EVA YERBABUENA

Bailaora i coreògrafa imprescindible en l’escena del flamenc del nostre temps, l’artista ens convida a un viatge escènic en què utilitza el cante, la música i el baile per introduir-nos en les tradicions musicals de l’illa d’Amami, al Japó.

Hi ha alguna manera que persones que parlen llenguatges diferents i que provenen de contextos culturals que tenen poc a veure arribin a entendre’s? Eva Yerbabuena i els artistes amb els quals treballa ho han fet utilitzant llenguatges universals com la música, la dansa i, especialment, una espiritualitat que tant amara el flamenc que ella coneix bé com la cultura asiàtica, protagonista d’un espectacle en el qual es combinen instruments musicals de tradicions diferents. I és que les textures sonores del flamenc i la tradició oriental tenen un punt de trobada en un seguit d’imatges potents i universals: des d’una onada a uns tambors de guerra. La cantant japonesa Anna Sato és qui va introduir Eva Yerbabuena en la cultura pròpia de les illes Amami, al sud del Japó, i l’ha ajudat a crear l’espectacle. Escoltareu cants populars d’aquesta zona, d’on prové Sato, una de les artistes que millor representen la nova generació d’intèrprets de les Amami i que s’està esforçant a donar a conèixer a occident els shima uta, el llegat musical de les illes, que tot i formar part del Japó conserven un dialecte i una cultura pròpies.