{"id":218099,"date":"2026-01-22T15:34:17","date_gmt":"2026-01-22T13:34:17","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=218099"},"modified":"2026-02-02T16:06:46","modified_gmt":"2026-02-02T14:06:46","slug":"indisciplinar-la-mirada-inventar-el-cos-i-el-mon-per-oriol-lopez","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/es\/blog\/indisciplinar-la-mirada-inventar-el-cos-i-el-mon-per-oriol-lopez\/","title":{"rendered":"‘Indisciplinar la mirada, inventar el cos i el m\u00f3n’, per Oriol L\u00f3pez"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u00abPromet-me que<\/em><\/p>\n\n\n\n

un dia hi haur\u00e0 un m\u00f3n. I un cos\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Jacques Derrida, La carte postale<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abParlar de les imatges \u00e9s parlar d\u2019una estructura de m\u00f3n.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Andrea Soto Calder\u00f3n, Indisciplinas de la mirada<\/em><\/p>\n\n\n\n

No vull tenir la terrible limitaci\u00f3 de qui viu nom\u00e9s del que pot tenir sentit.
Jo no: el que vull \u00e9s una veritat inventada\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Clarice Lispector, \u00c1gua viva<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

A l\u2019inici de Cerrados y dormidos los ojos bailan<\/em> (2024), una apassionant confer\u00e8ncia performativa, fruit de la trobada amb l\u2019artista Marta Azparren, Natalia Fernandes evoca una escena desagradable en la qual un cr\u00edtic, despr\u00e9s d\u2019una presentaci\u00f3, va etzibar-li \u00abTu no tens cos de ballarina\u00bb. Rere aquells ulls s\u2019hi amagava tot un m\u00f3n i s\u2019hi guardava tota la hist\u00f2ria de la mirada occidental. A aquell cr\u00edtic nom\u00e9s podriem dir-li: \u00abTu no has vist res\u00bb, una de les frases que es repeteixen a Objeto N\u00e3o Identificado<\/em>. El cr\u00edtic, evidentment, no havia vist cap de les peces que la core\u00f2grafa brasilera, establerta al nostre pa\u00eds des de 2017, ha presentat darrerament, com El carnaval no es alegre <\/em>(2023) o Anatom\u00eda y estrategia <\/em>(2021). Tampoc havia vist cap de les nombroses produccions en qu\u00e8 ha participat com a ballarina \u2014nom\u00e9s al Mercat de les Flors, per exemple, l\u2019hem pogut veure a les peces de Jes\u00fas Rubio Gamo o de Poliana Lima.<\/p>\n\n\n\n

A aquell cr\u00edtic tamb\u00e9 li haur\u00edem de dir que s\u2019ho havia perdut tot. Certament, es va perdre la invitaci\u00f3 que Natalia Fernandes planteja des de fa anys i, especialment, a Objeto N\u00e3o Identificado<\/em>. <\/em>Aquesta invitaci\u00f3 passa per indisciplinar la mirada, com proposa el darrer assaig de la fil\u00f2sofa xilena Andrea Soto Calderon. Aix\u00f2 implica entendre, en primer lloc, que la mirada mundifica<\/em>, per dir-ho en paraules de Federico Campagna, un dels referents dramat\u00fargics de la pe\u00e7a. De la manera com mirem, doncs, es despr\u00e8n tota una estructura de m\u00f3n. Per aix\u00f2, Objeto N\u00e3o Identificado<\/em> <\/em>ens convida a interrogar-nos pel lloc des d\u2019on mirem el m\u00f3n \u2014i, molt especialment, el cos\u2014 i a provar altres maneres de fer-ho. L\u2019exercici proposat no \u00e9s simplement una declaraci\u00f3 de bones intencions, sin\u00f3 gaireb\u00e9 una exig\u00e8ncia performativa al llarg de la pe\u00e7a. Cal que passi pel cos. Es tracta d\u2019un exercici individual \u2014per sort i per desgr\u00e0cia no podem veure-hi m\u00e9s que amb els nostres ulls\u2014, encara que la pe\u00e7a deixi entendre que s\u2019emmarca dins d\u2019una experi\u00e8ncia compartida. Potser per aix\u00f2 Fernandes torna a creuar la dansa contempor\u00e0nia amb el concert musical: amb tot el que t\u00e9 de viv\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Ja ho havia explorat a El carnaval no es alegre<\/em> (2023), amb la DJ Agatha Cigarra, i ara ho repr\u00e8n amb el dramaturg i actor Iv\u00e1n Mozetich i el m\u00fasic i performer Pablo Pe\u00f1a (Pony Bravo\/Fiera). Curiosament, tots dos concerts citen \u2014cadascun a la seva manera\u2014 el comiat i la fi del m\u00f3n. I ho fan sense escarafalls. Potser perqu\u00e8, si seguim l\u2019antrop\u00f2leg brasiler Eduardo Viveiros de Castro, la fi del m\u00f3n no \u00e9s la fi de tot (com sovint s\u2019imagina a Occident), sin\u00f3 la fi d\u2019una manera d\u2019entendre les coses. El que desapareix, doncs, no \u00e9s tant el m\u00f3n o la realitat com el seu marc: el sistema d\u2019evid\u00e8ncies que decideix, per exemple, qu\u00e8 \u00e9s un cos, qu\u00e8 pot un cos, o quin cos \u201ccorrespon\u201d a una ballarina.<\/p>\n\n\n\n

Objeto N\u00e3o Identificado<\/em> neix d\u2019una metodologia de recerca que Fernandes ha desenvolupat durant m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, \u00abAnatomia inventada o com tenir un cos de ballarina\u00bb, i n\u2019encarna la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s radical: el dol d\u2019assumir que la pregunta \u00abqu\u00e8 \u00e9s un cos (de ballarina)?\u00bb no admet cap veritat m\u00e9s enll\u00e0 de la \u00abveritat inventada\u00bb de qu\u00e8 parlava Lispector. El cos, aqu\u00ed, no \u00e9s m\u00e9s que una ficci\u00f3, un cos inventat i per a inventar. D\u2019aquesta metodologia en sorgeix, doncs, la figura de la \u00abno-ballarina\u00bb, present tamb\u00e9 a Objeto N\u00e3o Identificado<\/em>. Sobre ella, Fernandes escrivia que \u00abel cos de la no-ballarina \u00e9s un cos imaginal\u00bb; ella \u00e9s a partir del contacte i la mirada dels altres, que l\u2019empenyen. Un cos de carn i ossos, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 un cos produ\u00eft en relaci\u00f3: per les mirades del p\u00fablic, per les seves imatges heretades i fabulades, i per tot all\u00f2 que, a escena, el fa existir \u2014coreografia, m\u00fasica, llum, espai\u2026 En \u00faltima inst\u00e0ncia, potser el que Fernandes posa en joc \u00e9s el que la fil\u00f2sofa feminista belga Fran\u00e7oise Collin atribu\u00efa a l\u2019escriptura: cada nit, en cada context i amb cada p\u00fablic, la coreografia fa n\u00e9ixer un cos que no existia pr\u00e8viament, que no \u00e9s una representaci\u00f3. No hi ha identitat a fixar: juguem amb un objecte no identificable, que no es resol sin\u00f3 que s\u2019inventa i est\u00e0 sempre prom\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

En un m\u00f3n cada cop m\u00e9s prefabricat, on se\u2019ns segresta la mirada i se\u2019ns imposa qu\u00e8 hem de veure, com ho hem de veure i durant quant de temps, l\u2019espectacle de Fernandes ens retorna la responsabilitat \u2014i tamb\u00e9 la llibertat\u2014 de construir per nosaltres mateixos un m\u00f3n de sentit a partir dels materials que la pe\u00e7a ens ofereix. Objeto N\u00e3o Identificado<\/em> es pot entendre, com Trio A<\/em> d\u2019Yvonne Rainer segons Jill Johnston, com una \u00fanica frase coreogr\u00e0fica. Potser tamb\u00e9 com una thunderword<\/em> del m\u00f3n de Finnegans Wake<\/em> de James Joyce: aquells conglomerats de lletres sense cap indicaci\u00f3 de per on cal fer el tall per fer-ne emergir el sentit. (A risc d\u2019atabalar el lector, en cito una que, precisament, al\u00b7ludeix a la dansa: Thingcrooklyexineverypasturesixdix-likencehimaroundhersthemaggerbykinkinkankanwithdownmind<\/em>). Aix\u00ed, a Objeto N\u00e3o Identificado<\/em> la responsabilitat \u00e9s nostra: cadasc\u00fa ha de retallar, emmarcar i vincular l\u2019objecte no identificat amb el propi imaginari, mentre un m\u00f3n de moviments, imatges, sons i paraules s\u2019obre davant nostre.<\/p>\n\n\n\n

Per \u00faltim: \u00e9s important recordar que, tot i referir-nos sempre al nostre punt de vista en singular, tots hem vingut al m\u00f3n amb dos ulls i no pas un.<\/p>\n\n\n\n

Oriol L\u00f3pez Esteve<\/strong><\/p>\n\n\n\n

NATALIA FERNANDES presenta ‘Objeto N\u00e3o Identificado’ al Mercat de les Flors, del 13 al 15 de febrer de 2026<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

V\u00cdDEOS D\u2019INTER\u00c8S:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n