Escric aquest article pocs dies despr\u00e9s que internet esclat\u00e9s arran de les desafortunades paraules de Timoth\u00e9e Chalamet sobre l\u2019\u00f2pera i el ballet. I tot i que l\u2019allau de respostes del sector ja hagi cobert tots els arguments possibles (i tot i que aquest article versa sobre propostes de dansa contempor\u00e0nia que s\u2019allunyen for\u00e7a dels dos g\u00e8neres en q\u00fcesti\u00f3), no em puc resistir a aprofitar l\u2019avinentesa per reblar algun clau. Sobretot perqu\u00e8 les dues peces que el Ballet de Lorraine presenta al Mercat de les Flors es presten particularment b\u00e9 a oferir una resposta po\u00e8tica a les paraules de l\u2019actor. Coincid\u00e8ncia i just\u00edcia po\u00e8tica alhora.<\/p>\n\n\n\n
Per si el vostre algoritme us ho ha estalviat, l\u2019actor que va robar els cors de la majoria de nosaltres a Call Me by Your Name<\/em> va protagonitzar la planxa de la seva vida en comentar, durant una entrevista recent i en to foteta, que ell no voldria treballar en disciplines art\u00edstiques com el ballet o l\u2019\u00f2pera perqu\u00e8, segons ell, \u201cja no interessen a ning\u00fa\u201d. A banda de la, per molts apuntada, innecess\u00e0ria grolleria de menystenir altres disciplines art\u00edstiques en un moment en qu\u00e8 el suport a la cultura minva per totes bandes, les seves paraules han servit tamb\u00e9 per subratllar qu\u00e8 fa especialment rellevants (i atractives!) les arts vives en un m\u00f3n creixentment digitalitzat: la suor.<\/p>\n\n\n\n Sobretot en el cas de la dansa (la que sigui), la suor – l\u2019intercanvi existencial que t\u00e9 lloc durant un espectacle – posa l\u2019accent en quelcom que \u00e9s tan inherent a l\u2019experi\u00e8ncia humana com respirar o tenir sexe: moure\u2019s, i moure\u2019s al ritme i en pres\u00e8ncia d\u2019altres. El DJ franc\u00e8s Mosimann formulava aquesta necessitat de ballar de forma bella i succinta fa un parell de dies a la seva columna radiof\u00f2nica (que recomano als franc\u00f2fons, de passada i de tot cor): \u201cTinc ganes de ballar, per\u00f2 sobretot tinc ganes d\u2019entendre: per qu\u00e8 ballem? Ballem per oblidar, per no plorar, per omplir un buit o per habitar-lo d\u2019una altra manera? Sovint associem la dansa amb la diversi\u00f3, amb la festa, amb all\u00f2 lleuger. Per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 que \u00e9s molt m\u00e9s dens que aix\u00f2, m\u00e9s greu, gaireb\u00e9 vital. Ballem quan el m\u00f3n se\u2019ns escapa, quan parlar seria massa directe, quan callar seria massa trist. Ballar \u00e9s despla\u00e7ar el dolor, no negar-lo: \u00e9s posar-lo en moviment\u201d.<\/p>\n\n\n\n Em sumo a les seves paraules, tamb\u00e9 quan menciona que, en una societat que ha dedicat tant d\u2019esfor\u00e7 a domar i dominar els cossos, ballar \u00e9s, en si mateix, un espai de resist\u00e8ncia i de rebel\u00b7li\u00f3. Ja sigui com a pr\u00e0ctica o com a espectacle, la dansa ens fa sentir el cos, sentir altres cossos, i ens obre a la possibilitat de sentir-nos, col\u00b7lectivament, cos.<\/p>\n\n\n\n L\u2019historiador William McNeill va encunyar el terme muscular bonding<\/em> per descriure la sensaci\u00f3 social que tenim quan ens movem a l\u2019un\u00edson amb altres (ja sigui en una dansa o en un exercici militar, tot cal avisar-ho) i que es troba a la base de l\u2019experi\u00e8ncia dansada des que el m\u00f3n \u00e9s m\u00f3n. A banda d\u2019aquest poder cohesionador, el ball tamb\u00e9 permet tocar cotes m\u00e9s altes de l\u2019exist\u00e8ncia humana, quelcom espiritual o religi\u00f3s. Una dimensi\u00f3 ritual que, en el cas d\u2019Occident, es va convertir en un poder secular ja a l\u2019edat mitjana, quan l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica va anar expulsant gradualment la dansa dels seus rituals per deixar al centre del seu imaginari, exclusivament, el cos de Crist (i la paraula de D\u00e9u). Aix\u00f2 fa que les danses populars, de carnaval o de pla\u00e7a del vell continent estiguin carregad\u00edssimes d\u2019una espiritualitat molt m\u00e9s terrenal i anti-establishment<\/em> del que podria semblar a primera vista (sobretot des de prismes com el nostre, on sovint s\u2019han instrumentalitzat i muse\u00eftzat per servir projectes ideol\u00f2gics m\u00e9s r\u00edgids).<\/p>\n\n\n\n El core\u00f2graf portugu\u00e8s Marco da Silva Ferreira es mou sovint sobre la intersecci\u00f3 de diverses formes de dansa (urbanes, contempor\u00e0nies, folkl\u00f2riques) per explorar-ne el sentit cultural, col\u00b7lectiu i identitari. Tamb\u00e9 a A Folia<\/em>, una pe\u00e7a per a vint-i-dos int\u00e8rprets on un ball renaixentista serveix de baula per tra\u00e7ar un pont entre el passat, el present i el futur d\u2019aquest sentir cos col\u00b7lectiu a trav\u00e9s de la disbauxa. La Folia (etimol\u00f2gicament propera tant a l\u2019acci\u00f3 d\u2019agafar aire com a la feira<\/em>, la no-feina, la distracci\u00f3; i, en franc\u00e8s, a la foule<\/em>, la muni\u00f3, el grup) s\u2019apropa per tant a la follia i al descontrol que han fet de la dansa col\u00b7lectiva – des dels carnavals fins a les raves d\u2019avui en dia – sospitosa i perillosa per successius status quo<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Un ter\u00e7 historiografia, un ter\u00e7 antropologia i un ter\u00e7 nova creaci\u00f3, A Folia<\/em> representa un pas endavant i m\u00e9s decisiu en la recerca que el core\u00f2graf ja plantejava a la seva pe\u00e7a anterior Carca\u00e7a<\/em>, on, partint de quatre danses tradicionals portugueses i del di\u00e0leg amb altres formes de dansa de carrer m\u00e9s contempor\u00e0nies i urbanes, tamb\u00e9 explorava la relaci\u00f3 entre dansa i construcci\u00f3 de cultura i identitat. Qu\u00e8 es transforma, qu\u00e8 resta en l\u2019oblit i qu\u00e8 roman?<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 de mirar enrere cap al m\u00f3n tradicional per resignificar-lo fora de context no \u00e9s nou. Alessandro Sciarroni va popularitzar aquesta tend\u00e8ncia l\u2019any 2012 amb Folk-s, Will You Still Love Me Tomorrow<\/em>, i m\u00e9s endavant va rescatar de l\u2019oblit la Polka Chinata de Bolonya des d\u2019una perspectiva queer a Save the Last Dance for Me<\/em> (2019). M\u00e9s a prop de casa, Laia Santanach va explorar el m\u00f3n del contrap\u00e0s a \u00c0ER<\/em> l\u2019any 2018, per exemple, i Toni Jodar i Beatriu Daniel van dedicar la seva \u00faltima confer\u00e8ncia ballada (Tra-tra-tra, tradici\u00f3, transmissi\u00f3, tra\u00efci\u00f3,<\/em> 2020) a les diferents perspectives que es llancen, avui, sobre la dansa tradicional.<\/p>\n\n\n\n Mirades enrere que tenen poc de nost\u00e0lgia i que, m\u00e9s aviat, reprenen del passat i reclamen per al present el valor de la suor. Abandonada la pla\u00e7a i transformada la forma, el que es restitueix per a l\u2019escenari d\u2019aquestes danses velles en espectacles com A Folia<\/em> \u00e9s, potser i tan sols, la seva condici\u00f3 d\u2019ant\u00eddot contra la fredor digital que ens envolta. I \u00e9s aqu\u00ed on passat i present es troben, perqu\u00e8 ens segueixen picant els cossos i, com Mosimann, volem seguir ballant.<\/p>\n\n\n\n La segona pe\u00e7a del programa \u00e9s Static Shot<\/em>, de Maud Le Pladec. Core\u00f2grafa i directora art\u00edstica del Ballet de Lorraine, \u00e9s coneguda pel p\u00fablic general per haver co-dirigit l\u2019espectacle inaugural dels Jocs Ol\u00edmpics de Par\u00eds 2024, per\u00f2 en el circuit de dansa contempor\u00e0nia el seu nom sona amb for\u00e7a des de molt abans. Es pot dir sense reserves que Le Pladec \u00e9s un fruit del model franc\u00e8s de suport institucional a la dansa, estructurat al voltant de diferents \u00f2peres i centres nacionals de creaci\u00f3 coreogr\u00e0fica (Centre chor\u00e9graphique national<\/em>, CCN). Le Pladec va estudiar al CCN de Montpeller, va ballar amb core\u00f2grafs com Mathilde Monnier, Mette Ingvartsen i Boris Charmatz, i ha coreografiat per al Ballet de l\u2019\u00d2pera de Lille, el de Par\u00eds, el Teatre Nacional de Bretanya i el CCN d\u2019Orleans (que va dirigir entre 2017 i 2024). Des de principis de 2025 \u00e9s directora del CCN de Nancy (altrament dit, el Ballet de Lorraine).<\/p>\n\n\n\n Static Shot<\/em>, estrenada l\u2019any 2021, respon paradigm\u00e0ticament a les paraules de Chalamet des d\u2019un altre angle, a saber: la superposici\u00f3 de la forma d\u2019existir visualment de les arts vives a escena amb el mode de fer o narrar visualment de determinats recursos provinents del cinema. Le Pladec agafa el pla fix i el pla seq\u00fc\u00e8ncia com a referents per detonar una bomba visual de vint-i-pocs minuts de durada. Suma, per seguir amb l\u2019argument que plantejo sobre la particularitat de l\u2019espectacle en viu, seq\u00fc\u00e8ncia i suor. I ho fa amb molta, molta gr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 \u00e9s un pla seq\u00fc\u00e8ncia? Una gravaci\u00f3 d\u2019una acci\u00f3 sense editar, un pla en qu\u00e8 la c\u00e0mera, fixada en un punt determinat, viatja sense interrupcions amb un personatge o recorre un o m\u00faltiples espais. Un pla d\u2019aquest tipus pot captar una determinada \u201cveritat\u201d que va m\u00e9s enll\u00e0 de la representaci\u00f3, ca\u00e7ant al vol una emoci\u00f3 actoral m\u00e9s transparent, sentida per l\u2019actriu o l\u2019actor en el moment de la gravaci\u00f3 i que traspassa la pantalla precisament per la decisi\u00f3 de la directora o el director de \u201cno tallar\u201d. En una entrevista recent, per exemple, Carmen Maura explicava com, a l\u2019escena final de \u00bfQu\u00e9 he hecho yo para merecer esto?<\/em> (1984), Pedro Almod\u00f3var va decidir seguir-la gravant per sorpresa mentre caminava davant el mar, recollint una expressi\u00f3 de cansament que era tan fruit del treball actoral com de la pura sensaci\u00f3 f\u00edsica d\u2019esgotament que sentia despr\u00e9s d\u2019un llarg dia de rodatge mentre tenia la regla.<\/p>\n\n\n\n El pla seq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s un tipus de pla molt ple de vida, ple de present i de temps \u201creal\u201d, i destaca quan s\u2019utilitza amb savoir-faire<\/em> dins un medi on l\u2019edici\u00f3 ens t\u00e9 acostumats a una narraci\u00f3 constru\u00efda a partir del salt constant entre diferents perspectives. El pla fix i el pla seq\u00fc\u00e8ncia , en canvi, s\u00f3n instants cinematogr\u00e0fics que s\u2019assemblen m\u00e9s al funcionament normal de l\u2019ull, que mira des d\u2019on \u00e9s tota l\u2019estona – tal com passa quan estem asseguts en un teatre.<\/p>\n\n\n\n Le Pladec suma suor i seq\u00fc\u00e8ncia perqu\u00e8 omple un pla fix i est\u00e0tic amb un collage trepidant de material coreogr\u00e0fic extret de travellings<\/em> de videoclips, passarel\u00b7les de moda i pel\u00b7l\u00edcules com Sweet Charity<\/em> o A Chorus Line<\/em>, de Bob Fosse. Vint-i-pocs minuts de seq\u00fc\u00e8ncia emergida de la suma refinada i ben cosida d\u2019altres seq\u00fc\u00e8ncies, acompanyada per m\u00fasica i vestuari que destaquen per ser igualment intensos, vitals i sofisticats. Le Pladec, autodenominada una fan\u00e0tica de la moda, va encarregar el vestuari a la firma Koch\u00e9 despr\u00e9s de veure les seves col\u00b7leccions del 2019, plenes de color. La composici\u00f3 musical, per altra banda, \u00e9s fruit d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 entre el compositor habitual de Le Pladec, Pete Harden, i la reina parisenca de l\u2019electro-minimal CHLO\u00c9 (Th\u00e9venin): un altre gran atractiu de la proposta.<\/p>\n\n\n\n Treta de context, la suma i reconfiguraci\u00f3 per a l\u2019escena d\u2019aquest material coreogr\u00e0fic sovint reconeixible ens recorda constantment que la idea per la pe\u00e7a prov\u00e9 del cinema. L\u2019intent aqu\u00ed \u00e9s encapsular i accentuar la vitalitat del recurs f\u00edlmic – una vitalitat que, per naturalesa, ja pertany al fet esc\u00e8nic – en una coreografia que no vol tenir ni inici ni mig ni final, que vol ser nom\u00e9s seq\u00fc\u00e8ncia en continu, temps susp\u00e8s, cl\u00edmax.<\/p>\n\n\n\n Tornant a l\u2019inici i al valor de la suor enfront tot el que s\u2019esdev\u00e9 en una pantalla: mentre Marco da Silva la celebra recorrent diferents temps hist\u00f2rics, passant per segles i mirant endavant, Maud Le Pladec extreu la suor dels int\u00e8rprets en un tour de force<\/em> que avassalla el p\u00fablic, suspenent aparentment el temps en una sola imatge feta de moltes i de la qual emergeix una experi\u00e8ncia fulgurant.<\/p>\n\n\n\n Com si fos poc, Chalamet.<\/p>\n\n\n\n Jordi Ribot Thunnissen<\/strong><\/p>\n\n\n\n El BALLET DE LORRAINE presenta ‘a Folia’ i ‘Static Shot’, al Mercat de les Flors, el 26 i 27 de mar\u00e7 de 2026<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n Bibliografia<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ehrenreich, B. (2006). Dancing in the streets: A history of collective joy. Metropolitan Books<\/p>\n\n\n\n Reynolds, Simon (2017). Energy Flash: un viaje a trav\u00e9s de la m\u00fasica rave y la cultura de baile. Contra.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n