{"id":229200,"date":"2026-11-10T11:41:15","date_gmt":"2026-11-10T09:41:15","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=229200"},"modified":"2026-11-10T11:41:51","modified_gmt":"2026-11-10T09:41:51","slug":"cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/","title":{"rendered":"‘Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg’, per Roberto Fratini"},"content":{"rendered":"\n

Els cognoms Gelabert i Morau van associats a uns moments estel\u00b7lars de la hist\u00f2ria d’excel\u00b7l\u00e8ncia de la dansa catalana i mundial. Tamb\u00e9 a una trobada de generacions.  Qu\u00e8 ha canviat en el temps? Com imagineu aquesta trobada, i quin significat li doneu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Cesc Gelabert<\/strong>: Jo per la meva part estic encantat de participar a aquesta trobada amb un bon representant d\u2019una generaci\u00f3 m\u00e9s jove i poder-hi contribuir des de la meva experi\u00e8ncia. La primera difer\u00e8ncia t\u00e9 a veure amb la informaci\u00f3. Nosaltres ten\u00edem molt poca informaci\u00f3. En canvi, crec que els joves d\u2019ara en tenen massa per digerir: aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil i crea moltes repercussions. Per exemple, jo vaig con\u00e8ixer el Cunningham nom\u00e9s per unes fotografies que em van deixar, i vaig passar anys imaginant-me\u2019l fins que vaig poder veure\u2019l a Nova York.<\/p>\n\n\n\n

Una altra tem\u00e0tica, comparant generacions, seria la t\u00e8cnica dels ballarins, que ha canviat molt\u00edssim. Nosaltres encara est\u00e0vem en una situaci\u00f3 en la qual un company anava a Europa, veia una classe de la t\u00e8cnica que fos, tornava i ens ho explicava, no ho hav\u00edem vist mai. Avui dia normalment els ballarins es poden formar en bones escoles i conservatoris i tenen disponible a internet una enorme varietat d\u2019estils, cultures i t\u00e8cniques. El que va ser bo, per a la nostra generaci\u00f3, \u00e9s que vam haver de provar, mastegar i digerir. Actualment han de poder destriar, donar-li consist\u00e8ncia i trobar la seva pr\u00f2pia veu.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 ha canviat l\u2019ofici. A l\u2019\u00e8poca de Graham, fa ja moltes d\u00e8cades, una ballarina li podia dedicar 15 anys de la seva vida, quasi sense cobrar, nom\u00e9s perqu\u00e8 la Martha pogu\u00e9s desenvolupar el seu llenguatge. Nosaltres part\u00edem dels llenguatges t\u00e8cnics i els desenvolup\u00e0vem o en cre\u00e0vem de nous. Avui ja no cal, tots els llenguatges estan presents, la feina ja \u00e9s una altra: es tracta de trobar una manera d’utilitzar el llenguatge que sigui pertinent. Una altra difer\u00e8ncia t\u00e9 a veure amb als mitjans. En els meus darrers projectes em trobo amb una companyia feta de ballarins que per sobreviure tenen agendes molt variades. Ara mateix \u00e9s gaireb\u00e9 impensable treballar molts mesos el mateix espectacle amb la mateixa gent. Estan amb tu, per\u00f2 tamb\u00e9 estan al tel\u00e8fon, preparant els projectes i performances que faran despr\u00e9s. Tot aix\u00f2 crea una din\u00e0mica de treball molt diferent. Al nostre temps no hi havia gaireb\u00e9 teatres, els terres eren de fusta, havies d\u2019arrencar els claus abans de comen\u00e7ar o assajar a un terra de pedra, coses que ara mateix la gent ni tan sols s\u2019imagina. Quan vam muntar la companyia recordo que ten\u00edem un sol lin\u00f2leum i un sol equip de v\u00eddeo per a una \u201csocietat\u201d de quatre o cinc companyies que ens an\u00e0vem rotant, una setmana cadasc\u00fa. Avui pots fer servir un m\u00f2bil. En aquest sentit, es pot dir que moltes condicions i circumst\u00e0ncies han canviat per bo: ara, per exemple, tenim un Mercat de les Flors, que abans no ten\u00edem. Per\u00f2 alhora hi ha molt\u00edssima compet\u00e8ncia, tot \u00e9s molt fr\u00e0gil, la dansa segueix sense ser una prioritat a la societat, pels ballarins \u00e9s molt dif\u00edcil poder mantenir una continu\u00eftat. Jo, amb quatre classes de dansa, podia llogar un pis, avui aix\u00f2 \u00e9s impensable.<\/p>\n\n\n\n

Una altra dimensi\u00f3 seria la funci\u00f3 de la mem\u00f2ria. Sempre m\u2019agrada dir que s\u2019ha de sumar en el present, acumular al llarg del temps per poder imaginar el futur. Nosaltres est\u00e0vem molt lligats a les cultures: a aquest proc\u00e9s de rebre per poder tirar endavant. Avui dia, la informaci\u00f3 est\u00e0 tota present i totes les influ\u00e8ncies ja estan disponibles. Nosaltres hav\u00edem de construir, ells han de decidir, dins d\u2019aquest enorme bagatge, com presentar-se. I encara, per desgr\u00e0cia, continua la vella obsessi\u00f3 pel que \u00e9s nou, que em sembla nefasta, perqu\u00e8 l\u2019interessant \u00e9s que el treball sigui v\u00e0lid i que tingui qualitat. Els joves han d\u2019enfrontar-se a un m\u00f3n molt r\u00e0pid i molt canviant. Nosaltres ten\u00edem m\u00e9s temps.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 al capdavall no ha canviat all\u00f2 fonamental: els ballarins continuem sent una gent vocacional, que li entreguem la nostra vida a aquesta forma d\u2019art perqu\u00e8 ens apassiona. A l\u2019hora de la veritat tenim dues cames, dos bra\u00e7os, un cap, ens emocionem, pensem, i sempre estem demanant-nos com trobar la manera de crear quelcom que es pugui compartir i que pugui ajudar la societat.<\/p>\n\n\n\n

Marcos Morau:<\/strong> Crec que, en molts aspectes, continuem igual, o fins i tot pitjor. L’\u00e8xit personal que jo pugui tenir avui, o que en Cesc hagi pogut tenir al llarg de la seva traject\u00f2ria, no \u00e9s necess\u00e0riament un \u00e8xit que puguem celebrar amb tota la professi\u00f3. El talent ha crescut, s’ha multiplicat, s’ha diversificat, per\u00f2 les condicions per desenvolupar-lo no han evolucionat de la mateixa manera. Els ajuts, les estructures estables i els exemples de companyies amb ballarins contractats a Barcelona han disminu\u00eft. Tenim m\u00e9s talent que mai per\u00f2 no suficient estructures per sostenir-lo.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 ha canviat el model. Avui sembla que tothom prefereixi ser lliure, circular, acumular experi\u00e8ncies diferents, no vincular-se massa temps a ning\u00fa ni a cap projecte. Per\u00f2 em pregunto si aquesta llibertat \u00e9s realment una elecci\u00f3 o si \u00e9s una necessitat per sobreviure. S\u00f3n preguntes que continuen flotant en l’ambient i que em semblen fonamentals. Trobar-me amb en Cesc \u00e9s, sobretot, una manera de celebrar el pas del temps. Els qui van obrir portes sempre seran referents per als qui hem vingut despr\u00e9s. Nosaltres ens hem trobat una part del cam\u00ed feta, per\u00f2 encara queda molt per fer. I aqu\u00ed continuem.<\/p>\n\n\n\n

M’agrada pensar que aquesta trobada no mira nom\u00e9s cap al passat, sin\u00f3 tamb\u00e9 cap al que encara est\u00e0 per venir. No m’interessa tant la nost\u00e0lgia com la possibilitat de continuar imaginant. Sempre he sentit que el futur \u00e9s all\u00f2 que em salva.<\/p>\n\n\n\n

Si Cesc i Marcos haguessin d’elaborar amb poques paraules el retrat un de l\u2019altre, qu\u00e8 dirien?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

CG:<\/strong> A l\u2019hora de fer el meu retrat del Marcos se m\u2019acudeixen tres caracter\u00edstiques. La primera \u00e9s la seva gran capacitat de treure all\u00f2 millor dels seus ballarins \u2013ballarins, a m\u00e9s a m\u00e9s, d\u2019origen i proced\u00e8ncia molt diversa-. La segona \u00e9s que t\u00e9 una gran visi\u00f3 global de l\u2019espectacle, i una intu\u00efci\u00f3 per les connexions culturals i temes presents a la societat, que sintonitzen molt b\u00e9 amb els nombrosos grups que la constitueixen. L\u2019\u00faltima seria una certa cortesia en el tracte, que l\u2019ajuda molt a l\u2019hora de treballar amb els int\u00e8rprets i els diversos col\u00b7laboradors que integren l\u2019espectacle. Tot aix\u00f2 el converteix en un gran director d\u2019equips.<\/p>\n\n\n\n

MM :<\/strong> Per mi, en Cesc \u00e9s, abans que res, una pres\u00e8ncia. \u00c9s la solemnitat del gest, la sobrietat i una mena d’estat de puresa que travessa tot el seu cos, des de les mans fins als peus. Hi ha alguna cosa essencial en la seva manera de moure’s, una capacitat de fer que el gest m\u00e9s petit contingui un m\u00f3n sencer. \u00c9s un cos que no necessita demostrar res, perqu\u00e8 porta la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria escrita a dins.<\/p>\n\n\n\n

El t\u00edtol Arxius<\/em> fa refer\u00e8ncia a un marc celebratiu (l’aniversari del Lliure) i a una noci\u00f3, la de fitxer, que la dansa contempor\u00e0nia ha posat molt de moda. De qu\u00e8 est\u00e0 fet el fitxer po\u00e8tic de Marcos Morau i Cesc Gelabert?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

CG:<\/strong> Primer hauria de recordar que per mi aix\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un homenatge als 50 anys del Teatre Lliure, dins del qual em sento molt incl\u00f2s, com tamb\u00e9 la Lydia i la nostra companyia. M\u2019agradaria destacar uns fets que potser ajudarien a situar el sentit d\u2019aquest deute i record.  Per exemple, el 1977 \u2013 la primera temporada \u2013 ja hi vaig actuar amb un solo, Acci\u00f3-0<\/em>, i amb el duo amb la meva germana Toni Gelabert, Acci\u00f3-1<\/em>. El 1981 la Lydia va fer la coreografia de l\u2019obra Fulgor i mort de<\/em> Joaqu\u00edn Murieta<\/em>, i el 1985 la coreografia de La Senyoreta J\u00falia<\/em>. El 1986 vam coproduir amb el Lliure i estrenar Desfigurat<\/em>, la primera obra de la companyia Gelabert-Azzopardi. L\u2019\u00faltima, un solo, Escrit en l\u2019aire<\/em>, el 2016. Durant molts anys vaig ser patr\u00f3 actiu de la fundaci\u00f3. La nostra relaci\u00f3 ha estat molt intensa i, almenys per part nostra, molt apreciada. Hem estat residents i hem col\u00b7laborat amb el teatre de moltes formes, dins de les nostres pr\u00f2pies visions. El meu desig seria que segu\u00eds havent-hi dansa al Teatre Lliure, que aix\u00f2 no s\u2019acab\u00e9s aqu\u00ed. Per aix\u00f2 estic content de poder col\u00b7laborar amb el Marcos i amb gent de les noves generacions.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altra q\u00fcesti\u00f3, la del fitxer, \u00e9s una mica complexa de resoldre r\u00e0pid. Sempre comen\u00e7o amb les meves pr\u00f2pies definicions, que serien una mena de mini-testament. En versi\u00f3 senzilla jo diria que ballar \u00e9s habitar el cos, l\u2019emoci\u00f3 i la ment. I que tot aix\u00f2 es fa art quan \u00e9s, per qui el fa i per qui el rep, com un somni compartit en estat de vig\u00edlia. Aquests s\u00f3n els meus afanys: aleshores us podeu imaginar que potser \u00e9s molt important per mi entendre qu\u00e8 \u00e9s un somni, que \u00e9s la ment i com funciona. Una altra caracter\u00edstica: \u00e9s la seva diversitat. Vaig tenir la fortuna de viure un temps molt obert, on ten\u00edem poca informaci\u00f3. He tingut la sort de fer des de cabaret (hi vaig guanyar els meus primers diners), fins a \u00f2pera i performance; he tingut una companyia, he fet solos, he viatjat per mig m\u00f3n, he fet inauguracions, he continuat fent treball pedag\u00f2gic (i no tan sols per a ballarins), he pogut fer un treball cultural i fins i tot pol\u00edtica cultural, posant la dansa en relaci\u00f3 amb d\u2019altres arts, ja des de que vaig estudiar arquitectura.<\/p>\n\n\n\n

Per mi, en el meu arxiu, no em crec mai res que no passi per un ballar\u00ed que ho balla. Al fons tinc un vessant espiritual: jo volia ser el xaman que somia el somnis de la tribu, m\u2019agradaria ser un objecte h\u00e0bil per acollir i donar cos als somnis de la gent; i per aix\u00f2 he treballat molt les relacions amb les cultures metaf\u00edsiques, la comprensi\u00f3 de la ment i de l\u2019emoci\u00f3. En aquest sentit m\u2019ha ajudat molt la meva pr\u00e0ctica budista i les eines que m\u2019ha donat el meu Mestre Geshe Kelsang Gyatso Rimpoche. I per acabar em quedaria amb la pres\u00e8ncia, la meva gran obsessi\u00f3: una pres\u00e8ncia sint\u00e8tica, que comunica o no comunica com a s\u00edntesi de tot.<\/p>\n\n\n\n

MM :<\/strong> Jo m’alimento, sobretot, d’all\u00f2 que menys m’espero. Soc molt sensible a la m\u00fasica, al cinema, al teatre, a les arts pl\u00e0stiques, per\u00f2 tamb\u00e9 a les coses m\u00e9s quotidianes, a una conversa escoltada per casualitat, a una imatge que apareix en un moment inesperat, a un record que no sabia que conservava. Crec que el meu arxiu po\u00e8tic est\u00e0 fet de fragments, d’obsessions, de coses que he vist i d’altres que probablement he imaginat. D’imatges que tornen sense que les cridi, de m\u00fasiques que em transporten a llocs, de gestos que he oblidat per\u00f2 que el cos encara recorda. Tamb\u00e9 est\u00e0 fet de moltes altres persones. No crec que un artista construeixi mai el seu imaginari tot sol. M’interessa pensar l’arxiu no com un lloc on guardem el passat, sin\u00f3 com un lloc on el passat continua transformant-se. La mem\u00f2ria no \u00e9s exacta, deforma, inventa, esborra. I aix\u00f2 em sembla profundament creatiu.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, la dansa t\u00e9 una relaci\u00f3 molt particular amb l’arxiu perqu\u00e8 \u00e9s un art que desapareix mentre succeeix. No podem conservar un moviment com conservem una pintura. Podem guardar-ne imatges, anotacions, enregistraments, per\u00f2 all\u00f2 que va passar de veritat ja no hi \u00e9s. Potser per aix\u00f2 continuem ballant: per tornar a trobar alguna cosa que sabem que no podrem recuperar mai del tot.<\/p>\n\n\n\n

Per Arxius<\/em> heu acceptat el desafiament de trobar-vos a l’escenografia de L’her\u00e8ncia<\/em>, que reprodueix una sala d’assaig, el paisatge inicial de tots els processos de creaci\u00f3. Com conceben Cesc i Marcos aquest inici?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

CG:<\/strong> En aquest cas el meu paisatge inicial el marcaria el desig de posar-me a les mans del Marcos, de confiar en la seva visi\u00f3 i, des de la meva pr\u00f2pia visi\u00f3, el meu bagatge, i en relaci\u00f3 l\u00f2gicament als altres dos int\u00e8rprets, deixar que flueixi la meva experi\u00e8ncia. Sento com a punt clau el poder i misteri de la pres\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

MM:<\/strong> Em sembla m\u00e0gic que ens trobem precisament en una sala d’assaig. \u00c9s el lloc on comen\u00e7a tot, per\u00f2 tamb\u00e9 un dels espais m\u00e9s desconeguts per al p\u00fablic. All\u00e0 les coses encara no tenen nom, no tenen forma definitiva, no han de funcionar necess\u00e0riament. \u00c9s un lloc on es prova, on es dubta, on es falla, on un es vesteix i es desvesteix, on es repeteix una mateixa acci\u00f3 vint vegades sense saber exactament qu\u00e8 s’est\u00e0 buscant.<\/p>\n\n\n\n

Nosaltres hem decidit fer una creaci\u00f3 en viu, sense assajos previs. No volem representar un proc\u00e9s de creaci\u00f3, volem que aquest proc\u00e9s succeeixi realment davant dels espectadors. Que la sala d’assaig no sigui nom\u00e9s una escenografia, sin\u00f3 que recuperi la seva funci\u00f3 original.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 vol dir acceptar el risc, la fragilitat, el temps mort, la possibilitat que alguna cosa no passi. Normalment, el p\u00fablic veu el resultat d’un llarg proc\u00e9s de decisions, ren\u00fancies i descobriments. Aqu\u00ed volem compartir precisament all\u00f2 que acostuma a quedar ocult: el moment en qu\u00e8 encara no sabem qu\u00e8 estem fent, per\u00f2 alguna cosa comen\u00e7a a apar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha una bellesa molt particular en aquest instant, perqu\u00e8 encara tot \u00e9s possible. Crear \u00e9s, moltes vegades, aprendre a conviure amb all\u00f2 desconegut.<\/p>\n\n\n\n

I crec que trobar-me amb en Cesc en aquestes condicions t\u00e9 alguna cosa molt bonica. Dos creadors de generacions diferents, amb llenguatges i traject\u00f2ries diferents, situats en un mateix punt de partida. Davant del buit, davant de la possibilitat. Sense la necessitat de demostrar res. El que passar\u00e0 ser\u00e0 irrepetible. Potser imperfecte, potser inesperat, per\u00f2 absolutament veritable.<\/p>\n\n\n\n

Per a aquesta trobada compteu amb la pianista Noelia Rodiles. Per qu\u00e8 un piano? I com esteu treballant la m\u00fasica?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

MM:<\/strong> Estic escollint les peces i imaginant com pot conviure la m\u00fasica amb tot all\u00f2 que passar\u00e0 a l’escenari. Per\u00f2 hi ha una idea que m’interessa especialment: que la Noelia pugui comen\u00e7ar a tocar el piano en la penombra m\u00e9s absoluta, gaireb\u00e9 en la foscor.<\/p>\n\n\n\n

Per mi, aquesta foscor \u00e9s una met\u00e0fora molt clara dels processos de creaci\u00f3. Quan entrem en una sala d’assaig, en realitat no veiem res. Tenim intu\u00efcions, algunes imatges, una m\u00fasica, potser una idea molt vaga del que voldr\u00edem fer, per\u00f2 encara no existeix res. I, a poc a poc, a trav\u00e9s del treball, dels errors i de les trobades, comen\u00e7a a arribar la llum.<\/p>\n\n\n\n

M’agrada imaginar que la m\u00fasica apareix abans que la imatge, que el so ens guia abans que puguem entendre qu\u00e8 estem veient. Que la llum vagi arribant de manera gaireb\u00e9 imperceptible, com quan una idea comen\u00e7a a prendre forma. No voldria que la m\u00fasica fos simplement un acompanyament del moviment. M’agrada pensar que la Noelia ser\u00e0 una tercera pres\u00e8ncia perqu\u00e8, al final, tamb\u00e9 hi ha una part molt important de la creaci\u00f3 que consisteix a escoltar. Escoltar l’altre, escoltar el que encara no ha passat, escoltar el silenci. Potser tot comen\u00e7ar\u00e0 aix\u00ed: un piano que sona en la foscor, dos cossos que encara no saben qu\u00e8 faran i un p\u00fablic que presencia el naixement d’alguna cosa.<\/p>\n\n\n\n

Roberto Fratini<\/strong><\/p>\n\n\n\n

MARCOS MORAU i CESC GELABERT presenten ‘ARXIUS’ al Teatre Lliure el 18 de novembre de 2026 <\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Els cognoms Gelabert i Morau van associats a uns moments estel\u00b7lars de la hist\u00f2ria d’excel\u00b7l\u00e8ncia de la dansa catalana i mundial. Tamb\u00e9 a una trobada de generacions que tindr\u00e0 lloc amb l’espectacle ‘Arxius'”.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":229198,"template":"","categoria":[],"etiqueta_blog":[],"class_list":["post-229200","blog","type-blog","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n'Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg', per Roberto Fratini - Mercat de les Flors<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"'Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg', per Roberto Fratini - Mercat de les Flors\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\""Els cognoms Gelabert i Morau van associats a uns moments estel\u00b7lars de la hist\u00f2ria d'excel\u00b7l\u00e8ncia de la dansa catalana i mundial. Tamb\u00e9 a una trobada de generacions que tindr\u00e0 lloc amb l'espectacle 'Arxius'".\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Mercat de les Flors\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-11-10T09:41:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/gelabert-morau-blog.avif\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"385\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/\",\"name\":\"'Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg', per Roberto Fratini - Mercat de les Flors\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/gelabert-morau-blog.avif\",\"datePublished\":\"2026-11-10T09:41:15+00:00\",\"dateModified\":\"2026-11-10T09:41:51+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/gelabert-morau-blog.avif\",\"contentUrl\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/gelabert-morau-blog.avif\",\"width\":1080,\"height\":385},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"‘Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg’, per Roberto Fratini\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#website\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/\",\"name\":\"Mercat de les Flors\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#organization\",\"name\":\"Mercat de les Flors\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/header-logo.svg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/header-logo.svg\",\"width\":1,\"height\":1,\"caption\":\"Mercat de les Flors\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"'Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg', per Roberto Fratini - Mercat de les Flors","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"'Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg', per Roberto Fratini - Mercat de les Flors","og_description":"\"Els cognoms Gelabert i Morau van associats a uns moments estel\u00b7lars de la hist\u00f2ria d'excel\u00b7l\u00e8ncia de la dansa catalana i mundial. Tamb\u00e9 a una trobada de generacions que tindr\u00e0 lloc amb l'espectacle 'Arxius'\".","og_url":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/","og_site_name":"Mercat de les Flors","article_modified_time":"2026-11-10T09:41:51+00:00","og_image":[{"width":1080,"height":385,"url":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/gelabert-morau-blog.avif","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Est. reading time":"15 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/","name":"'Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg', per Roberto Fratini - Mercat de les Flors","isPartOf":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/gelabert-morau-blog.avif","datePublished":"2026-11-10T09:41:15+00:00","dateModified":"2026-11-10T09:41:51+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#primaryimage","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/gelabert-morau-blog.avif","contentUrl":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/gelabert-morau-blog.avif","width":1080,"height":385},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/cesc-gelabert-i-marcos-morau-en-dialeg-por-roberto-fratini\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"‘Cesc Gelabert i Marcos Morau en di\u00e0leg’, per Roberto Fratini"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/","name":"Mercat de les Flors","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#organization","name":"Mercat de les Flors","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/header-logo.svg","contentUrl":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/header-logo.svg","width":1,"height":1,"caption":"Mercat de les Flors"},"image":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/blog\/229200","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/blog"}],"about":[{"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/blog"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/229198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=229200"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria","embeddable":true,"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categoria?post=229200"},{"taxonomy":"etiqueta_blog","embeddable":true,"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/etiqueta_blog?post=229200"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}