{"id":206069,"date":"2025-02-28T11:39:15","date_gmt":"2025-02-28T11:39:15","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=206069"},"modified":"2025-03-01T10:23:37","modified_gmt":"2025-03-01T10:23:37","slug":"plaer-dadaisme-idiotesa-laposta-dansistica-dayelen-parolin-per-oriol-lopez","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/plaer-dadaisme-idiotesa-laposta-dansistica-dayelen-parolin-per-oriol-lopez\/","title":{"rendered":"‘Plaer, dadaisme, idiotesa: l\u2019aposta dans\u00edstica d\u2019Ayelen Parolin’, per Oriol L\u00f3pez"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u201cNi la cultura ni la seva destrucci\u00f3 s\u00f3n er\u00f2tiques: \u00e9s l\u2019esquerda de l\u2019una i de l\u2019altra que ho esdev\u00e9\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Roland Barthes, El plaer del text<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u201cQuan ens passegem pel m\u00f3n, el que compta no \u00e9s el cap sin\u00f3 els peus; saber on poses els peus\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Francesc Tosquelles, al film Une politique de la folie<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El 1965 l\u2019artista postdadaista Robert Filliou crea una obrapostal intitulada, en franc\u00e8s Idiot-ci, idiot-l\u00e0.<\/em> Consisteix en un seguit de targetes enviables per correu que contenien preguntes tant banals com existencials (e.g. \u00c9s meravellosa, la vida?<\/em> o Quan prou \u00e9s prou?<\/em>). En una d\u2019elles s\u2019hi llegeix: no estar\u00e0s oblidant l\u2019essencial?<\/em> Darrerament, sembla com si Ayelen Parolin hagu\u00e9s rebut aquesta precisa targeta, com si f\u00f3ssim dins d\u2019un relat de Poe on les cartes tenen un dest\u00ed aberrant i impredictible. Aquesta pregunta assetja els \u00faltims processos creatius de la core\u00f2grafa argentina que es demana perqu\u00e8 continua ballant. Ayelen Parolin sembla haver trobat com a resposta el plaer, el dadaisme i la figura de l\u2019idiota. Tots ells s\u00f3n el cor de Zonder<\/em>, pe\u00e7a que \u00e9s, en primera inst\u00e0ncia, un intent de l\u2019artista de recordar que balla, primerament, per plaer \u2014aquell plaer despreocupat i, fins i tot, vora\u00e7 de ballar com quan som infants o estem de festa.<\/p>\n\n\n\n

Segons l\u2019antropologia, la dansa ha estat considerada un dels plaers m\u00e9s primitius i naturals de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, una manera d\u2019interrompre la rutina del treball i d\u2019invertir energia en el goig simple i pur de la inutilitat. Des de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i especialment al segle xx, Occident ha tractat de reconduir aquesta diversi\u00f3 i despreocupaci\u00f3 de la dansa donant-li un prop\u00f2sit acceptable per a la cultura: guarnir una \u00f2pera, narrar una hist\u00f2ria, comunicar una veritat o transmetre un missatge, entre d\u2019altres.Aquest goig in\u00fatil i simple est\u00e0 al cor de la idiotesa, que \u00e9s el motor coreogr\u00e0fic i est\u00e8tic de les dues darreres peces d\u2019Ayelen Parolin, Simple <\/em>(2021)i Zonder <\/em>(2023).<\/em><\/u><\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Existeix tota una modernitat art\u00edstica (on s\u2019hi ha d\u2019incloure bona part dels -ismes) dedicada en cos, per\u00f2 sobretot, en \u00e0nima, a oposar-se a la idiotesa; en altres paraules, dedicada a mantenir el llinatge essencial de l\u2019art amb la intel\u00b7lectualitat, la seriositat i la deliberaci\u00f3. L\u2019assagista Jean-Yves Jouannais, per exemple, no dubta d\u2019acusar el surrealisme de voler ensorrar els dadaistes en instrumentalitzar una idea de bogeria i d\u2019art que s\u2019oposa a la idiotesa. La idea de bogeria que tenia Breton estava vinculada a una idea d\u2019autenticitat i a una alteritat que calia anomenar i fingir apropiar-se. Aquesta confrontaci\u00f3 de postures sobre l\u2019art i la vida, diu Jouannais, culmina amb l\u2019aposta surrealista, seriosa, per l\u2019inconscient enfront de la dadaista, riallera de la inconsci\u00e8ncia -aposta que fa seva Ayelen Parolin-.
Per\u00f2 qu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n per idiotesa? Si consultem un dels referents de la core\u00f2grafa, el fil\u00f2sof Cl\u00e9ment Rosset, constatem que no s\u2019ha de definir la idiotesa en relaci\u00f3 amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia: no \u00e9s el seu contrari. A El real. Tractat de la idiotesa<\/em>, Rosset emfasitza no nom\u00e9s que idi\u014dt\u0113s<\/em>, en grec, significava simple, singular, \u00fanic, sin\u00f3 que \u00e9s idiota qui \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019apar\u00e8ixer d\u2019una altra manera que on est\u00e0 i tal com \u00e9s. Aix\u00ed, hem d\u2019entendre la idiotesa no nom\u00e9s com la tria de no ser compr\u00e8s, el saqueig de totes les convencions i l\u2019abandonament a la improvisaci\u00f3, diu Jouannais; l\u2019aposta per la idiotesa \u00e9s tamb\u00e9 una negativa d\u2019imitar, de ser un altre, de seguir el cam\u00ed tra\u00e7at.<\/p>\n\n\n\n

Zonder <\/em>i l\u2019obra recent d\u2019Ayelen Parolin t\u00e9 l\u2019aud\u00e0cia d\u2019haver encarat la idiotesa des de la dansa. El t\u00edtol mateix sembla indicar-nos-ho: zonder<\/em> en neerland\u00e8s significa \u2018sense\u2019 o \u2018lliure de\u2019. Zonder<\/em> escenifica l\u2019alliberament de la dansa d\u2019haver de renunciar al seu plaer intr\u00ednsec, de ser seriosa o, en \u00faltima inst\u00e0ncia, d\u2019haver de ser una altra cosa que ella mateixa -ser un missatge, una posici\u00f3 pol\u00edtica, una filosofia-. Si la dansa del segle XX i XXI (tamb\u00e9 a B\u00e8lgica) ha volgut ser majorit\u00e0ria, seriosa i eloq\u00fcent com la resta d\u2019arts, Zonder <\/em>aspira a esdevenir una dansa minorit\u00e0ria (i per tant idiota), en termes de Gilles Deleuze, la qual cosa implica \u00abno fingir, no fer o imitar l\u2019infant, el boig, la dona, l\u2019animal, el tartamut o l\u2019estranger, sin\u00f3 esdevenir tot aix\u00f2 per tal d\u2019inventar noves formes o noves armes\u00bb.
Ayelen Parolin d\u00f3na noves armes a la dansa per soscavar i, literalment, forada els fonaments culturals -\u00e9s a dir, seriosos, monumentals, pretensiosos- on s\u2019erigeix majorit\u00e0riament la dansa. Sense que la creadora ho expliciti, Zonder <\/em>sembla subscriure la fero\u00e7 cr\u00edtica de Jean Dubuffet, el qual propugnava una perforaci\u00f3, un rebuig i una refutaci\u00f3 de la cultura. Aix\u00ed ho demostrava, d\u2019una banda, la seva pe\u00e7a anterior, Simple<\/em>, que s\u2019erigia com una desmitificaci\u00f3 de Summerspace <\/em>de Merce Cunningham -una creaci\u00f3, en paraules de la core\u00f2grafa, a partir del \u00abpotencial absurd\u00bb d\u2019aquella pe\u00e7a de 1958-. Zonder<\/em>, per la seva banda, no nom\u00e9s refusa l\u2019alt modernisme d\u2019un Cunningham, amplia el seu trencament a tota la tradici\u00f3 seriosa occidental en retor\u00e7ar i ridiculitzar Al bell Danubi blau <\/em>de Johann Strauss al llarg de tota la pe\u00e7a. I \u00e9s que, com diu Jouannais, aix\u00ed com \u00abl\u2019obra seriosa, pomposa, que aspira a intimidar, no existeix m\u00e9s que en el moment en qu\u00e8 se la considera, l\u2019obra idiota no val sin\u00f3 per all\u00f2 que desconsidera\u00bb. El gest dans\u00edstic alliberat de Parolin amb Zonder<\/em> se situa, doncs, en la fissura que descrivia Barthes a l\u2019ep\u00edgraf: en la cerca del plaer que hi ha entre la cultura i la seva destrucci\u00f3 \u2014zonder<\/em>, sense, ni l\u2019una ni l\u2019altra.<\/p>\n\n\n\n

Una pe\u00e7a que reivindica l\u2019idiota no pot sin\u00f3 tenir un llenguatge coreogr\u00e0fic que podr\u00edem titllar, com els estructuralistes dels anys 60, d\u2019idiolecte<\/em>, \u00e9s a dir, un llenguatge \u00fanic i singular que Parolin ha anat desenvolupant des de Simple. <\/em>L\u2019escriptura coreogr\u00e0fica d\u2019ambdues peces exploten m\u00e9s el ritme que la l\u00ednia i afavoreixen m\u00e9s la for\u00e7a que la forma. Aix\u00ed, Zonder <\/em>crea un vocabulari gestual grotesc, fragmentari i incoherent que \u00e9s mesclat, en aquesta ocasi\u00f3, amb moviments del repertori cl\u00e0ssic i de danses populars com la salsa, el claqu\u00e9 o el shimmy. En un text sobre la pe\u00e7a,Ayelen Parolin declara anar contra l\u2019imperatiu cartesi\u00e0, \u00e9s a dir, contra l\u2019obligaci\u00f3 que tot tingui \u00abun prop\u00f2sit, un sentit, un principi i un final\u00bb. Certament, l\u2019artista proposa una coreografia idiota<\/em> que presenta una abs\u00e8ncia de l\u00f2gica i, sobretot, de finalitat: la coreografia de Zonder <\/em>sembla no tenir final (o ajornar-lo el m\u00e0xim possible), sembla feta de mil inicis, fragments que comencen i recomencen incansablement. A Parolin, potser com a Roland Barthes, \u00abli agrada trobar, escriure comen\u00e7aments<\/em>, tendeix a multiplicar aquest plaer: per aix\u00f2 escriu fragments: com m\u00e9s fragments, m\u00e9s comen\u00e7aments, m\u00e9s plaers\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Una darrera paraula sobre el cos de ball de Zonder<\/em>, que sorpr\u00e8n tant com el posicionament innovador, desenfadat i a contracorrent de la pe\u00e7a. Com recordava Roberto Fratini fa anys, la historiografia occidental (que no la hist\u00f2ria!) ha relegat la dansa als marges. Nom\u00e9s cal pensar en els c\u00f2dexs medievals on, al voltant del cos d\u2019un text legal o religi\u00f3s, s\u2019hi troben figures grotesques que ballen. La dansa, si podia tenir un lloc en aquella cultura del llibre, nom\u00e9s podia ser com a margin. Zonder<\/em> reivindica aquesta dansa carnavalesca que assetja, des dels marges, la centralitat d\u2019un corpus normatiu i cultural. I posa en dansa un cos de ball comparable a les criatures de Hieronymus Bosch, incapaces, com els idiotes, d\u2019apar\u00e8ixer d\u2019una altra manera que com s\u00f3n. Totes elles ballen joioses la befa de la dansa a la l\u00f2gica, la serietat i les normes.<\/p>\n\n\n\n

Oriol L\u00f3pez Esteve<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

CIE AYELEN PAROLIN \/ RUDA asbl presenta ‘Zonder’ el 8 i 9 de mar\u00e7 de 2025 al Mercat de les Flors<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

BIBLIOGRAFIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n