Escriure amb el cos a l’espai, pensar amb el moviment, tocar les paraules… lamentar-se i celebrar la vida que queda, la que hem deixat: generaci\u00f3 rere generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Un \u00e9sser hum\u00e0, nom\u00e9s amb el seu animal. Aquest animal que tots encarnem. Contenim poesia se’ns diu tot just comen\u00e7ar\u2026 on queda la destrucci\u00f3? \u00e9s igual que l’autodestrucci\u00f3? podem heretar-ho tot? i perdre-ho? Desitgem? triem?<\/p>\n\n\n\n
Aquestes s\u00f3n nom\u00e9s algunes de les preguntes que ens venen a l\u2019encontre quan assistim a WE, el darrer treball del col\u00b7lectiu Mal Pelo. Des dels seus or\u00edgens la pregunta guia el proc\u00e9s creatiu, un dubte compartit a l’espai que va m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest fragment esc\u00e8nic al qual accedim. El seu espai \u00e9s el mental (o epid\u00e8rmic), aquell en qu\u00e8 el dubte, el malestar, la curiositat o el plaer intenten entendre’s i comprendre’s mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie d’impulsos: tocar, allunyar-se, respirar-te, fregar i escoltar, melodia i imatge que tot ho envolta. El conjunt genera una escriptura, s\u00ed, per\u00f2 sobretot un assaig, una confessi\u00f3 assag\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n
No s\u00e9 si parlem nom\u00e9s de dansa, parlem de cossos que busquen i es busquen a trav\u00e9s de temps i espais m\u00faltiples. Aquests cossos escriuen una autobiografia col\u00b7lectiva, mem\u00f2ries d\u2019all\u00f2 com\u00fa. Cossos que es reconeixen i saben perdre’s per generar relats col\u00b7lectius.<\/p>\n\n\n\n
El record i la mem\u00f2ria sempre han estat motiu de trobada per a ells, substrats de treballs que es van redefinint en cada proc\u00e9s creatiu. Escriure -tamb\u00e9 amb el cos, com d\u00e8iem- \u00e9s compartir mem\u00f2ries i a cadasc\u00fa l’acompanya la seva. De vegades busquem escriure, tamb\u00e9, aquells records dels altres. De fet, en alguns dels seus primers treballs, pensant que no tenien una mem\u00f2ria comuna (no encara), van dialogar amb relats i faules. No s\u00e9 si despr\u00e9s d’assistir a WE avui diria que no hi havia una mem\u00f2ria\u2026 en qualsevol cas, interessa el fet de buscar mem\u00f2ries i, especialment, que fossin col\u00b7lectives. Ser capa\u00e7 de posar-se a la pell de l’altre, d’aquella alteritat que no s\u00f3c jo i ballar-ne el record, amb tot el dolor i la tendresa.<\/p>\n\n\n\n
Va ser en durant el seu per\u00edode fundacional quan van realitzar nombroses gires per l’estranger i resid\u00e8ncies, aix\u00ed \u00e9s com van incorporant una habilitat creativa itinerant i un saber relacionar-se amb la creativitat de tercers sense condicions. Moltes de les propostes esc\u00e8niques contenien ja una pulsi\u00f3 intr\u00ednseca que els segueix acompanyant i que amb WE es mostra en plenitud, fins al punt de deixar que els cossos dels altres ballin el seu record. Una s\u00e8rie d’interessos que deixen de ser propis a un sol espectacle i que pertanyen m\u00e9s aviat a la mem\u00f2ria del col\u00b7lectiu (MalPelo) i d\u2019all\u00f2 col\u00b7lectiu (el qu\u00e8 conformem tots). Imatges de viatges, veus i objectes van solcant un lloc a l’espai, atorgant a cada nova creaci\u00f3 una lectura cada cop m\u00e9s profunda i relacional. De fet, nom\u00e9s aix\u00ed es pot construir una llar ubicada a la mem\u00f2ria, en saber-se a partir de l’experi\u00e8ncia d’un temps que compartim. Mal Pelo, com diu John Berger, ha sabut girar en cercles, construir una identitat i improvisar un lloc on aixoplugar-se, un lloc engendrat de costums, i seguint amb Berger, dir\u00edem que \u00e9s aquest lloc ple de costums on trobem tamb\u00e9 les paraules, els gestos… Cito Berger perqu\u00e8 hi ha un impuls a MalPelo inseparable a l’escriptor. Interessa el moment en qu\u00e8 els llan\u00e7a una pregunta quan preparaven Testimoni de Llops, els escriu John Berger: podeu ballar el record que tinc dels vostres cossos?<\/p>\n\n\n\n
Potser aqu\u00ed, sense saber-ho, s’estava preparant WE, doncs a hores d\u2019ara, ja sabem que el temps \u00e9s circular: pots encarnar la meva mem\u00f2ria? Ballar el record? pots escriure per mi sense deixar de ser tu? Pots escriure la mem\u00f2ria d’un m\u00f3n que s’esvaeix?<\/p>\n\n\n\n
A WE assistim a una trobada salvatge de cossos que volen transformar, acollir, destruir i crear per tal de pensar el present. Assumir tots els dubtes i fracassos aliens, assumir la p\u00e8rdua i resistir des del gest.<\/p>\n\n\n\n
Les pres\u00e8ncies a WE se saben en l\u2019avui, amb tot el llast, aix\u00ed assumeixen l\u2019ahir. I, amb por i fermesa, presenten la inc\u00f2gnita d’un temps que no sabem si deixar\u00e0 que ens puguem recon\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n
Amb la mateixa voluntat de revisi\u00f3 del passat i projecci\u00f3 cap al futur, els cossos cohabiten l’espai en el sentit m\u00e9s ampli de la paraula. Els cossos tamb\u00e9 es cohabiten, entre ells. S\u2019exposen constantment, tamb\u00e9 en els assaigs i moments fundacionals de cada treball i fora d’ell, doncs una exposici\u00f3 \u00e9s el moment en qu\u00e8 alguna cosa queda desprotegida i s’obre a una cosa aliena, a una comunitat, a una idea o a un altre cos.<\/p>\n\n\n\n
Pensar l’exposar-se com un exercici cr\u00edtic d’obertura cap a alguna cosa diferent del Jo i donar pas a all\u00f2 com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha alguna cosa que habita en tots els seus treballs esc\u00e8nics i que no \u00e9s evident, que requereix un temps. Una mena de pres\u00e8ncia-absent (qualitat que ja els ha estat designada en altres ocasions) que cohabita l’escena juntament amb els cossos, corregeixo, en els cossos. Hi ha a Mal Pelo certa corporalitat que al\u00b7ludeix directament a all\u00f2 no material, a all\u00f2 intangible. \u00c9s potser una mem\u00f2ria que resisteix de manera no conscient. \u00c9s el cos qui guarda la imatge, la imatge del record, \u00e9s nom\u00e9s ell qui desvetlla el gest, gaireb\u00e9 diria d\u2019una manera proustiana. \u00c9s, doncs, la pr\u00f2pia dansa el primer exercici de resist\u00e8ncia, \u00e9s el cos qui guarda les imatges que resisteixen contra l’oblit. <\/p>\n\n\n\n
I a tot aix\u00f2: qu\u00e8 pot recordar\/escriure\/ballar un cos que s\u00ed que \u00e9s present a l’espai esc\u00e8nic per\u00f2 no va formar part del lloc que va gestar la imatge que ara es presenta? Aquesta pregunta \u00e9s la que sempre hi ha estat. Ballar les imatges d’un temps \u00e9s escriure sempre des del present sense oblidar. Aix\u00f2 \u00e9s potser a all\u00f2 que ens acosta WE, a saber-nos part d’aquest plural que convoca el t\u00edtol, en un lloc que acull i que no \u00e9s cap altre que el temps hist\u00f2ric no lineal i el temps personal que \u00e9s de tots, desfent autoria i subjecte, construint, i oferint, desig i possibilitat.<\/p>\n\n\n\n