{"id":206753,"date":"2025-03-20T15:09:16","date_gmt":"2025-03-20T15:09:16","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=206753"},"modified":"2025-03-24T11:07:10","modified_gmt":"2025-03-24T11:07:10","slug":"emc2-en-dansa-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/es\/blog\/emc2-en-dansa-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"‘E=mc2 en dansa’, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u00abLa imaginaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s important que el coneixement. El coneixement \u00e9s limitat\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Albert Einstein (1879-1955)<\/p>\n\n\n\n

\u00abEls veritablement imaginatius s\u00f3n anal\u00edtics\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Edgar Allan Poe (1809-1849)<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Diuen que la f\u00f3rmula d\u2019Einstein que identifica l\u2019energia d\u2019un cos amb la massa i la velocitat, la de la famosa teoria de la relativitat que relaciona temps i espai, \u00e9s bella perqu\u00e8 \u00e9s clara, senzilla i eficient. L\u2019efici\u00e8ncia i la claredat estan relacionades amb el m\u00e8tode cient\u00edfic. \u00c9s despullar l\u2019entropia a qu\u00e8 tendeix el m\u00f3n natural (magm\u00e0tic, soroll\u00f3s, brutalista, excessiu) amb el silenci de partitura de l\u2019equaci\u00f3 m\u00e9s senzilla, simplificada, redu\u00efda als elements m\u00ednims: quintaessenciar els components en joc, per subratllar les regles amb qu\u00e8 prendran moviment.<\/p>\n\n\n\n

El coneixement \u00e9s el que \u00e9s, les dades no donen per m\u00e9s, s\u00f3n finites, limitades, per\u00f2 la seva recombinaci\u00f3 per mitj\u00e0 de la imaginaci\u00f3, no. Gens. La imaginaci\u00f3 no t\u00e9 final: comen\u00e7a en la capacitat anal\u00edtica per identificar patrons, per\u00f2 posada immediatament en moviment i convidada a ballar en recombinacions potencialment infinites. El matem\u00e0tic, f\u00edsic, fil\u00f2sof i te\u00f2leg franc\u00e8s Blaise Pascal ja ho va deixar dit al segle XVII en un dels seus Pens\u00e9es<\/em>, quan assegurava que \u00abres no \u00e9s nou, per\u00f2 l\u2019ordre \u00e9s meu\u00bb. En l\u2019art, en la creaci\u00f3, aix\u00f2 ho diu tot. Aqu\u00ed, en la feina de Guy Nader i Maria Campos, neix del contacte, del partnering<\/em>. Precedents? Per a la part geom\u00e8trica i compositiva, posem-hi Merce Cunningham, Trisha Brown, l\u2019Anne Teresa de Keersmaeker de Fase<\/em> amb Steve Reich o les recombinacions inacabables del Forsythe de One Flat Thing<\/em>, perqu\u00e8 de planes no en tenen res aquestes exploracions formals a fons de partitura complex\u00edssima. Per al treball concret dels cossos, en canvi, Steve Paxton i el contact improvisation<\/em>. Els equivalents aut\u00f2ctons ens situen aqu\u00ed mateix: el Kolbebasar<\/em> d\u2019\u00c0ngels Margarit (que Maria Campos va arribar a ballar) per al primer, i Mal Pelo i L\u2019animal a l\u2019esquena per al segon. GN | MC s\u00f3n investigaci\u00f3 del moviment en moviment. Hi sumen material contemporani d\u2019origen teatral, el circ (l\u2019acrob\u00e0cia, per exemple, o la col\u00b7laboraci\u00f3 i la confian\u00e7a extrema entre iguals) o arts marcials tan coreogr\u00e0fiques i acrob\u00e0tiques com la capoeira<\/em>. Hi ha maduresa en aquestes continu\u00eftats en el temps. Per\u00f2 tamb\u00e9 en el fet d\u2019assumir i investigar la humilitat de partida de la dansa en l\u2019espai.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n pocs els elements de qualsevol coreografia: cossos finits, de moviments ef\u00edmers i vocabulari limitat pel pes, en lluita amb la for\u00e7a de gravetat i les limitacions fisiol\u00f2giques, anat\u00f2miques, esquel\u00e8tiques, musculars, tancats aquests cossos, a m\u00e9s, en un espai concret, particular\u00edssim, acotats pel temps i per la producci\u00f3, resignificats pel g\u00e8nere, el vestuari, l\u2019escenografia, l\u2019expressi\u00f3, i controlats per una mirada externa exercida en temps present, des d\u2019una perspectiva concreta multiplicada en observadors d\u2019interessos molt diversos. Amb tantes limitacions de base es pot fer res? No s\u00f3n cap final, sin\u00f3 un din\u00e0mic i estimulant punt de partida. Reduir els elements ajuda a fer-los actuar sota regles precises i recombinar-los amb imaginaci\u00f3 i sense repeticions. O amb recurr\u00e8ncies conscients d\u2019efectes controlats. El minimalisme ja jugava amb aix\u00f2, quan havia eliminat els elements sobrers, i es despullava, suprimia les connotacions no significatives i creava una mena de gram\u00e0tica generativa formalista que constru\u00efa per reducci\u00f3. Minimal<\/em> vol dir m\u00ednim. I en les obres de Guy Nader i Maria Campos la dramat\u00fargia passa per haver convertit en tema de l\u2019obra la relaci\u00f3 amb els elements que es pret\u00e9n analitzar i posar-la en moviment per veure qu\u00e8 dona de si. Aqu\u00ed, la sintaxi ho \u00e9s tot. Nader i Campos fan de la gram\u00e0tica amb qu\u00e8 treballen el tema de l\u2019obra. I no paren de teixir textos amb les l\u00ednies de moviment dels cossos, fent i desfent les frases, a\u00efllant-ne els elements i posant-ne a prova la resist\u00e8ncia amb figures virtuoses. Juguen i juguen amb la naturalitat i l\u2019alegria de l\u2019infant que prova de descobrir i de mostrar-nos quines s\u00f3n les regles d\u2019aquest joc que anomenem dansa.<\/p>\n\n\n\n

A Natural order of things<\/em>, trobar l\u2019ordre natural de les coses \u00e9s establir les lleis que regulen aquest ordre natural i, com exigeix el m\u00e8tode cient\u00edfic, posar-les a prova al llarg de la pr\u00e0ctica de laboratori que resulta d\u2019engegar la pe\u00e7a i controlar el contacte entre els seus elements. El l\u00e8xic o les notes b\u00e0siques de la pe\u00e7a es redueixen a nou ballarins que no canvien de cara, que comparteixen el mateix vestuari blau neutre, amb petites gradacions de color sense cap caracter\u00edstica destacable, i es mouen de forma similar, sota les mateixes regles, en un espai despullat que \u00e9s el m\u00e9s similar a una figura geom\u00e8trica abstracta, de l\u00ednies i angles que no duen narrativament enlloc i simplement els delimiten, els emmarquen, com l\u2019obra conjunta que s\u00f3n. I amb tot, gr\u00e0cies a la llum, hi ha molts matisos i hi ha moments org\u00e0nics de calidesa, tamb\u00e9, en aquest espai nu, tan despullat i minimal<\/em>. Per exemple, en les ombres en qu\u00e8 els cossos dels ballarins s\u2019allarguen a terra, perfectament sim\u00e8triques quan els int\u00e8rprets van junts, i ricament harm\u00f2niques quan es contrapunten. Els cossos s\u00f3n notes i la sintaxi d\u2019aquesta gram\u00e0tica, partitura de l\u2019espai. Els seus moviments clavats i matem\u00e0tics sonen com una m\u00fasica. No il\u00b7lustren la que sona en paral\u00b7lel, que per aix\u00f2 pot callar a estones, sin\u00f3 que erigeixen la que compon el moviment de tots. La llum aporta calidesa tamb\u00e9, quan el gris metal\u00b7litzat que domina tan sovint els dos plans escenogr\u00e0fics s\u2019aclareix en un blanc net que reflecteix els cossos engrandits al pla del fons, de manera que els perfils projectats se sumen com una aura al volum diminut dels ballarins reals, engrandida la companyia, doblada per l\u2019espai. Les ombres apareixen perfectament definides en aquest ball. \u00c9s un duet entre blocs: els dels cossos i el dels seus efectes, ombres de llum que existeixen ef\u00edmeres i en present en relaci\u00f3 amb ells, i que en algun moment fins i tot semblen m\u00e9s reals i corp\u00f2ries, lleugerament acolorides, com si aportessin la calidesa humana que el virtuosisme dels cossos evita per no embrutar l\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n\n\n\n

Natural order of things<\/em> \u00e9s una equaci\u00f3 esc\u00e8nica bella, perqu\u00e8 \u00e9s clara, senzilla i eficient. Relaciona l\u2019energia dels cossos dels int\u00e8rprets amb aquest pes que deixen caure cada dos per tres, i de cop redrecen, el posen en moviment i li donen velocitat per aconseguir determinats cl\u00edmaxs virtuosos. L\u2019escena \u00e9s temps i espai. Un present compartit amb altres \u00e9s un lloc concret, per tal de preguntar-nos junts qu\u00e8 som i fins a on podem arribar, quan som una comunitat conscient i unida. Per aix\u00f2 sol aquesta obra d\u2019ambici\u00f3 reflexiva i epistemol\u00f2gica ja \u00e9s, tamb\u00e9, pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n\n\n\n

GN|MC Guy Nader | Maria Campos presenten ‘Natural Order of Things’ al Mercat de les Flors del 28 al 30 de mar\u00e7 de 2025<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Links<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Web de la companyia GN \/ MC (Guy Nader – Maria Campos)<\/a><\/p>\n\n\n\n

Trailer de Made of Space<\/em> (2021)<\/a><\/p>\n\n\n\n

Trailer de Set of sets<\/em> (2018), m\u00e9s un teaser<\/em> del proc\u00e9s de creaci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Trailer de Time Takes The Time Time Takes<\/em> (2015)<\/a><\/p>\n\n\n\n

Altres links<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

B-Podcast \u201cPoner en relieve el movimiento\u201d, con Guy Nader i Maria Campos:<\/p>\n\n\n\n

\n