{"id":219818,"date":"2026-03-20T10:35:33","date_gmt":"2026-03-20T08:35:33","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=219818"},"modified":"2026-03-20T10:35:34","modified_gmt":"2026-03-20T08:35:34","slug":"la-porta-del-cos-entrevista-a-daniel-abreu-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/es\/blog\/la-porta-del-cos-entrevista-a-daniel-abreu-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"‘La porta del cos’ (Entrevista a Daniel Abreu), per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u00abSoc historiadora de l\u2019\u00e0nima\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Svetlana Aleksi\u00e9vitx<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La dansa s\u2019escriu en l\u2019espai i el temps. \u00c9s un recorregut impr\u00e8s en l\u2019interstici dels cossos, l\u2019expressi\u00f3 material d\u2019una naturalesa que \u00e9s molt m\u00e9s que mat\u00e8ria: una energia, una forma o altra de transcend\u00e8ncia que ens comunica els uns amb els altres i ens posa en comuni\u00f3 amb el m\u00f3n, amb la natura tota. La vida \u00e9s complexa.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019assumeix aix\u00ed el core\u00f2graf i ballar\u00ed Daniel Abreu. Des de la complexitat. Havia estudiat Psicologia, per\u00f2 no en va tenir prou. El m\u00e0ster el va fer en Ter\u00e0pia Sist\u00e8mica, molt m\u00e9s hol\u00edstica. Havia estudiat ballet cl\u00e0ssic i ball espanyol per formar-se, com a disciplina i per adquirir estructura, per\u00f2 ni en tenia el cos ni satisfeia les seves expectatives creadores. A Tenerife les seves primeres mestres van ser la cubana Dania Salazar i la companyia d\u2019Helena Berthelius. Una beca el du a Madrid, i tot seguit passa tres anys a Provisional Danza, de Carmen Werner, mestre i amiga. Balla en molt\u00edssimes companyies aleshores (Cuarta Pared, Materile Teatro, Lan\u00f3nima Imperial, Centro Dram\u00e1tico Gallego…), per\u00f2 el 2004 ja crea la seva: la Compa\u00f1\u00eda Daniel Abreu. T\u00e9 una setantena de creacions des d\u2019aleshores, el 2011 entra al programa europeu Model Dance, dirigeix dos anys la companyia Lava de l\u2019Auditori de Tenerife, ha col\u00b7laborat amb la flamenca Olga Pericet i amb moltes altres companyies internacionals, \u00e9s premi nacional de dansa, t\u00e9 uns quants premis Max…<\/p>\n\n\n\n

Els n\u00fameros no ho diuen tot. Abreu \u00e9s m\u00e9s m\u00e8dium que forjador de passos. No for\u00e7a res, espera. Busca el sentit de les coses, sense que hagin de significar. No li interessen les historietes, no busca arguments, sin\u00f3 la hist\u00f2ria d\u2019un gest amb pes i ple sentit. La vida \u00e9s moviment en tr\u00e0nsit. Aix\u00f2 significa precisament la lletra hebrea Dalet<\/em>, porta o pas cap a una altra banda. La nostra realitat d\u2019avui.<\/p>\n\n\n\n

– La pe\u00e7a ‘Dalet’ neix del significat de la lletra hebrea?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– El punt de partida no va ser la lletra, sin\u00f3 el moment d\u2019incertesa que viv\u00edem despr\u00e9s del confinament. La lletra de l\u2019alfabet hebreu cont\u00e9 la impressi\u00f3 de tr\u00e0nsit que sentia. L\u2019obra \u00e9s una mena de mirada positiva sobre les coses que ens passen, expressada de manera molt oberta i po\u00e8tica. No m\u2019interessen les aproximacions expl\u00edcites.<\/p>\n\n\n\n

– Defenses que l\u2019obra ha de tenir sentit, per\u00f2 que aix\u00f2 no implica traduir-la en cap significat?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– Sent molt honest, he de dir que no s\u00e9 fer-ho d\u2019una altra manera. No em surt buscar significats, no vull ser expl\u00edcit ni narratiu, no m\u2019interessa contar hist\u00f2ries ni abordar l\u2019art des d\u2019un vessant racional o objectiu. Crear aix\u00ed em sembla que ens allunya de la vida i llavors correm el perill de caure en clix\u00e9s. Per a mi la vida t\u00e9 sentit, per\u00f2 aix\u00f2 va molt m\u00e9s enll\u00e0 de cap mena de transcripci\u00f3 literal d\u2019idees. L\u2019art beu molt m\u00e9s de la nostra part inconscient i intu\u00eftiva.<\/p>\n\n\n\n

– Qu\u00e8 hi aporta la part conscient?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– La t\u00e8cnica, que \u00e9s la que ho organitza dins l\u2019obra. Per\u00f2 el que importa de deb\u00f2 no ho acabem de controlar. No ho busquem, ho trobem. Hem de saber recon\u00e8ixer-ho quan apareix i fer-hi lloc. Hem de deixar que ens habiti. Tant el creador com l\u2019espectador han de deixar espai al que en dic la \u201csublimaci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n

– Ho entenc d\u2019acord amb all\u00f2 que a vegades has dit als ballarins de deixar que l\u2019herba els creixi a sobre: ser pacients, deixar que les coses passin, tenir una actitud oberta i d\u2019espera activa. Ara b\u00e9: els t\u00edtols de les teves obres indiquen \u00e0rees de significat, i poc o molt tu mateix tens una base te\u00f2rica acad\u00e8mica, t\u2019havies graduat en Psicologia. Quin \u00e9s el punt de partida de tot, doncs? Una idea (ser canvi, tr\u00e0nsit, vida org\u00e0nica)? Una sensaci\u00f3 (la de desconcert despr\u00e9s del Covid)? O b\u00e9 simplement la fisicitat del moviment?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– Com a activitat acad\u00e8mica, la psicologia necessita patrons, unifica. En alguna mesura em regalava m\u00e9s \u201csignificats\u201d, per\u00f2 m\u2019aportava menys sentit. Tenia inquietuds que sols va satisfer la dansa. Em trobo a gust dins aquesta perspectiva m\u00e9s sist\u00e8mica i org\u00e0nica.<\/p>\n\n\n\n

– L\u2019obra es relaciona amb una certa intimitat?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– S\u00ed, per\u00f2 la idea d\u2019intimitat l\u2019entenc de forma m\u00e9s \u00e0mplia que l\u2019interior ps\u00edquic d\u2019un. Transcendeix aquest grau d\u2019introspecci\u00f3 prim\u00e0ria. \u00c9s un espai compartit, suma moltes capes, no \u00e9s sols despullar-se i obrir-se, sin\u00f3 tot el que ens porta a fer-ho i el que sorgeix de fer-ho junts. Em sedueix aquest joc de perspectives. Com traduir-ho despr\u00e9s a l\u2019escena? En el meu cas, no s\u00e9 com provocar-ho, per\u00f2 s\u00ed s\u00e9 distingir quan passa. Tot \u00e9s comen\u00e7ar a treballar amb els ballarins. Les obres les faig amb ells, no en el sentit que m\u2019hagin de proporcionar el vocabulari, sin\u00f3 per les din\u00e0miques que sorgeixen.<\/p>\n\n\n\n

– Entens dial\u00e8cticament els processos?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– S\u00f3n una conversa de moviments, un di\u00e0leg dels cossos. No hi ha res abstracte en aix\u00f2, \u00e9s mat\u00e8ric, f\u00edsic. Els cossos, el vestuari, l\u2019escenografia, la llum, tots s\u00f3n recursos que materialitzem<\/em> amb l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n

– De quina manera?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– Amb l\u2019aven\u00e7 mateix de la pe\u00e7a, amb el seu transc\u00f3rrer. L\u2019obra t\u00e9 lloc amb uns ballarins i seria diferent amb altres, per\u00f2 no tant perqu\u00e8 els demani material personal, sin\u00f3 perqu\u00e8 ells S\u00d3N la creaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

– Els int\u00e8rprets saben qu\u00e8 estan creant?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– S\u2019han de deixar dur. De bones a primeres, jo tampoc ho s\u00e9. Em limito a fixar-ho quan sorgeix. Les obres acaben molt fixades, veig quan estan fetes, per\u00f2 no ho s\u00e9 d\u2019entrada. Ens n\u2019adonem quan arriba. La partitura final sorgeix del cor que som tots.<\/p>\n\n\n\n

– Aleshores, com encarregues el vestuari, l\u2019escenografia o la m\u00fasica? Quan s\u2019hi afegeixen?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– Si ho fa gent que conec de fa temps, treballen amb molta llibertat. S\u00e9 que interpretaran b\u00e9 el que hem parlat i que tot anir\u00e0 en la mateixa direcci\u00f3. Si no ens coneixem i hi ha poc temps, llavors dono pautes t\u00e8cniques molt concretes sobre la duraci\u00f3, les textures, el timbre… Cada pe\u00e7a \u00e9s un m\u00f3n, per\u00f2 sempre que sigui possible m\u2019agrada que la gent treballi amb llibertat perqu\u00e8 sorgeixi el que no sab\u00edem d\u2019entrada.<\/p>\n\n\n\n

– A ‘Dalet’ hi ha m\u00fasics en directe.<\/em><\/p>\n\n\n\n

– S\u00ed, per\u00f2 aquest cop ha estat f\u00e0cil: treball\u00e0vem sobre peces cl\u00e0ssiques preexistents, i sobre un ambient sonor previ que ja ten\u00edem creat.<\/p>\n\n\n\n

– Tots els elements tenen la mateixa import\u00e0ncia?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– \u00c9s clar: tant els cossos com la llum que els embolcalla o la m\u00fasica per a mi s\u00f3n capes del mateix. Fan sentit junts. Aix\u00f2 ho fa m\u00e9s complex a l\u2019hora de treballar? S\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s engrescador. Hi ha espectadors que et demanen a qu\u00e8 es poden agafar, i jo sempre els responc que a tot. No hi ha res dins l\u2019obra que s\u2019hagi de dedicar a traduir els elements que t\u00e9 al costat. Tot \u00e9s igual d\u2019important per a la creaci\u00f3 final, tot ha de fer sentit.<\/p>\n\n\n\n

– L\u2019escenografia de ‘Dalet’ remet a una certa idea de porta?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– \u00c9s pr\u00e0ctica, sempre treballo amb elements molt senzills que poden jugar molts papers.<\/p>\n\n\n\n

– Com defineixes la dansa que t\u2019interessa?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– M\u2019interessa un ballar\u00ed conscient, perqu\u00e8 tot el que faci tingui pes i consci\u00e8ncia. Sentir la c\u00e0rrega muscular, la gravetat…Visualment vull que doni la sensaci\u00f3 que tot es desintegra sota aquest pes.<\/p>\n\n\n\n

– I la coreografia?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– M\u2019agraden els moviments corbs, que sembla que no parin mai, sempre connectats. Em fan pensar en aquelles carreteres interminables que no paren de girar mentre pugem al coll d\u2019una muntanya, i despr\u00e9s el mateix a la baixada, en un moviment d\u2019anada i de retorn que sembla que no tingui final. M\u2019atrau aquest paisatge laber\u00edntic, circular.<\/p>\n\n\n\n

– Partiu de la improvisaci\u00f3 per crear?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– Per crear, s\u00ed. Per\u00f2 en l\u2019obra final la coreografia est\u00e0 molt fixada, deixa molt poc espai a la improvisaci\u00f3. La tranquil\u00b7litat de tenir-ho tot pautat dona molta m\u00e9s llibertat interior al ballar\u00ed. L\u2019estructura proporciona llibertat i fa m\u00e9s viva l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n

– La part de vestuari amb est\u00e8tica vegetal es relaciona amb el sentit?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– Vol expressar la naturalesa de la qual formem part i que ho ocupa tot, gaireb\u00e9 com una de\u00eftat. La natura t\u00e9 alguna cosa m\u00e0gica. Al final sempre recupera el terreny que li prenem. Som natura.<\/p>\n\n\n\n

– Entens l\u2019escena com un ritual?<\/em><\/p>\n\n\n\n

– Completament: \u00e9s un temple que ens connecta amb alguna cosa molt m\u00e9s gran que nosaltres. Per a mi l\u2019obra \u00e9s un acte de fe, el gest de confian\u00e7a de compartir un ritual que \u00e9s m\u00e9s comunitari que individual. Mitificar l\u2019artista individual \u00e9s un error: l\u2019artista \u00e9s un simple mitj\u00e0. Importen molt m\u00e9s els actes que conformen el ritual, i tant els espectadors com els que hi actuem hem de deixar que aquestes parts del ritual actu\u00efn. L\u2019espai esc\u00e8nic \u00e9s sagrat. L\u2019obra \u00e9s una missa contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7os<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Web de la companyia Daniel Abreu<\/a><\/p>\n\n\n\n

Trailer de Dalet<\/em> (2022):<\/p>\n\n\n\n

\n