La dansa i la tecnologia sempre s’han entès i han fet una parella molt estimada dalt dels escenaris. La dansa -amb la seva llibertat semàntica i l’obertura a altres llenguatges- i la tecnologia -per la necessitat de trobar nous camps i cossos d’experimentació- semblen nascudes l’una per a l’altra, tot i que alguns es pregunten si continua sent vàlid parlar en aquests termes, ara que la digitalització és una faceta més del nostre dia a dia i la tecnologia ha quedat “incorporada en la corporalitat”, com diu Rosa Sánchez. Potser sigui el moment de pensar-la com un element escènic, o un cos més.
Alain Baumann: “Nosaltres som una mica anti-tot i, més que en el marc d’actuació tecnològic, preferim situar-nos en el context de la recerca performativa des de la intermedialitat, que és més ampli, i que per a alguns pot passar per l’escultura, i per a nosaltres passa per la tecnologia”.
Rosa Sánchez i Alain Baumann són els dos directors de Konic Thtr i, juntament amb Muriel Romero i Pablo Palacio (creadors de l’Instituto Stocos), hem parlat sobre aquest terreny abonat per a la recerca híbrida que fa anys que conreen, sense que s’hagi instaurat cap espai d’experimentació dedicat a la tecnologia aplicada a l’escena en tot l’Estat. Han hagut de ser persones concretes les que, amb la seva creativitat, han anat guanyant terreny per a tot el sector i, en aquest sentit, qui ben aviat va reconèixer en aquests artistes uns aliats, va ser Núria Font al capdavant de l’IDN (Dansa, Imatge i Nous Mitjans) , el festival que es va dur a terme al Mercat de les Flors del 2005 al 2015, on aquests artistes van presentar-se en diferents edicions.
Ara els trobem junts en el cicle de Dansa i Tecnologia del Mercat de les Flors que coincideix amb la celebració de l’ISEA 2022, el simposi internacional d’arts electròniques que té lloc a Barcelona per primera vegada. Es tracta d’un entorn acadèmic prou conegut per Pablo Palacio, que hi ha presentat alguna de les seves investigacions, ja que “una part fonamental del nostre treball és la publicació de materials de recerca. Estem amb un peu a l’acadèmia i un altre en la producció de peces”. I explica la diferència i la complementarietat d’aquests dos mons: ”L’escena requereix formalitzar i treballar els detalls, mentre que la ciència se sol moure en l’abstracció, en la generalització, per poder comunicar i validar els resultats de l’experimentació prèvia”.
Muriel Romero: “Aquí venim amb un equip generós, motivat i talentós amb qui és una meravella treballar. Encara que els directors siguem Pablo i jo, quan s’apaga la llum i comença l’espectacle hi ha molta gent i molta feina implicada. Treballar amb tecnologia significa fer funcionar i estar pendent de tants detalls que la tensió del viu és molt forta i molt d’equip, no només del qui està en escena”.
Intel·ligències múltiples In_Exo Corpòries, de Konic Thtr, i Embodied Machine, d’Instituto Stocos, són dues peces de recerca tecnològica però altament humanístiques i des de dues perspectives complementàries: si Konic Thtr ens condueix per un paisatge que va de l’interior del cos fins a la connexió amb altres éssers, l’Instituto Stocos mostra com l’expressivitat del cos pot servir per comunicar-se amb intel·ligències artificials. La seva peça és la culminació d’un projecte de dos anys que ha tingut el suport d’una beca Marie Curie en col·laboració amb l’investigador i teòric Scott deLahunta de la Universitat Coventry i la plataforma Motion Bank creada per William Forsythe, entre d’altres.
Pablo Palacio: “A través de la tecnologia de motion capture en escena, intentem registrar l’expressivitat i el mecanisme de pensament de l’intèrpret. Per això cal un processament algorítmic profund que arribi a copsar l’articulació i la fluïdesa, que són aspectes que tenen a veure amb com es fa moviment, més que amb el moviment final”.
Muriel Romero: “És un treball a partir de les qualitats del moviment que sorgeixen de les sensacions corporals, i mesurar això no és fàcil”.
En la conversa, Pablo Palacios esmenta Iannis Xenakis, el compositor, matemàtic i arquitecte que va revolucionar el món de la música amb aquestes habilitats numèriques i espacials, i de qui ara se’n celebra el 100 aniversari. DeI seu concepte de música estocàstica sorgeix el nom de la companyia que creen el 2008, Instituto Stocos, centrada en la interacció entre el gest corporal, el so i la imatgeria visual. El nom de Konic Thtr es refereix a la forma de la llum quan entra en el nostre camp visual.
Rosa Sánchez: “Jo utilitzo el concepte de coreo-dramatúrgia per definir l’híbrid de capes entre dramatúrgia i coreografia, on necessito que la tecnologia cada cop que sigui més fluida, més subtil, que quedi a sota del que el cos necessita i que no funcioni de condicionant directe per a l’escriptura escènica”.
Pablo Palacio: “La tecnologia ha d’estar al servei de l’artista i no a l’inrevés. Potser aquesta és una lluita en la que ens trobem, també com a espècie. Com va dir Joseph Campbell, finalment, es tracta de veure qui guanyarà: si les màquines o l’ésser humà”.
Muriel Romero: “Els que treballem amb tecnologia no parem de demanar-nos fins a quin punt l’eina tecnològica amb què estem experimentant ens treu o ens aporta. El que sempre dona fruits és obrir-se a les sorpreses que puguin sorgir, perquè sempre n’hi ha, i a les reflexions que despertin. Embodied Machine, per exemple, m’està portant a maneres de comunicar-me amb l’espai escènic -i a uns límits- que mai abans no havien sorgit, i això em provoca reflexions per salvar aquestes noves limitacions de la tecnologia. Sempre hi ha límits per traspassar, el cos també en té”.
Rosa Sánchez: “Quan nosaltres treballem amb un microscopi o amb l’escaneig del cos, com fem a Intel·ligències múltiples In_Exo Corpòries, el nostre objectiu és obert. Volem explorar paisatges que no sabem fins on ens portaran i veure què ens ofereix com a textura, com a pell, com una cosa que abandonem del cos. L’objectiu no és la representació, sinó l’exploració. I així és com ens anem nodrint”.
La performer Rosa Sánchez i el músic Alain Bauman han estat pioners al nostre país des dels 90, quan van començar la seva exploració de les possibilitats de l’electrònica aplicada a l’escena. Defineixen Konic Thtr com a plataforma artística on també treballen en una doble dimensió de creadors escènics i investigadors tecnològics, participant en nombroses xarxes internacionals, laboratoris teledistribuïts i una línia pedagògica pròpia.
Alain Baumann: “El detonant de cada peça té a veure amb preocupacions, intuïcions o necessitats d’explorar una temàtica que ens interessa, i la pandèmia ens va despertar -penso que també a nivell global- una nova comprensió sobre el paper de l’ésser humà i la manera de relacionar-nos amb altres espècies i sers. Per això, en aquesta peça comencem des de l’interior del cos amb un microscopi que projecta imatges en directe”.
Rosa Sánchez: “Ha estat un repte portar a escena informacions que només es poden mesurar en el laboratori, i és al laboratori on vam començar a treballar. Amb aquesta presentació al Mercat de les Flors obrim el projecte; la presentació és una formalització que ens permet avançar, però el desenvolupament continua durant un temps amb diferents intervencions modulars. Així és com acostumem treballar”.
Dins d’aquesta dicotomia entre allò que aporta i allò que oculta, i que Marshall McLuhan va saber identificar tan bé a mitjans 60, la tecnologia es desenvolupa en camps diversos, creant solucions, problemes i necessitats per igual. La intel·ligència artificial és l’actual cavall de Troia i una mostra d’aquesta doble cara dels avenços tecnològics que aquests artistes també coneixen.
Alain Baumann: “Fins fa poc era una cosa per a experts, però ara tothom comença a entendre com funciona la intel·ligència artificial i per això també podem entendre quines són les problemàtiques que comporta. Per exemple: el gènere que s’hi trasllada perquè, és clar, la intel·ligència artificial no és neutra.”
Pablo Palacio: “A Embodied Machine ens preguntàvem com crear sistemes d’intel·ligència artificial que captessin el pensament coreogràfic de Muriel per traslladar-lo a altres dominis estètics, seguint una de les nostres àrees de desenvolupament que són els sistemes interactius amb un nivell d’agència; com a compositor, jo mateix treballo amb aquest tipus de procediments generatius fins i tot quan escric en sistema notacional. Però, com que la intel·ligència artificial no es basa en regles sinó en dades, el dubte que es planteja és si ens portarà a repetir les formes heretades en una mena de carcinoma artístic o ens conduirà al descobriment. Aquest projecte tracta d’utilitzar la intel·ligència artificial combinada amb art generatiu perquè deixi de ser una caixa negra. Així que hem creat un model que pot generar llum, so i moviment, i que podrà ser utilitzat per altres artistes. De fet, tots els enregistraments de captura de moviment i tota aquesta documentació derivada dels nostres experiments la posarem a disposició d’universitats. I, per descomptat, del Mercat de les Flors”.
Bàrbara Raubert
