{"id":205574,"date":"2025-02-24T11:40:26","date_gmt":"2025-02-24T11:40:26","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=205574"},"modified":"2025-02-24T12:14:52","modified_gmt":"2025-02-24T12:14:52","slug":"w-a-v-e-s-fa-visible-allo-que-els-fisics-descriuen-com-a-ressonancia-per-jordi-ribot","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/w-a-v-e-s-fa-visible-allo-que-els-fisics-descriuen-com-a-ressonancia-per-jordi-ribot\/","title":{"rendered":"‘W A V E S fa visible la resson\u00e0ncia’, per Jordi Ribot Thunnissen"},"content":{"rendered":"\n

El dossier art\u00edstic de W A V E S aglutina una llarga llista de bibliografia electritzant, organitzada al voltant d\u2019\u00e0mbits de coneixement com ara \u2018Fen\u00f2mens sonors\u2019, \u2018Continguts espectrals i performance (amb David Toop i Jacques Derrida al capdavant de la llista), \u2018F\u00edsica del so – ones electromagn\u00e8tiques, camps qu\u00e0ntics i biologia qu\u00e0ntica\u2019, o refer\u00e8ncies al voltant del concepte de \u2018Fonoc\u00e8\u2019, alimentat entre altres per obres de Donna Haraway i Jacques Derrida. Heavy stuff<\/em>. No s\u00f3n obres de sobretaula f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n

Lautaro Reyes es pren la seva feina seriosament. Sense haver-hi accedit mai oficialment \u00e9s un core\u00f2graf que es mou naturalment i org\u00e0nica en els modes de fer que en la tradici\u00f3 acad\u00e8mica anglosaxona es coneix, entre altres, com a Artistic Practice as Research<\/em>. (Apunt lateral: Per sort i en el cas de la dansa aquest mode de generar coneixement i discurs acad\u00e8mic mediant la praxis art\u00edstica est\u00e0 comen\u00e7ant a fer peu a casa nostra gr\u00e0cies a recerques doctorals com la de la dra. Laura Vilar Tentativas de (des)aparici\u00f3n. Ensayos propioceptivos i (entre)ceptivos bailando<\/em>)). Mediant un alt nivell de rigor metodol\u00f2gic en l\u2019exploraci\u00f3 del moviment, Reyes planteja la seva praxis coreogr\u00e0fica buscant l\u2019espai intersticial entre discurs, experi\u00e8ncia i subjectivitat d\u2019un mode similar – tant en l\u2019execuci\u00f3 com en la recepci\u00f3 del material. La de Reyes vol ser una recerca s\u00f2lida i coherent per\u00f2 no quantificable i tossudament ambigua i misteriosa en el seu resultat. Artistic Practice AS Research.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En el cas de W A V E S, a m\u00e9s a m\u00e9s, els \u00e0mbits de coneixement de qu\u00e8 beu la pe\u00e7a apunten (encara que a primera vista no ho sembli) a una urg\u00e8ncia creativa essencialment pol\u00edtica: Reyes ens convida a trav\u00e9s de l\u2019art coreogr\u00e0fic, a trav\u00e9s de la dansa, a imaginar\/sentir\/evocar una alternativa a un m\u00f3n t\u00f2xic que sembla entossudit a no esfondrar-se. No \u00e9s l\u2019\u00fanic. Ja fa d\u00e8cades que pensadores i pensadors neomaterialistes, feministes, antifeixistes (llarg etc\u00e8tera) proposen el poder de la imaginaci\u00f3 no com a refugi escap\u00edstic on a\u00efllar-se del m\u00f3n sin\u00f3 com a espai de c\u00e0rrega revolucion\u00e0ria. La imaginaci\u00f3 com a espurna i inici d\u2019una revolta. La ja mencionada Haraway \u00e9s potser un dels referents m\u00e9s coneguts i controvertits d\u2019aquesta forma de pensament, per\u00f2 per aquest article crec que \u00e9s m\u00e9s llegible vincular l\u2019assaig performatiu de Lautaro Reyes a l\u2019obra de Lola Olufemi Experiments per imaginar altrament<\/em>, que Raig Verd ha publicat fa poc amb una traducci\u00f3 brillant al catal\u00e0 de Josefina Caball.<\/p>\n\n\n\n

Amb els seus plantejaments, excerpts de textos, buidors i altres esquerdes discursives Olufemi intenta no tant dir quelcom com apuntar a una possibilitat que es troba fora de la paraula escrita, en algun lloc entremig d\u2019all\u00f2 que diu i all\u00f2 que jo, com a lector, hi puc construir al voltant. Sembla que sigui a trav\u00e9s<\/em> de l\u2019esfor\u00e7 col\u00b7laboratiu i imaginatiu entre all\u00f2 escrit i all\u00f2 llegit – com si l\u2019esfor\u00e7 mateix fos una esquerda – on ha de poder apar\u00e8ixer quelcom realment \u2018altre\u2019. I per aix\u00f2 fa falta, sobretot, esperan\u00e7a. No una esperan\u00e7a mandrosa, diu Olufemi, no un mer \u2018tant de bo\u2019, sin\u00f3 una esperan\u00e7a proactiva i compromesa. Algunes perles:<\/p>\n\n\n\n

\n
\n

\u201cni poesia ni esperan\u00e7a com un gest buit d\u2019optimisme\u201d<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

\u201cprometeu en veu baixa nom\u00e9s una cosa: que us mantindreu ferms en la creen\u00e7a que no pot ser que nom\u00e9s hi hagi aix\u00f2\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u201cels moviments revolucionaris demanen un pou teleol\u00f2gic del qual es pugui extreure. La imaginaci\u00f3 \u00e9s aquest pou teleol\u00f2gic: no tan sols crea impulsos alliberadors, sin\u00f3 que tamb\u00e9 els sost\u00e9, els justifica i els legitima\u201d.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

\u201cl\u2019exig\u00e8ncia d\u2019una altra cosa, no es pot fer mai del tot realitat en el terreny del discurs, existeix en altres registres: es pot percebre, sentir, tocar, tastar.\u201d<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

I aix\u00ed tornem a l\u2019obra que ens ocupa. Perqu\u00e8 W A V E S convida, en ess\u00e8ncia, a ser vist des d\u2019una mirada que deixi de banda l\u2019antropocentrisme. Ens presenta un cos en estat d\u2019intra-relaci\u00f3 (en paraules de la pensadora neomaterialista Karen Barad) amb les vibracions sonores que l\u2019envolten. Un cos com a interf\u00edcie d\u2019un sistema de comunicaci\u00f3 que no va de la seva hist\u00f2ria personal i humana sin\u00f3 que sols es posa al servei de fer visibles aquestes reverberacions qu\u00e0ntiques, cient\u00edficament descrites, existents. Aquesta proposta, que sembla m\u00e9s propera a la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica que a l\u2019activisme, esdev\u00e9 pol\u00edtica a trav\u00e9s del discurs que recolza la recerca del creador i la intenci\u00f3 que l\u2019acompanya. W A V E S \u2018va\u2019 aix\u00ed \u2018de\u2019 sons, de vibracions, de fer visible all\u00f2 que els f\u00edsics descriuen com a resson\u00e0ncia. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u2018pot anar de\u2019 convidar al plantejament imaginatiu i col\u00b7laboratiu de l\u2019altrament<\/em> – en paraules d\u2019Olufemi – a la que aquesta vibraci\u00f3 feta imatge corporal pot apuntar si l\u2019apliquem mentalment al nostre estar en el m\u00f3n a nivell no nom\u00e9s f\u00edsic, qu\u00e0ntic, sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtic, social.<\/p>\n\n\n\n

Dit d\u2019una altra manera: W A V E S ens convida a veure en el mode profundament anticapitalista de ser i actuar de les part\u00edcules de m\u00f3n que no veiem a primera vista a afectar, com per osmosi, la nostra actitud davant la vida. Un exercici que requereix molta imaginaci\u00f3, i que com b\u00e9 diu Olufemi, no nom\u00e9s requereix ser pensat o ent\u00e8s sin\u00f3 tamb\u00e9 sentit, percebut a nivell sensorial. Vet aqu\u00ed l\u2019assaig de Lautaro Reyes: una invitaci\u00f3 visual i sonora a la imaginaci\u00f3, extesa a trav\u00e9s d\u2019un cos en moviment convertit en fissura per al nostre enteniment.<\/p>\n\n\n\n

Quan fa uns anys va re-crear el seu celebrat duo Sistema<\/em> per al Centro Nacional de Danza Mar\u00eda de \u00c1vila, Reyes ja defensava que no ser tem\u00e0ticament concret o literal en les seves coreografies no implicava abandonar el seu comprom\u00eds pol\u00edtic amb el m\u00f3n. En una entrevista pel Certamen Coreogr\u00e1fico Pasoa2 deia: \u201cSistema<\/em> ten\u00eda que ver con juego de roles (chico-chica). En ese a\u00f1o estaba de actualidad la trata de blancas en Latinoam\u00e9rica y yo estaba totalmente influenciado por el contexto social. (…) Sent\u00eda que ten\u00eda que plasmarlo de alguna manera y eso es justo lo que no me interesa tanto ahora, \u2018concretizar\u2019\u201d. I m\u00e9s avall, en la mateixa conversa amb Marta Baeza i Laura Kumin: \u201cLa abstracci\u00f3n, tambi\u00e9n por los autores que estoy leyendo en estos momentos, es una herramienta que estoy usando bastante para difuminar esas caracter\u00edsticas, las cualidades de lo que se puede reflejar en la pieza, el esfuerzo por encima de la concreci\u00f3n, etc.\u201d No nom\u00e9s els pamflets o manifestos parlen de comprom\u00eds pol\u00edtic entre art i realitat. Lautaro Reyes pren dist\u00e0ncia de la literalitat, i amb aix\u00f2 mostra tamb\u00e9 certa profunditat i respecte en\/per la particular pot\u00e8ncia po\u00e8tica del seu medi: la dansa. La dansa com a sistema de signes ambigu i flagrantment obscur, en paraules de Roberto Fratini, extremadament concret i abstracte a l\u2019hora. Un potencial po\u00e8tic que tamb\u00e9 intueix Olufemi, que a fi de comptes fa ballar les paraules per poder-hi percebre quelcom a trav\u00e9s<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per una banda un podria pensar: \u201cque postmodern i ja-vist, tot plegat\u201d. I \u00e9s cert, en part. El neomaterialisme com a corrent de pensament no surt del no-res i sobre l\u2019escena ja fa bastant temps del Yes we can\u2019t<\/em> de William Forsythe, o del plantejament d\u2019una introducci\u00f3 a una introducci\u00f3 a una introducci\u00f3 de la Societat Doctor Alonso, inspirada per una peli de Tarkovsky dels anys seixanta.  Fins quan haurem d\u2019animar-nos els uns als altres a aquest imaginar comprom\u00e8s del que parla Olufemi, mentre el m\u00f3n real sembla que cabalgui desbocat cap a abismes no tant futurs com passats? Fins a la fi dels temps, diu ella. \u00c9s tot el que ens queda, sembla que digui Lautaro Reyes: vibrar, imaginar, i fer-ho juntes perqu\u00e8 la terra vibri, o perqu\u00e8 la percebem tremolar sota la capa de mis\u00e8ria concreta que avui ens assola. I aprendre, aix\u00ed, potser, llavors, a percebre aquestes vibracions com a lligams entre nosaltres i el m\u00f3n, i trobar en aquest exercici algun tipus d\u2019esperan\u00e7a. B\u00e9 que cal comen\u00e7ar per alguna banda, no?<\/p>\n\n\n\n

Jordi Ribot Thunnissen<\/strong><\/p>\n\n\n\n

LAUTARO REYES presenta ‘WAVES’ al Mercat de les Flors el 28 de febrer i l’1 i el 2 de mar\u00e7 de 2025<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7os Lautaro Reyes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Lautaro Reyes, perfil: https:\/\/www.lacaldera.info\/es\/personas\/lautaro-reyes<\/a><\/p>\n\n\n\n

Lautaro Reyes, perfil autobiogr\u00e0fic i informaci\u00f3 sobre els diferents passos de la recerca al voltant de WAVES: https:\/\/lapoderosa.es\/es\/artista\/lautaro-reyes<\/a><\/p>\n\n\n\n

Lautaro Reyes, sobre la connexi\u00f3 entre imaginari i fisicalitat (Resid\u00e8ncies El Graner, 2019):<\/p>\n\n\n\n

\n