{"id":200904,"date":"2024-10-20T10:24:19","date_gmt":"2024-10-20T10:24:19","guid":{"rendered":"https:\/\/mercatflors.cat\/?post_type=blog&p=200904"},"modified":"2024-10-21T08:09:03","modified_gmt":"2024-10-21T08:09:03","slug":"entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies","status":"publish","type":"blog","link":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/","title":{"rendered":"‘Entrevista a Georgia Vardarou’, per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s"},"content":{"rendered":"\n

L’obra “The moment she hovers over the ocean”<\/strong> de l’artista Georgia Vardarou explora el despertar de la consci\u00e8ncia a trav\u00e9s del moviment i la dansa, inspirant-se en un moment clau de la novel\u00b7la Un m\u00f3n feli\u00e7<\/em> (Brave New World) <\/em>d’Aldous Huxley. La pe\u00e7a parteix de l’experi\u00e8ncia de Lenina, un personatge condicionat per una societat dist\u00f2pica i tecnol\u00f2gica, que percep per primer cop la immensitat de la natura, o potser d’ella mateixa, mentre sobrevola l’oce\u00e0 en helic\u00f2pter. Aquest instant, en qu\u00e8 la seva programaci\u00f3 social comen\u00e7a a q\u00fcestionar-se, serveix com a met\u00e0fora per examinar la tensi\u00f3 entre el condicionament i la llibertat, entre la construcci\u00f3 social i el despertar individual. A trav\u00e9s de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb artistes com Marta Cart\u00fa (il\u00b7lustraci\u00f3), Rodrigo Rammsy (m\u00fasica),  Joan Lavandeira (llums)  i Blanca Tols\u00e0 (dansa), Vardarou construeix una experi\u00e8ncia esc\u00e8nica que desafia les capes de realitat i convida a reflexionar sobre els l\u00edmits de les nostres percepcions. L’obra es basa en refer\u00e8ncies com La construcci\u00f3 social de la realitat<\/em> de Berger i Luckmann, que subratllen la natura artificial per\u00f2 s\u00f2lida de la realitat social. Vardarou utilitza aquests referents per crear moments de suspensi\u00f3, on la dansa es desintegra, les llums canvien, i la realitat mateixa es posa en dubte, suggerint un espai de possibilitat per a la reconstrucci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n

J: Les peces Lenina a l\u2019Alzina de l\u2019Aguda<\/em>, The moment she hovers over the ocean<\/em> i Immense edifices that appear to tower over us <\/em>(una pe\u00e7a encara per fer) formen una trilogia per a tu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: No m’hi aferrro, per\u00f2 encara podria ser-ho. Quan em vaig traslladar a Catalunya des de Brussel\u00b7les, volia fer una pe\u00e7a de grup gran, per\u00f2 ning\u00fa em coneixia. Tot i aix\u00ed, per\u00f2, encara vaig escriure els preparatius per aquesta pe\u00e7a grupal; es titularia Immense Edifices that Appear to Tower Over Us<\/em>. Aquesta pe\u00e7a tractava de la construcci\u00f3 social, l’artificialitat del nostre m\u00f3n que sembla m\u00e9s enll\u00e0 del desig o l’esfor\u00e7 individual. La pe\u00e7a anava sobre la construcci\u00f3, tenia la idea d’una escenografia que es constru\u00efa i es desconstru\u00efa, com a paral\u00b7lel a la coreografia… Malauradament, era despr\u00e9s de la pand\u00e8mia i no vaig aconseguir suport per fer-la. Vaig pensar; \u201che de fer una cosa m\u00e9s petita\u201d. Algunes idees de Immense Edifices<\/em> es van transferir a dos processos posteriors, aix\u00ed que, en aquest sentit, \u00e9s una trilogia; i d’aqu\u00ed va sorgir aquest duet. Tamb\u00e9 hi havia el solo que va sorgir a Lleida i vaig treballar amb el personatge de Lenina (Lenina a l\u2019Alzina de l\u2019Aguda)<\/em>. La idea per Immense Edifices <\/em>va ser la llavor per a altres treballs, i, tot i que era la meva primera idea per la trilogia, hagu\u00e9s sigut la darrera de s\u00e8rie.<\/p>\n\n\n\n

Tot est\u00e0 connectat, per\u00f2 no ho presento aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

J: \u00c9s m\u00e9s aviat una investigaci\u00f3 tem\u00e0tica continuada, amb diferents elements que emergeixen d’una mateixa font d’inter\u00e8s.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

J: Com va ser el proc\u00e9s de crear el solo \u2013 en un entorn rural al festival Natures 22?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Va ser interessant per a mi. Jo estava en un escenari de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 al meu cap. Vaig aterrar a Lleida, per\u00f2 no era d’aquest m\u00f3n. Venia d’un m\u00f3n cl\u00ednic, perfecte, pl\u00e0stic, i de sobte estava en un lloc que feia una olor molt forta.<\/p>\n\n\n\n

J: \u2014fems.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: S\u00ed, molt forta. Des del moment que em vaig despertar, en aquesta caseta petita, molt bonica, en aquesta resid\u00e8ncia… Em sentia constantment com una impostora en aquest lloc. Intentava veure-ho tot amb els ulls d’aquest personatge, sense saber qu\u00e8 significava res. Vaig comen\u00e7ar a recollir coses\u2014hi havia cargols petits, petites coses\u2014i vaig construir un m\u00f3n a partir d’aix\u00f2. Despr\u00e9s, durant les meves proves, alg\u00fa de la resid\u00e8ncia va dir que li recordava a WALL-E, i aix\u00f2 em va fer clic, perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s post-apocal\u00edptic, i em va atreure. B\u00e9, no nom\u00e9s em va atreure, sin\u00f3 que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 real. Aix\u00ed que s\u00ed, estava intrigada per aquest proc\u00e9s de recollir sense saber per qu\u00e8, per\u00f2 en un proc\u00e9s d’entendre el m\u00f3n al meu voltant. Tant Lenina com Georgia, tot va formar part del proc\u00e9s de con\u00e8ixer un lloc, i WALL-E va ser una refer\u00e8ncia inesperada que ho va lligar tot. De fet, a la peli, una de les cosetes que recull en WALL-E, \u00e9s un VHS. En varis moments reprodueix la mateixa escena una i altre vegada, una escena sobre l’amor. Alguna cosa desconeguda per ell\/ella i que sembla com un moment de consciencia d’alguna cosa m\u00e9s enll\u00e0 que el que coneixa, del que est\u00e0 programat\/ada…<\/p>\n\n\n\n

[NOTA autora: WALL-E<\/strong> \u00e9s una pel\u00edcula de Pixar feta per Disney que va sobre un robot solitari que recull escombraries i empr\u00e8n un viatge per restaurar la vida a la Terra despr\u00e9s que la humanitat l’hagi abandonada a causa del col\u00b7lapse ambiental].<\/em><\/p>\n\n\n\n

J: Estava recordant el teu solo de 2019, Why should it be more desirable for green fireballs to exist than not?<\/em> i em preguntava si podries parlar sobre el que estaves treballant all\u00e0, i despr\u00e9s sobre la relaci\u00f3 general de la teva obra amb la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 des de llavors. L’utilitzes com una estrat\u00e8gia, com una porta, un personatge arquet\u00edpic per a passar per un proc\u00e9s de descobriment…? Com t’ajuda?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: El solo de 2019 no pretenia situar-se en un m\u00f3n de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, tot i que est\u00e8ticament podria ressonar-hi. Susan Sontag, a Against Interpretation<\/em>, tracta la q\u00fcesti\u00f3 de trobar significat tant en l’estil com en el contingut. Em connecto amb aquest nucli. Com a ballarina, si el que faig no \u00e9s una representaci\u00f3 pura (contingut), com comunica el que faig, i des d’on? El que comunica \u00e9s l’estil, per\u00f2 l’estil no \u00e9s nom\u00e9s un afegit; \u00e9s part de l\u2019expressi\u00f3 mateixa. El meu solo \u00e9s abstracte, i \u00e9s l\u2019estil el que li d\u00f3na coher\u00e8ncia. Aquest solo necessitava ser brilli-brilli.<\/p>\n\n\n\n

D’una altra banda, sent conscient que pot semblar ci\u00e8ncia-ficci\u00f3… En termes de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, estar en una realitat alternativa o futurista dins de la dansa contempor\u00e0nia m’ajuda a deslligar el cos del moviment del m\u00f3n quotidi\u00e0. Crec que \u00e9s per aix\u00f2 que comen\u00e7o a crear casa en aquest lloc. Crec que la meva obra no funcionaria tan b\u00e9 a l’aire lliure, perqu\u00e8 intento crear un m\u00f3n dins del teatre on lxs espectadorxs puguin veure i observar el cos i el moviment des d’una perspectiva diferent. No es tracta nom\u00e9s d’estil o il\u00b7luminaci\u00f3; vull veure-ho com un tot, com el seu propi univers. Per\u00f2 al teatre, el context ali\u00e8 permet a l’ull i a la ment implicar-se amb el moviment com una cosa nova, com el que \u00e9s en aquest moment, no lligat al m\u00f3n real. \u00c9s una altra cosa i ho estem llegint des del principi; lx int\u00e8rpret ens est\u00e0 ensenyant un alfabet ara i hem d’entendre qu\u00e8 \u00e9s. Quan ellx entra, no \u00e9s alg\u00fa que entra en una habitaci\u00f3\u2014podria ser una altra cosa completament diferent.<\/p>\n\n\n\n

El t\u00edtol d’aquest solo de 2019 va sortir de Flying Saucers<\/em> de Jung. Ell va escriure sobre la cultura de veure OVNIs i extraterrestres. En realitat va escriure un diari, que es va fer molt popular, i despr\u00e9s va escriure en un segon text que no era creia en els OVNIs. La gent no estava tan interessada en el fet que no fos creient. D\u2019aix\u00f2, ell va concloure que, en general, per a la gent era m\u00e9s desitjable creure que darrere les coses hi ha alguna cosa que no pas res. Jo vaig agafar aix\u00f2 com un paral\u00b7lel amb el meu solo, parlant d’un paral\u00b7lel entre dansa i moviment. Podries dir que nom\u00e9s estic aixecant la m\u00e0, i que no hi ha res darrere del gest, per\u00f2, personalment, prefereixo imaginar que hi ha alguna cosa darrere d’aix\u00f2. Com a espectadora, \u00e9s m\u00e9s desitjable per a mi creure que hi ha alguna cosa que no pas res.<\/p>\n\n\n\n

J: Veig un paral\u00b7lel entre aquesta q\u00fcesti\u00f3 de recerca i la teva obra actual\u2014es tracta de buscar una evocaci\u00f3, una experi\u00e8ncia que transcendeix all\u00f2 conegut i canvia la teva comprensi\u00f3 metaf\u00edsica (en el sentit de tot all\u00f2 qu\u00e8 implica el teu m\u00f3n). \u00c9s m\u00e9s desitjable que hi hagi alguna cosa m\u00e9s enll\u00e0.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: S\u00ed, exactament, de buscar m\u00e9s enll\u00e0 i no quedar-te encallat en all\u00f2 f\u00edsic o visible.

J: Una cosa que articula aquesta obra \u00e9s l’experi\u00e8ncia de tenir alguna cosa que destrossa la teva realitat coneguda. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que gaireb\u00e9 evitem perqu\u00e8 ens obliga a fer la feina de desmuntar tot el que pensem que sabem. Aquest tema, com dius, \u00e9s tant personal com universal. Com a catalitzador d’aquesta investigaci\u00f3, tens alguna experi\u00e8ncia personal espec\u00edfica o potser \u00e9s una cosa m\u00e9s misteriosa o processual?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: No, no ve d’una experi\u00e8ncia personal. Per\u00f2 ahir, per casualitat, vaig pensar que potser em preguntaries aix\u00f2, aix\u00ed que vaig comen\u00e7ar a reflexionar-hi. Em vaig adonar que no he tingut un moment significatiu d’aquest tipus. Hi ha hagut moments de revelaci\u00f3 forts, de vegades sota la influ\u00e8ncia de subst\u00e0ncies, per\u00f2 crec que vaig tenir la sort\u2014especialment pel meu entorn, a trav\u00e9s de la meva fam\u00edlia i despr\u00e9s, com a adulta\u2014de ser constantment desafiada pel meu sentit de la realitat. Mai vaig tenir aquell cam\u00ed estructurat i previsible d’anar a l’escola, aconseguir una feina i instal\u00b7lar-me en una rutina. Potser per aix\u00f2 no vaig experimentar un xoc com el que has descrit.<\/p>\n\n\n\n

Vaig pensar en un record trivial. Un estiu, la meva fam\u00edlia estava a la nostra casa d’estiu, i el meu pare estava pintant una porta a la nit. Normalment, si pintes una porta, ho fas de dia. Per\u00f2 era de nit, era fosc, i per a mi era molt normal fer-ho. Ell simplement va muntar un llum i es va posar a treballar, mentre un amic seu estava assegut a prop, llegint poesia. Crec que jo sostenia una llanterna, formant part d’aquest trio. Per mi, als 13 anys, aix\u00f2 era molt normal. Per\u00f2 ara, mirant enrere, m’adono que va ser bastant genial tenir aquestes experi\u00e8ncies i pensar que aix\u00ed \u00e9s com es pinta una porta.<\/p>\n\n\n\n

J: T\u00e9 tot el sentit\u2014com si haguessis trobat el teu propi ordre de les coses.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Exactament. No crec que es tracti de ser obert o tancat de ment. Tots classifiquem les coses en caixes, o ens tornar\u00edem bojos. Per\u00f2 \u00e9s una met\u00e0fora de moltes coses; per aquesta pe\u00e7a, parla de com sovint acceptem una \u00fanica manera de pensar, una \u00fanica manera d’organitzar la realitat, i ens quedem atrapats en aix\u00f2 com a societat\u2014ja sigui la manera com formem una fam\u00edlia o com treballem<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 forma part del meu manifest pel que fa al moviment.<\/p>\n\n\n\n

Veure un cos movent-se dins del “topos” del teatre l\u2019a\u00eflla del m\u00f3n quotidi\u00e0 i revela noves maneres de percebre un cos, i conseq\u00fcentment, potser noves maneres de percebre un \u00e9sser hum\u00e0 i, amb sort, possiblement… Aix\u00f2 amplia la imaginaci\u00f3 sobre noves maneres de percebre el nostre m\u00f3n en general i la nostra societat en particular. Aquesta ampliaci\u00f3 nom\u00e9s pot ser beneficiosa… Una cosa aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

J: Has mencionat que alguns cap\u00edtols d’aquest llibre encara estan censurats a la Xina?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Una amiga xinesa meva m’ho va dir, i \u00e9s for\u00e7a ir\u00f2nic. Aquest amic havia llegit el llibre per\u00f2 no l’havia llegit complet, ja que a la Xina s\u2019ometen certes parts. Li vaig preguntar quines parts faltaven, i va resultar ser les seccions sobre un personatge del llibre, en Mustapha, que decideix quina literatura, ci\u00e8ncia i idees es permeten compartir, eliminant tot all\u00f2 que podria expandir el pensament o la consci\u00e8ncia de les persones.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl t\u00edtol de l\u2019article que Mustapha Mond acabava de llegir era \u201cUna Nova Teoria de la Biologia\u201d. Va estar una estona, frunzint les celles meditativament, i despr\u00e9s va agafar el bol\u00edgraf i va escriure a la portada: “El tractament matem\u00e0tic del concepte de prop\u00f2sit per part de l’autor \u00e9s nou i molt enginy\u00f3s, per\u00f2 her\u00e8tic i, pel que fa a l’ordre social actual, perill\u00f3s i potencialment subversiu. No publicar.” Va subratllar les paraules. “L’autor estar\u00e0 sota vigil\u00e0ncia. Potser caldr\u00e0 transferir-lo a l’Estaci\u00f3 Biol\u00f2gica Marina de Santa Helena.” Una ll\u00e0stima, va pensar, mentre signava. Era una obra mestra. Per\u00f2 un cop comen\u00e7aves a admetre explicacions en termes de prop\u00f2sit… b\u00e9, no sabies quin podia ser el resultat. Era el tipus d\u2019idea que podia descondicionar les ments m\u00e9s inquietes de les castes altes, fer-los perdre la fe en la felicitat com el B\u00e9 Sobir\u00e0 i fer-los creure, en canvi, que el prop\u00f2sit era en algun lloc m\u00e9s enll\u00e0, fora de la nostra esfera humana actual, que el prop\u00f2sit de la vida no era el manteniment del benestar, sin\u00f3 una certa intensificaci\u00f3 i refinament de la consci\u00e8ncia, una ampliaci\u00f3 del coneixement. Cosa que, va reflexionar el Controlador, era probablement certa. Per\u00f2, en les circumst\u00e0ncies actuals, no admissible. Va agafar el bol\u00edgraf de nou, i sota les paraules “No publicar” va tra\u00e7ar una segona l\u00ednia, m\u00e9s gruixuda i negra que la primera; despr\u00e9s va sospirar: “Quina diversi\u00f3 seria”, va pensar, “si no hagu\u00e9ssim de pensar en la felicitat!” (12.39)”.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A la Xina, aquestes parts estan censurades per evitar que la gent s\u2019adoni que un estat totalitari pot fer aquestes coses \u2014 tot i que, en realitat, estan fent exactament aix\u00f2.

J: Em sembla fascinant\u2026 Parles d\u2019un altre llibre com a forta influ\u00e8ncia pel teu treball. En quina mesura t\u2019ha inspirat  La construcci\u00f3 social de la realitat<\/em> de Peter Berger i Thomas Luckmann per a aquesta obra?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Aquest concepte \u00e9s central a la pe\u00e7a. La idea clau \u00e9s que som constructors del m\u00f3n, i la insatisfacci\u00f3 que experimentem prov\u00e9 d\u2019aquesta creaci\u00f3 nostra, que despr\u00e9s percebem com a fora del nostre control. A trav\u00e9s de la institucionalitzaci\u00f3, el m\u00f3n es distancia de nosaltres fins a semblar immutable, tot i ser un producte nostre. Aix\u00f2 fonamenta el tema de construcci\u00f3, deconstrucci\u00f3 i reconstrucci\u00f3. Al llibre La construcci\u00f3 social de la realitat<\/em>, Berger i Luckmann exploren com la realitat social, tot i ser constru\u00efda, \u00e9s percebuda com a objectiva, segons la “visi\u00f3 del m\u00f3n relativament natural” de Scheler. El moment de consci\u00e8ncia de la Lenina a l\u2019helic\u00f2pter simbolitza l\u2019esperan\u00e7a de trencar amb aquestes realitats imposades, un tema que ressona amb el llibre de sociologia. De fet, La construcci\u00f3 social de la realitat<\/em> probablement seria prohibit a Un m\u00f3n feli\u00e7<\/em>, igual com alguns cap\u00edtols de la novel\u00b7la estan censurats avui a la Xina.<\/p>\n\n\n\n

J: En una altra entrevista, vas parlar d’aix\u00f2, referint-te a la situaci\u00f3 actual. No \u00e9s sorprenent, donat el que est\u00e0 passant arreu del m\u00f3n. Em pregunto si et sents personalment connectada amb aquest tema, si \u00e9s rellevant per a la feina que est\u00e0s fent.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Anir\u00e9 amb el \u201cpersonalment connectada\u201d. Per ser precisa, \u00e9s la primera vegada que no estic ocupada amb una recerca que derivi \u00fanicament dels par\u00e0metres del moviment o de la contemplaci\u00f3 del moviment. A trav\u00e9s de la meva carrera personal i de les persones amb qui he treballat en el passat, m\u2019he interessat a investigar un llenguatge que derivi nom\u00e9s dels par\u00e0metres del mitj\u00e0 en si mateix. Mai m’ha interessat treballar sobre alguna cosa que ja existeix per ballar-la, diguem-ne\u2026 aix\u00ed que \u00e9s important dir aqu\u00ed que no estic representant els llibres. \u00c9s un punt de partida.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, pensant-hi, em vaig sentir intrigada; despr\u00e9s es va convertir en una necessitat, i aix\u00ed vaig acceptar el repte d’abra\u00e7ar el sentiment que m’enva\u00efa i expandir-lo a trav\u00e9s del mitj\u00e0 de la dansa. D’una banda, \u00e9s un sentiment encara poc palpable, i aix\u00f2 permet el joc. D’altra banda, aquest sentiment realment prov\u00e9 de visions pol\u00edtiques palpables i d\u2019una insatisfacci\u00f3 molt profunda amb el m\u00f3n, per tant, \u00e9s un territori desconegut per al meu treball art\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els sentiments que experimentem a trav\u00e9s d\u2019altres personatges en un llibre o una pel\u00b7l\u00edcula s\u00f3n tamb\u00e9 experi\u00e8ncies personals? Llavors, un altre moment de la mateixa novel\u00b7la em va fer pensar en la relaci\u00f3 entre el que passa arreu del m\u00f3n i la manera en qu\u00e8 ens comportem en diversos contextos de la vida quotidiana. Per exemple, potser la majoria de les persones del m\u00f3n desitgen que una certa guerra\/genocidi acabi, per\u00f2 no ho articulen ni ho comuniquen prou, i en canvi aquests pensaments i sentiments poderosos s’acumulen dins nostre (incloent-m\u2019hi), mentre passem pel costat dels altres, aparentment tranquil\u00b7les.<\/p>\n\n\n\n

\u201cHas sentit alguna vegada com si tinguessis alguna cosa dins teu que nom\u00e9s esper\u00e9s que li donessis l’oportunitat de sortir? Una mena de poder extra que no est\u00e0s utilitzant\u2014saps, com tota l\u2019aigua que baixa per les cascades en lloc d\u2019anar per les turbines?\u201d (Un m\u00f3n feli\u00e7).<\/em><\/p>\n\n\n\n

I de sobte penso en la temporalitat de futur: \u201cFrom the River to the Sea Palestine Will be Free\u201d. Les persones que han perdut les seves cases, els seus arbres, els seus fills, els seus pares, els seus amics i tot el seu m\u00f3n s\u00f3n capaces de cantar\/parlar en futur. Perqu\u00e8 si no utilitzen el futur, llavors el que queda \u00e9s l’abandonament. L’abandonament de si mateixes, del m\u00f3n, de les causes, de la respiraci\u00f3\u2026 i suposo que d’aquesta impressi\u00f3 que l’abandonament pot causar, neix l\u2019esperan\u00e7a. Cal sentir esperan\u00e7a. No crec que l\u2019esperan\u00e7a per si sola pugui fer res, per\u00f2 crec que l\u2019esperan\u00e7a \u00e9s un pas m\u00e0gic necessari per seguir respirant, veient, olorant, escoltant, tocant, parlant, escrivint, cridant, essent amiga, ve\u00efna, mare, una persona indignada en una manifestaci\u00f3. L\u2019esperan\u00e7a pot ser petita i feble, per\u00f2 funciona igualment.

Aix\u00ed que en aquesta pe\u00e7a, intentem transmetre la foscor i la petita brillantor d\u2019una petita esperan\u00e7a alhora. \u00c9s complex; \u00e9s una lluita entre la pesadesa i la lleugeresa. No vull fer una pe\u00e7a nom\u00e9s fosca. Tampoc vull fer una pe\u00e7a sobre belles esperances. Vull intentar transmetre que l\u2019esperan\u00e7a t\u00e9 molta, molta foscor i merda a dins.<\/p>\n\n\n\n

[NOTA: fem una pausa despr\u00e9s d\u2019aquesta pregunta i tornem al cap de 10 minuts]<\/em><\/p>\n\n\n\n

J: Tornant a la part m\u00e9s mat\u00e8rica del teu treball, com enfoques el vocabulari de moviment per aquesta pe\u00e7a?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Dins de les diferents escenes, ens aproximem a la tem\u00e0tica de la pe\u00e7a des d\u2019aproximacions diferents. Hi ha, doncs, diferents tipus de material cin\u00e8tic per a cada escena.

La tasca que m\u00e9s s\u2019aproxima a la tem\u00e0tica, \u00e9s una en la que intentavem entrar en una forma de fer les coses i despr\u00e9s sortir-ne i passar a unaltre forma. Aconseguim aix\u00f2 a trav\u00e9s d\u2019entrar i sortir de c\u00e0psules de moviment que tenen diferents par\u00e0metres. Ve d\u2019una tasca anomenada “From here to there cause that’s where it goes”, on cerc\u00e0vem el significat [del moviment], que \u00e9s com\u2026 una p\u00e8rdua de temps, per\u00f2 una p\u00e8rdua de temps interessant. Hmm… Ve d\u2019aquesta idea que de vegades els nostres cossos signifiquen coses molt espec\u00edfiques, potser no [en] el moment en qu\u00e8 vull significar coses. Potser en un cert moment nom\u00e9s estic pensant en la forma, i el p\u00fablic percep alguna cosa forta [que va m\u00e9s enll\u00e0 de la forma] i viceversa. Aquest joc el tenia tamb\u00e9 en el solo del 2019,  Why should it be more desirable for green fireballs to exist than not?”<\/em> On penses: “Oh, ara estic expressant aix\u00f2 o all\u00f2”, no importa com d\u2019abstracte sigui. Per\u00f2, per al p\u00fablic, nom\u00e9s s\u00f3n bra\u00e7os menejant-se. Aix\u00ed que estic fascinada per aix\u00f2, per\u00f2 tampoc intento desxifrar-ho del tot… Tampoc vull trobar la manera \u201ccorrecta\u201d de fer-ho, perqu\u00e8 llavors has de… tocar els extrems. Per descomptat, si poses m\u00fasica i et mous de forma sincronitzada amb la m\u00fasica alliberes \u2014 en gran mesura \u2014 el p\u00fablic del significat, i si fas representaci\u00f3 o dansa-teatre, per descomptat que vas… molt cap a l\u2019altre costat, aix\u00ed que per aquesta pe\u00e7a no m’interessen els extrems perqu\u00e8 ja est\u00e0n determinats.<\/p>\n\n\n\n

En la nostra tasca, juguem a canviar els par\u00e0mtres de moviment de manera instant\u00e0nia. En un cert moment entro directament i sense desenvolupament en un tipus de moviment espec\u00edfic amb una s\u00e8rie de par\u00e0metres marcats. De cop he de trobar el proper material de moviment amb un altre s\u00e8rie de par\u00e0metres i es convertir\u00e0 en la meva nova realitat. Es tracta de canviar radicalment de diferents realitats. \u00c9s com diferents episodis, tots barrejats, i en desordre.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el material cin\u00e8tic no est\u00e0 sempre tant lligat amb la tem\u00e0tica. Fent servir el moviment per parlar sobre coses \u00e9s un m\u00f3n d’infinites possibilitats. Ara s\u00ed, cada core\u00f2grafa aplica la seva pr\u00f2pia economia coreogr\u00e0fica.Una de les meves fascinacions \u00e9s la mec\u00e0nica a trav\u00e9s de la qual les persones s\u2019habituen a noves maneres de comunicar-se, tal com s\u2019explica en el llibre de sociologia esmentat anteriorment. Aquests mecanismes es desenvolupen a trav\u00e9s del llenguatge o dels gestos corporals, aix\u00ed com de les actituds en un nou entorn, ja sigui professional, p\u00fablic, personal, etc. Les persones interactuen entre elles, i tant si parlen com si nom\u00e9s es miren o xategen en xarxes socials, autom\u00e0ticament dialoguen, i mentre ho fan, estan construint h\u00e0bits i patrons de comunicaci\u00f3. Aquest proc\u00e9s \u00e9s el primer pas en la creaci\u00f3 de la realitat. Aquest proc\u00e9s exacte (descrit al 0llibre: “A fa aix\u00f2”, “B fa all\u00f2”, com en un di\u00e0leg) ser\u00e0 la pauta inicial per crear un duet en una de les escenes, un di\u00e0leg protot\u00edpic entre dos cossos que estableix consensos i coexisteix, mentre alhora crea de nou la seva pr\u00f2pia realitat\/coreografia.
<\/p>\n\n\n\n

J: Com has decidit treballar a nivell dramat\u00fargic?<\/strong>

G: En cada escena abordo la sem\u00e0ntica amb diferents estrat\u00e8gies o eines coreogr\u00e0fiques. Inicialment, volia crear escenes independents i poc lligades, per\u00f2, a mesura que avan\u00e7ava la creaci\u00f3, les diferents capes de la pe\u00e7a suggerien una dramat\u00fargia unificadora, aix\u00ed que vaig comen\u00e7ar a lligar-les amb moments de poesia, creant suspensions i connexions. Aquesta idea d\u2019escenes no lligades prov\u00e9 de no voler representar els llibres. Per aconseguir-ho, vaig treballar diferents enfocaments segons els medis de la pe\u00e7a (coreografia, performativitat, llums, m\u00fasica…), que, tot i ser diferenciats, es connecten a trav\u00e9s d’una dramat\u00fargia comuna.<\/p>\n\n\n\n

La dramat\u00fargia t\u00e9 diverses capes que es troben en certs moments: una capa relacionada amb la foscor i la lleugeresa; una altra amb una possible fissura i la seva explosi\u00f3; i una tercera amb construcci\u00f3, deconstrucci\u00f3 i reconstrucci\u00f3. Finalment, pot sorgir una poesia que fa que tot tingui menys sentit del que sembla. La responsabilitat de la dramat\u00fargia es teixeix principalment entre la coreografia i els dibuixos de l\u2019artista de c\u00f2mic contempor\u00e0nia Marta Cartu, els quals amplien i afilen la percepci\u00f3, ressonant o anticipant els esdeveniments. No s\u00f3n nom\u00e9s escenografia, sin\u00f3 una veu activa m\u00e9s que contribueix al ritme de la pe\u00e7a, igual que els altres elements.<\/p>\n\n\n\n

J: No \u00e9s la primera vegada que treballes amb imatges a les teves obres. Com trobes aquest equilibri amb la representaci\u00f3 quan treballes amb la imatge?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Volia afegir text i moments que s\u2019acostessin a la representaci\u00f3 en aquesta pe\u00e7a, per\u00f2 sense dependre massa del llenguatge\u2026 buscant un equilibri. Necessitava crear una realitat alternativa, per\u00f2 volia que segu\u00eds sent una pe\u00e7a de moviment, d\u2019aqu\u00ed l\u2019equilibri entre el significat i els cossos. Tamb\u00e9 sentia la necessitat d\u2019un tipus d’imatge que interactu\u00e9s amb el moviment, no una imatge que establ\u00eds un marc i redu\u00eds el significat del que es veu a trav\u00e9s del moviment.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019anar a l\u2019exposici\u00f3 d\u2019artistes de c\u00f2mic contemporani al CCCB, especialment a l\u2019obra de la Marta, vaig veure que el seu llenguatge oscil\u00b7lava entre l\u2019abstracci\u00f3 i la representaci\u00f3, sense ser literal. Els seus elements, com un cos o una porta, s\u00f3n reconeixibles, per\u00f2 el dibuix en la seva totalitat \u00e9s obert a la interpretaci\u00f3. Aquest enfocament em va ressonar molt. A la darrera col\u00b7laboraci\u00f3 amb David Berg\u00e9, vam arribar a una conclusi\u00f3 similar: no vol\u00edem imatges tancades a interpretacions concretes. En ambd\u00f3s casos, vol\u00edem una imatge que coment\u00e9s el moviment, un moviment que convert\u00eds la imatge en una cosa maleable.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed del c\u00f2mic tamb\u00e9 m\u2019atreia per l\u2019\u00fas dels colors i pel fet que no fos fotografia. No era real, sin\u00f3 que afegia a un m\u00f3n de fantasia que no existeix.<\/p>\n\n\n\n

J: Quines estrat\u00e8gies espec\u00edfiques veu utilitzar amb lxs col\u00b7laboradorxs del projecte per atacar les c\u00e0pes dramat\u00fargiques, i sobretot arribar a aquesta idea de fractura que est\u00e0s buscant?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Hi havia aquesta idea dels forats, de veure m\u00e9s enll\u00e0. A m\u00e9s de Un m\u00f3n feli\u00e7<\/em>, tamb\u00e9 estava present en algun moment  l\u2019escena final de The Truman Show<\/em>, amb l\u2019escala ic\u00f2nica que trenca la realitat. Compartint aquesta inspiraci\u00f3, vaig parlar amb la Marta, que va proposar tallar forats en els seus dibuixos per mostrar el darrere. Tamb\u00e9 hi ha una imatge famosa dintre de la carpeta digital compartida amb la Marta, de Gordon Matta-Clark on es fa un forat en un edifici i per conseq\u00fc\u00e8ncia es veu l\u2019estructura, cosa que ens va influir molt.<\/p>\n\n\n\n

Amb la Blanca, en la recerca del moviment, co-creem material que explora aquesta fractura, on la ballarina ja no t\u00e9 passos coreografiats a seguir. Un part de l’actuaci\u00f3 tamb\u00e9 busca un tipus de buit que potser s\u2019experimenta just despr\u00e9s de la fissura. I tamb\u00e9 cadascuna de nosaltres fa unes aportacions \u00faniques que son dif\u00edcils d\u2019explicar amb m\u00e9s detalls.<\/p>\n\n\n\n

El so de Rodrigo Rammsy t\u00e9 un paper potser m\u00e9s de suport, marcant moments d\u2019urg\u00e8ncia i subtilitat, per marcar el ritme i el desplegament d\u2019aquest trencament de la realitat. I tamb\u00e9, amb l\u2019\u00fas de gravacions de camp, fa apar\u00e8ixer i desapar\u00e8ixer les diferents realitats.<\/p>\n\n\n\n

El disseny de llums de Joan Lavandeira, ens fa veure l’espai des d’una perspectiva no conformista, anticipant una possible ruptura amb l’arquitectura teatral. Treballem amb la idea de no a\u00efllar l’escenari, utilitzant la llum per revelar espais ocults o per portar els ballarins m\u00e9s enll\u00e0 del teatre.<\/p>\n\n\n\n

A la coreografia, vaig decidir que hem de sortir al carrer al final i continuar fora del teatre, trencant els l\u00edmits si vols\u2026 No ho imagino com una escena trencadora per aix\u00f2, si no molt conclusiva i fins i tot po\u00e9tica. El ball pot continuar a fora i les realitats es poden barrejar i informar l\u2019una a l\u2019altra\u2026Les espectadores potser canvien de rol  i nosaltres, personatges d\u2019un somni, fem la realitat menys r\u00edgida, menys dist\u00f2pica, espero\u2026

Cal destacar tamb\u00e9 el paper essencial de l\u2019Ariadna Miquel en la producci\u00f3, facilita aquesta transici\u00f3 entre la realitat art\u00edstica i la del dia a dia.

J: Per acabar aquesta entrevista, tens alguna pregunta o curiositat amb la qual t\u2019agradaria que el p\u00fablic entr\u00e9s a l\u2019espai mentre mira la pe\u00e7a?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

G: Els convido a entrar-hi tan lliures de preconcepcions sobre la pe\u00e7a com sigui possible, si \u00e9s que puc demanar una cosa aix\u00ed… el que fem \u00e9s fort i fr\u00e0gil… fosc i brillant… necessitem una obertura rec\u00edproca per viure-ho. Si us plau, sentiu-vos lliures de venir a parlar amb nosaltres despr\u00e9s, o escriviu-nos un correu a georgi.vard@gmail.com… seria meravell\u00f3s… gr\u00e0cies per venir i per llegir.<\/p>\n\n\n\n

J\u00falia R\u00fabies<\/strong> Subir\u00f3s<\/strong><\/p>\n\n\n\n

GEORGIA VARDAROU presenta ‘The moment she hovers over the ocean’ del 24 al 26 d’octubre al Mercat de les Flors<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

BIBLIOGRAFIA \/ ENLLA\u00c7OS D’INTER\u00c8S:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un M\u00f3n Feli\u00e7,<\/em><\/strong> Aldous Huxley (1932)
La construcci\u00f3 social de la realitat<\/em>,<\/strong>  Peter L. Berger i Thomas Luckmann (1966)
Nothing is real (strawberry field forever),<\/em><\/strong> Alvin Lucier (1991) M\u00fasica utilitzada durant el proc\u00e9s de creaci\u00f3
Glacial Decoy,<\/em><\/strong> Trisha Brown (1979) Inspiraci\u00f3 per a Georgia, en relaci\u00f3 al seu treball d’exploraci\u00f3 de les relacions entre imatge i moviment.
Solaris,<\/em><\/strong> Stanis\u0142aw Lem (1961)  Georgia explica: \u201cAquesta novel\u00b7la es connecta amb la meva fascinaci\u00f3 per l\u2019aigua d\u2019una manera metaf\u00edsica. L’oce\u00e0 al planeta de Solaris est\u00e0 viu i connectat directament amb els punts m\u00e9s profunds de la consci\u00e8ncia de les persones quan s\u00f3n a prop seu. El moment en qu\u00e8 la Lenina s\u2019eleva sobre l\u2019oce\u00e0 i el mira (o intenta mirar-lo) \u00e9s intens, i per aix\u00f2, per a mi, sembla com si el fosc oce\u00e0 emet\u00e9s alguna mena d’energia o superpoder\u2026 Potser \u00e9s la nostra percepci\u00f3 humana, de vegades :-). Quan miro l\u2019aigua, ja sigui un oce\u00e0, un mar, un riu, un canal, un llac o un pont, el meu flux de pensament canvia. \u00c9s real.\u201d

A New Measuring Rites<\/a><\/em><\/strong> (Manon Santkin, 2019) la core\u00f2grafa Manon Santkin imagina un univers l\u00edquid i sense l\u00edmits anomenat Current Situation<\/em>, on els habitants han d’adaptar-se a un entorn en constant canvi desenvolupant el seu propi llenguatge i estrat\u00e8gies d’afrontament. Aquesta pe\u00e7a explora com, anant m\u00e9s enll\u00e0 de les mesures i comparacions tradicionals, podr\u00edem transformar la nostra percepci\u00f3 del m\u00f3n.

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“L’obra ‘The moment she hovers over the ocean’ de l’artista Georgia Vardarou explora el despertar de la consci\u00e8ncia construint una experi\u00e8ncia esc\u00e8nica que desafia les capes de realitat i convida a reflexionar sobre els l\u00edmits de les nostres percepcions”<\/p>\n","protected":false},"featured_media":200900,"template":"","categoria":[],"etiqueta_blog":[],"class_list":["post-200904","blog","type-blog","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n'Entrevista a Georgia Vardarou', per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s - Mercat de les Flors<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"'Entrevista a Georgia Vardarou', per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s - Mercat de les Flors\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\""L'obra 'The moment she hovers over the ocean' de l'artista Georgia Vardarou explora el despertar de la consci\u00e8ncia construint una experi\u00e8ncia esc\u00e8nica que desafia les capes de realitat i convida a reflexionar sobre els l\u00edmits de les nostres percepcions"\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Mercat de les Flors\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-10-21T08:09:03+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Georgia-blog-jpg.webp\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"385\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"26 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/\",\"name\":\"'Entrevista a Georgia Vardarou', per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s - Mercat de les Flors\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Georgia-blog-jpg.webp\",\"datePublished\":\"2024-10-20T10:24:19+00:00\",\"dateModified\":\"2024-10-21T08:09:03+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Georgia-blog-jpg.webp\",\"contentUrl\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Georgia-blog-jpg.webp\",\"width\":1080,\"height\":385},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"‘Entrevista a Georgia Vardarou’, per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#website\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/\",\"name\":\"Mercat de les Flors\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#organization\",\"name\":\"Mercat de les Flors\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/header-logo.svg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/header-logo.svg\",\"width\":1,\"height\":1,\"caption\":\"Mercat de les Flors\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"'Entrevista a Georgia Vardarou', per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s - Mercat de les Flors","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"'Entrevista a Georgia Vardarou', per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s - Mercat de les Flors","og_description":"\"L'obra 'The moment she hovers over the ocean' de l'artista Georgia Vardarou explora el despertar de la consci\u00e8ncia construint una experi\u00e8ncia esc\u00e8nica que desafia les capes de realitat i convida a reflexionar sobre els l\u00edmits de les nostres percepcions\"","og_url":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/","og_site_name":"Mercat de les Flors","article_modified_time":"2024-10-21T08:09:03+00:00","og_image":[{"width":1080,"height":385,"url":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Georgia-blog-jpg.webp","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Est. reading time":"26 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/","name":"'Entrevista a Georgia Vardarou', per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s - Mercat de les Flors","isPartOf":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Georgia-blog-jpg.webp","datePublished":"2024-10-20T10:24:19+00:00","dateModified":"2024-10-21T08:09:03+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#primaryimage","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Georgia-blog-jpg.webp","contentUrl":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Georgia-blog-jpg.webp","width":1080,"height":385},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/blog\/entrevista-a-georgia-vardarou-per-julia-rubies\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"‘Entrevista a Georgia Vardarou’, per J\u00falia R\u00fabies Subir\u00f3s"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/","name":"Mercat de les Flors","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#organization","name":"Mercat de les Flors","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/header-logo.svg","contentUrl":"https:\/\/mercatflors.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/header-logo.svg","width":1,"height":1,"caption":"Mercat de les Flors"},"image":{"@id":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/blog\/200904","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/blog"}],"about":[{"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/blog"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/200900"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=200904"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria","embeddable":true,"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categoria?post=200904"},{"taxonomy":"etiqueta_blog","embeddable":true,"href":"https:\/\/mercatflors.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/etiqueta_blog?post=200904"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}