{"id":228681,"date":"2026-11-02T13:53:33","date_gmt":"2026-11-02T11:53:33","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=228681"},"modified":"2026-11-02T14:09:58","modified_gmt":"2026-11-02T12:09:58","slug":"lalegria-de-deixar-se-anar","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/lalegria-de-deixar-se-anar\/","title":{"rendered":"‘L\u2019alegria de deixar-se anar’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"\n
\n

“JOANET: Al sentir-vos em sembla que em surtin ales.<\/p>\n\n\n\n

CLOWN: Company, teniu ja l’esquena dura perqu\u00e8<\/p>\n\n\n\n

us surti la ploma: tot lo m\u00e9s, borrissol de colom\u00ed”<\/p>\n\n\n\n

Santiago Rusi\u00f1ol, L’alegria que passa<\/em>, escena VI<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\u00abSoy bailar\u00edn, core\u00f3grafo y a veces escribo\u00bb. Aix\u00ed es presenta Jes\u00fas Rubio Gamo (Madrid, 1982) al web de l\u2019editorial madrilenya Contexto Teatral, on ha publicat Ofelia<\/em> (2009) i Ahora que no somos demasiado viejos todav\u00eda<\/em> (2016), obres escrites que donen lloc, en el primer cas, i parteixen, en el segon, d\u2019una pe\u00e7a esc\u00e8nica del mateix t\u00edtol. En altres ocasions explica que volia ser patinador art\u00edstic. Amb l\u2019escriptura i el patinatge com a activitats tangencials, podem acostar-nos a les obres d\u2019aquest core\u00f2graf d\u2019alguna manera particular? Existeix alguna relaci\u00f3 \u2013d\u2019entrada invisible\u2013 entre l\u2019escriptura i el patinatge?<\/p>\n\n\n\n

Llegint aquest text en una pantalla o en un paper impr\u00e8s en lletra Neue Montreal Regular de 9 punts, la relaci\u00f3 se\u2019ns escapa. Per\u00f2 en canvi, la relaci\u00f3 m\u2019ha aparegut clarament mentre escrivia en la meva llibreta d\u2019apunts amb el bol\u00edgraf BIC taronja al qual soc fidel: la bola de tungst\u00e8 de la seva fina punta girava i lliscava pel paper com ho faria un pat\u00ed damunt del gel, dibuixant lletres amb tirabuixons i fent petits salts i cabrioles amb cada nova paraula, avan\u00e7ant amb rapidesa i de vegades enrere per posar punts a les \u201ci\u201d o pals a les \u201ct\u201d. Pensant-ho b\u00e9, el llenguatge coreogr\u00e0fic de Jes\u00fas Rubio Gamo t\u00e9 alguna cosa d\u2019aquest lliscar, d\u2019aquesta empenta endavant per aprofitar-ne la in\u00e8rcia: una cin\u00e8tica del cos (o del pensament) deixat anar en l\u2019espai (o en el paper).<\/p>\n\n\n\n

Encara apareix un altre lliscament: el de l\u2019arc sobre les cordes del viol\u00ed de Luz Pardo. A Estudios elementales<\/em> (2023), Rubio Gamo i la violinista posen en paral\u00b7lel els gestos elementals de la m\u00fasica i la dansa: mecanismes simples, exercicis, consells dels primers mestres i records de formaci\u00f3. No \u00e9s m\u00fasica que acompanya dansa, sin\u00f3 un di\u00e0leg entre dues pr\u00e0ctiques que pensen conjuntament a partir del gest, la repetici\u00f3 i l\u2019aprenentatge. Una relaci\u00f3 que recorda Alain Badiou quan defineix la dansa com a met\u00e0fora del pensament: el gest que, malgrat tot el saber acumulat, apareix com si s’invent\u00e9s per primera vegada.<\/p>\n\n\n\n

Luz Pardo tamb\u00e9 firma l\u2019espai sonor amb Pablo Contreras a El hermoso misterio que nos une<\/em> (2021), on el core\u00f2graf presenta \u2013amb paraules i gestos\u2013 l\u2019espai de casa seva, amb tot el que hi ha i tot el que voldria que hi hagu\u00e9s. Hi repeteix un cop i un altre la mateixa frase: \u00abLo que hay hoy aqu\u00ed\u00bb, marcant la qualitat fenomenol\u00f2gica de l\u2019experi\u00e8ncia i la relativitat inesquivable del present. Un estat no sempre c\u00f2mode \u2014\u00abLo que hay hoy aqu\u00ed lo he despreciado, lo que hay hoy aqu\u00ed no me ha servido nunca de casi nada\u00bb\u2014, un espai en falta, entre la plenitud i la car\u00e8ncia. Finalment, l\u2019acceptaci\u00f3: \u00abLo que hay hoy aqu\u00ed tiene que valer\u00bb, perqu\u00e8 podem viure i moure’ns dins d’all\u00f2 que falta, sense necessitat de completar-ho. Fer del buit un impuls \u00aby que el habla me lleve hasta los lugares que mi habla me pueda llevar\u00bb. Amb aquest solo va ser finalista com a Millor int\u00e8rpret mascul\u00ed de dansa als Premis MAX.<\/p>\n\n\n\n

Format a la RESAD de Madrid i a la London Contemporary Dance School (The Place) on va graduar-se amb \u201cDistinci\u00f3\u201d \u2014\u00abNo me fue mal\u00bb, diu en una entrevista\u2014. Durant dos anys consecutius (el 2017 i el 2018) va ser seleccionat per la Xarxa de Dansa Aerowaves com un dels vint core\u00f2grafs joves m\u00e9s destacats del panorama europeu, i les seves peces s\u2019han mostrat en festivals de tot Europa, entre els quals el Festival RomaEuropa, el Festival de Oto\u00f1o de Madrid i el Festival Grec de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

El 2020 va guanyar el Premi El Ojo Cr\u00edtico de RNE  i el Premi MAX per Gran bolero<\/em>, creat a partir de la partitura que Maurice Ravel va compondre el 1928 per enc\u00e0rrec de ballarina Ida Rubinstein i que, despr\u00e9s, Maurice B\u00e9jart va convertir en un himne a la sensualitat. Jes\u00fas Rubio Gamo utilitza estrat\u00e8gies minimalistes de repetici\u00f3 per construir una coreografia coral i un cant a l\u2019anarquia amorosa.<\/p>\n\n\n\n

Un altre col\u00b7laborador habitual \u00e9s Carlos Marquerie, responsable de la il\u00b7luminaci\u00f3 d\u2019Acciones sencillas<\/em> (2021). El 2024 Marquerie estrena Poeta en Nueva York<\/em> amb la dramat\u00fargia de Pedro G. Romero, la m\u00fasica de Ni\u00f1o de Elche i la coreografia d\u2019Elena C\u00f3rdoba. Jes\u00fas Rubio Gamo n\u2019\u00e9s l\u2019int\u00e8rpret.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta xarxa d\u2019amistats creatives en qu\u00e8 cadasc\u00fa canvia de posici\u00f3 segons el moment \u00e9s una manera de deixar-se esvarar acompanyat, de convertir la relliscada en alegria. Una alegria que retrobem en la seva darrera pe\u00e7a: The Joy to Belong,<\/em> altre cop acompanyat de Luz Prado i amb l’umbr\u00e0fon d’Enrique del Castillo, una m\u00e0quina capa\u00e7 de transformar est\u00edmuls lum\u00ednics en espais sonors. La pe\u00e7a s\u2019estrena al Mercat de les Flors i \u00e9s fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la companyia berlinesa Dance On Ensemble, formada per ballarins d\u2019entre 40 i 70 anys. Tots ells tenen traject\u00f2ries no nom\u00e9s llargues, sin\u00f3 de gran rellev\u00e0ncia art\u00edstica, com \u00e9s el cas de Jone San Mart\u00edn (Donostia, 1966), formada a l\u2019Institut del Teatre i que de 1992 a 2015 va ballar a la companyia de William Forsythe.<\/p>\n\n\n\n

La Dance On Ensemble va participar en el projecte europeu Dance On, Pass On, Dream On, finan\u00e7at pel programa Europa Creativa que, durant quatre anys, va agrupar diferents institucions europees, entre les quals el Mercat de les Flors, per combatre la discriminaci\u00f3 per edat, valorar el coneixement acumulat al llarg de la traject\u00f2ria professional, i entendre el patrimoni coreogr\u00e0fic com un llegat viu capa\u00e7 d\u2019inspirar noves generacions d\u2019artistes.<\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia de L\u2019alegria que passa<\/em> de Rusi\u00f1ol, on l’alegria \u00e9s all\u00f2 que la comunitat no aconsegueix retenir ni acollir, l\u2019alegria de Jes\u00fas Rubio Gamo neix del moviment compartit i llisca com la suor del cos que balla. I la pertinen\u00e7a es dona en una comunitat de persones, amb les seves difer\u00e8ncies i les seves edats, que continuen movent-se junts.<\/p>\n\n\n\n

Pert\u00e0nyer no vol dir estancar-se, ni arrelar en un lloc quiet, sin\u00f3 patinar junts.<\/p>\n\n\n\n

B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n\n\n\n

JES\u00daS RUBIO GAMO + DANCE ON ENSEMBLE presenten ‘The joy to belong’, del 27 al 29 de novembre de 2026, al Mercat de les Flors<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Web de la companyia<\/strong>:<\/h2>\n\n\n\n

www.jesusrubiogamo.com<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Altres webs d\u2019inter\u00e8s:<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Web de Luz Prado: luzprado.com<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Dance On Ensemble – The Joy to Belong: dance-on.net\/produktionen\/the-joy-to-belong\/<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Dance On, Pass On, Dream On: dance-on.net\/en\/about-us\/dance-on-pass-on-dream-on\/<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Carlos\u00a0Marquerie: www.juntadeandalucia.es\/cultura\/aaiicc\/formacion-y-residencias\/profesores\/carlos-marquerie<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Contexto\u00a0Teatral: www.contextoteatral.es\/jesusrubiogamo<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Bol\u00e9ro\u00a0de\u00a0Maurice\u00a0B\u00e9jart: www.bejart.ch\/ballet\/bolero\/<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Gran bolero, Jes\u00fas Rubio Gamo: www.jesusrubiogamo.com\/bio<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

V\u00eddeos<\/strong>:<\/h2>\n\n\n\n

Gran bolero<\/em>, de Jes\u00fas Rubio Gamo (2020):<\/p>\n\n\n\n

\n