Imagineu un onatge de diferents escales i sonoritats, que no para. A estones \u00e9s d\u2019una intensitat baix\u00edssima, per\u00f2 f\u00e0cilment augmenta i puja, fins que \u00e9s a punt de fer explotar els ulls i els timpans dels qui s\u2019hi acosten. Aix\u00ed \u00e9s com avancen i es multipliquen els gestos, les idees i els espais que mouen Marcela Levi i Luc\u00eda Russo. Elles dirigeixen Improv\u00e1vel Produ\u00e7\u00f5es com un camp d\u2019acci\u00f3 obert, i per aix\u00f2 mateix tremol\u00f3s, inestable, un espai n\u00f2mada on conflueixen ecos de diferents latituds, i que trenca el paisatge atrofiat d\u2019imatges que ens ha fet tornar cecs. D\u2019aqu\u00ed emergeix l\u2019improvable, l\u2019original, \u00e9s a dir, l\u2019origen regenerat que produeix cada obra inevitablement \u00fanica, ja en porten dotze, d\u2019Improv\u00e1vel Produ\u00e7\u00f5es.<\/p>\n\n\n\n
Marcela Levi es va formar com a ballarina al Brasil, i amb una profunda consci\u00e8ncia social influ\u00efda per la dansa de Lia Rodrigues. Luc\u00eda Russo, nascuda a la Patag\u00f2nia argentina, conrea una traject\u00f2ria en arts i dansa a Buenos Aires i Amsterdam. Juntes exerciten l’hibridisme, el descentrament i la pluralitat per respondre a tot all\u00f2 que les interpel\u00b7la del m\u00f3n contemporani alhora que es relaciona amb all\u00f2 ancestral, per\u00f2 sense caure en reivindicacions primitivistes. \u201cNos interesan obras que dejan espacio, que abren agujeros, que funcionan como un gatillo liberador de reflexiones, afectos y asociaciones<\/em>\u201d, diu Marcela Levi. El coneixement \u00e9s el vehicle que les transporta d\u2019un m\u00f3n a un altre, d\u2019all\u00f2 conegut a l\u2019abisme i que, quan comen\u00e7a a assentar-se, busca les esquerdes des d\u2019on precipitar-se de nou.<\/p>\n\n\n\n Treballen al cor de Rio de Janeiro, all\u00e0 on la vibraci\u00f3 de la ciutat es mescla amb el ritme de les seva gent i amb el rerefons de la selva. I des d\u2019all\u00e0 aguditzen l\u2019escolta en cada rac\u00f3 del dissens i de les fissures del dia a dia, generant una m\u00fasica i un ritme que igual que una onada empeny a ballar. Els int\u00e8rprets s\u00f3n instruments, quan no directament m\u00fasics d\u2019aquesta banda sonora amplificada. Ens parlen d\u2019un cos-simfonia, conscient de la polir\u00edtmia que l\u2019integra. Com afirma la fil\u00f2sofa brasilera Suely Rolnik, la vida \u00e9s un proc\u00e9s de persist\u00e8ncia, i aquesta persist\u00e8ncia implica una repetici\u00f3 que, amb el temps, crea un ritme i que, en tornar sobre si mateix, en genera d\u2019altres. Llavors, els ritmes s\u00f3n una manera d’enfrontar-nos a la vida.<\/p>\n\n\n\n La primera pe\u00e7a firmada per Improv\u00e1vel Produ\u00e7\u00f5es va ser Naturaleza Monstruosa<\/em> l\u2019any 2011. En aquesta obra, una catifa pelud\u00edssima cobria l\u2019escenari i per moments prenia vida com un peluix gegant, abra\u00e7ant els int\u00e8rprets que brincaven com cavallets i recitaven poesia. Per\u00f2 no tot era amor, tamb\u00e9 podia asfixiar-los. Un d\u2019aquests int\u00e8rprets era Jo\u00e3o Lima, un actor convertit en ballar\u00ed que ara viu a Barcelona i, a la seva manera, ha continuat la recerca del cos accentuat que apareixia a Naturaleza Monstruosa.<\/em> Accentuat amb la connexi\u00f3 cap a la resta de l\u2019univers i que, en aquesta connexi\u00f3, el cos es desf\u00e0 mentre lluita per manifestar-se, un big bang etern i constant, i per aix\u00f2 \u00e9s un cos que encarna tot l\u2019univers.<\/p>\n\n\n\n El teatre pobre de Jerzy Grotowsky, i el Contact Improvisation de Steve Paxton i Lisa Nelson ajuden A Marcela Levi i Luc\u00eda Russo a traspassar una idea tancada del cos. Del primer en prenen un entrenament rigor\u00f3s per alliberar-lo radicalment; dels altres la consci\u00e8ncia de no estar sols. Aquest eixos, m\u00f2bils i m\u00faltiples, teixeixen l\u2019entramat pr\u00e0ctic-te\u00f2ric que els agrada compartir (que vol dir fer part\u00edcips del conglomerat dels sabers i, sobretot, de la parcialitat d\u2019un mateix, fet de conglomerats infinits). L\u2019any 2022 ho van fer a Barcelona, en una resid\u00e8ncia de metodologies de creaci\u00f3 al Graner. Un dels mantres<\/em> que proposaven (i que encara hi deu ressonar) era: \u00abEl temps necessita temps per fer all\u00f2 que fa el temps\u00bb, una clara reivindicaci\u00f3 a la lentitud en els processos creatius profunds, com els que elles condueixen. Tamb\u00e9 hi van portar un dels proverbis m\u00e9s coneguts de la cultura yoruba, que diu: \u00abEx\u00fa ahir va matar un ocell amb la pedra que acaba de llan\u00e7ar avui\u00bb. Ex\u00fa \u00e9s l\u2019orix\u00e0 de la comunicaci\u00f3 i el moviment, i amb aquest proverbi transmetien la idea que tot est\u00e0 en canvi i transformaci\u00f3 constant, de manera que el que va passar i el que ara passa estan interconnectats en les dues direccions. La noci\u00f3 de corba tamb\u00e9 va ser important per explorar les torsions del moviment i per impulsar un pensament igualment sinu\u00f3s. Amb la corba s’exemplifica el flux d’anada i tornada entre la pr\u00e0ctica i el discurs, sempre en circulaci\u00f3, com la serp Ur\u00f2boros, aquest animal m\u00edtic que es menja la pr\u00f2pia cua i apareix en m\u00faltiples tradicions..<\/p>\n\n\n\n A Barcelona havien passejat uns anys abans per la Rambla amb Sandwalk with Me<\/em> (2014), una pe\u00e7a caminada per a la que han constru\u00eft unes sabates amb la sola plena de sorra de platja que les obliga a caminar amb una lentitud extrema. Dos anys despr\u00e9s, plantegen la situaci\u00f3 oposada amb la descomunal Boca de Ferro <\/em>(2016). Amb aquesta pe\u00e7a van portar el so de la tecnobrega caribenya a l\u2019avui desapareguda Sala Hiroshima, on van congregar el p\u00fablic a una mena de ritual de possessi\u00f3 que feia entrar el ballar\u00ed \u00cdcaro Gaya en tr\u00e0nsit (com si el seu nom hagu\u00e9s marcat el dest\u00ed inflamable de l\u2019escena) davant la mirada estupefacta dels espectadors. El mateix any presentaven Mordedores<\/em> (2015) al Mercat de les Flors, una altra pe\u00e7a amb aires ritual\u00edstics, per\u00f2 en aquest cas m\u00e9s propera a una lit\u00fargia can\u00edbal plena d\u2019erotisme i viol\u00e8ncia regeneradora. Totes dues peces eren especialment humides: suor i saliva emergien com una part de la coreografia i la demostraci\u00f3 del potencial energ\u00e8tic de la dansa, que es transforma en calor. \u00c9s quan la calor arriba a un punt de fusi\u00f3 grotesca que apareix el cos pantagru\u00e8lic, excessiu, un cos que es desborda en ell mateix. Per aix\u00f2 sempre suen a galledes, els int\u00e8rprets d\u2019Improv\u00e1vel Produ\u00e7oes, i demostren que els cossos no s\u00f3n estancs i que la pell no \u00e9s un l\u00edmit herm\u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n Les peces que formen la constel\u00b7laci\u00f3 d\u2019Improv\u00e1vel Produ\u00e7\u00f5es d\u2019aquesta temporada al Mercat de les Flors s\u00f3n tres fruits postpand\u00e8mics que, de ben segur, faran pujar la temperatura del teatre. Com va passar a tots els creadors esc\u00e8nics durant el tancament obligatori, Marcela Levi i Luc\u00eda Russo van haver de trobar el seu p\u00fablic a trav\u00e9s de les pantalles, i aquesta experi\u00e8ncia va fer-les repensar la relaci\u00f3 amb les imatges i els cossos que existeixen sense la carn i sense la suor que havien mobilitzat en escena fins aleshores. Aix\u00ed, a Fuera de cuadro<\/em> proposen fer una activaci\u00f3 performativa de la pel\u00b7l\u00edcula que creada aleshores com un experiment cinematogr\u00e0fic, entre po\u00e8tic i etnogr\u00e0fic, per revisitar la ciutat i construir mem\u00f2ries noves sobre les que han estat oblidades. A Terra\/grrRoUNd<\/em> (2021) torna \u00cdcaro Gaya amb cinc int\u00e8rprets m\u00e9s per celebrar la capacitat de m\u00fasica per fer-nos moure, malgrat tots els l\u00edmits.La pe\u00e7a m\u00e9s recent \u00e9s3 contra 2: Psico Tr\u00f3picos<\/em> (2023), una pe\u00e7a de ball i m\u00fasica que porta al present la mem\u00f2ria de la dansa i fa moure en el mateix cos l\u2019esperit de Nijinski, el voguing underground i molts altres gestos fantasmals que insuflen vida a la dansa i posseeixen els nostres cossos.<\/p>\n\n\n\n Com la faula d\u2019Ex\u00fa, \u00bf\u00e9s possible que els moviments de Nijinski en la seva migdiada del 29 de maig de 1912 fossin els que \u00cdcaro Gaya fa avui en esquivar una pedra? Cap resposta \u00e9s definitiva, per\u00f2 fins i tot all\u00f2 m\u00e9s improbable alimenta un dubte leg\u00edtim i \u00e9s capa\u00e7 d\u2019encendre un conflicte i que acabi per explotar. Marcela Levi i Lucia Russo experimenten la col\u00b7lisi\u00f3 de molts dubtes en el cos de l\u2019int\u00e8rpret ien el de cada espectador, i la certesa de mil explosions esc\u00e8niques abans de l\u2019esclat final dels aplaudiments.<\/p>\n\n\n\n