“Wherever I am the dance is. Instead of dancing wherever I am, I choose the time
and space to play dance.”
DEBORAH HAY, My body, the buddhist.
A la tardor de 1988 el poeta Jean-Louis Giovannoni i la coreògrafa Line de Fages van crear un espectacle anomenat Ce qui bouge la voix, que va ser enregistrat en vídeo al centre d’arts escèniques La Ferme du Buisson, a prop de París. En aquesta creació el binomi entre veu i cos va posar de manifest, com així ho explica Hélène Laplace-Claverie, que un solo de dansa acompanyat per una veu que recita, deixa de ser un solo, per obrir-se a la idea de duet, ja que el diàleg entre els dos cossos (encara que un no es mogui) i el diàleg de dues veus (encara que una no parli) és evident en veure’ls a tots dos a l’escenari. La relació d’aquesta peça datada del s. XX i Call Alice de Temporary Collective estrenada al 2021 – tot i la distància temporal – és que totes dues han proposat abandonar la noció del solo per nombrar-lo duet, utilitzant com a elements principals el cos i la veu. Tot i així, la hipòtesi del duet que defensa Laplace-Claverie està basada en la presència física dels dos artistes, mentre que a Call Alice trobem una forma contemporània de dilatar encara més la controvèrsia. Què passa doncs si la presència d’una de les dues artistes d’aquest duet, desapareix? Segueix sent un duet? O es transforma en un solo?
Call Alice proposa una conquesta de l’absència i genera així, un espai i una temporalitat concretes per tot allò que no hi és present. El duet encarnat sobre un sol cos, el de la coreògrafa Tereza Ondrová, és la confabulació de les dues artistes Tereza i Francesca Foscarini, que degut a la crisi sanitària de la covid-19 i el confinament, es veuen forçades a treballar la peça en un format online. El procés de creació es basa en el material documental enregistrat de les trucades, missatges i trobades virtuals entre les dues artistes, Tereza i Francesca. La relació personal i la semblança física entre les dues ballarines ha sigut un dels punts de partida per parlar sobre temes que preocupen a ambdues, com l’alteritat, la capacitat d’adaptació al canvi, la recerca de noves maneres de sobreviure o la reflexió sobre les arts escèniques.
La qüestió de com transformar el que aparentment és categoritzat com un solo, per a que sigui llegit com un duet, apareix sobretot en la posada en escena. És durant aquest procés de materialització, quan la coreògrafa txeca convida a les integrants de Temporary Collective: la dramaturga i coreògrafa Monica Gillette i la directora de teatre Petra Tejnorová, per definir com serà la presència virtual de Francesca Foscarini durant l’espectacle. Així ho explica Tereza durant una entrevista feta per la plataforma de dansa europea Aerowaves, qui va seleccionar al grup Temporary Collective com a companyia destacada al 2014.
El resultat d’aquesta recerca és un dispositiu escènic construït mitjançant vacuïtats que permeten fer present el procés pel qual van passar les dues artistes. Francesca pot ser llegida com a veu acusmàtica, terme utilitzat pel filòsof W. Benjamin per descriure la condició immaterial de la veu radiofònica, ja que la veu no té, des del punt de vista dels oients, una imatge o un cos. No obstant, també apareix com a veu encarnada en Tereza i com a interlocutora a qui s’adreça la ballarina. D’aquesta manera, per cada proposta hi ha múltiples opcions de lectura, alliberant espai per fer noves relacions i associacions que potser no eren evidents en un primer moment.
Un altre exemple de la multiplicitat pel que fa a la lectura de l’espectacle, és el títol: Alice. Si tenim en compte que l’origen de la peça rau en el material documental i el to personal, potser ens sobta que no hagin utilitzat el nom de les intèrprets Francesca o Tereza. Tot i així, aquesta tria és voluntària i forma part del dispositiu, el qual genera constantment nous espais pel diàleg, la interrogació i la fermentació d’idees. Amb aquest objectiu utilitzen el nom fictici Alice per crear una distància semàntica entre la realitat dels cossos i la seva història, i així poder desprendre’s d’un únic significat i oferir al públic l’opció de construir noves narracions.
En el treball de la coreògrafa Tereza Ondrová hi ha una línia d’interès artístic basada en la veu i els espais de diàleg – ja siguin virtuals o presencials – amb altres artistes o amb el públic. Aquesta voluntat d’investigar les relacions humanes i la comunicació és l’eix principal dels projectes que la coreògrafa ha desenvolupat conjuntament amb Temporary Collective. El grup creat al 2017 per la directora de teatre i cine Petra Tejnorová i la coreògrafa i ballarina Tereza Ondrová, és una plataforma d’artistes interessades sobretot en la correspondència i la hibridació de diferents llenguatges artístics. D’entre les últimes creacions del col·lectiu es poden trobar duets i solos de dansa que experimenten amb el so i la veu, així com també instal·lacions sonores: com Geo (2023), Voices (2021), Duets (2019) o Silent (2021) una proposta participativa programada a Fira Tàrrega al setembre del 2023.
Azucena Moya
Bibliografia:
Benjamin, Walter. Radio Benjamin ed. Lecia Rosenthal, Akal: 2015, pp. 261 y 277.
Hay, Deborah. My body, the buddhist. Wesleyan University Press: 2000.
Laplace-Claverie, Hélène. “La voix bouge, pour ainsi dire, le corps: un pas de deux entre danse et poésie”, Revue des sciences humaines [En ligne], nº 339, 2020, mis en ligne le 01 janvier 2023, consulté le 18 novembre 2023. URL : http://journals.openedition.org/rsh/325 ; DOI : https://doi.org/10.4000/rsh.325.
Referències audiovisuals:
CALL ALICE_trailer from Temporary Collective on Vimeo.
– Extractes de l’enregistrament del vídeo de l’espectacle Ce qui bouge la voix (1988): http://journals.openedition.org/rsh/docannexe/image/325/img-1.jpg
http://journals.openedition.org/rsh/docannexe/image/325/img-2.jpg
http://journals.openedition.org/rsh/docannexe/image/325/img-3.jpg
Enllaços d’interès:
– Web del col·lectiu:
https://temporarycollective.cz/en/
– Entrevista a Tereza Ondrová per Call Alice, Aerowaves:
https://aerowaves.org/artist/temporary-collective-ondrova-tejnorova-coll/
– Espectacle Silent a Fira Tàrrega (2023):
https://www.firatarrega.cat/fira/programa/es_2023/53/silent
– Crítiques de la peça Call Alice escrites pels membres d’Springback Academy de la plataforma Aerowaves (en anglès):
https://springbackmagazine.com/springback-academy/reviews/call-alice-tereza-ondrova/
