L'Association Fragile / Christian Rizzo - D'aprés une histoire vraie

Opinions sobre ‘D’après une histoire vraie’, de L’ASSOCIATION FRAGILE / CHRISTIAN RIZZO

 

Us deixem les opinions de 4 persones que van veure l’espectacle al Théâtre de la Ville de París i que en van quedar fascinades. Més informació i compra d’entrades de l’espectacle aquí

En aquesta obra, la poesia de Christian Rizzo es veu magnificada pel batec incessant dels ritmes en els cossos. Aquest grup d’homes del qual podríem esperar una impetuositat convencional desbarata els tòpics de la masculinitat. La circulació infinita traça espais i aliances que mai es tanquen. Els cossos s’equilibren els uns amb els altres. L’espectacle m’ha agradat molt perquè respon al meu desig de reciprocitat en les relacions humanes. Els músics que hi ha dalt de l’escenari són també els ballarins de les seves partitures. Aquesta obra és un viatge entre allò conegut i allò desconegut. Molt suau, però també embriagador, com el solo de Kerem Gelebek enmig de l’espectacle, que dibuixa una dansa silenciosa i lleugera que voldríem que no s’aturés mai més.

Nathalie Collantes

__

M’he decidit per aquest espectacle, amb l’abonament de Relais jeunes, perquè és una rara ocasió de veure homes ballant junts i no «combatent» entre ells; una altra raó és l’aportació impagable de dos músics, que va més enllà d’una al•lusió còmplice a les danses en grup (l’expressió grupal en espanyol és clara) i de la joia que les danses tradicionals transmeten als que hi prenen part.

Marina Rocco

__

El que recordaré d’aquesta obra és que ens mostra senzillament homes.
Homes junts, a l’uníson, units per estar plegats, per donar i compartir.
Una música de base de percussió vibrant, dominant i que reforça el grup, la unitat del grup.
Tants timbres sonors com individus lluminosos, amb un pas furtiu, recelós, taciturn, que es precipiten a terra en esclats d’humanitat, primerament amb passos incerts, dolorosos, furtius, i després aplegats, desplaçats, reubicats; amb els braços penjants, oscil•lants, enllaçats, espatlla amb espatlla, sostenint-se, recolzant-se, i finalment drets.
És una escriptura fina, precisa, hàbil, astuta, impregnada d’humilitat i de gran suavitat. És una obra que m’agrada molt perquè parla de nosaltres, dels homes, que voldríem i volem estar dempeus… plegats.

Sylvain P. Labartette

 

Aquí us deixem un petit tast de l’espectacle

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerarem que n’accepta el seu ús. Pot canviar aquesta configuració i obtenir-ne més informació aquí.

x