Filos\u00f2ficament, el moviment i el so es poden entendre com dues cares d\u2019una mateixa moneda: ambd\u00f3s s\u00f3n manifestacions de l\u2019\u00e9sser en el temps i l\u2019espai, \u00edntimament relacionats amb la corporalitat i la percepci\u00f3. La dansa contempor\u00e0nia, en aquest sentit, actua com un camp d\u2019experimentaci\u00f3 on aquestes connexions es despleguen, es q\u00fcestionen i es reimaginen.<\/p>\n\n\n\n
Her\u00e0clit, amb la seva concepci\u00f3 del canvi constant (panta rhei<\/em>), pot servir-nos per entendre que el moviment i el so s\u00f3n manifestacions din\u00e0miques del flux de la realitat. Si recuperem la imatge del riu, el moviment de les aig\u00fces i el so de les mateixes, sempre ens far\u00e0 veure i sentir un riu diferent, encara que sigui el mateix. Des d\u2019aquesta perspectiva metaf\u00edsica, el moviment i el so poden ser vistos com manifestacions de l\u2019energia en formes diferents. El moviment representa el despla\u00e7ament i la transformaci\u00f3 f\u00edsica, mentre que el so \u00e9s una vibraci\u00f3 propagada per l\u2019espai<\/p>\n\n\n\n En la dansa, la relaci\u00f3 entre moviment i so no \u00e9s fixa ni predeterminada ja que la llibertat d’experimentaci\u00f3 permet que aquests dos elements es fusionin, es contrastin o es desenvolupin de manera independent, reflectint la diversitat i l\u2019heterogene\u00eftat pr\u00f2pies. La relaci\u00f3 entre moviment i so en dansa es pot sostenir des de diversos punts de vista, atenent a disciplines com l\u2019est\u00e8tica, la fenomenologia, la metaf\u00edsica i la filosofia del llenguatge. L\u2019analogia entre el moviment i el so \u00e9s profunda i multidimensional, i es pot entendre des de diverses perspectives, ja que en moltes coreografies, el moviment i el so no nom\u00e9s coexisteixen sin\u00f3 que es desenvolupen m\u00fatuament. El so pot guiar el moviment o, inversament, el moviment pot inspirar o generar el so (per exemple, amb els sons del cos o l’\u00fas d’objectes o instruments en escena). Aquesta sincronia pot ser evident en coreografies on el moviment segueix el ritme, el tempo o la din\u00e0mica del so, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot adelitar amb la desincronitzaci\u00f3 per crear tensi\u00f3 o contrast.<\/p>\n\n\n\n Per altra banda, el so pot tenir una funci\u00f3 narrativa o conceptual que complementa el significat dels moviments. Aix\u00f2 \u00e9s freq\u00fcent en la dansa, en la qual sovint s\u2019exploren temes abstractes o emocionals. Per exemple, un so dissonant pot subratllar moviments trencats o angulars, mentre que un so suau i fluid pot amplificar moviments circulars o suaus. Tanmateix, l\u2019\u00fas de tecnologia permet que el moviment dels ballarins generi so en temps real mitjan\u00e7ant sensors o altres dispositius, la qual cosa crea una relaci\u00f3 directa i interactiva entre el moviment i el so, desdibuixant els l\u00edmits entre core\u00f2graf, compositor i int\u00e8rpret. Aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s for\u00e7a habitual en obres experimentals on es busquen formes innovadores per vincular el cos i el so.<\/p>\n\n\n\n Els dissenys sonors (que poden incloure m\u00fasica, sorolls ambientals, paisatge sonor o silenci) ajuden a definir l’atmosfera i influencien com els moviments s\u00f3n percebuts pel p\u00fablic.El silenci, en particular, pot amplificar els sons generats pel cos o pel moviment, destacant el car\u00e0cter f\u00edsic i immediat de la dansa.En algunes peces, el moviment en si mateix \u00e9s ja una font de so: els passos dels ballarins, les respiracions o el fregament de la roba es converteixen en part del disseny sonor, que destaca la dimensi\u00f3 ac\u00fastica del moviment i, a la vegada, l\u2019espai esc\u00e8nic.<\/p>\n\n\n\n Tenim noms destacats dins de la dansa com el de Pina Bausch qui, en les seves obres, el moviment i la m\u00fasica sovint creen un di\u00e0leg carregat d\u2019emoci\u00f3 i subratllen la condici\u00f3 humana. En el cas de Merce Cunningham, que va explorar la independ\u00e8ncia entre el moviment i el so, l\u2019associaci\u00f3 moviment-so es va treballar amb compositors com John Cage per desenvolupar estructures on els elements s\u2019interrelacionen de forma aleat\u00f2ria o en Ohad Naharin (Gaga), que utilitza m\u00fasica per inspirar moviments org\u00e0nics i atorga prioritat a l’exploraci\u00f3 sensorial m\u00e9s que a la m\u00fasica com a directriu.<\/p>\n\n\n\n Des d\u2019una lectura fenomenol\u00f2gica, tant el moviment com el so s\u00f3n ef\u00edmers; existeixen en el temps com a esdeveniments que esdevenen i desapareixen. Aix\u00f2 els vincula, com creia Henri Bergson, a una concepci\u00f3 del temps com a fenomen central, on la \u201cdurada\u201d es concep com una experi\u00e8ncia del temps viscut. En la dansa contempor\u00e0nia, moviment i so s\u2019entrellacen en aquesta durada, creant un flux d\u2019experi\u00e8ncies que transcendeix la linealitat temporal. Qui tamb\u00e9 camina en aquesta l\u00ednia \u00e9s Maurice Merleau-Ponty, que ens ofereix una base per explorar el moviment i el so com a fen\u00f2mens viscuts i experimentats des del cos, car el moviment no \u00e9s nom\u00e9s un despla\u00e7ament f\u00edsic, sin\u00f3 una expressi\u00f3 de la intencionalitat del cos vers l\u2019espai. El so, al seu torn, \u00e9s percebut no nom\u00e9s com una vibraci\u00f3 f\u00edsica, sin\u00f3 com una qualitat experiencial que afecta i transforma la percepci\u00f3 del cos en l\u2019espai. En aquest sentit, moviment i so es comprenen com dues modalitats d\u2019expressi\u00f3 de la pres\u00e8ncia corporal, entrella\u00e7ades en l\u2019experi\u00e8ncia sensorial.<\/p>\n\n\n\n Si pensem, per exemple, en la filosofia de Ludwig Wittgenstein el moviment i el so poden ser considerats com a formes de llenguatge, on cada element aporta significat mitjan\u00e7ant unes regles pr\u00f2pies elaborades per una \u201cgram\u00e0tica cultural\u201d o \u201cart\u00edstica\u201d. En la dansa, la combinaci\u00f3 de so i moviment pot ser vista com una sintaxi no verbal que comunica emocions, idees i estats existencials m\u00e9s enll\u00e0 de les paraules i que hom reconeix depenent del context on es dona per l\u2019aire de fam\u00edlia que comparteixen l\u2019un amb l\u2019altre. Si anem una mica m\u00e9s enll\u00e0, segons l\u2019hermeneuta Hans-Georg Gadamer, l\u2019obra d\u2019art \u00e9s una experi\u00e8ncia dial\u00f2gica on l\u2019int\u00e8rpret i l\u2019observador co-creen significat. En la dansa, moviment i so esdevenen codis que el p\u00fablic percep com a unitat o com a tensi\u00f3 potenciant que aquesta simbiosi entre moviment i so es pugui entendre com una \u201cfusi\u00f3 d\u2019horitzons\u201d que va m\u00e9s enll\u00e0 del car\u00e0cter individual de cadascun per produir un significat nou i singular.<\/p>\n\n\n\n Apoyatura:<\/strong> So, moviment i emoci\u00f3. Un paisatge coreogr\u00e0fic en evoluci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n A l’obra Apoyatura<\/em> d’\u00d3scar Bueno,<\/strong> la relaci\u00f3 entre moviment i so s’estableix a partir d’una concepci\u00f3 profunda d\u2019interdepend\u00e8ncia i suport mutu entre ambd\u00f3s elements. El t\u00edtol mateix, Apoyatura<\/em>, remet a un concepte musical \u2014una nota que es recolza breument en una altra abans de resoldre’s\u2014, per\u00f2 que tamb\u00e9 adquireix connotacions simb\u00f2liques en la dansa i el so com a expressions interconnectades.<\/p>\n\n\n\n El moviment i el so, el cos del ballar\u00ed i el piano, no es perceben com a entitats separades sin\u00f3 com a elements que parlen constantment. Aix\u00f2 crea un di\u00e0leg en qu\u00e8 cada un aporta significat, per\u00f2 tamb\u00e9 dep\u00e8n de l’altre per completar-se. Aix\u00ed com una \u201capoyatura\u201d en m\u00fasica \u00e9s transit\u00f2ria per\u00f2 essencial per a la resoluci\u00f3 harm\u00f2nica, el moviment i el so es configuren en aquesta obra com tensions que es resolen en l’experi\u00e8ncia comuna del temps i l’espai. El ballar\u00ed toca el piano per\u00f2 balla amb el piano utilitzant parts del seu cos que no \u00e9s habitual que toquin les seves tecles o caixa.<\/p>\n\n\n\n Bueno explora la idea de la temporalitat inherent en el moviment i el so, considerant-los ef\u00edmers, esdeveniments que nom\u00e9s existeixen en l’instant. En aquest sentit, el concepte d\u2019 \u201capoyatura\u201d<\/em> simbolitza la fugacitat i la necessitat de trobar-se en el moment prec\u00eds. La coreografia i el disseny sonor sovint semblen \u00abbuscar-se\u00bb i \u00abtrobar-se\u00bb, creant moments de sincronitzaci\u00f3 o contrast que subratllen aquesta correspond\u00e8ncia temporal.<\/p>\n\n\n\n El cos no nom\u00e9s \u00e9s un vehicle de moviment sin\u00f3 tamb\u00e9 una font sonora on els gestos f\u00edsics poden generar sons directes (percussi\u00f3 corporal, friccions, respiracions) o influir en com el so \u00e9s percebut en l’espai. En la seva coreografia es posa de manifest el potencial del cos com a instrument musical, destacant com el moviment transforma l’espai sonor i, alhora, com el so guia o inspira el moviment.<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, Apoyatura<\/em> juga amb la percepci\u00f3 de l’espai com a un lloc on el moviment i el so es troben subratllant una conveni\u00e8ncia que va m\u00e9s enll\u00e0 de la jerarquia tradicional entre m\u00fasica i dansa, situant-los en una dimensi\u00f3 col\u00b7laborativa i horitzontal ja que s\u2019explora com l\u2019espai mateix esdev\u00e9 part d\u2019aquest di\u00e0leg, ampliant la noci\u00f3 de suport a l\u2019escenari i a l\u2019entorn. En un nivell m\u00e9s simb\u00f2lic, l\u2019obra convida a reflexionar sobre la interdepend\u00e8ncia no nom\u00e9s entre so i moviment, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre els \u00e9ssers humans i el paisatge. L\u2019\u00bbapoyatura\u00bb esdev\u00e9 una met\u00e0fora de la necessitat del suport mutu que es porta a terme en una comunitat o en una societat.<\/p>\n\n\n\n De la mateixa manera, \u00d3scar Bueno construeix una relaci\u00f3 filos\u00f2fica i est\u00e8tica entre moviment i so basada en la idea d\u2019interdepend\u00e8ncia i tensi\u00f3-resoluci\u00f3. Mitjan\u00e7ant aquesta obra, q\u00fcestiona les divisions tradicionals entre disciplines art\u00edstiques i ofereix una experi\u00e8ncia on so i moviment esdevenen parts indissolubles d\u2019un mateix proc\u00e9s creatiu i significatiu.<\/p>\n\n\n\n Rokatei: Un viatge po\u00e8tic pels contorns de l\u2019efimeritat de la natura<\/strong><\/p>\n\n\n\n En Rokatei<\/em>, Park Keito crea una obra que ens condueix m\u00e9s enll\u00e0 de la simple coexist\u00e8ncia de moviment i so. A trav\u00e9s d\u2019una filosofia oriental que combina tradici\u00f3 i innovaci\u00f3, moviment i so esdevenen elements indissolubles d\u2019una experi\u00e8ncia art\u00edstica que connecta el cos hum\u00e0 amb la natura, l\u2019espai i el temps. Aquesta obra exemplifica com la dansa contempor\u00e0nia pot integrar elements culturals profundament arrelats en una proposta universal i atemporal.<\/p>\n\n\n\n Takahide Nishiwaki \u00e9s un poeta japon\u00e8s conegut pels seus poemes tanka<\/em>, una forma tradicional de poesia japonesa. Les seves composicions destaquen per impressions breus i reflexions sobre l’efimeritat de l’exist\u00e8ncia humana i la connexi\u00f3 amb la natura. Aquests poemes han inspirat diverses obres art\u00edstiques, com la pe\u00e7a esc\u00e8nica \u00abRokatei (La cabana de les sis can\u00e7ons)<\/em>, on s’exploren paisatges diversos i la transformaci\u00f3 d’espais a trav\u00e9s del so, el moviment i la paraula. Aquesta pe\u00e7a, creada amb el segell de Park Keito, utilitza els poemes de Nishiwaki com a base per construir un dispositiu esc\u00e8nic que reflexiona sobre el pas del temps i el cicle de la vida. En ella, la relaci\u00f3 entre moviment i so s\u2019ent\u00e9n des d\u2019una perspectiva que integra tradici\u00f3 i contemporane\u00eftat, establint un di\u00e0leg entre l\u2019expressi\u00f3 corporal, l\u2019espai sonor i la simbologia cultural on s\u2019aprofundeix en la connexi\u00f3 entre cos, so i natura, inspirant-se en conceptes filos\u00f2fics i art\u00edstics d\u2019origen nip\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El t\u00edtol de l\u2019obra, Rokatei<\/em>, fa refer\u00e8ncia a un espai vinculat a la contemplaci\u00f3. En aquest escenari el moviment i el so interactuen, irremeiablement, evocant elements naturals. Els sons que sentim, principalment vocals, sons ambientals, paisatges sonors i composicions contempor\u00e0nies, s\u00f3n un reflex d\u2019aquesta connexi\u00f3 amb el paisatge natural. El moviment dels int\u00e8rprets ressona amb aquests sons, creant una sensaci\u00f3 d\u2019unitat amb l\u2019entorn.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s a m\u00e9s, Rokatei<\/em> utilitza el concepte japon\u00e8s de ma<\/em>, que es refereix a l\u2019espai o pausa entre elements. Aquesta idea s\u2019aplica tant al moviment com al so, creant moments de silenci i quietud que s\u00f3n tan significatius com els moments d\u2019acci\u00f3. Per aquest motiu, en la pe\u00e7a, els int\u00e8rprets es mouen amb precisi\u00f3 i lentitud, permetent que el so (o el silenci) ompli els intervals entre els gestos generant una relaci\u00f3 meditativa i contemplativa entre els dos elements. Park Keito explora com el moviment genera so i com el so guia el moviment.<\/p>\n\n\n\n Minimalisme i simbolisme s\u00f3n dues dimensions que es poden recon\u00e8ixer clarament en la coreografiaperqu\u00e8 es reflecteixen els principis est\u00e8tics del wabi-sabi<\/em> (la bellesa de la imperfecci\u00f3 i la transitorietat). Els sons, que oscil\u00b7len entre all\u00f2 tradicional i all\u00f2 modern, reforcen aquesta idea, connectant passat i present. Per exemple, el so d\u2019un tambor tradicional pot anar seguit d\u2019un so electr\u00f2nic, suggerint una continu\u00eftat entre all\u00f2 antic i all\u00f2 contemporani, de la mateixa manera, els moviments dels ballarins amplifiquen aquesta tensi\u00f3, car adopten tant gestos tradicionals com formes modernes.<\/p>\n\n\n\n L\u2019espai Rokatei<\/em> no \u00e9s nom\u00e9s un lloc on el moviment i el so coexisteixen, sin\u00f3 que es converteix en un personatge en si mateix. El text i la il\u00b7luminaci\u00f3 interactuen amb el so i el moviment per crear una experi\u00e8ncia immersiva i una concepci\u00f3 hol\u00edstica que posa damunt de la taula una perspectiva oriental de la unitat entre totes les coses: cos, so, espai i temps.<\/p>\n\n\n\n N.A.N: artifici i organicitat en l\u2019 exploraci\u00f3 del so i el cos<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’obra N.A.N Now Ask Nothing \u2013 Nothing Ask Now<\/em> d’Anna Fontanet \u00e9s una pe\u00e7a que treballa la relaci\u00f3 entre moviment i so des d\u2019una perspectiva introspectiva, amb un enfocament en el buit, la repetici\u00f3 i la desconstrucci\u00f3 de les expectatives narratives. Aquesta obra, com moltes de les creacions de Fontanet, \u00e9s fruit d\u2019una investigaci\u00f3 sobre com el cos i el so poden coexistir en una tensi\u00f3 que provoca reflexi\u00f3 i una experi\u00e8ncia sensorial \u00fanica.<\/p>\n\n\n\n El t\u00edtol mateix reflecteix una paradoxa: \u00abNow Ask Nothing \u2013 Nothing Ask Now\u00bb ens constata un present que \u00e9s simple i complex a la vegada. Aquesta idea es materialitza en l\u2019obra a trav\u00e9s de moments de silenci i immobilitat, on el moviment sembla esperar el so i viceversa. Aix\u00ed, el silenci no \u00e9s un buit sonor, sin\u00f3 una pres\u00e8ncia activa que dona sentit al moviment, destacant-ne la fragilitat i la intenci\u00f3. I en aquest context, el so es presenta de manera discont\u00ednua, trencant qualsevol expectativa de sincronia cont\u00ednua amb el moviment.<\/p>\n\n\n\n Tant el moviment com el so s\u00f3n utilitzats en forma de fragments que es repeteixen i es transformen creant una experi\u00e8ncia hipn\u00f2tica que emfatitza la construcci\u00f3 i deconstrucci\u00f3 del sentit. Els moviments reiteratius de la interpretaci\u00f3, sovint desconnectats de qualsevol intenci\u00f3 narrativa, Un dels eixos de l\u2019obra \u00e9s la independ\u00e8ncia aparent entre moviment i so. El so no sempre \u00abacompanya\u00bb el moviment, i el moviment no \u201csembla necessitar\u201d el so per justificar-se. Aquesta independ\u00e8ncia crea una tensi\u00f3 que obliga l\u2019espectador a buscar connexions m\u00e9s subtils o emocionals. Podem recon\u00e8ixer en aquest plantejament tradicions provinents de l’\u00e0mbit musicol\u00f2gic com el de Pauline Oliveros o del Contact Improvisation com el de Nancy Stark Smith.<\/p>\n\n\n\n N.A.N<\/em> tamb\u00e9 juga amb la percepci\u00f3 del temps, creant una sensaci\u00f3 d\u2019estancament o d\u2019expansi\u00f3. Aquesta manipulaci\u00f3 temporal es construeix a partir de l\u2019alternan\u00e7a entre accions r\u00e0pides, quasi mec\u00e0niques, i moviments lents, gaireb\u00e9 meditatius, que es relacionen amb sons que poden ser gaireb\u00e9 imperceptibles o, pel contrari, sobtadament invasius.Aquest tractament temporal convida el p\u00fablic a estar present en el moment present, sense esperar una narrativa o estructura lineal.<\/p>\n\n\n\n Dins d\u2019aquest marc conceptual, el\u00bbno-res\u00bb \u00e9s central en la coreografia perqu\u00e8 s\u2019expressa tant a trav\u00e9s de la manca d\u2019un vincle expl\u00edcit entre moviment i so com en la utilitzaci\u00f3 d\u2019un espai esc\u00e8nic nu o m\u00ednim, on el cos i el so s\u00f3n els elements principals. El no-res, per\u00f2, no \u00e9s un punt de partida nihilista, sin\u00f3 un camp obert per a l\u2019exploraci\u00f3, on el moviment i el so emergeixen com fen\u00f2mens que no necessiten justificar-se, simplement \u00abs\u00f3n\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Amb aquesta proposta -on l\u2019ara (now<\/em>) \u00e9s el camp de treball; preguntar (ask<\/em>) \u00e9s el m\u00e8tode per tra\u00e7ar la traject\u00f2ria i el no-res (nothing<\/em>) \u00e9s l\u2019origen i el dest\u00ed que conformen el territori coreogr\u00e0fic- Fontanet desafia el p\u00fablic a interactuar amb la pe\u00e7a no des de la comprensi\u00f3 intel\u00b7lectual, sin\u00f3 des de la percepci\u00f3 i l\u2019experi\u00e8ncia sensorial. L\u2019audi\u00e8ncia \u00e9s part\u00edcip d\u2019una investigaci\u00f3 en qu\u00e8 moviment i so funcionen com a eines per q\u00fcestionar la necessitat d’una estructura.<\/p>\n\n\n\n Magda Polo Pujadas<\/strong><\/p>\n\n\n\n
dialoguen amb la llum i la veu que programa la m\u00e0quina de manera aleat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n