Imagineu un m\u00f3n on ja no hi ha representacions de ballet. Per\u00f2 una persona que estimava el ballet encara el recorda i en pot parlar. Qu\u00e8 diria per explicar a la gent, que mai ha vist com \u00e9s, el que li fascina del ballet? Potser aquesta persona parlaria de la relaci\u00f3 entre la m\u00fasica i el moviment. Potser parlaria del plaer de recon\u00e8ixer patrons abstractes en el moviment sense haver-los d\u2019entendre necess\u00e0riament. Probablement parlaria de virtuosisme, de la sorpresa davant del que els cossos humans s\u00f3n capa\u00e7os de fer i del que un grup de persones pot aconseguir pel que fa a la coordinaci\u00f3. Probablement parlaria de l\u2019un\u00edson, de la bellesa dels cossos movent-se en sincronia, i probablement tamb\u00e9 parlaria de contrastos, de com els cossos individuals es relacionen amb un grup i de com les qualitats contrastades del moviment es complementen entre si.<\/p>\n\n\n\n
Si imaginem alg\u00fa que s\u2019esfor\u00e7a per aconseguir una experi\u00e8ncia similar utilitzant mitjans contemporanis, no reconstruint arqueol\u00f2gicament la forma perduda del ballet, sin\u00f3 creant una cosa nova que proporcioni a l\u2019espectador un plaer similar, aleshores potser el resultat s\u2019assemblaria a l\u2019obra de Thomas Hauert. \u00c9s com el ballet en un univers paral\u00b7lel on les coses s\u00f3n m\u00e9s igualit\u00e0ries i les creacions art\u00edstiques s\u00f3n menys el producte d\u2019un geni al centre i m\u00e9s el resultat de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre molts artistes amb poder.<\/p>\n\n\n\n
Ara b\u00e9, aix\u00f2 no \u00e9s m\u00e9s que una analogia que jo construeixo; de fet, el m\u00e8tode de treball \u00e9s diferent i no va evolucionar a partir de l\u2019an\u00e0lisi del ballet. I, evidentment, cal obviar algunes coses per tal de seguir l\u2019analogia; el repertori del ballet cl\u00e0ssic \u00e9s, al capdavall, narratiu en el sentit estricte. Amb la seva companyia ZOO, Hauert fa m\u00e9s de 25 anys que desenvolupa principis i regles per a la improvisaci\u00f3 que es basen en les decisions intu\u00eftives d\u2019un grup en el moment en directe a l\u2019escenari per permetre una dansa m\u00e9s complexa del que podria ser una coreografia escrita anal\u00edticament. Es tracta d\u2019un proc\u00e9s de col\u00b7laboraci\u00f3 que confia als ballarins molts aspectes creatius de la coreografia, no nom\u00e9s en el desenvolupament i els assajos, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les representacions. Aquest enfocament es pot entendre com una alternativa radical al ballet. Precisament per aix\u00f2 em sembla tan interessant l\u2019analogia que he dibuixat al comen\u00e7ament. L\u2019estreta relaci\u00f3 entre la m\u00fasica i el moviment, l\u2019alegria en la complexitat de les relacions entre els diferents cossos, el joc entre la sincronicitat i el contrapunt recorden al ballet. Per\u00f2 el concepte subjacent d\u2019humanitat <\/em>\u00e9s fonamentalment diferent. I, per descomptat, el ballet no \u00e9s ni l\u2019\u00fanica ni la primera manera de ballar amb una connexi\u00f3 estreta amb la m\u00fasica.<\/p>\n\n\n\n Com funciona? Un principi que exerceix un paper fonamental en tot el proc\u00e9s s\u2019anomena complementarietat<\/em>. Dos ballarins s\u2019observen m\u00fatuament i capten els impulsos de l\u2019altre fent un moviment complementari a cadascun dels moviments de la parella. Amb tot, aqu\u00ed hi ha molt\u00edssima llibertat. Busquen correspond\u00e8ncies, per\u00f2 complement\u00e0ries, no necess\u00e0riament reflectir els moviments de la parella. Aix\u00f2 sol donar lloc a postures corporals que encaixen de manera similar a les peces d\u2019un trencaclosques, en el sentit que s\u00f3n diferents. Un moviment es posa en relaci\u00f3 amb un altre moviment. Moure\u2019s simult\u00e0niament (en lloc de seguir un principi de torns) sovint fa que sigui impossible saber qui lidera i qui segueix, o fa que aquests papers canvi\u00efn de banda a banda amb una rapidesa extrema.<\/p>\n\n\n\n La interacci\u00f3 amb la m\u00fasica funciona de manera semblant. En certa manera, els ballarins no ballen per a la m\u00fasica, sin\u00f3 amb ella; fins i tot es podria dir que ballen la m\u00fasica. De vegades apareixen connexions molt estretes entre un so i un moviment, sovint \u00e9s m\u00e9s lliure, sempre \u00e9s un joc. En general, aix\u00f2 crea una xarxa en qu\u00e8 un element gaireb\u00e9 sempre t\u00e9 alguna cosa a veure amb un altre. Per\u00f2 aquesta connexi\u00f3 no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de significat. Els moviments no traslladen la m\u00fasica a un altre mitj\u00e0, sin\u00f3 que hi interactuen. El que sorgeix no est\u00e0 pensat per ser compr\u00e8s, sin\u00f3 per ser reconegut i experimentat. Tenir alguna cosa a veure (m\u00e9s formalment es parlaria d\u2019isomorfisme) \u00e9s el contrari de l\u2019arbitrarietat. Tot i que la coreografia es basa en gran manera en la improvisaci\u00f3 i atorga als ballarins un gran control i, per tant, responsabilitat, les regles del joc creen una xarxa que no sembla arbitr\u00e0ria, sin\u00f3 una xarxa en qu\u00e8 tot t\u00e9 el seu lloc perqu\u00e8 est\u00e0 relacionat amb una altra cosa. Sovint passen tantes coses alhora i tan r\u00e0pid que \u00e9s impossible veure totes les connexions, per\u00f2 sempre es mant\u00e9 el fet que es tracta d\u2019un tot org\u00e0nic. Si el ballet proposa una visi\u00f3 de la humanitat en qu\u00e8 les persones poden elevar-se per sobre de si mateixes per assolir un ideal de disciplina, fins i tot militar, avui s\u2019hi contraposa un altre tipus de virtuosisme que veu els humans com a \u00e9ssers que es relacionen d\u2019una manera que deixa obert si tots s\u00f3n iguals o tots s\u00f3n diferents. Imagino que l\u2019aficionat al ballet que he inventat al comen\u00e7ament estaria encantat amb Playing with Sergei, Martha and the others<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Philipp Scholtysik<\/strong><\/p>\n\n\n\n