{"id":219466,"date":"2026-03-09T13:18:30","date_gmt":"2026-03-09T11:18:30","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=219466"},"modified":"2026-03-09T13:54:50","modified_gmt":"2026-03-09T11:54:50","slug":"un-viatge-danada-i-tornada-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/un-viatge-danada-i-tornada-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘Un viatge d\u2019anada i tornada’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"\n

Marina Mascarell \u00e9s la directora art\u00edstica del Dansk Danseteater, la Companyia Nacional de Dansa de Dinamarca. Nascuda a Oliva, fa anys que va comen\u00e7ar el seu cam\u00ed, cada cop m\u00e9s al nord, empesa per la for\u00e7a de la seva const\u00e0ncia, el car\u00e0cter reflexiu i una mirada oberta al m\u00f3n.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vius a Copenhagen des de fa tres anys, on dirigeixes la companyia Dansk Danseteater. Abans vivies a La Haia i vas ser core\u00f2grafa resident al Korzo Theatre durant deu anys. Una cosa que tenen en com\u00fa les dues ciutats, a m\u00e9s d\u2019estar al nord d\u2019Europa, \u00e9s que s\u00f3n molt aqu\u00e0tiques: l’aigua est\u00e0 molt present al seu paisatge. Sospito que no les has triat per aix\u00f2, sin\u00f3 que ha estat pura casualitat, perqu\u00e8, de fet, les teves peces s\u00f3n molt terrestres.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, \u00e9s cert, sempre estic envoltada l’aigua, per\u00f2 el meu imaginari continua sent terrestre. Parteixo del cos com a mat\u00e8ria i d\u2019una relaci\u00f3 molt f\u00edsica amb el terra, i m’interessa explorar maneres d\u2019ocupar l\u2019espai amb el cos, pressionar-lo, transformar-lo… de la mateixa manera que l\u2019espai transforma el cos que acull. L’aigua -i el mar- \u00e9s un horitz\u00f3 que crea sensaci\u00f3 d’amplitud, d\u2019obertura mental, que dona una personalitat espec\u00edfica a la ciutat i modifica el comportament. Per\u00f2, definitivament, quan creo necessite tocar terra: necessite densitat, resist\u00e8ncia, volum. Estic envoltada d\u2019aigua, per\u00f2 tot parteix de la terra.<\/p>\n\n\n\n

La temporada 2015-2016, o sigui, fa 10 anys, vam poder veure Mongrel al Mercat de les Flors ballada per la G\u00f6teborgsOperans Danskompani. Ara tornem a tenir-la al mateix escenari, per\u00f2 aquest cop amb la teva companyia actual. Com ha estat la traducci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el primer treball que vaig compartir com a directora art\u00edstica i crec que era ideal per comen\u00e7ar a con\u00e8ixer-nos; era millor fer-ho aix\u00ed, amb una recreaci\u00f3, que no des d’una creaci\u00f3 nova, que normalment t\u00e9 molt de pes i molta pressi\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019estructura ja estava donada, per\u00f2 pod\u00edem jugar amb el contingut. I clar, cada vegada que una pe\u00e7a passa a uns cossos nous, canvia, inevitablement. L\u2019ess\u00e8ncia \u00e9s la mateixa per\u00f2 cada cos du la seva hist\u00f2ria, la seva manera d’organitzar el moviment, la seva energia… i tot aix\u00f2 transforma la pe\u00e7a des de dins. Els ballarins de la Dansk DT tenen una fisicalitat molt genu\u00efna i han aportat una nova densitat i major precisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per a mi, reprendre una obra no \u00e9s reproduir-la sin\u00f3 tornar-la a escoltar i transformar-la des de l’ara; tornar a preguntar-li qu\u00e8 necessita, qu\u00e8 pot ser avui. I aix\u00f2 dep\u00e8n del que est\u00e0 passant en aquest moment: al m\u00f3n i a les persones amb les qui treballo. I encara a l\u2019assaig d\u2019avui, despr\u00e9s d\u2019haver-la presentat per diferents teatres de Dinamarca i Noruega, continuo fent canvis. L\u2019obra es transforma cada dia, perqu\u00e8 nosaltres ens transformem cada dia.<\/p>\n\n\n\n

I qu\u00e8 diu ara, que no digu\u00e9s abans?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mongrel sempre ha parlat de la comunitat com a for\u00e7a: una for\u00e7a que pot ser protectora, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser opressiva i violenta amb tot all\u00f2 que considera outsider; de com el grup castiga el diferent, el que no encaixa. Quan la vaig crear, aquesta reflexi\u00f3 estava m\u00e9s vinculada a experi\u00e8ncies personals i a una observaci\u00f3 sobre els comportaments socials. En el context actual, el contingut ressona d’una manera molt m\u00e9s dura i directa. Vivim l’auge de l’extrema dreta, l\u2019ICE als Estats Units, la viol\u00e8ncia cap a persones migrants, les postures anti-trans, la normalitzaci\u00f3 de discursos feixistes… El que abans podria semblar una met\u00e0fora sobre din\u00e0miques socials, ara \u00e9s una imatge literal del present.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 la meva experi\u00e8ncia vivint a Escandin\u00e0via m’ha fet entendre molt m\u00e9s profundament la llei de Jante que va estar en el punt de partida de l’obra -aquesta idea de no creure\u2019s especial, de no desmarcar-se del col\u00b7lectiu-, i que actua com una viol\u00e8ncia silenciosa.<\/p>\n\n\n\n

La llei de Jante, que prov\u00e9 de la literatura escandinava i no \u00e9s una llei real, es nota en tot l\u2019ambient art\u00edstic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s clar, inevitablement influeix en com es percep la visi\u00f3 art\u00edstica, l’autoria o, fins i tot, el risc art\u00edstic: genera cautela davant la intensitat o expressions radicals, i afecta en com les institucions defineixen l’\u00e8xit i en la manera que el p\u00fablic rep propostes confrontadores. Per a mi aquesta tensi\u00f3 \u00e9s interessant, perqu\u00e8 sento que la meva missi\u00f3 \u00e9s q\u00fcestionar all\u00f2 establert. A m\u00e9s, jo he crescut en una cultura de fer-ho tot a lo grande, a Val\u00e8ncia tot acabe en una traca, ha ha ha!<\/p>\n\n\n\n

Jo crec que ells no s’imaginen d’on vinc, saps? En la cultura mediterr\u00e0nia juguem entre la vida i la mort, ens agrada col\u00b7locar-nos al l\u00edmit de la intensitat. A nivell art\u00edstic, m’apassiona l’exc\u00e9s i tendeixo naturalment a una expressivitat desbordada. Per\u00f2 visquent i treballant a Dinamarca tamb\u00e9 he apr\u00e8s a gaudir de la contenci\u00f3, del gest subtil. I no ho sento com una contradicci\u00f3, sin\u00f3 com un espai de tensi\u00f3 creativa, un lloc on dues maneres d’estar al m\u00f3n es troben i es transformen m\u00fatuament.<\/p>\n\n\n\n

Clar, ells em transformen m\u00e9s que jo a ells, perqu\u00e8 jo soc una i ells cinc milions i mig. De vegades em fa riure. Mira: fa just tres setmanes vam presentar una obra de Marco Layera, el director de La Resentida, d’una intensitat brutal d\u2019inici a fi. I el p\u00fablic deia: \u201cWow, this is so undanish!\u201d (No \u00e9s gens dan\u00e8s!). Jo mai he dit: \u201cAix\u00f2 no gens catal\u00e0!\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Boody Moon \u00e9s la teva pe\u00e7a m\u00e9s recent i es presenta com un cant a la vida. On trobes aquesta energia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No parlo d\u2019un cant a una vida amable, sin\u00f3 a una vida que travessa el cos i que no es pot controlar. Vida i mort no s\u00f3n oposats, conviuen en el mateix cos en una tensi\u00f3 constant entre impuls i l\u00edmit. I \u00e9s precisament eixa tensi\u00f3 la que genera energia. Quan mires de prop la foscor apareix una afirmaci\u00f3 encara m\u00e9s forta de vida, com si l’exc\u00e9s i tota aquesta intensitat fora en realitat una energia vital plena de fragilitat.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que l’energia ve d’a\u00ed, d’una necessitat molt f\u00edsica, molt visceral, de celebrar que estem vius. I tamb\u00e9 \u00e9s una mena de radiografia del present, amb aquest ritme fren\u00e8tic que ens porta en una direcci\u00f3 -com a m\u00ednim- q\u00fcestionable.<\/p>\n\n\n\n

Aquest exc\u00e9s \u00e9s la connexi\u00f3 amb el pensament de George Bataille, l\u2019exc\u00e9s com a condici\u00f3 de vida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El meu inter\u00e8s per Bataille ve sobretot de la seva manera d’entendre la vida com una experi\u00e8ncia intensa de l\u00edmit i de transformaci\u00f3. No separa cos de pensament ni desig de destrucci\u00f3, tot travessat per una mateixa energia excessiva. I a Bloody Moon hi ha un cos excessiu, que es desborda, que es transforma, fins i tot quan aix\u00f2 implica desaparici\u00f3. Tamb\u00e9 m’interessa la seva concepci\u00f3 de l’erotisme que no \u00e9s nom\u00e9s sensualitat o sexualitat, sin\u00f3 \u00e9s una experi\u00e8ncia de transgressi\u00f3 i de dissoluci\u00f3 de les fronteres de l’individu. Quan el cos deixa de ser una entitat tancada, el jo es posa en risc i la identitat es fissura; \u00e9s una obertura que cont\u00e9 plaer, vertigen, atracci\u00f3 i por; perqu\u00e8 el desig no \u00e9s nom\u00e9s expansi\u00f3, tamb\u00e9 \u00e9s risc.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed a seguir sempre apunta cap al nord?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per ara, s\u00ed. La meva vida i el meu treball m’han portat cap al nord d’Europa i aquest despla\u00e7ament no ha estat nom\u00e9s un canvi de lloc, tamb\u00e9 ha estat tamb\u00e9 un canvi de percepci\u00f3. Per\u00f2 no \u00e9s una direcci\u00f3 definitiva, \u00e9s m\u00e9s d\u2019anada i tornada. Quan vaig marxar estava una mica dolguda perqu\u00e8 sentia que no tenia espai per desenvolupar-me a casa. Els \u00faltims anys he fet les paus i em sento profundament del sud, i m’agrada sentir-me aix\u00ed. I de fet, des que visc a Dinamarca m’agrada m\u00e9s el meu passat. Com m\u00e9s al nord estic, m\u00e9s del sud em sento.<\/p>\n\n\n\n

Diria que visc una mena de biling\u00fcisme o fins i tot quadriling\u00fcisme cultural i emocional. Aquesta tensi\u00f3 entre el que porto i el que he apr\u00e8s \u00e9s una de les coses que m\u00e9s alimenta el meu treball. M\u2019emociona profundament quan estic amb cultures que no conec, \u00e9s una de les meves passions. I si mires el grup de ballarins que tenim a la companyia, veur\u00e0s que tots s\u00f3n molt diferents i singulars, amb backgrounds ben distants, i m’emociona profundament compartir el dia a dia amb tots ells.<\/p>\n\n\n\n

Inevitablement, quan vius a altres llocs del m\u00f3n interioritzes les seves maneres. Per\u00f2 sobretot, les reconeixes. Jo reconec els codis, els ritmes, les formes de relaci\u00f3 d\u2019on visc ara i tamb\u00e9 de la nostra cultura, que quan ets a dintre no ho pots veure-ho tan clarament.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exposici\u00f3 a una altra cultura et penetra, entra al cos gaireb\u00e9 sense adonar-te\u2019n. Jo he apr\u00e8s molt de les cultures de tots els llocs on he viscut i treballar: Nova York, Holanda, Taiw\u00e1n i ara Dinamarca… de totes et podria dir alguna cosa que m’he emportat amb mi. I tot aix\u00f2 ha enriquit profundament la meva vida art\u00edstica i personal. Per\u00f2 hi ha una part de mi que continua sent profundament del sud. Crec que ara estic al final de l\u2019anada. Tot el que he apr\u00e8s al Nord dialoga constantment amb el que porto del sud i la meva identitat creativa existeix juntament amb aquesta tensi\u00f3 entre els dos, entre diferents maneres de sentir i habitar el m\u00f3n. Jo tinc una missi\u00f3 de vuit anys aqu\u00ed i despr\u00e9s voldria tornar; m’agrada pensar que despr\u00e9s de Dinamarca tornar\u00e9 al sud.<\/p>\n\n\n\n

B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n\n\n\n

MARINA MASCARELL presenta al Mercat de les Flors: ‘Bloody Moon’ (18 i 19 de mar\u00e7 de 2026) i ‘Mongrel’ (21 i 22 de mar\u00e7 de 2026)<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Web oficial de la companyia<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Dansk Danseteater<\/a><\/p>\n\n\n\n

Web personal de Marina Mascarell<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

marinamascarell.com<\/a><\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7os:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Korzo Theatre<\/a><\/p>\n\n\n\n

G\u00f6teborgsOperans Danskompani<\/a><\/p>\n\n\n\n

Marco Layera La Resentida<\/a><\/p>\n\n\n\n

V\u00eddeos:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entrevista a Marina Mascarell al  Nederlands Dans Theater:<\/p>\n\n\n\n

\n