacions que adoben les mancances de les seves coreografies amb textos explicatius, el discurs funciona aquí com aquelles forces misterioses, amb prou feines amagades, que celebren la metamorfosi i l’hibridisme, confiant en la memòria i la presciència del cos per tornar a encantar-nos.
Ève Beauvallet
Libération, 8 de desembre del 2021
LIA RODRIGUES presenta ‘Encantado’ del 4 al 6 de maig de 2023 al Mercat de les Flors
