{"id":203002,"date":"2024-11-28T09:23:30","date_gmt":"2024-11-28T09:23:30","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=203002"},"modified":"2024-12-17T12:48:29","modified_gmt":"2024-12-17T12:48:29","slug":"entrevista-a-toni-mira-per-barbara-raubert","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-toni-mira-per-barbara-raubert\/","title":{"rendered":"‘Entrevista a Toni Mira amb motiu de la presentaci\u00f3 de Tempo’, per B\u00e0rbara Raubert"},"content":{"rendered":"\n
\n

\u201cIl ne reste plus, dans le cas pr\u00e9sent, qu’\u00e0 d\u00e9cider si s’occuper du ph\u00e9nom\u00e8ne po\u00e9tique, manifest\u00e9 par le volume, la couleur et le rythme, est un fait d\u2019unit\u00e9 ou un geste d\u2019\u00e9parpillement. Si architecture, sculpture, peinture, c\u2019est-\u00e0-dire volume, dessin et couleur, sont disparates ou synchrones. Synchrones et symphoniques\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Le Corbusier, 1929<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El tempo<\/em> indica la velocitat d\u2019interpretaci\u00f3 en una pe\u00e7a musical. Per a Toni Mira, el ritme \u00e9s clau a l\u2019hora de ballar, i en aquesta pe\u00e7a que ha titulat justament Tempo <\/em>es mostra la seva musicalitat accentuada amb algunes de les sonoritats que m\u00e9s l\u2019han acompanyat en escena, com el jazz.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8, el jazz?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A mi m’agrada tota la m\u00fasica. De fet, ha estat la m\u00fasica la que m’ha portat a ser core\u00f2graf. El meu primer espectacle, Strangers in the night <\/em>(1989) el vaig parir tornant d\u2019un c\u00e0sting a Cornell\u00e0, un dia que no funcionaven els autobusos i vaig anar fins a Gr\u00e0cia a peu. Al meu walkman escoltava un casset de Tom Waits que m\u2019acabaven de regalar, i vaig comen\u00e7ar a imaginar les escenes que faria amb aquella m\u00fasica. Llavors em vaig comprar tots els discos de Tom Waits i vaig fer l\u2019espectacle, que va guanyar el II Certamen coreogr\u00e0fic de Madrid.<\/p>\n\n\n\n

La m\u00fasica \u00e9s la meva font d\u2019inspiraci\u00f3, per\u00f2 va ser gr\u00e0cies a les cr\u00edtiques que vaig ser conscient que el jazz era tan important en les meves peces. A nivell emocional el jazz em dona moltes coses, per\u00f2 no \u00e9s el mateix un bebop o un swing. M’agrada el jazz perqu\u00e8 t\u00e9 una part molt estructurada a nivell harm\u00f2nic i una altra part d\u2019improvisaci\u00f3. Tempo<\/em> tamb\u00e9 t\u00e9 aquestes dues parts.<\/p>\n\n\n\n

Jo sempre he escoltat molta m\u00fasica, per\u00f2 fins als 18 o 20 anys nom\u00e9s era la m\u00fasica que cantava, la mort de Franco em va enganxar tocant Llu\u00eds Llach a la guitarra. Ara l\u2019he recuperada i des de la COVID toco gaireb\u00e9 cada dia. M\u2019agrada tot el de Silvio Rodr\u00edguez i Pablo Milan\u00e9s, despr\u00e9s els cantautors catalans, Pau Riba era el meu preferit, i tamb\u00e9 tota la m\u00fasica anglosaxona, des de Pink Floyd a Creedence Clearwater Revival. El jazz va arribar amb la dansa contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

Hauria de saber qui em va regalar aquell casset de Tom Waits… \u00e9s important perqu\u00e8 va marcar l\u2019inici d\u2019una etapa. Hi ha hagut v\u00e0ries persones que al llarg de la meva vida m\u2019han influ\u00eft aix\u00ed, per casualitat. Per exemple, vaig comen\u00e7ar classes de dansa despr\u00e9s de trobar una amiga del Masnou que en feia i que em va dir que s\u2019ho passava tan b\u00e9. En aquell moment jo estava a tercer d’arquitectura, volia ser arquitecte, per\u00f2 em va cridar l\u2019atenci\u00f3 i vaig acostar-me a l\u2019escola El Timbal, on l’Anton Font em va becar les seves classes de pantomima. Aix\u00ed \u00e9s com em vaig ficar en el m\u00f3n de l’espectacle.<\/p>\n\n\n\n

Suposo que devia tenir alguna cosa a dintre meu i que nom\u00e9s necessitava una espurna per encendre\u2019s. Des de petitet feia dibuixos de cases i amb l\u2019Exin Castillos constru\u00efa apartaments, per\u00f2 tamb\u00e9 m’agradava molt ballar. De jove, cada cap de setmana anava a la discoteca Scuc\u2019s, la que ara est\u00e0 en runes al costat del c\u00e0mping del Masnou, i mentre els amics estaven a la barra, jo ballava, em passava la nit davant l\u2019altaveu tocant una guitarra imagin\u00e0ria, rascant-me el melic i amb els cabells a la cara, fins que tancaven. Moltes noies em recorden aix\u00ed i m\u2019han dit que si no lligaven amb era mi perqu\u00e8, com que ballava, es pensaven que era gai. O sigui que certament puc dir que sempre he estat ballar\u00ed, ballar\u00ed de discoteca.<\/p>\n\n\n\n

Llavors, la dansa va fer que deixessis l’arquitectura?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s que la dansa, el teatre. Feia classes de dansa contempor\u00e0nia i de claqu\u00e9, per\u00f2 em dedicava sobretot a la pantomima i el teatre. L\u2019Anton Font estava fent una companyia amb el Joan Segal\u00e9s i el Joan Faneca de Vol-ras, i amb el Joan Gr\u00e0cia del Tricicle, i va veure que jo em movia b\u00e9 prou b\u00e9 per ser un noi -llavors encara era menys habitual que ara-, i amb aquesta companyia semiprofessional vam entrar al projecte \u201cLa Caixa a les escoles\u201d, que ens va dur a fer 70, 80 o fins a 90 bolos l’any! Ja no arribava a les classes de la Universitat i vaig prendre la decisi\u00f3 de deixar totes dues coses: la companyia de teatre i l\u2019arquitectura. Llavors vaig posar-me a estudiar dansa de veritat i vaig anar a l’Institut del Teatre, i el 1984 vaig entrar al BCB (Ballet contemporani de Barcelona).<\/p>\n\n\n\n

El 1987 crees Nats Nus, la companyia que vas dirigir al costat de Cl\u00e0udia Moreso, i amb la que has estat vinculat durant tres d\u00e8cades, fins que es dissol l\u2019any 2010. Com veus el treball de Nats Nus a la dist\u00e0ncia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quan acabo de fer un espectacle sempre penso que l’hauria pogut fer millor, per\u00f2 si miro enrere, em sento orgull\u00f3s del paper que va tenir Nats Nus dins la petita hist\u00f2ria de la dansa contempor\u00e0nia. Crec que vam ser els primers en utilitzar la projecci\u00f3 de v\u00eddeo a P\u00f2pulus <\/em>(1997), quan celebr\u00e0vem els 10 anys de companyia. Llavors vaig voler treballar amb un realitzador, per\u00f2 no m’entenia perqu\u00e8 una cosa \u00e9s fer una pel\u00b7l\u00edcula i una altra \u00e9s fer una pel\u00b7l\u00edcula per posar en escena. Per aix\u00f2 em vaig posar a estudiar edici\u00f3, i tamb\u00e9 vaig aprendre d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3, que s\u00f3n dos aspectes que m\u2019han interessat molt de l\u2019escena.<\/p>\n\n\n\n

 I amb Nats Nus tamb\u00e9 vam ser els primers en treballar amb nens. De l\u2019espectacle Caixes<\/em> (1998) vam arribar a fer gaireb\u00e9 1000 bolos! Aix\u00f2 va ser gr\u00e0cies a la filla de la N\u00faria Font, que va venir a veure l\u2019estrena de Que dius que qu\u00e8?<\/em> al Mercat de les Flors i va repetir les quatre funcions perqu\u00e8 li havien encantat les cadiretes que hi pos\u00e0vem! Amb la Cl\u00e0udia acab\u00e0vem de ser pares i ella va proposar que f\u00e9ssim el primer espectacle per a nens sense anar a Walt Disney, sin\u00f3 que fos un espectacle de dansa contempor\u00e0nia. En realitat no calia canviar res, els nostres espectacles eren molt musicals i visualment suggeridors. El mateix espectacle de les cadiretes, quan vam estrenar-lo a Alemanya em va venir un fil\u00f2sof conven\u00e7ut tenia un referent filos\u00f2fic que jo desconeixia i, la mateixa escena de les cadiretes, un nen va entendre que no \u00e9s que fossin petites, sin\u00f3 que els ballarins eren gegants del m\u00f3n de Gulliver! Les havia comprat a Vin\u00e7on. Primer en vaig comprar 10 perqu\u00e8 em van agradar i les vaig deixar als ballarins per improvisar, van sortir moltes coses. Llavors vaig tornar a Vin\u00e7on i vaig comprar totes les que quedaven. Hi havia un senyor que se les estava mirant, i vaig dir-li: \u201cPerdoni, les acabo de comprar totes\u201d. N\u2019hi havia  70! I les tinc en una caixa, encara. Aix\u00f2 per dir-te que, com a creador, soc d’aquells que busca el fons despr\u00e9s de la forma. Hi ha moltes coses que m’agraden i nom\u00e9s despr\u00e9s em pregunto el per qu\u00e8, i acaben apareixent moltes lectures. <\/p>\n\n\n\n

Sents que has canviat com a core\u00f2graf ara de quan estaves a Nats Nus?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jo crec que no, crec que sempre he estat el mateix core\u00f2graf, fins i tot d\u2019abans de Nats Nus. La primera coreografia que vaig fer amb el BCB, el 1985, s’assembla molt a aquesta del 2024. Els creadors, en el fons, sempre fem una mica el mateix, i jo no he parat de donar voltes a l’espai i al ritme, a les persones i a les cadires.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que vas deixar l’arquitectura, a les teves peces es nota el saber fer d’arquitecte que sempre sap com col\u00b7locar una cadira al lloc prec\u00eds de l\u2019escena.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M’encanten els elements quotidians, els objectes que em fan tocar de peus a terra i fan que el ballar\u00ed sigui m\u00e9s persona. Sempre he intentat parlar de relacions humanes i de coses concretes de  i nom\u00e9s cal una cadira perqu\u00e8 la figura del ballar\u00ed passi a ser la figura d’una persona asseguda. Ara que ho dius, crec que en tots els meus espectacles hi ha una cadira o un sof\u00e0 o una taula.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 pot tenir a veure amb la por, perqu\u00e8 jo vaig comen\u00e7ar a ballar tard, i tenir una cadira a m\u00e0 em donava seguretat. El meu coneixement corporal potser sigui menor que el d\u2019altres core\u00f2grafs, per\u00f2 tinc el coneixement que em va donar el claqu\u00e9, que \u00e9s el ritme, i el coneixement que em va donar l’arquitectura, que \u00e9s l’espai. I aquests dos elements s\u00ed que els domino. Per aix\u00f2 escric una partitura r\u00edtmica precisa per a cada pe\u00e7a i, a nivell espacial, empleno els teatres amb gomets per marcar les posicions exactes dels ballarins. En una de les peces n\u2019hi havia 121! L\u2019arquitectura no es troba nom\u00e9s en els objectes de les meves obres: jo dibuixo totes les meves coreografies en planta i aix\u00ed marco diagonals, hex\u00e0gons, mesures… M\u2019apassiona la geometria i les figures sim\u00e8triques.<\/p>\n\n\n\n

Una figura que es repeteix a Tempo <\/em>i en altres de les teves peces \u00e9s el moviment en cascada. Fa l\u2019efecte d\u2019una cronofotografia, aquestes instant\u00e0nies amb les que s\u2019intentava analitzar el moviment abans que existissin pel\u00b7l\u00edcules.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a mi \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 musical, els c\u00e0nons i les parades.<\/p>\n\n\n\n

El claqu\u00e9 tamb\u00e9 \u00e9s m\u00fasica i dansa alhora.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El claqu\u00e9, com a t\u00e8cnica, sobretot t\u00e9 a veure amb la gravetat, i la f\u00edsica \u00e9s un altre tema que m\u2019encanta. Sovint cauen les coses als meus espectacles, i en vaig fer un que es deia Newton<\/em> (1990), on queien pomes i queia la gent. I quan vaig a un teatre porto sempre el metro. No sabria dir si \u00e9s una mania o una eina de treball.<\/p>\n\n\n\n

La f\u00edsica, l\u2019espai, el tempo, <\/em>ballar… agafes les coses que t\u2019agraden i les poses a moure i es nota que gaudeixes, \u00e9s una alegria que tamb\u00e9 es troba en els ballarins amb els que treballes.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 vull que la gent gaudeixi. Jo penso molt en el p\u00fablic quan treballo.<\/p>\n\n\n\n

Els ballarins de Tempo <\/em>s\u00f3n molt joves. Com et relaciones amb la difer\u00e8ncia d’edat que us separa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vaig fer una audici\u00f3 amb 120 ballarins i finalment en vaig triar 7 que s\u00f3n radicalment oposats entre ells, per\u00f2 com que jo he estat al darrere, a nivell r\u00edtmic hi ha moments que s\u00f3n companyia perqu\u00e8 van clavats, i despr\u00e9s hi ha solos que s\u00f3n particulars de cadascun d\u2019ells i no els podria fer ning\u00fa altre.<\/p>\n\n\n\n

Volia que fossin joves perqu\u00e8, malgrat la difer\u00e8ncia d\u2019anys, m\u2019hi sento molt proper, tot i que quan jo tenia la seva edat no ballava aix\u00ed, ni tenia tota la informaci\u00f3 que tenen ara, que amb 18 anys ja han passat pel cl\u00e0ssic, contemporani, hip hop, Feldenkrais, ioga i t\u00e8cniques amb noms que ni s\u00e9. La meva intenci\u00f3 era aportar les dues coses que conec b\u00e9, l\u2019espai i el temps, i deixar que la resta la posessin ells, per aix\u00f2 la coreografia \u00e9s col\u00b7lectiva. Ha sigut com pintar els meus quadres amb colors nous, amb colors que desconec.<\/p>\n\n\n\n

A la pe\u00e7a tamb\u00e9 hi ha moltes abra\u00e7ades.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, de fet, hi ha moltes abra\u00e7ades coreogr\u00e0fiques en les meves peces, fins i tot vaig titular una escena de Momentari <\/em>aix\u00ed: \u201cAbra\u00e7ades\u201d. A mi m’agrada molt abra\u00e7ar la gent, i a aquests ballarins tamb\u00e9, potser els vaig triar per aix\u00f2, sense saber-ho.<\/p>\n\n\n\n

I tu, encara conserves les ganes de ballar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed! Tamb\u00e9 \u00e9s cert que ara ballo amb h\u00e8rnies, el genoll aix\u00ed, les espatlles aix\u00e0… Per\u00f2 encara en tinc moltes ganes. I voldria fer un \u00faltim solo, si m’ho permet el cos. Realment tinc ganes de tornar a prendre classes per veure fins on puc arribar. S\u00e9 que hi ha una part que no es pot recuperar per\u00f2 que potser es compensa amb la pres\u00e8ncia i amb la mirada. M’agradaria comprovar-ho.<\/p>\n\n\n\n

Si aconsegueixo fer aquest solo, calculo que s\u2019estrenar\u00e0 i el ballar\u00e9 quan tingui entre 68 i 70 anys. Tamb\u00e9 si m’ho permet aix\u00f2 que tinc al cap. \u00c9s un cavernoma i ja m\u2019ha provocat dos vessaments cerebrals.<\/p>\n\n\n\n

Tens por?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Suposo que s\u00ed, sobretot pels meus fills, vull veure tot el qu\u00e8 han de fer. Penso en gent com la meva germana, que va morir amb 33 anys, o el meu mestre Gilberto Ruiz Lang, als 58… I la mort acollona. Per\u00f2 ara estic b\u00e9,  acabo de fer un espectacle i encara vull fer moltes coses, les tinc previstes. Per\u00f2 ja n’he fet moltes i he sigut feli\u00e7, he fet el que em donava la gana! El segon vessament va ser fa poques setmanes, al mig d’una autopista i pensava que m\u2019hi quedava o que, si m\u2019operaven, potser sortiria amb mig cos paralitzat. Aquests dies he plorat molt, com un nen. Per\u00f2, saps qu\u00e8? Que me quiten lo bailao<\/em>!<\/p>\n\n\n\n

B\u00e0rbara Raubert<\/strong><\/p>\n\n\n\n

TONI MIRA torna a presentar ‘Tempo’, al Mercat de les Flors, el 3, 4, 11 i 12 de gener de 2025<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Web de la companyia<\/strong>:<\/h2>\n\n\n\n

www.tonimira.com<\/a><\/p>\n\n\n\n

Lectures:<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Otzet, M. (ed) (1994). Dansa: noves tend\u00e8ncies de la coreografia catalana<\/em>.  Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/p>\n\n\n\n

Willy Boesiger, O. Stonrov, Max Bill (1999). Le Corbusier – Complete Works. <\/em>Basilea: Birkh\u00e4user<\/a><\/p>\n\n\n\n

Botiga Vin\u00e7on<\/a><\/p>\n\n\n\n

Momentari<\/em> Llibre i DVD (2009)<\/a><\/p>\n\n\n\n

V\u00eddeos:<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Strangers in the night <\/em>(1989):<\/p>\n\n\n\n

\n