{"id":204646,"date":"2025-01-20T09:41:57","date_gmt":"2025-01-20T09:41:57","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=204646"},"modified":"2025-01-28T09:02:13","modified_gmt":"2025-01-28T09:02:13","slug":"limpuls-que-ens-mou-per-quim-noguero","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/limpuls-que-ens-mou-per-quim-noguero\/","title":{"rendered":"‘L\u2019impuls que ens mou’, per Quim Noguero"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u00abAls  ulls d’una persona imaginativa, la natura \u00e9s la imaginaci\u00f3 mateixa. Com a hum\u00e0 que \u00e9s, hi veu aix\u00ed. […] T\u2019equivoques quan dius que les visions de la fantasia no pertanyen a aquest m\u00f3n. Per a mi, el m\u00f3n sencer \u00e9s una cont\u00ednua visi\u00f3 de la fantasia o la imaginaci\u00f3. […] La imaginaci\u00f3 no \u00e9s un estat: es l\u2019exist\u00e8ncia humana mateixa.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

William Blake (1757-1827)<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Momentum, motion, moment<\/em>… En aquests tres mots anglesos, partim de la mateixa arrel per a conceptes distints. El del mig \u00e9s el que relaciona i connecta els altres dos. Un moment \u00e9s un instant parat. El temps fet espai. El momentum<\/em> angl\u00e8s, en canvi, \u00e9s sobretot un terme cient\u00edfic per parlar de la quantitat de moviment, \u00e9s a dir, del producte de la massa per la velocitat. Ho podem traduir per \u00abimpuls\u00bb. \u00c9s f\u00edsica, s\u00ed, per\u00f2 \u00e9s que la dansa \u00e9s f\u00edsica pura, limitat el cos per la for\u00e7a de la gravetat i del pes. I per les forces de despla\u00e7ament. I per les del temps i les de l\u2019espai i les de les articulacions.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, als ulls de l\u2019espectador hi ha qu\u00edmica<\/em> en els cossos, quan per la via de la imaginaci\u00f3 els atribueix gr\u00e0cia i un sentit. Quan el moviment duu cap a alguna banda, doncs, i fa de l\u2019espai una forma d\u2019esplai. Aix\u00ed, aquell momentum<\/em> \u2014aquest impuls\u2014, el podem concebre tamb\u00e9 metaf\u00f2ricament, com fa el meu t\u00edtol de dalt i com connota d\u2019entrada el d\u2019aquesta pe\u00e7a de Wonderground amb m\u00fasica en directe de Miguel Mar\u00edn Pav\u00f3n. La companyia de Roser Tutusaus i Tom Weksler es pregunta qu\u00e8 ens mou en aquest moment hist\u00f2ric de desequilibri. Busquen all\u00f2 que cada un pressent vagament davant del moment present. Saber quin \u00e9s l\u2019impuls, d\u2019on ve, on va. Saber-ho per la via imaginativa, si com deia Edgar Allan Poe \u2014un senyor que tamb\u00e9 tenia visions com William Blake\u2014 \u00abels veritablement imaginatius s\u00f3n anal\u00edtics\u00bb. La imaginaci\u00f3 parteix de la for\u00e7a del que hi ha i \u00e9s part intr\u00ednseca de la naturalesa humana, entenia Blake. Vet aqu\u00ed el Momentum<\/em>. Perqu\u00e8 hi ha impuls en el moviment que ens despla\u00e7a. I hi ha raons en all\u00f2 que ens mou. Per aix\u00f2 ens commou i ens interroga.<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s gens abstracte tot plegat, al rev\u00e9s. Nom\u00e9s cal recordar qu\u00e8 significava el terme motion<\/em> per al core\u00f2graf Alwin Nicolais com a fonament de la dansa. Ell considerava que el terme inclou \u00abtotes les dimensions relacionades amb el temps i l\u2019espai, aix\u00ed com les lleis din\u00e0miques involucrades en les lleis f\u00edsiques del moviment. Tots aquests components es poden explorar per separat. Podem notar la for\u00e7a de la gravetat o de la in\u00e8rcia, els c\u00e0lculs i les sensacions temporals, el volum o la llargada de l\u2019espai, i tots els seus valors coneguts i implicacions secretes\u00bb. Per aix\u00f2 tocar de peus a terra, com es diu popularment de ser conscients del que hi ha, no implica deixar d\u2019imaginar ni de fabular. Per saltar amunt cal recolzar b\u00e9 els peus al terra. L\u2019art \u00e9s molt concret. Cal un punt de suport per moure el m\u00f3n, deia Arqu\u00edmedes. Aix\u00ed que la dansa comen\u00e7a com una artesania que en la seva realitzaci\u00f3 f\u00edsica \u00e9s \u00abmotion, not emotion<\/em>\u00bb, com afirmava Cunningham, per\u00f2 que en la recepci\u00f3 ps\u00edquica de l\u2019espectador pren vida com a emoci\u00f3, que \u00e9s el que interessava a Pina Baush: saber qu\u00e8 ens mou i ens relaciona i no pas el moviment a\u00efllat.<\/p>\n\n\n\n

No m\u2019estranya que, per crear Momentum,<\/em> Tutusaus i Weksler s\u2019inspiressin en un haiku japon\u00e8s de Matsuo Bash\u014d. Com la dansa, els haikus s\u00f3n espai i temps de forma din\u00e0mica. Els seus tres versos sumen dues parts: una primera localitzaci\u00f3 en l\u2019espai i el temps, for\u00e7a descriptiva, material, f\u00edsica, i un llampegueig actiu que provoca un salt inesperat, la sorpresa, la revelaci\u00f3 final. L\u2019art neix d\u2019aqu\u00ed. De quan el momentum<\/em> din\u00e0mic posa en moviment el moment est\u00e0tic al cap de l\u2019espectador, per via de l\u2019ofici i de la imaginaci\u00f3. Aleshores, l\u2019espectador dona vida a l\u2019obra i se sent viu en ella. En la pe\u00e7a d\u2019ara, concretament, forma part d\u2019aquesta voluntat de connexi\u00f3 amb l\u2019espectador la tria d\u2019un seguit de paisatges arquet\u00edpics a partir dels quals crear un seguit d\u2019escenes i vincular-hi diferents textures de moviment. Aquests paisatges arquet\u00edpics actuen com a magdalenes proustianes de la nostra mem\u00f2ria, s\u00f3n un universal compartit, al qual l\u2019espectador arriba amb all\u00f2 que ja significaven abans per a ell. Aix\u00ed, el desert, el mar, la muntanya, el bosc, els camps o una illa. I passa el mateix amb les accions que els dos creadors hi vinculen, associades a connotacions tan dispars com arrossegar-se, caure, volar, escalar, rodolar, caminar o fugir. La m\u00fasica se situa aqu\u00ed mateix: hi ha passatges que ens connecten amb l\u2019ahir, amb reminisc\u00e8ncies de la m\u00fasica tradicional, per\u00f2 en d\u2019altres la textura \u00e9s futurista i, al final, tot plegat resulta intemporal, de qualsevol temps.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019hi sumen moltes capes de ceba. Per aix\u00f2, com afirmen ells mateixos, Momentum<\/em> \u00e9s una combinaci\u00f3 de recital po\u00e8tic i de concert de rock. T\u00e9 l\u2019energia del rock en moments clau. Per\u00f2 llueix, sobretot, la tria essencialitzadora de la poesia. Com els haikus. I, \u00e9s clar, com William Blake i la seva aposta absoluta per la rebel\u00b7lia po\u00e8tica i per la revelaci\u00f3 imaginativa de les visions. Aquesta tempesta interna. Aquest viatge on\u00edric per diferents atmosferes i paisatges. Aquest calidoscopi minimalista de textures a qu\u00e8 s\u2019apunta tamb\u00e9 la m\u00fasica. Recital, concert, pel\u00b7l\u00edcula… \u00abLa imaginaci\u00f3 no \u00e9s un estat: \u00e9s la naturalesa humana mateixa\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Formaci\u00f3 hol\u00edstica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Roser Tutusaus i Tom Weksler connecten b\u00e9 aquells dos pols que han format part de la hist\u00f2ria de la dansa del segle XX: motion<\/em> i emotion<\/em>. D\u2019entrada, s\u00f3n int\u00e8rprets molt f\u00edsics. La catalana va comen\u00e7ar en la gimn\u00e0stica r\u00edtmica, i a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona va escollir el qui, qu\u00e8, quan, on i com del periodisme, on tot s\u00f3n faves comptades, cold facts<\/em>. Potser per aix\u00f2 es va enamorar de la dansa que partia d\u2019aquest component f\u00edsic per dur-lo m\u00e9s enll\u00e0, com el marc d\u2019una finestra en relaci\u00f3 amb el paisatge. Tutusaus en va fer estudis universitaris a l\u2019Artez DansAcademie, a Arnhem (Holanda), un centre que ja s\u2019anuncia proclamant que cal ensenyar l\u2019int\u00e8rpret a q\u00fcestionar-ho cr\u00edticament tot, que la dansa \u00e9s de tothom, i que \u00e9s bo barrejar perfils i edats diferents dels alumnes a fi que aprenguin uns dels altres i formar un perfil de ballar\u00ed creador, arrelat en fonaments t\u00e8cnics de la dansa: ballet i totes les t\u00e8cniques modernes i postmodernes, release<\/em>, contact improvisation,<\/em> contemporani… Tutusaus remarca, de fet, que la base era de \u00abballet i modern dance<\/em>, per\u00f2 hi havia setmanes que no em movia d\u2019un metre quadrat\u00bb. Conviure amb joves creadors de proced\u00e8ncies tan variades i la mateixa varietat del programa li va donar la l\u00ednia en qu\u00e8 encara se sent ara. Una actitud curiosa i oberta a tot. Els estudis a l\u2019Artez eren quatre anys destinats a fer-li descobrir quin tipus d\u2019artista era, fent-la adaptable i flexible davant d\u2019un m\u00f3n en transformaci\u00f3 permanent com l\u2019actual. A Catalunya, Tutusaus va estudiar a Area, balla tamb\u00e9 en companyies tan diferents com la de Maria Rovira o la de Roberto Olivan, i ha complementat la seva formaci\u00f3 amb un M\u00e0ster de Disseny i Producci\u00f3 d\u2019Espais que organitza el CCCB i la UPC.<\/p>\n\n\n\n

Al seu torn, el primer que va seduir a Tom Weksler com a espectador tenia un car\u00e0cter f\u00edsic extrem en dos pols radicalment oposats, ja que per una banda era una companyia japonesa de dansa butoh (m\u00e9s tard ell mateix va anar al Jap\u00f3 a formar-s\u2019hi), per\u00f2, alhora, tamb\u00e9 el va atraure el seu contrari, l\u2019ol\u00edmpica companyia Pilobolus Dance Theatre. S\u2019ent\u00e9n: la seva mare era mestra de dansa moderna i ell s\u2019havia format amb ella i, despr\u00e9s, en capoeira brasilera, arts marcials i acrob\u00e0cia. A Israel, el seu pa\u00eds, Weksler va ballar a la Inbal Pinto and Avshalom Pollak Dance Company, on coincidiren amb la catalana Ariadna Montfort. Els fundadors de la companyia israeliana eren una parella (la core\u00f2grafa Inbal Pinto i l\u2019actor Avshalom Pollak) i, com ara Tutusaus i Weksler, tant tenien cura de la coreografia com de l\u2019expressi\u00f3 actoral, la posada en escena, les bandes sonores, el disseny de vestuari o la incorporaci\u00f3 d\u2019objectes, un tractament hol\u00edstic adoptat tamb\u00e9 pel jove israeli\u00e0 al llarg de la seva traject\u00f2ria. Un dels punts forts d\u2019aquella companyia eren les col\u00b7laboracions art\u00edstiques amb molts altres creadors i el gust multidisciplinari. No deixa de ser curi\u00f3s que Pinto i Pollak creessin Rushes<\/em> (2007) per a Pilobolus, aquella companyia que ja havia atret al jove Weksler. Vist ara, podem pensar que coincideixen amb la part d\u2019energia i car\u00e0cter inicials de Pinto i Pollak i tamb\u00e9 amb la for\u00e7a pl\u00e0stica del resultat. Per\u00f2 no parlo d\u2019influ\u00e8ncies, sin\u00f3 de correspond\u00e8ncies. No som als llocs per aprendre-hi de zero, sin\u00f3 per afinitats electives de les nostres respectives motxilles pr\u00e8vies.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019Israel, tant a Tutusaus com a Weksler els interessa tamb\u00e9 la concepci\u00f3 de moviment de la Batsheva i el seu conegut core\u00f2graf, Ohad Naharin, on tamb\u00e9 havia ballat Montfort, col\u00b7laboradora seva. Per\u00f2 s\u00f3n molt diferents, fora de la valoraci\u00f3 del moviment ple d\u2019energia i de l\u2019expressivitat que li poden arribar a donar. Com un simple mitj\u00e0, per\u00f2. \u00c9s part del seu vocabulari, no pret\u00e9n ser mai el fi. Hi ha virtuosisme en el fet que hi hagi coses que els espectadors som lluny de poder fer, per\u00f2 no hi ha cap exhibicionisme ni cap manierisme en l\u2019\u00fas d\u2019aquest recurs, si el reclama el moment o si resulta del momentum<\/em> (de l\u2019impuls d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia concreta). En un registre m\u00e9s proper, als dos components de Wonderground els ha interessat tamb\u00e9 el circ i se\u2019ls nota. Tutusaus havia col\u00b7laborat amb Joan Catal\u00e0. Els dos hi col\u00b7laboren encara. I hi ha dues caracter\u00edstiques que els relacionen. En primer lloc, all\u00f2 que l\u2019art del circ t\u00e9 de risc real i, doncs, de col\u00b7laboraci\u00f3 necess\u00e0ria i de confian\u00e7a absoluta en el company: es posen l\u2019una en mans de l\u2019altre, i hi ha un punt de fascinaci\u00f3 per part de l\u2019espectador quan, en determinats girs i elevacions, percep inquietant aquest punt extrem de realitat. En segon lloc, la incorporaci\u00f3 de l\u2019objecte com a forma de delimitaci\u00f3 de l\u2019escena, quan l\u2019int\u00e8rpret es veu obligat a integrar-lo i a fer-lo natural.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019espai fronterer de la dansa i l\u2019escena teatral, als dos els interessen tamb\u00e9 artistes com la francesa Maguy Marin, la coneguda core\u00f2grafa de May B<\/em> (1981), o el creador franc\u00e8s d\u2019origen servi Josef Nadj, autor de Le vent dans le sac<\/em> (1997), per esmentar dels dos les obres m\u00e9s fondament beckettianes, reflexions al l\u00edmit del llenguatge. Abans de formar la seva pr\u00f2pia companyia, Tutusaus i Weksler van estar uns quants anys ballarins de la companyia freelance<\/em> de Maria Campos i Guy Nader (cinc la Roser, dos el Tom), i aix\u00f2 tamb\u00e9 explica part de la seva dramat\u00fargia i partitura esc\u00e8niques: una assumpci\u00f3 formal que parteix de l\u2019artesania i el domini de l\u2019ofici, per\u00f2 per a plantejaments de m\u00e9s ampli abast, existencials i pol\u00edtics. Finalment, tots dos consideren un referent important i part del seu ADN creador l\u2019exemple de la companyia Mal Pelo i del seu espai d\u2019investigaci\u00f3 a Celr\u00e0, L\u2019Animal a l\u2019esquena. Fixem-nos-hi: com Mal Pelo, ells tampoc no volen donar l\u2019esquena a la nostra veritable naturalesa, animal i imaginativa; i, tamb\u00e9 com Mal Pelo, investiguen qu\u00e8 som en contacte amb la natura i l\u2019animal carregat a les espatlles, perqu\u00e8, posats a relacionar l\u2019arrel d\u2019algunes paraules, \u00abanimal\u00bb, \u00abal\u00e8\u00bb i \u00ab\u00e0nima\u00bb tamb\u00e9 comparteixen etimologia i s\u00f3n part de l\u2019esperit que ens anima.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed mateix treballa Wonderground. I, com anuncia el nom, per continuar aquesta recerca la companyia s\u2019ha buscat un \u00abterreny meravell\u00f3s\u00bb propi: una mena de Wonderland d\u2019Al\u00edcia, per\u00f2 amb m\u00e9s pes, amb la gravetat i aquell primer tocar de peus a terra (ground<\/em>) que la dansa assumeix com a art.<\/p>\n\n\n\n

Recerca en proc\u00e9s<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Creen Wonderground el 2018, Tutusaus i Weksler, despr\u00e9s de tres anys de ser ballarins de la companyia de Guy Nader i Maria Campos. D\u2019abans de Momentum<\/em> tenen tres obres. Rise<\/em> (Elevar<\/em>, 2021) \u00e9s un espectacle de carrer, i reflexiona sobre la introducci\u00f3 de la intimitat en un espai p\u00fablic compartit, convertit el proc\u00e9s en un ritual de transformaci\u00f3, mentre s\u2019eliminen capes de moviment i de roba. Desvestir-se individualment en la superf\u00edcie de la via p\u00fablica els serveix per bastir-se interiorment junts, i l\u2019elevaci\u00f3 del t\u00edtol \u00e9s tan f\u00edsicament natural en la dansa com interpretable metaf\u00f2ricament. After the rain<\/em> (Despr\u00e9s de la pluja<\/em>, 2022) es relaciona, en part, amb Momentum<\/em>; parla sobre el fet de saber deixar anar, sorgit arran de la mort del pare de la core\u00f2grafa, per\u00f2 \u2014com sempre en ells\u2014 la proposta pret\u00e9n dur aquest particular a l\u2019universal compartit. Al capdavall, el moviment fet dansa \u00e9s pol\u00edtic perqu\u00e8 \u00e9s cultural, un espai com\u00fa que ens relaciona al llarg del m\u00f3n i que ens particularitza, tamb\u00e9, d\u2019acord amb les circumst\u00e0ncies de cada comunitat. Per a Tutusaus \u2014com diu a www.waysofmoving.net<\/a>, el seu blog de moviment, viatges i periodisme\u2014 un moviment \u00e9s dansa quan entra en di\u00e0leg amb la m\u00fasica i l\u2019espai i hi incorpora l\u2019espectador. Per \u00faltim, Wall & Peace<\/em> (2024) \u00e9s una pe\u00e7a extraordin\u00e0riament actual, tot i n\u00e9ixer abans de les guerres de Ucra\u00efna i de Gaza. \u00c9s un site-specific<\/em> nocturn sobre l\u2019amistat entre dos homes, un duet de Weksler amb un antic company del m\u00f3n del circ. L\u2019obra col\u00b7loca en escena un element i, com han fet sovint, n\u2019aprofiten de seguida tots els ressons: el mur del t\u00edtol \u00e9s un mur que separa, una frontera, tamb\u00e9 b\u00e9 un mur que protegeix, el mur com a suport, el mur de les lamentacions, per resar-hi o per plorar, el mur com a muralla o com a tanca de morada.<\/p>\n\n\n\n

Cada pe\u00e7a crea un univers visual i reflexiu propi, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una baula m\u00e9s de la cadena coherent que porten els darrers anys bastint des de Wonderground, ara fins i tot amb un espai propi a Collserola (The Island). Tota aquesta recerca, l\u2019articulen a trav\u00e9s del que anomenen Movement Archery: el nom sorgeix de l\u2019aproximaci\u00f3 al zen de Weksler, despr\u00e9s de la lectura del petit assaig de l\u2019alemany Eugen Herrigel titulat El Zen en l\u2019art del tir amb arc<\/em> (1948). El nom cont\u00e9 un cert ress\u00f2 de movement\u2019s library<\/em> (biblioteca del moviment) al mateix temps que s\u2019omple de contingut zen pel tir amb arc japon\u00e8s. Implica portar l\u2019ofici, l\u2019artesania, a un grau tal d\u2019assimilaci\u00f3 que ja no resulti conscient. Aleshores \u00e9s quan \u00e9s possible l\u2019art: quan l\u2019atenci\u00f3 no queda limitada a l\u2019objectiu de fer diana i la consci\u00e8ncia es connecta amb el que l\u2019envolta. Tutusaus i Weksler fan tallers per tot el m\u00f3n sobre aquesta t\u00e8cnica que, de fet, \u00e9s una forma de treball i de vida. Pel Movement Archery, la seva \u00e9s una vida en el moviment i en moviment, amb cada moment<\/em> del dia a dia copsat per la for\u00e7a din\u00e0mica del momentum<\/em> que els hi carrega d\u2019intenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Joaquim Noguero<\/strong><\/p>\n\n\n\n

WONDERGROUND Arts del Moviment estrena ‘Momentum’ al Mercat de les Flors del 24 al 26 de gener de 2025 <\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7os<\/strong>:<\/h2>\n\n\n\n

Web de la companyia Wonderground<\/a><\/p>\n\n\n\n

\n