• Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • Youtube

CARLES HAC MOR + GERARD ALTAIO + EDUARD ESCOFFET. La Belbel Underground

La Belbel Underground

L’ESPECTACLE

Un encontre entre text i moviment sense edulcorants. No apte per a iniciats. Sessió infantil, sessió de diumenge i sessió de matinada. Sense concessions: diàlegs realistes i escenes fortes i conceptuoses.

Una obra escrita a sis mans per Carles Hac Mor -postescriptor paraparèmic i pelpelià-, Gerard Altaió -l’Antipoeta- i Eduard Escoffet -un que no fa llibres.

LA FITXA ARTISTICA

Actors: Corda fluixa: Biel Rosselló Trapezi: Maite Sanjuan Domadós: Toni Altaió Producció executiva: Eduard Escoffet, Gerard Altaió Il·luminació: Ana Rovira i Martí Sales Assessorament de circ: Ricard Panadès Assessorament escènic: Jordi Oriol Producció: projectes poètics sense títol – propost.org i Espai Escènic Joan Brossa

Actors:Corda fluixa: Biel Rosselló Trapezi: Maite Sanjuan Domadós: Toni Altaió Producció executiva: Eduard Escoffet, Gerard Altaió Il·luminació: Ana Rovira i Martí Sales Assessorament de circ: Ricard Panadès Assessorament escènic: Jordi Oriol Producció: projectes poètics sense títol – propost.org i Espai Escènic Joan Brossa

LA COMPANYIA

Philip Astley, nascut a Newcastle el 1742, realitza al barri de Lambeth els primers shows amb cavalls i sabre fent de genet. Lloga, posteriorment, el camp de Halfpenny Hatch. El 1770 trasllada la companyia a prop del camp, en un solar per edificar. Neix així el circ modern. El 1779 es converteix en un amfiteatre de fusta, l’Astley’s Royal Amphitheater of Arts. El 1782 adquireix un terreny a França, al Faubourg du Temple, de París.

El 2006, dos personatges indiferenciats, sense gaire gènere i cap continuïtat psicològica es canvien constantment els papers. I no en tenen, de papers. Aire. Un tercer personatge, el Domadós, executa funcions de llums, seguretat, home-anunci i atrezzo. Text. Un circ rescrit per fer-lo volar en companyia d’abisme. Moviment. La dramatúrgia passarà per sobre dels espectadors i deixarà un toll de màrfegues per terra. Risc. Una estètica no de l’arlequí de rombes pintats ni del pierrot d’entre bambalines, sinó de les colomines epilèptiques. Arena.