{"id":214488,"date":"2025-10-13T12:00:19","date_gmt":"2025-10-13T10:00:19","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=214488"},"modified":"2025-10-13T12:00:20","modified_gmt":"2025-10-13T10:00:20","slug":"un-gest-descriptura-per-la-laura-per-anna-roblas","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/un-gest-descriptura-per-la-laura-per-anna-roblas\/","title":{"rendered":"‘Un gest d’escriptura per la Laura’, per anna roblas"},"content":{"rendered":"\n
\n

Un silenci obstinadament sostingut.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Una (des)aparici\u00f3 en curs. Un gest d\u2019escriptura ‘espiralejada’. Un moviment temperat per llargues estones d\u2019estudi, d\u2019observaci\u00f3, d\u2019escolta. En solitud. En companyia. En col\u00b7laboraci\u00f3. Una acci\u00f3 (des)mesuradament intu\u00eftiva. Un (des)fermar dansat que interroga constantment com es fa aix\u00f2 d\u2019investigar ballant el que \u00e9s ballar.<\/p>\n\n\n\n

Entre gravetats<\/em> \u00e9s una proposta d\u2019investigaci\u00f3 de Laura Vilar Dol\u00e7 que veu de mem\u00f2ries propioceptives, de registres som\u00e0tics, d\u2019exploracions col\u00b7lectives de llarga exposici\u00f3, d\u2019horitzons de successos curosament vorejats, d\u2019especulacions mogudes, llegides i escrites. \u00c9s un intent d\u2019aproximaci\u00f3 cap a la fragilitat que subjau a l\u2019acte creatiu i que, en si mateixa, l\u2019(a)tempta.<\/p>\n\n\n\n

\n

Ens (des)estabilitza,<\/em><\/p>\n\n\n\n

alhora ens impulsa.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

De vegades, no sempre, hi ha un tipus de sensotensegritat<\/em> molt particular que es genera entre el nostre sistema propioceptiu i l\u2019entorn que ens envolta. Una mena d\u2019arquitectura invisible que emergeix sobtadament en moments molt puntuals. Aquests instants reveladors gaireb\u00e9 es poden tocar. De fet, \u00e9s perqu\u00e8 ens toquen que els podem tocar.<\/p>\n\n\n\n

Entre gravetats<\/em> ens convida a atendre aquests successos de qualitat h\u00e0ptica que durant les pr\u00e0ctiques dansades s\u2019evidencien de manera contundent, clarivident, com quan un forat negre engoleix inequ\u00edvocament la mat\u00e8ria que se li ha acostat.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 operant en els intersticis d\u2019aquesta arquitectura sensible, vibracional i enrevessada que sovint tendeix a esvair-se abans no hem pres consci\u00e8ncia de qu\u00e8 ens ha mogut? Quin tipus d\u2019atenci\u00f3 podem invocar per ballar amb, a trav\u00e9s i des de les seves m\u00faltiples simultane\u00eftats gravitacionals? Com es desplega aquesta ret\u00edcula i, qu\u00e8 s\u2019hi mou, quan permetem l\u2019emancipaci\u00f3 global dels nostres \u00f2rgans sensorials? Quines potencialitats imaginatives, cinest\u00e8siques i de pensament es materialitzen quan l\u2019habitem? Per a quins racons s\u2019endinsa el nostre focus atencional i quina mena de desig desperta?<\/p>\n\n\n\n

\n

Una pregunta s\u2019ha llan\u00e7at a l\u2019espai.<\/em><\/p>\n\n\n\n

No la sentim, per\u00f2,<\/em><\/p>\n\n\n\n

 emet una vibraci\u00f3 que sembla avisar-nos que potser,<\/em><\/p>\n\n\n\n

i nom\u00e9s potser,<\/em><\/p>\n\n\n\n

les plantes dels nostres peus han iniciat una dansa,<\/em><\/p>\n\n\n\n

que encara que no ens ho sembli,<\/em><\/p>\n\n\n\n

ja ha comen\u00e7at.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La Laura es pregunta molt sovint. La resposta a la pregunta que es fa sempre \u00e9s una altra pregunta. La q\u00fcesti\u00f3 sembla defugir-se en si mateixa. Les temptatives d\u2019aproximaci\u00f3 s\u2019encavalquen. Llavors, la Laura pregunta a les plantes dels seus peus. Aix\u00ed \u00e9s com se situa en all\u00f2 que ella anomena l\u2019espai entreceptiu. <\/em>S\u2019espera. Canviala superf\u00edcie sobre la qual trepitja. Els seus peus s\u2019han mogut, es mouen i es mouran atenent les microsubtilitats que el seu sistema propioceptiu registra. El gest \u00e9s particularment concret, incl\u00fas si apareix el titubeig, la indecisi\u00f3 o la cancel\u00b7laci\u00f3 sobtada d\u2019all\u00f2 que hagu\u00e9s pogut moure, per\u00f2 que se li ha esva\u00eft frontalment. La pr\u00e0ctica continua durant una bona estona. Tanta estona com calgui. No hi ha pressa perqu\u00e8 els temps se superposen. L\u2019abans, l\u2019ara i el despr\u00e9s es fonen i confonen. La trama de successos s\u2019embolica. Com m\u00e9s temps d\u2019exposici\u00f3 millor.<\/p>\n\n\n\n

\n

Una atenci\u00f3 subliminarment compassada ha travessat l\u2019espai.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Encara no s\u2019ha obert el llum,<\/em><\/p>\n\n\n\n

per\u00f2 la seva pres\u00e8ncia es percep.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Els potencials propioceptius del nostre cos polsen. Constantment. Sovint, i inconscientment, la nostra percepci\u00f3 mediada pels fluxos d\u2019un quotidi\u00e0 tenyit d\u2019escapisme i \u2018necessitats\u2019 de producci\u00f3 tendeix a donar-los l\u2019esquena. Just en aquesta zona del cos \u00e9s on convergeixen totes les nostres fibres nervioses ‘sensosensitives’ aferents, aquelles que capten els est\u00edmuls que m\u00e9s tard processarem en uns temps i uns espais imprevisiblement llunyans, \u00edntimament propers. \u00c9s per la porta del darrere que ens entra tot all\u00f2 que hem observat, tocat, escoltat, degustat, olorat o mogut. Abans que la informaci\u00f3 arribi a les fibres eferents \u2013anomenades tamb\u00e9 motores\u2013, aquesta s\u2019endinsa sigil\u00b7losament en l\u2019espai sin\u00e0ptic. \u00c9s aqu\u00ed on totes les sensacions s\u2019arrissen seguint una l\u00f2gica de desorganitzaci\u00f3. Res es descarta a priori. Res es prioritza. Les possibilitats de resposta se suspenen. El caos creatiu es materialitza en un incessant moviment de part\u00edcules atentes a fi de ser rebudes i reorganitzades. El cicle de retroalimentaci\u00f3 perceptiva amara secretament intents que ennuvolen les certeses. Aquestes temptatives de (des)aparici\u00f3<\/em> \u2013com les anomena la Laura\u2013 les podem corporitzar. Asseient-nos en la sinapsi. Situant-nos en l\u2019espai entreceptiu <\/em>en el qual tot estava, est\u00e0, estar\u00e0 succeint; per\u00f2, alhora, res ha quallat. Encara.<\/p>\n\n\n\n

\n

Una intu\u00efci\u00f3 s\u2019ha (des)lligat mentre cerc\u00e0vem,<\/em><\/p>\n\n\n\n

cadasc\u00fa de nosaltres,<\/em><\/p>\n\n\n\n

la butaca on seure.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Una mena d\u2019escolta geol\u00f2gica impregna l\u2019ambient.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

En Pierre, la Josefina i la Triny caminen al costat de la Laura des de fa temps. La Sarah, en Jean, jo mateixa i molts d\u2019altres tamb\u00e9. A la Laura li agrada molt conversar. Pensar amb. A l\u2019aula de dansa hi conversa sovint. La paraula escrita i dita rumoreja volgudament amb el moviment. La narrativa que, a poc a poc, es va sedimentant en els teixits corporals i l\u2019ambient no separa els sabers. Les perspectives es multipliquen. La pr\u00e0ctica, la teoria, la pedagogia, la coreografia, la f\u00edsica qu\u00e0ntica o la fisiologia \u2013indistintament- enfilen un pensament que no pret\u00e9n demostra res. Les resson\u00e0ncies entre pr\u00e0ctiques i disciplines se succeeixen augurant torsions entre cossos, mirades, veus. Tot est\u00e0 en tot. Tot ha pogut, pot o podr\u00e0 ser (des)magnetitzat, (des)connectat, (des)harmonitzat dins del tot. Els suports de registre es ‘desjerarquitzen’. La grafia genera una trama en temps real subjecte a una percepci\u00f3 multisist\u00e8mica. Capes i capes de representacions en juxtaposici\u00f3 del cos viscut s\u2019acumulen en bucle en la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia per a esdevenir referents en subseg\u00fcents (re)construccions. Els racons humits dels espais articulars acullen un garbuix de sensacions que precaritzen l\u2019equilibri corporal. Llavors, la gravetat ja no \u00e9s una.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\n

S\u2019escola entre les escletxes d\u2019all\u00f2 que encara<\/em><\/p>\n\n\n\n

no ha contactat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La remor d\u2019un so<\/em><\/p>\n\n\n\n

provinent de les cavitats internes de les o\u00efdes<\/em><\/p>\n\n\n\n

preconitza una torsi\u00f3.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Les complexitats t\u00e8cniques del dispositiu objectual i tecnol\u00f2gic desplegat muten i s\u2019intensifiquen. Sovint, les operacions que el fan anar prenen una qualitat gaireb\u00e9 quir\u00fargica. Els colzes esdevenen estilets, els genolls, escalpels, els ulls lents prism\u00e0tiques. La carn, la suor, el paper, la tinta, el so, el micr\u00f2fon o la guitarra el\u00e8ctrica amplifiquen i diversifiquen les seves potencialitats d\u2019(a)tracci\u00f3, de vibraci\u00f3, de modulaci\u00f3. Algunes de les (in)compatibilitats heretades es posen en joc. Qualsevol residu pot provocar canvis o lapsus perceptius significatius. Nom\u00e9s es tracta de parar atenci\u00f3. (Inter)cedir amorosament (en)a les declinacions de la trobada.<\/p>\n\n\n\n

\n

En la penombra s\u2019entreveu una m\u00e0 que avan\u00e7a a les palpentes<\/em><\/p>\n\n\n\n

amb un gest quir\u00fargic,<\/em><\/p>\n\n\n\n

recol\u00b7loca el cablejat que s\u2019est\u00e0 a terra,<\/em><\/p>\n\n\n\n

imp\u00e0vid,<\/em><\/p>\n\n\n\n

lleugerament nuat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Els mecanismes interns del dispositiu d\u2019exposici\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n

s\u2019ensumen extremadament precisos.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

Potser, i nom\u00e9s potser, la dansa que ens proposa mirar la Laura \u00e9s aquella que s\u2019amaga en l\u2019entre<\/em> entre parpelleig i parpelleig. La que es gesta, just all\u00e0, en l\u2019instant en el que les imatges percebudes es confonen amb aquelles altres d\u2019internes que generem cadasc\u00fa de nosaltres mentre observem \u2013asseguts en la penombra intersticial dels nostres moviments silenciats\u2013 els horitzons del desequilibri corporal.<\/p>\n\n\n\n

Permetem-nos doncs contemplar,<\/em><\/p>\n\n\n\n

somiar, <\/em><\/p>\n\n\n\n

respirar.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Asseure\u2019ns en la sinapsi del desig dansat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

anna roblas pujol<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

LAURA VILAR DOL\u00c7 estrena ‘Entre gravetats’ al Mercat de les Flors el 17 i 18 d’octubre de 2025<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

BREU BIBLIOGRAFIA VINCULADA AL TREBALL DE LAURA VILAR<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Bainbridge Cohen, B. (2012). Sensing, Feeling, and Action, The experimental anatomy of the Body-Mind Centering,<\/em> Contact Editions.<\/p>\n\n\n\n

Bardet, M. (2021). Perder la cara.<\/em> Cactus.<\/p>\n\n\n\n

Bardet, M. Tampini, M. Zuain, J (comp.) (2021). Improvisaci\u00f3n en danza: traducciones y distorsiones.<\/em> Segunda En Papel.<\/p>\n\n\n\n

Godard, H. (2021). Une respiration.<\/em> Contredanse.<\/p>\n\n\n\n

Moreno, F. (2024). La pregunta como estandarte.<\/em> Segunda En Papel.<\/p>\n\n\n\n

Naver\u00e1n, I. (2024). La Ola en la mente.<\/em> Azkuna Zentroa.<\/p>\n\n\n\n

S\u00e1nchez-Mateos, R. (2023). Los juegos de la atenci\u00f3n creadora (o el arte que somos) en Fern\u00e1ndez-Savater, A. i Etxeberria, O. (coords.), El Eclipse de la atenci\u00f3n.<\/em> (NED. pp. 103-117).<\/p>\n\n\n\n

Soto, A. (2022). Imaginaci\u00f3n material.<\/em> Metales pesados.<\/p>\n\n\n\n

ENLLA\u00c7OS D\u2019INTER\u00c8S<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Compagnie Jackie Taffanel<\/a><\/p>\n\n\n\n

–<\/p>\n\n\n\n

Germinal. Semillero de investigaci\u00f3n para las artes vives. (2 de agosto de 2022). Encuentro con Marie Bardet.<\/em> [Arxiu de v\u00eddeo]:<\/p>\n\n\n\n

\n