Cèl·lula #2: REQUIEM NOCTURN – Pere Faura

 

< Torna enrere

Coreografia: Pere Faura

Intèrprets: 10 ballarins + 4 músics

Calendari de treball

LAB: desembre 2018

Recerca: intermitent al llarg del 2019

Creació: períodes entre desembre del 2019 i maig del 2020

Estrena: Mercat de les Flors dins el programa del GREC 2020

Rèquiem Nocturn s’estrenarà la temporada 2020-2021 i és una producció del Mercat de les Flors amb coproducció de La Dïurna i el Grec 2020

CÈL·LULA #2: Rèquiem Nocturn. Una coreografia de Pere Faura / La Dïurna

Aquest projecte vol estudiar, reapropiar-se i resignificar la figura del coreògraf i cineasta Bob Fosse, no només a través de la reencarnació i reinterpretació de part de la seva obra artística, sinó també i fonamentalment de la seva visió professional, personal i política del món del espectacle i del món en general.

El projecte gira al voltant de la figura del coreògraf i director de cinema Bob Fosse, tant a nivell físic com conceptual, explorant el seu llegat en la seva dimensió artística, professional i personal. Es treballarà l’univers físic i poètic de Fosse com a punt de partida i inspiració per crear nous materials escènics en els quals ressoni la seva influència, però que alhora també la transcendeixi. L’espectacle no vol ser una simple activació del llegat de Fosse o un mer exercici academicista de presentació del seu arxiu coreogràfic. L’objectiu és, per una banda, re-visitar i versionar el seu treball coreogràfic, en especial les danses creades expressament per càmera. I per l’altra, es treballà a partir d’altres materials textuals o visuals de les seves pel·lícules que reflexionin al voltant de la idea de vida i mort.

L’espectacle tindrà la forma d’un Rèquiem, amb música, dansa i paraula, format per material escènic original i personal creat conjuntament amb els ballarins a partir de l’univers Fosse i de les seves pròpies aportacions personals.

La creació de l’espectacle parteix d’un simple exercici d’imaginació en forma de pregunta: “Com seria el treball de Bob Fosse si visqués avui?” L’espectacle, doncs, desplegarà una visió personal i actualitzada de l’univers de Fosse a través d’una estructura dramatúrgica que funcionarà com un joc de miralls entre algunes de les seves coreografies més emblemàtiques i el seu possible reflex en ela societat actual.

 

 

Entrevistes a intèrprets

Entrevista a Pere Faura al voltant de RÈQUIEM NOCTURN

La teva nova peça es basa en la figura de Bob Fosse. Des de quan i per què t’interessa?

Va ser a partir de la recerca per a Sweet Tyranny, on treballava a partir de musicals dels 70 i 80 per parlar de les relacions de poder, quan vaig trobar Sweet Charity, una pel·lícula del 66 bastant avorrida però amb unes coreografies increïbles de Fosse. En una entrevista, li van preguntar quin era el seu estil i ell va explicar que, quan li va començar a caure el cabell, va decidir posar-se un bombí; com que caminava una mica encorbat, ho va afegir a les seves coreografies de manera sexy; i perquè no tenia gents de turn out, ballava en paral·lel o fins i tot endins. I  aquestes tres característiques es van convertir en el seu estil. Després, el pas al cinema li va servir per investigar la part fosca dels personatges, com a All that jazz on explica les seves tres obsessions: feina, sexe i drogues; també és la història de la meva vida.

Al teu Rèquiem hi ha ballarins de totes les edats.

Dins el projecte Cèl·lula, es va organitzar un Lab per provar unes primeres idees i una de les participants va ser la Montse Colomé. Allà va néixer una relació d’amor,  tots dos hem tingut una trajectòria similar en relació al jazz i al teatre, i amb ella em vaig adonar que no podia parlar de la mort amb ballarins joves, blancs i heterosexuals. Finalment són 9 intèrprets d’entre 19 i 64 anys. De fet, el dia de l’estrena la Montse farà 65 anys, l’edat de jubilar-se. Serà un gran adéu per als dos, i també té a veure amb el que tracta la peça, la vida i la mort: Quina és la vida d’un ballarí? I la d’un coreògraf? I la d’una peça?

Què necessita una peça per sobreviure?

L’assignatura pendent és la distribució. El suport a la creació, si no s’acompanya de distribució, no serveix. Per què ve Peeping Tom cada any? Perquè són bons, però també perquè són barats, ja que el seu govern els ajuda. Aquí això ens falta i, segurament, aquesta peça naixerà i morirà al Mercat de les Flors, perquè després no hi haurà res més. Per això és el meu Rèquiem.

Llavors, serà la teva darrera obra?

Sí.

I podràs deixar de ballar i coreografiar?

Jo no he dit això. El que dic és que serà la última peça produïda d’aquesta manera.  La dansa és deficitària i ho serà sempre. Jo ja he patit massa. És com una malaltia que tenen alguns.

Com tu.

No, jo m’he curat i m’interessen moltes altres coses: la recerca del llenguatge, el cos, la poesia, la política… Dir adéu a la dansa no és llençar-me al buit, sinó un hola a un inici fascinant. La nostra cultura ens fa viure d’esquena a la mort i no valora el fracàs, però és important aprendre a transformar-se. No es tracta de passar pàgina, ara cal canviar de llibre.

 

El creador Pere Faura, sobre el Projecte Cèl·lula

FALTA VIDEO

< Torna enrere

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerarem que n’accepta el seu ús. Pot canviar aquesta configuració i obtenir-ne més informació aquí.

x